Ara sí que ja tenim les festes nadalenques a sobre. Les dues primeres ja han passat però les celebracions, els llums al carrer, les decoracions amb guirlandes i coloraines encara guarneixen carrers, establiments i llars els colors alegren la vista.
Us heu fixat en com de màgic és passejar pels carrers enllumenats? Aquest any de totes les decoracions de carrer que he vist, la que més m’agrada és la del Passeig de Gràcia. Cert és que guarnir els carrers és una despesa molt gran però crec que els llums conviden a sortir al vespre en una època en què més aviat tendim a quedar-nos arraulits a casa.
La il·luminació nadalenca i els colors vius  ajuden a apujar els ànims i dissortadament també fan que els consumidors gastin més del que toca.
Precisament avui us vull fer conèixer unes quantes locucions que tenen a veure amb els colors.
Començo per la primera “with flying colours” amb “colors voladors”. Es fa servir quan quelcom ha estat un èxit total. Un exemple seria un polític en eleccions. Si aquest les guanya de manera clara i la victòria és rotunda, llavors diríem que ha guanyat les eleccions “with flying colours”.
I quan una persona es guanya a pols la seva reputació en el sentit positiu, llavors els anglesos diuen que “has won his/her colours”, que s’ha guanyat els colors. Això ve de quan a les escoles i universitats els alumnes havien de guanyar-se amb els seus mèrits un lloc destacat a l’equip.
Avui dia una persona també es pot guanyar els colors a la feina quan entra en un lloc nou i llavors ha de demostrar primer la seva vàlua.
Una expressió que també m’agrada molt és la de “to nail one’s colours to the mast”, que vol dir literalment clavar els colors d’un al pal. “mast” en anglès és el que els castellans anomenen mástil del vaixell. “Clavar els colours d’un al pal” vol dir, deixar molt clar les pròpies opinions i fer-ho sense embuts. Això que generalment la gent no sol fer per discreció i perquè donar el parer, sovint pot portar problemes.
Reconec que jo més aviat soc de les que dic de manera directa el que pensa però aquí he après que és millor no fer-ho si no sabem exactament de quin peu calça la persona amb qui estem conversant. Tanmateix, això no vol dir que jo sigui “colourless” o que no tingui personalitat, sinó que prefereixo guardar la meva opinió per la gent en qui realment confio. Com diuen els anglesos s’ha de poder “see the red light”, veure el llum vermell, que no és res més que reconèixer el perill.
I encara que no ens agradi admetre-ho, hi ha gent perillosa perquè la pròpia opinió és informació molt valuosa i es pot emprar de moltes maneres i poden acabar utilitzant-la en contra d’un mateix.
En tot cas a la feina és millor no penjar els propis colors al pal perquè si el nostre criteri difereix del de la direcció de l’empresa llavors ens pot passar que “ we are shown the red card”, que ens ensenyin la targeta vermella, que en anglès és un eufemisme per dir que se’ns acomiadi.
I ara quelcom apropiat per aquestes dates “to blue one’s money”. La nostra llengua no té la possibilitat de fer del color blau un verb com els anglesos. L’anglès agafa aquest color i el converteix en el verb “blauejar” que acompanya del substantiu “diners”. I què vol dir “blauejar diners?”, doncs senzillament gastar diners a la babalà. I curiosament nosaltres no blauegem diners però els podem blanquejar, que és tota una altra cosa.
Encara queden el cap d’any, primer d’any i reis que són una bogeria i ens fan gastar diners. Per tant procureu no blauejar-ne massa perquè altrament acabareu “in red”, en números vermells.
Un bon Sant Esteve a tots!!!!!!!!!