Sembla que ens ha arribat ja l’hivern i que ho ha fet sense esperar a que li doni pas la tardor. Hem passat d’anar amb màniga curta a portar anoracs, bufandes i mitjons de llana i jo em sento una mica estafada perquè no he tingut temps de preparar-me psicològicament pel fred. Ha arribat amb el canvi d’hora. I amb els dies curts i la temperatura gèlida que s’emporta bona part de la meva energia, tinc son més d’hora i em costa anar a dormir tard. Serà que el meu cos està preparat per estar en actiu només mentre hi ha llum natural. El cas és que cap a quarts de dotze caic rendida al llit, o com dirien els alemanys “ ich falle wie ein Stein ins Bett” és a dir que caic com una pedra al llit. I per seguir amb el tema, a l’hivern dormo com un liró que pels alemanys és “wie ein Stein schlafen”, dormir com una pedra. Està clar per quin motiu nosaltres comparem el nostre son al del liró. Aquests simpàtics rosegadors poden hivernar fins a vuit mesos dels dotze de l’any. Ara bé, també és coherent que els alemanys comparin el son humà amb el de les pedres. En això s’aproximen als britànics i als ibèrics perquè trien objectes inanimats. En anglès dormir com un liró seria “ to sleep like a log” és a dir, dormir com un tió. Aquesta locució és molt propera a la dels nostres veïns ibèrics que diuen “dormir como un tronco”. I és que les pedres o els troncs resten completament immòbils i per això, quan una persona dorm tan profundament que ni es mou, és molt més lògic pensar en objectes inanimats que no pas en animals que respiren o es mouen mínimament.
En tot cas em sembla que soc una de les poques a la feina que nota tantíssim la manca de llum. Els meus companys no se senten tan cansats com jo per aquestes èpoques i jo ja començava a estar un xic amoïnada pel meu cansament prematur. Tanmateix, he parlat amb un parell de persones darrerament que m’han comentat que els passa el mateix que a mi. Durant l’època de l’any que hi ha menys hores de llum dormen més hores que quan el dia és llarg. Em van treure un pes de sobre quan m’ho van dir, o com dirien els alemanys, “ mir ist ein Stein aus der Seele gefallen”, m’ha caigut una pedra de l’ànima. L’expressió és prou clara i en té una de sinònima “ein Stein vom Herzen fallen”, caure una pedra del cor. Així d’alleujats ens sentim en certes ocasions.
En tot cas em va agradar saber que no soc la única que necessita dormir més quan el cos troba a faltar la llum natural. Francament no em puc imaginar viure a països on a l’hivern només hi ha un parell d’hores de sol…
No tothom està fet per la vida nocturna i jo em considero una persona diürna. Per això quan els meus companys de feina van proposar d’anar a fer una copa en sortir del teatre amb els alumnes vaig quedar pàl·lida i només vaig saber recordar-los que l’endemà havíem de matinar. Estic convençuda que vaig passar per una esgarriacries o una aixafaguitarres tot i que només volia donar una explicació del motiu pel qual jo no m’apuntava a la copa de després. Em vaig convertir en el que els anglesos i els alemanys anomenen “party pooper”. A Anglaterra deu haver-n’hi molts d’esgarriacries perquè tenen diverses expressions per designar-los “stick-in-the-mud”, que és un pal al fang, o “wet blanket”, manta mullada. En fi, jo el que volia era que ells fruïssin molt de la copa però jo poder fruir del meu descans sagrat perquè sense les meves sis o set hores de son, senzillament no rendeixo.
Suposo que en aquestes situacions un ha de callar i aguantar el que caigui. Perquè si no ho fem llavors ens posem en problemes que poden acabar sent seriosos. Ja sabeu que avui dia hem d’actuar no pel que creiem i pensem sinó per acumular “likes” de tothom a les xarxes socials. Per això determinats comportaments no estan ben vistos. Així doncs, dir que un està cansat i no vol anar a fer una copa pot arribar a portar-li a un problemes de debò, o com dirien els alemanys un o una pot fer tenir ràpidament “die Kake am dampfen” que es tradueix com “la caca en vapor, o fumejant”. Òbviament això vol dir estar en una situació molt desagradable i incòmoda.
I és que encara que a mi em sembli una tonteria suprema, o com l’anomenen els alemanys una “Pipifax” impressionant això d’haver d’estar contínuament fent el que se suposa que és “guai”, resulta que sí importa perquè avui dia el 60% del que fem va valorat a través de les xarxes socials. I si només acaba sent una copa després del teatre bé, es pot sobreviure. De vegades un comentari innocent pot desencadenar una reacció en cadena que no ens esperàvem. Un exemple d’això seria quan algú a l’empresa té la genial idea de fer un cap de setmana corporatiu en algun indret perdut de la muntanya i aquesta persona ho diu de broma però l’equip directiu s’ho pren seriosament. Llavors diríem que aquella determinada broma “hat das Stein ins rollen gebracht”, ha fet rodar la pedra, és a dir que ha estat el detonant de quelcom.
Jo en tot cas ja estic mentalitzada de que com que necessito dormir força no soc adequada per la vida social i per tant no acaramullaré gaires “likes” a les xarxes socials. Però dormiré com una pedra, o com un tió i això em donarà forces per estar de millor humor quan comenci el dia. Soc més de matinar que d’anar a dormir tard. I potser no està malament perquè tal i com diu el refrany alemany “ der frühe Vogel fängt den Wurm”, que es pot traduir com a “l’ocell matiner s’emporta el cuc” i que ve de l’anglès “the early bird catches the worm”. En ambdues llengües el refrany vol dir que si comences les coses aviat i no les aplaces, tens més possibilitats d’èxit. Per tant em repeteixo allò de que “ a quien madruga Dios le ayuda” perquè vull pensar que no hi ha res de dolent en voler anar a dormir d’hora per aixecar-se amb energia per fer coses…
Bé. Esperem que la setmana vinent les temperatures ja s’hagin normalitzat i que vosaltres també dormiu com pedres i que si teniu alguna preocupació us arribeu a treure una pedra de l’anima tan grossa com la que intento moure jo a la foto.
Bona setmana a tots!