Ara sí que puc dir que aquesta setmana ha començat tot l’enrenou més gran al centre on treballo i que pel personal docent s’ha inaugurat la “temporada alta”, i jo afegiria, d’alt estrès. I precisament aquesta setmana m’han vingut al cap tres expressions alemanyes que us vull donar a conèixer.
La primera té una traducció al català ben simpàtica. Resulta que el dilluns estava intentant avançar les programacions d’un mòdul de cicles. Per tal que us en feu una idea, un mòdul en cicles formatius és equiparable a una assignatura. I ara us preguntareu? Que no tenen els professors les assignatures programades abans d’acabar el curs? Doncs per regla general sí però resulta que els del departament d’ensenyament tenen idees brillants que comuniquen als centres docents en poc temps i llavors tots hem de córrer a entregar-ho tot com ho volen “els de dalt”. Però això ja són figues d’un altre paner. Fins ara els mòduls es dividien en unitats formatives i els docents dividien aquestes darreres en blocs temàtics que anomenàvem nuclis formatius. Però a final del curs passat algú va tenir la gran pensada que els nuclis formatius s’havien d’anomenar AEAs — activitats d’ensenyament aprenentatge— i que per tant havíem de plasmar el canvi de nomenclatura a les programacions. I a sobre, on abans teníem tres nuclis formatius equivalents a tres avaluacions ara ens demanen sis AEAs com a mínim Per això m’ha calgut refer les programacions dels mòduls que imparteixo a cicles i reprogramar-ho tot.
El dilluns, com us deia, quan ja estava a punt de cantar victòria perquè tenia una programació quadrada i pràcticament acabada, de sobte es van apagar tres dels ordinadors de la sala de professors per “problemes elèctrics”. I com que jo generalment no vaig desant tots els canvis dels darrers cinquanta minuts, aquell dia vaig perdre molta feina feta. Com diuen els alemanys la feina va ser für die Katze, és a dir pel gat. Nosaltres els catalans quan fem quelcom que no serveix per res diem que la feina ha estat pel dimoni.
I ara segur que us demanareu? Però de veritat ha d’estar fent programacions just abans de començar el curs quan de segur hi ha milers de coses a fer? Doncs és cert que les noves directrius per fer les programacions ens van arribar a finals de juny i de llavors fins a marxar de vacances haguéssim pogut tenir-ho enllestit. No obstant, a alguns companys i a mi mateixa ens ha passat que en arribar de vacances se’ns ha comunicat que ens canvien assignatures— en cicles mòduls– i hem de programar els mòduls nous. Com us podeu imaginar tornar a la feina després de l’estiu i que et diguin que et canvien substancialment els horaris sense comunicar-t’ho abans i que a més et carreguin amb noves assignatures a canvi de les que tens per mà, molesta una mica. Em faig gran i la flexibilitat minva. I per això he parlat molt sovint als meus amics dels imprevistos de darrer minut i ells ja en comencen a estar tips perquè ich kaue ihnen das Ohr ab, els mastego l’orella con diuen els alemanys, és a dir, que parlo contínuament.
Sortosament per ells ja m’he moderat perquè ja ho tinc tot coll avall. I per acabar la curta entrada del bloc d’aquesta setmana— penseu que encara estic en procés d’adaptar-me al nous horaris i conèixer la fauna de les aules— us volia parlar d’una altra expressió. Aquesta la puc relacionar amb política. Quan un candidat vol ser escollit comença a prometre i prometre i fa el que els alemanys anomenen das Blaue vom Himmel versprechen, que vol dir prometre el blau del cel. És obvi que per als alemanys prometre el blau del cel sona a cosa impossible perquè durant molts dies de l’any el cel és gris. I resulta que quan els alemanys prometen el blau del cel, els d’aquí prometem l’oro i el moro. I ja sabem que llavors tot queda en res com quan els estudiants juren que estudiaran més.
I recordant el gris del cel de tres-cents quaranta dies l’any a Alemanya m’ha vingut al cap una altra expressió que té a veure amb els gats. Nachts sind alle Katze grau que traduïda vol dir, de nit tots els gats són grisos. És el que els nostres veïns ibèrics expressen amb allò de que “ de noche todos los gatos son pardos”.
I per cert. Com que avui he escrit sobre dues expressions que van de gats, la imatge d’avui és d’un gatet molt simpàtic a qui conec personalment i que sap molt bé com fer-se notar perquè li facin magarrufes.
A tots vosaltres us desitjo bona setmana i als professors molt coratge i energia pel nou curs!