Hola a tots. Aquest dijous vull escriure quatre línies sobre un seguit d’expressions angleses que tenen en comú que van de menjar. Serà perquè com que des de dijous passat que vaig amunt i avall perquè mon pare està malalt i jo vull estar per ell i per ma mare alhora, estic menjant la meitat del que és habitual i per la nit somnio en àpats suculents. I sí. La gana no la perdo però no trobo el temps d’entaular-me. Els ensurts no venen mai sols i la veritat és que el nostre sistema social ens hauria de fer pensar. És el que els anglesos diuen “food for thought”. Els ajuts a les persones com els meus pares que han treballat tota la vida triguen tantíssim que s’arriba de vegades a situacions límit. Però això ja són “figues d’un altre paner”. Doncs ves per on, mentre anava amb la bici de Sant Pau al carrer Bonavista i d’allí a Sant Pau i de camí a la feina amb l’estómac mig buit, m’han vingut al cap unes quantes locucions angleses que tenen en comú que parlen d’aliments.
La primera va ser el verb “to milk”, del substantiu llet. El verb es va servir quan una persona enreda a una altra. Un exemple d’això seria el que passa amb els turistes quan pugen a un taxi i el conductor del vehicle fa més voltes que una rentadora per arribar al destí i cobrar més. A mi m’ha passat un parell de vegades. Una a Budapest, quan viatjava amb la meva parella i els meus pares i volíem anar a l’hostal. Vam agafar un taxi a l’estació de tren per arribar a l’alberg i resulta que ens van fer una visita turística important perquè l’hostal estava només a uns cinc-cents metres en línia recta i tanmateix ens van fer anar a dreta i esquerra per diversos carrers i carrerons per tal que penséssim que l’hostal era lluny. Vull defensar l’honor de la nostra família dient que llavors no existia el google maps. Aquell dia “we were milked by the taxi driver” per dir-ho clarament.
Però bé, quan una cosa ja està feta, no cal pensar-hi més perquè ja no la podem canviar. Els nostres veïns ibèrics diuen sempre “a lo hecho, pecho” i els anglesos diuen “there’s no use crying over spilt milk” que literalment vol dir que no val la pena plorar per la llet vessada.
La llet es veu que dona per molt a Anglaterra perquè quan quelcom es converteix en vital, s’anomena a aquesta “mother’s milk”, llet materna. Per exemple jo podria dir que la pobresa és “mother’s milk” de la revolució. La necessitat fa moure molta gent a la revolta.
De l’alemany conec una expressió similar “etwas mit der Muttermilch aufsaugen” que es refereix a quan una habilitat li ve donada a un per hàbits o talents familiars. Si per exemple una persona creix en una família de músics i esdevé també músic, llavors diríem el que diuen els alemanys, que ho ha mamat amb la llet materna.
En anglès en canvi, la “mother’s milk” és la llavor de quelcom.
I un producte derivat de la llet és el formatge. Sempre m’ha fet molta gràcia l’expressió anglesa de “not to know chalk from cheese”, no saber distingir el guix del formatge. S’empra quan una persona és incapaç de reconèixer quelcom. Si a algú no té gens de paladar per exemple podríem dir que no cal oferir-li un gran vi perquè ell o ella “doesn’t know chalk from cheese”, no sabrà valorar-ho.
I per seguir amb el deliciós formatge, quan una persona és molt important i té poder i influència en anglès diuen que ell o ella és “a big cheese”, un gran formatge.
I del formatge a un altre aliment: els ous. Comencem per una expressió molt fàcil de recordar perquè ens evoca una imatge clara: “to have an egg on one’s face”, tenir un ou a la cara. I és que en realitat la gent llença ous a la cara d’algú quan vol expressar el desacord amb algú o humiliar i degradar una persona. I quan un té un ou a la cara, és que se l’ha humiliat. Si un jugador professional és derrotat per un principiant per exemple, llavors diríem que el professional té un ou a la cara “has an egg on his face” o “on her face” perquè una dona també pot ser una jugadora professional, evidentment.
Del que estic segura és que deu ser molt desagradable que et llencin ous. Però tampoc m’agradaria haver de llençar-los. D’això n’estic completament convençuda, tant com de que “eggs are eggs”, els ous són ous.
I com que a mi m’agrada ser positiva tot i que les circumstàncies siguin força negatives, us he de dir que “ I am as keen as mustard”, sóc tan entusiasta com la mostassa, d’aprendre llengües mirant pel·lícules i sèries. I això que a mi la tele no em diu res. Però quan no tinc temps d’asseure’m a fer àrab o rus de manera activa, mirar algun capítol d’una sèrie en aquests idiomes em serveix per mantenir el cervell alerta. I si us he de ser sincera, amb el pare a l’hospital, jo anant amunt i avall per cuidar també de ma mare, els envitricolls de la feina i milers de coses més, si no fos per la sèrie àrab “Al Hayba” i la companyia i suport dels meus amics, ja m’hagués tornat boja, és a dir, “I’ll be going nuts”.
De vegades les coses no acaben d’anar com ens hagués agradat perquè quelcom dolent ha passat. Llavors els anglesos expressen resignació amb la locució “that’s the way the cookie crumbles”, que voldria dir “així s’esmicola la galeta.
Però com tots sabem, la vida no és sempre tan simple com fer una llesca de pa, o com diuen els anglesos “as easy as slicing bred”. I potser si fos massa fàcil els humans ens avorriríem massa i ens tornaríem tots uns neuròtics.
Sempre hi ha períodes un xic més tranquils i d’altres més moguts a la vida. La qüestió és intentar sempre mantenir les ganes, l’humor i la gana. Jo espero que us en hagi agafat una mica amb aquestes expressions sobre la llet, el formatge, la mostassa, les galetes i el pa. Jo en tot cas ja en tinc! Fins la setmana vinent.