Aquesta dijous dedico l’entrada a tres paraules que em criden l’atenció per la seva fonètica especial. Obagor, adverar i xardorós. La primera és un substantiu que designa la condició d’ombrívol. A mi particularment em recorda a l’adjectiu castellà “opaco” que tinc associat amb fosc i dens i els espais ombrívols són generalment obscurs. Obagor es pot utilitzar en sentit metafòric i així si jo dic que quelcom m’alleuja l’obagor de la vida el que voldré dir és que hi ha un element que aporta llum a quelcom més aviat fosc. L’obagor pot ser també positiva perquè en una xardorosa tarda d’estiu en què el sol “bada penyes”, o com diuen a Ses Illes, “crema es cul i ses cabres”, trobar un espai amagat de l’astre rei que ens permeti descansar a l’obagor, ben segur ens resulta agradable. I aquí ja ha sortit l’adjectiu xardorós, que vol dir calorós però també afable i cordial. Es pot discutir xardorosament o saludar a algú amb una abraçada xardorosa.

Adverar és un verb que em resulta molt pràctic per evitar desgastar massa el famosíssim “intuir”. Es pot adverar què passarà en un futur pròxim, el resultat de quelcom, que una persona que acabem de conèixer esdevindrà un amic o amiga nostra o la causa d’una situació. I com que escric l’entrada del blog d’aquesta setmana avui dimecres 15, dia en què han hagut de desallotjar l’edifici al número 155 per causa de danys estructurals greus, aprofito per dir-vos que jo, i tots els veïns del tram comprès entre el 147 i el 157 del carrer Llull, adverem que les esquerdes del nostre edifici han estat provocades per la construcció irregular del que ha de ser un hotel de 5 estrelles davant de les nostres cases.

Ben segur demà els afectats del número 155 mantindran una xardorosa conversa amb els tècnics de l’Ajuntament, a qui hem avisat contínuament dels problemes que notem a casa nostra. I esperem que els veïns que han reubicat al centre d’emergències socials- es veu que un hotel seria massa car per l’Ajuntament- tinguin un espai on no hi hagi obagor de cap mena, que prou trist és haver de deixar casa teva i estar incòmode només perquè el teu habitatge ha deixat de ser segur d’un dia per l’altre. I això tot i les repetides peticions del veïnat de revisió de la construcció del macro-hotel.

Esperem que la setmana vinent encara pugui escriure l’entrada des de casa meva perquè queda al costat dels edificis afectats.

Per cert. La foto de sota l’ha passada l’Adrià Calvo, un dels pocs periodistes que ha gosat dir quelcom més que la versió diplomàtica permesa sobre el tema dels edificis del carrer Llull al twitter. Es tracta del soterrani de l’edifici de Llull 155, el que  s’ha desallotjat “per precaució”. Tot i no ser arquitecte em sembla força greu l’anomenada “esquerda”. No cal que us digui que no féu cas de les notícies perquè s’està maquillant la realitat.   Òbviament la veritat romandrà en l’obagor perquè hi ha prou interessos en joc…