Aquesta setmana se m’ha acudit tornar a fer un post sobre diverses supersticions que circulen per arreu d’Europa. Jo no soc supersticiosa o, si més no, no me’n considero. Si és dimarts o divendres tretze no em fa patir. Passar per sota una escala em sembla divertit i si se’m creua un gat negre com a molt intentaré acaronar-lo perquè m’abelleixen molt aquests animals. No obstant sempre m’ha semblat molt curiós que a tots els països existeixin costums estrambòtics sobre el que podem i no podem fer per atraure o allunyar la mala astrugància  o preveure el destí segons els senyals que ens ofereix l’univers.

No em vull concentrar en totes aquelles supersticions que coneixeu: el què ha de portar la núvia el dia de la boda, que el futur marit no la pot veure amb el vestit posat abans, etc.

Anem per les que em semblen divertides de debò. A Anglaterra resulta que quan un s’acaba de menjar un ou passat per aigua, cal trencar el final de la closca buida per la part de sota amb la cullera per fer sortir el dimoni. Aquí per espantar el dimoni es deia “Jesús” cada cop que algú esternudava però que calgués fer alguna cosa amb el menjar no em sona del nostre país.

Si quan s’està menjant cau un ganivet, Anglaterra diuen que s’ha esperar visita masculina. Si el que es deixa anar és una forquilla, cal esperar visita femenina. Fins aquí tot positiu. El problema arriba si ens descuidem unes estovalles de color blanc a la taula durant la nit perquè llavors es diu que hem d’esperar la mort. La veritat és que fa posar una mica els cabells de punta.

I com no podria ser d’altra manera, també hi ha supersticions relacionades amb la seva refinada cultura del te. I amb això no vull dir que es dediquin a llegir els pòsits del te, que alguna mitja aficionada a l’endevinament segur que ho fa, sinó a servir el te.

A Anglaterra es diu que dues dones no poden servir te de la mateixa tetera quan n’han fet una perquè això porta baralles entre elles. Té una certa lògica. El te el prepara i serveix la mestressa de la casa i dues persones que ho facin segur que volen disputar-se la sobirania i el control sobre la llar. Així que ja ho sabeu. Si aneu a Anglaterra i us conviden a te i el serveix una dona, que ni se us acudeixi agafar la tetera per servir-vos-en una altra tassa.

A França el que no es pot fer es deixar la famosíssima baguets de cap per avall, és  dir amb la part que porta el tall sota la taula. I tampoc es pot portar roba nova el divendres —què tindrà la gent amb les divendres? Amb el que m’agraden a mi!—

Pel que fa als animals, els anglesos tenen com nosaltres moltes supersticions que giren al voltant dels nostres companys vius de planeta. Els ocells són molt protagonistes d’aquestes. Però em sembla especialment xiroia la que va de conills. Els negres són els que transporten ànimes de persones i els blancs es consideren bruixes. Per això mateix els anglesos creuen que porta bona sort dir “white rabbit”, conill blanc, el primer dia de cada mes. A veure si me’n recordo i ho desitjo a la gent més propera per provar a veure si fa efecte o no.

I els gats també són vistos com a animals màgics i acompanyen sovint les bruixes. A França si un gat esternuda davant d’una núvia s’augura que el matrimoni serà feliç.

I seguint amb els animals, en aquest mateix país si un trepitja excrements de gos amb el peu esquerre li durà sort. No ho faré expressament per provar-ho perquè no em vull emportar el record olfactiu a casa, òbviament.

A Rússia el que porta mala astrugància és desitjar bona sort. Així és que per fer-ho els Russos no esmenten la paraula sort i el que fan és dir “ни пуха ни пера”, que literalment vol dir ni pelussa ni ploma”.

Per avui ja tenim prou supersticions i regles per aprendre a no fer quelcom que es considera de mal gust en uns quants països. Us desitjo un bon dijous i un millor cap de setmana!