Ja fa uns mesos vaig voler il·lustrar la complexitat de la llengua alemanya tot explicant-vos quants verbs diferents utilitzen per expressar el sentit de canviar. Bé,– avui vull mostrar-vos, amb un únic exemple també, el grau de complexitat de la llengua russa.

Com vaig comentar en l’entrada del blog sobre el verb alemany, sovint les llengües tenen un verb base al que hi uneixen prefixes o sufixes per canviar-ne el significat. Doncs bé, la llengua russa és una de les campiones afegint preposicions als verbs base.

Fixem-nos avui en el verb d’us diari “писать” –pisat- que vol dir escriure. Apuntar-se quelcom per no oblidar-ho és “записать»-sapisat- i apuntar-se a un curs “записаться”-sapissatsa-. Fins aquí bé perquè no hi ha res nou. Nosaltres també tenim apuntar i apuntar-se i els estrangers també deuen tenir els seus problemes al principi per aprendre quan han de fer servir un verb o un altre. Descriure, que també té el verb “escriure” és “описать” –opisat. No obstant, quan jo m’equivoco escrivint, en rus utilitzo el mateix verb que per descriure però en reflexiu, “описаться”- opisatsa-. Fixeu-vos que pràctic! No cal gastar gaire paraules per dir que s’ha comès un error en l’escriptura perquè amb un verb ja transmeten la idea sencera.

Seguim doncs amb el verb escriure en rus. Si faig una anotació en un llibre o escric l’adreça en un sobre, o a un paquet que vull enviar, llavors el verb és “ надписать”- nadpisat- i el mateix lexema amb preposició però en verb reflexiu és el que s’ultilitza quan volem dir que posem el nostre nom, per exemple, a un llibre o una llibreta per identificar aquests objectes com a nostres.

No s’acaba aquí. Per signar una cosa oficial s’empra “подписать”- pronunciat com a podpisat- i també designa el fet de signar una cosa conforme en som l’autor o bé subscriure, de manera regular com un diari o periòdic. En reflexiu s’utilitza per signar una cosa per tal de demostrar la nostra conformitat amb quelcom.

I la llengua russa encara va més lluny. Amb el prefixe “раз” el verb pot voler dir dibuixar, esbossar o posar per escrit i de manera sistemàtica l’ordre de quelcom. I en reflexiu “разписаться” és el verb que utilitzem quan signem un document conforme hem rebut quelcom, per exemple una carta certificada. També es fa servir en el sentit de signar el document matrimonial, potser per allò que quan signes la conformitat del contracte matrimonial reps “un marit” o “una muller” a canvi. En fi, algun truc s’ha d’inventar una per recordar totes les accepcions dels verbs amb els seus corresponents prefixes…

Desgraciadament encara no s’acaba aquí. Per manifestar que s’han escrit i fet malbé molts papers abans de considerar un text acabat, els russos fan servir el verb “писать” amb el prefix “ис”, així doncs “исписать” pronunciat – ispisat-. I ara sí que sí que ben segur us quedareu bocabadats quan us digui que aquest mateix verb en reflexiu- que certament ja us imaginàveu que existia en aquesta variant- s’utilitza per expressar el fet que a una persona se li ha acabat la inspiració per escriure. Vaja, allò que a tots els autors de novel·les i personal docent de la universitat, obligat a anar publicant sovint, ens fa tantíssim pànic. Ara que el conec em costa creure que la nostra llengua no tingui un verb propi per expressar aquest terrible fenomen!

Si algú s’oblida quelcom quan escriu i ho afegeix al text, evidentment els russos no ho diuen amb moltes paraules sinó afegint la preposició “при” –pri-al nostre versàtil verb escriure.

Empadronar a algú seria amb el prefixe “про” –pro- i amb el prefix “пре”-pre- el verb voldrà dir prescriure un règim o una medicina a un malalt per exemple.

Copiar a un examen és “списать” – spisat, aquest esport que tan agrada practicar als estudiants de totes les èpoques i que sovint fa que cometin errades fenomenals perquè no es pot copiar amb garanties intentant que no et vegin i pensar en el que s’està escrivint alhora…

I per últim, per acabar d’escriure aquesta entrada, tenim el verb “дописать” –dopisat-, que vol dir acabar d’escriure quelcom.

Suposo que a hores d’ara ja us surt fum del cap i això que no he apuntat totes i cadascuna de les accepcions dels verbs i tampoc he comentat que per a tots ells hi ha una variant en aspecte imperfectiu. Un altre dia ja us en parlaré d’això. Per avui jo crec que potser ja hauré aconseguit fer-vos entendre per quin motiu aquesta llengua tan immensament bonica i complexa, fa ballar el cap a tots aquells que no volem deixar d’aprendre-la.

Alguns d’aquests verbs tenen el seu equivalent en alemany, que també és una llengua campiona en reciclar verbs i ampliar el seu significat tot afegint prefixes. Del verb “schreiben” tenim “beschreiben”, descriure, “abschreiben”, copiar, “verschreiben” ,prescriure, i pensant una mica en trobaré algun més. No obstant, mai fins fa poc hagués pensat que una llengua tindria un verb que expressés el fet de fer malbé fulls tot escrivint esborranys, o escriure fins a esgotar la inspiració.

Suposo que precisament aquesta immensa complexitat és la que fa de la llengua russa una de les més belles que es poden estudiar. Això sí. Us heu d’enamorar d’ella perquè com tot el que val la pena en aquesta vida, de fàcil no n’és gaire. Però a qui li agraden les coses massa fàcils al cap i a la fi? I què seria de la nostra existència sense els reptes?

Us desitjo una bona setmana i espero que bon aprenentatge del que sigui. Que no som vells fins que no tenim ganes de continuar descobrint coses noves…