Fa només dues setmanes el tema del blog eren expressions angleses en les que apareixen les paraules “wind” o “storm”. Semblava inevitable després d’una setmana d’inclemències meteorològiques brutals que van trasbalsar tota la Península i que ens van deixar el litoral ben malmès. I només dues setmanes després el tema recurrent a tot arreu és la calor insòlita per l’època de l’any. I és tothom en parla: ja no podem discutir el canvi climàtic perquè ens trobem davant d’una emergència climàtica! Les plantes del meu balcó per exemple han començat a florir perquè elles no entenen el calendari sinó la meteorologia i potser els humans també, o si més no jo. Els dies s’han fet visiblement llargs i diumenge em vaig maleir els ossos per no tenir sabates d’entretemps perquè les botes d’hivern em feien bullir els peus. I quan el temps és benèvol i els dies es fan llargs, la meva ment em transporta immediatament a la costa i de cop em venen les ganes de tenir una segona residència a la platja per gaudir del bon temps i sobre tot del mar en un ambient més relaxat que el de la nostra cosmopolita Barcelona. I sovint en parlo amb els amics i també ho he comentat amb el meu company i tots em diuen el mateix. Que una segona residència és una despesa continuada i et lliga a anar un cop i un altre a un lloc que acaba sent una rutina. I a més del factor econòmic també hi ha el del cansament que suposa tenir una segona llar perquè acabem netejant dos pisos i no només un. Per no parlar del fet que si estem cansats i no ens ve de gust desplaçar-nos fins al lloc on tenim aquesta residència de festius, automàticament sentim remordiments perquè sabem que estem gastant uns diners que potser no acabem d’amortitzar. Fa poc vaig parlar del tema amb la meva parella que em va dir que si jo hagués continuat amb la idea de mirar segones residències, ell hagués intentat treure-m’ho del cap perquè un apartament addicional a l’habitatge habitual acaba sent una carrega. Ell ho va dir amb la frase feta corresponent en alemany “ ein Klotz am Bein” que literalment és un “bloc a la cama”. L’expressió fa referència a les boles de metall pesades que es lligaven amb una cadena a la cama dels presos. Molt gràfica i encertada l’expressió perquè de seguida s’entén el seu sentit.
I del tema he parlat amb diverses persones i totes m’han assegurat el mateix. Un altre bon amic, que ha tingut ja l’experiència de la segona residència dels seus pares, em va assegurar que ja podia tenir clar que haver de pensar en dos habitatges i haver de desplaçar-me d’un lloc a un altres per força m’acabaria cansant. Em va dir que hi podia posar la mà al foc. Sempre m’ha sorprès aquesta expressió perquè posar la mà al foc no és exactament quelcom que una persona en plenes capacitats volgués fer mai. Per què quan estem segurs d’una cosa hem de posar la mà al foc? Doncs els alemanys quan creuen fermament en la validesa del que diuen ho expressen amb “du kannst Gift drauf nehmen”, que significa que “hi pots pendre verí per això”. Els anglesos en aquest cas no tenen un “idiom” tan carregat de simbolisme i diuen “ you can bet your life on that”, és a dir, “hi pots apostar la teva vida”.
En tot cas hi ha molta gent que fa mans i mànigues per comprar una residència on estiuejar. Alguns demanen crèdits i s’endeuten d’una manera que jo no entendré mai. Aquesta expressió nostra de fer mans i mànigues té una equivalent en alemany que em sembla molt castissa, la de “Himmel und Hölle in Bewegung setzen”, que es tradueix literalment com posar en moviment el cel i l’infern.
Però la propera vegada que em vingui la temptació de mirar què costa un apartament a la costa, pensaré en el que m’han dit el meu amic i el meu company i és que quan es té una segona residència, un es limita sovint a anar sempre al mateix lloc conegut per amortitzar-la i si un no és molt ric, finalment s’acaba perdent l’oportunitat de visitar altres indrets i descobrir coses noves i per tant una segona residència ens lliga més del que ens allibera. I aquí sí que he de dir que el meu amic, com diríem en llenguatge modern “la va clavar”. I curiosament en alemany i en anglès quan una persona aconsegueix comprimir la informació i transmetre’n la part essencial fan servir una expressió similar a la nostra. “Den Nagel auf dem Kopf treffen” vol dir donar-li al clau al cap, exactament el mateix que en anglès “to hit the nail on the head”. Els veïns de la península també diuen allò de “dar en el clavo”.
Però no us amoïneu que sembla ser que l’hivern torna altre cop i la temperatura es normalitza i la gent gran i els molts joves també s’estabilitzaran un mica. Jo ja fa dies que voldria parlar de com de revolucionats estan els alumnes en aquests moments. Sembla que quan pugen els termòmetres es destaroten. És clar, ells no entenen de calendaris igual que les meves plantes i ja sé que la comparació és agosarada! Quan comença a fer calor als adolescents se’ls trastoquen les hormones i es comporten de manera diferent. Voldria saber si només ho he notat jo o també els meus companys s’adonen de la influència de la climatologia en l’estat d’ànim dels adolescents. Però em passa que com que no vull fer el ridícul perquè potser només ho he observat jo, prefereixo no dir res. A Alemanya dirien que tinc por de “sich zum Affen machen”, de fer-me mico, un animal que sovint sembla que ens fa gràcia.
Amb la primavera vindrà inevitablement la inestabilitat emocional dels adolescents i llavors els professors i professores haurem de veure com aconseguim ser suficientment empàtics sense que ens prenguin el pèl. Començarà l’absentisme a l’escola perquè el bon temps convida a quedar-se al bar xerrant amb les companys més que no pas a assistir a classe. I llavors, els alumnes que han estat d’alguna manera modèlics demanaran que es faci una excepció amb ells quan els hem vist fer campana. És a dir que voldran una actitud especial envers ells per haver-se comportat relativament bé durant el curs. En Alemany quan una persona demana un tracte de favor o un tractament especial es diu “eine extra Wurst verlangen”, que vol dir demanar un salsitxa extra. Molt alemany com sabeu això de les salsitxes. La tradició culinària del país no seria res sense les “Bockwürste”, “Currywürste”, “Bratwürste” i les variants regionals. En canvi penso que el “Brei”, el puré, no és gaire típic en aquests moments però tot i així és el protagonista de l’expressió “ um den heiβen Brei reden” parlar al voltant del puré calent. I què vol dir? Doncs el mateix que l’anglès “to beat about the bush”, és a dir, anar donant voltes per evitar el tema que de veritat importa. Això, com ja sabeu, ho fan molt sovint els polítics.
En fi, per avui ja hem vist prou expressions alemanyes molt típiques. Ara cal concentrar-se en el cap de setmana. I tingueu segona residència o no, us desitjo que l’aprofiteu al màxim!