Ara fa 5 dies es commemorava l’aniversari de l’oficial naval soviètic Vasili Alexandrovich Arkhipov, nascut el 30 de gener del 1926 i a qui tots hauríem de fer un petit homenatge cada any. Aquest home que va impedir el llançament d’un torpede nuclear i va evitar així el que podia haver estat una guerra nuclear desencadenada durant la crisis dels míssils a Cuba del 1962. A ell li devem estar vius encara i com que era rus, avui dedico el post de la setmana a la seva llengua materna.
Per trencar una mica amb la dinàmica de les dues darreres entrades sobre l’àrab, avui no tinc intenció de fer-vos cinc cèntims sobre les característiques del rus, sinó que passaré a explicar-vos unes quantes frases fetes i locucions en aquest idioma que em semblen curioses.
La primera i una de les meves favorites és la de душа в пятки ушла (dusha fpiatki ushla) que literalment vol dir que “l’anima ha anat al taló”. Es fa servir quan volem dir que quelcom ens ha espantat o que ens hem endut un ensurt tan gran que la nostra ànima ha buscat un amagatall a la part menys visible que tenim, és a dir el taló. Tradicionalment els russos també entenen que l’ànima habita en algun lloc del cos proper al pit o entre el pit i la panxa. Així doncs quan una cosa ens sobresalta, l’esperit busca refugi on no el puguin trobar. Tot i que l’expressió m’agrada moltíssim, espero no haver-la de fer servir gaire sovint per explicar com m’he sentit.
En català quan un indret o una cosa ens queda molt lluny, en un lloc desavinent o de difícil accés diem que està a la quinta forca. A l’època medieval a Barcelona hi havia quatre forques per penjar els condemnats a mort i la cinquena la van posar a la Trinitat que es considerava ja a les afores de la ciutat. D’aquí que la quinta forca sigui molt lluny. L’equivalent rus de l’expressió es у чёрта на куличках (u chorta na kulichkaj) que traduït vindria a ser “als carrerons on es troba el dimoni”. En castellà diem sovint “donde Cristo perdió la alpargata, el poncho —expressió que es fa servir a Chile,— el gorro i infinitat de coses més. El meu diccionari rus/espanyol tradueix la frase feta russa amb una castellana que no he sentit mai però de ben segur encara es fa servir en algun racó de la Península “donde Cristo dio las tres voces”, ho dic per si tampoc l’heu escoltat mai.
I si heu d’aconseguir quelcom costi el que costi en rus direu достать из-под земли (dastat is pot semli), apoderar-se d’una cosa o treure-la de sota terra.
Ara ve una de les meves expressions favorites галопом по Европам (galopam pa Efropam), que literalment vol dir a galop per Europa. Aquesta locució s’ulitlitza quan fem una cosa de manera molt superficial. Si per exemple a mi em toca preparar un article sobre l’ús de les noves tecnologies a les escoles i no tinc gaire ganes de llegir prou literatura ni de consultar gaires fonts per fer-ho com cal, llavors ho faré tot ràpidament i per sobre i escriuré l’article галопом по Европам, sense posar-hi ni gaire esforç ni tampoc tot el temps que hauria calgut.
La història d’aquesta expressió és d’allò més interessant. Com ja sabeu durant els segles XVIII i XIX era una pràctica habitual pels membres de l’aristocràcia europea continental i americana viatjar durant anys als centres culturals del vell continent per tal d’assolir uns coneixements a l’alçada de la classe social a la que pertanyien. Aquests viatges culturals eren considerats essencials i han deixat el seu rastre en la literatura. O és que mai heu llegit algun clàssic on els jove aristòcrates de diversos països coincideixen en vetllades de música o tertúlies en alguna ciutat europea de moda? En aquella època els de dalt es prenien força més d’un any sabàtic amb l’excusa de l’educació. Però és clar, també passava que alguns membres de famílies de nobles i aristòcrates ja no tenien el poder adquisitiu necessari per fer estades llargues i per tant complien amb l’itinerari cultural molt més ràpidament que els seus homòlegs més adinerats. Per això potser recorrien Europa en un any en comptes d’estar cinc anys viatjant per fer cultura. D’aquí que els russos diguin “a galop per Europa” per referir-se a aquella temporada de recorreguts per l’estranger que els menys adinerats havien de fer ràpidament i per sobre per no deixar de complir amb les expectatives de la societat.
Això d’aparentar per tal que a un el considerin d’una determinada classe social sempre ha existit. Recordem el pobre hidalgo amb qui el Lazarillo de Tormes va passar una agradable temporada encara més famolenc que amb la resta d’amos. Es moria de gana però el noble havia d’aparentar una fortuna inexistent. I avui dia seguim igual perquè molts es compren I-phones i Macs perquè són marques que la gent relaciona amb un cert nivell adquisitiu.
I en rus, a l’igual que en alemany, quan volem denotar que un fet concret és la clau o la raó d’un enigma diem вот где собака зарыта (bot guidié sabaka sarita), o en alemany “da liegt der Hund begraben”, aquí està el gos enterrat. No cal confondre aquesta expressió amb la castellana “aquí hay gato encerrado” que utilitzem quan sospitem que hi ha quelcom obscur i no gaire net. Quan diem вот где собака зарыта, vet aquí on està enterrat el gos, és quan presentem el motiu o la clau d’allò que ens semblava obscur o estrany. Si de cop i volta el vostre veí estrena cotxe, poc després canvia de mobles i de cop us diu que se’n va de viatge al Carib i uns mesos després apareix als diaris com a presumpte implicat en un cas de corrupció perquè s’embutxacava diners de manera il·lícita, llavors és quan podreu fer servir aquesta expressió.
Per acabar avui us vull parlar d’una frase feta que té traducció directa a l’anglès i al castellà. És la de в чужой монастир со своим уставом не ходят ( fchuxoi monestir sa suaim ustabom ne jodiat), que literalment vol dir que a un monestir estrany no s’hi pot anar amb el propi estatut o amb les pròpies regles. Com us podeu imaginar vol dir que quan vas a un lloc determinat t’has d’adaptar a les normes i els costums d’allí i no pots pas intentar que s’adaptin a les teves. En anglès diem “if you are in Rome, do what the Romans do”. Com que la frase feta és tan llarga, els anglesos igual que els russos l’escurcen i diuen “if you are in Rome”, de la mateixa manera a Rússia només cal començar la frase perquè tothom sàpiga a què fa referència. En castellà tenim allò de “allí donde fueres, haz lo que vieres”, una expressió útil per fer sobreviure el futur de subjuntiu que està agonitzant des de fa temps.
Per avui ja n’hi ha prou. Us desitjo una bona setmana i si us avorriu us recomano ferventment analitzar els lemes de les pancartes electorals que pengen per tot arreu. No sé quina és pitjor però potser la que menys m’agrada és la de Ciutadans amb “vota abrazo”. Em va faltar poc per no caure de la bicicleta quan la vaig veure. Què hauran pensat els de l’equip de màrqueting quan la van dissenyar? Tot un enigma per mi. I recordeu que després de setmanes de restriccions severes ara us podeu saltar el confinament sortint de municipi per anar a mítings electorals. No tinc paraules per descriure com d’estafada em sento per la classe política. Però no sóc la única oi?