Canvis de casa i mostassa per expressar opinions: els alemanys i les seves locucions curioses.

IMG_20190227_203621_resized_20190227_083642627[4297]

Aquesta setmana a l’edifici on visc a Poblenou hem tornat a tenir moviment. I amb això vull dir que he vist gent que no conec de res a l’escala i que suposo deuen ser veïns nous. Aquí a moltes altres cases amb habitatges de lloguer a Barcelona hi ha un gran moviment de personal perquè cada cop que s’acaben els contractes, els propietaris aprofiten per apujar els lloguers desorbitadament. Ja havia parlat una vegada del fet de que a Europa viure de lloguer és força més normal que al nostre país, senzillament perquè resulta més pràctic i flexible que el tema de les hipoteques. I si pensem bé, llogar indefinidament per un preu raonable ens dona la possibilitat de canviar de domicili ràpidament si trobem una nova feina o si la nostra situació familiar es modifica. El pis de lloguer s’adapta a nosaltres i això a Europa ho saben perfectament. Aquí evidentment els lloguers són tan cars que la millor opció és casar-se amb un banc amb una hipoteca que pesa sobre la majoria de ciutadans com una llosa. Però històricament la gent ha comprat sempre propietats? Més aviat no. Els meus pares per exemple van viure de petits sempre en pisos de lloguer. L’adquisició de l’habitatge és un fenomen més aviat recent. La veritat és que la condició humana és força nòmada perquè la vida comporta canvis i ens hem d’adaptar. Hi ha hagut immigracions del camp a la ciutat, d’una ciutat a una altra i fins i tot d’una país a un altre. Qui no ha llegit les novel·les de Noah Gordon per adonar-se que néixer, créixer i morir en un mateix indret és força estrany? Aquest anar amunt i avall i traslladar-se d’un lloc a un altre és quelcom que sempre em va admirar dels alemanys. Tots els que conec han canviat de feina i de ciutat vàries vegades a la vida sense que els hagi suposat cap mena de trasbals. Es veu que són més adaptables que nosaltres en aquest sentit i aquest tarannà es fa palès fins i tot en diverses locucions. A Alemanya quan un es trasllada amb tota la família d’un lloc a un altre es diu que un es trasllada “mit Kind und Kegel”. Literalment ho podem traduir com “amb nen i con”. Ara us demanareu d’on surt això del con i no m’estranyarà gens. “Kegel” és la figura geomètrica del con, però en aquesta expressió “Kegel” designa el nen extra-matrimonial. Així doncs els alemanys quan es traslladen ho fan amb els nens nascut dins i fora del matrimoni.
A Alemanya no és gens poc comú que tota la família canvi de domicili quan el cap de família troba una feina a una altra ciutat. Quan vaig viure a la Louisenstrasse a Dresden vaig tenir la sort de que els meus veïns del pis de sota fossin un simpàtica família jove, els Voβ. Quan vaig entrar a viure al pis eren tres, la Susanne que estava d’excedència maternal per tercer any, el Till que era un cantant d’òpera que mantenia la família i l’Adrian, un nen molt dolç i xerraire que em va robar el cor. En el meu any i mig al pis, la Susanne i el Till van tenir un segon fill a qui van anomenar Serafin i la Susanne va començar la seva segona excedència maternal. El Till mantenia com podia la família de quatre i anava i venia a Dresden perquè els contractes com a cantant d’òpera no són una meravella es veu. Però quan per fi li van oferir una feina per dos anys— i dos anys no són res— el Till es va traslladar com diuen a Alemanya “mit Kind und Kegel” cap a una altra ciutat amb tota la seva família. I em consta per la nostra darrera conversa que la Susanne tornava a estar embarassada de bessonada quan van arribar a la nova ciutat. Les bessones van ser nenes. Els Voβ sí que són un exemple típic del que és traslladar-se “mit Kind und Kegel” i també d’anar amb “Sack und Pack” d’un lloc a un altre. Aquesta darrera locució vol dir literalment “amb sac i paquet” i es refereix més a les pertinences personals que un porta d’un lloc a un altre quan canvia de domicili.
Jo he hagut de traslladar-me “mit Sack und Pack” diverses vegades a la meva vida i tinc força clar que com menys coses tinguem, molt més flexibles som i més fàcil és fer els inevitables i pesadíssims trasllats.
Els Voβ són una família entranyable que ha lluitat molt per mantenir-se unida i el Till i la Susanne una parella encantadora que s’ho han passat prou prim per tirar quatre fills endavant. No els va ser fàcil canviar de pis i traslladar-se a una nova ciutat sobre tot quan el Till només tenia un contracte de duració determinada. La subsistència de la família depenia de la feina del pare i amb cinc boques per alimentar, per molt que a Alemanya a les dones amb permís maternal els paguin un sou, la situació de la família estava penjada d’un fil, o com diuen els Alemanys “hing am seidenem Faden” estava penjada d’un fil de seda. Com podeu reconèixer aquesta expressió alemanya és molt similar a la nostra, amb la notable diferència és que pels alemanys el fil és de seda i per nosaltres no.
Sovint em demano si no hi hauria més dones que decidirien treballar a temps parcial per ocupar-se dels fills si la legislació a la península Ibèrica fos una altra. A països com a França o Alemanya les dones tenen la possibilitat de quedar-se a casa amb els infants més temps i d’optar a jornades a temps parcial per assegurar-se que els menuts de la família estan ben atesos. Aquí en canvi la legislació ens desprotegeix. Si volem fills les dones tenim una baixa per maternitat escarransida que amb prou feines ens deixa recuperar-nos del part. La incorporació a la feina es fa als pocs mesos del naixement i per tant les dones amb nadons a casa van a treballar la seva jornada completa cansadíssimes per atendre els petits com cal. I encara que els marits ajudin el desgast és enorme. Probablement hi hauria més dones treballant a jornada parcial si les lleis i les empreses ho permetessin i potser els nens estarien més equilibrats si tinguessin més atenció maternal i més quietud durant els primers anys de la seva vida. Sóc conscient que molts companys i companyes afirmen que els nadons s’espavilen molt a les llars d’infants però sempre he pensat que el cervell d’un infant o hauria d’estar exposat a cap mena d’estrès per poder desenvolupar-se adequadament. A més, crec que durant els primers anys de la vida d’un nen, aquest necessita establir un vincle que li permeti descobrir les emocions. Que un nadó hagi de canviar d’ambient, d’entorn i de cuidadors és quelcom que em preocupa. Òbviament de la manera que estan fetes les lleis aquí cap dona pot estar més de cinc mesos amb el nadó, però, i si la llei i el finançament els permetés estar amb els fills més temps? Un any o dos com mínim? Segur que les mares anirien menys cansades i que tindríem uns nens un pèl més tranquils. Sé que no hauria de donar la meva opinió perquè és perillós. Expressar les conviccions està mal vist i ho entenc. A mi ja m’ho va advertir el meu primer patró a la primera empresa on vaig treballar de secretària: «Mariona, no donis mai la teva opinió. I si te la demanen primer pregunta per quin motiu la volen!». Doncs bé, jo acabo d’expressar una opinió incòmoda. Però si més no, intento no anar opinant sempre sobre qualsevol tema, i encara menys si no m’han demanat el parer. Com dirien els alemanys no sóc una persona que hagi de donar la pròpia mostassa.
Aquesta locució alemanya ve de l’època en que la mostassa era un producte molt poc comú. En aquells moments els propietaris de restaurants i fondes posaven una mica de mostassa a tots els seu plats per fer-los especials i exclusius fins i tot quan no s’esqueia. D’aquí que quan algú es posa en una conversa inoportunament o vol expressar la seva opinió sense que li demanin es diu en alemany “den eigenen Senf dazugeben”, donar la va pròpia mostassa.
Doncs bé. Ara ja sabeu que expressions noves en alemany que espero que tingueu l’oportunitat de fer servir alguna vegada. Us desitjo bona setmana. Jo fins la setmana vinent practicaré mètodes per evitar donar l’opinió fins i tot quan me la demanen. Ben segur que m’estalviarà una pila de problemes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s