A l’entrada d’avui vull parlar-vos de dues paraules catalanes curioses i una expressió que em va semblar molt útil quan la vaig veure per primer cop.

La primera paraula és espona, que s’utilitza només per designar o bé el costat del llit o l’espai que tenim entre aquest i la paret. Quantes vegades de petits hem tingut la mare- avui dia també és el pare- asseguda a l’espona del llit quan ens trobàvem malament i ens volia fer companyia? O quan ens llegien rondalles per tal que ens adormíssim? Doncs bé, aquest espai que ocupaven en aquells moments i que potser no sabíem com anomenar és l’espona.

La segona paraula que em va captivar és ivarsós, un adjectiu que té com a sinònims ràpid i rabent i que podria molt bé descriure la velocitat en la que circula la gent pel metro barceloní entre les vuit i les nou del matí o segons quines bicicletes pel carrer. Ivarsós pot ser també el ritme de les nostres vides, sobre tot a les grans metròpolis com Nova York, on els seus habitants es beuen els gots de litre i mig de cafè mentre caminen acuitadament per arribar al lloc de treball.

Finalment avui voldria fer-vos cinc cèntims de l’expressió “fer marrada” o fer “marrades”. Marrada designa la volta que fa un quan, per equivocació, s’agafa un camí més llarg que l’habitual. La marrada vindria a ser el contrari de la drecera. L’expressió “fer marrades” es pot utilitzar en el sentit metafòric per designar el temps que perdem a la vida fent coses que no porten enlloc perquè anem fent provatures. Es poden “fer marrades” quan un no troba la carrera que li agrada i en comença diverses- d’aquests casos en conec diversos- o quan una persona posa negocis que no acaben de rutllar, o quan senzillament cerquem una afició pel nostre temps de lleure i res sembla ser prou adequat per nosaltres.

Bé. Espero que vosaltres no “feu marrada” i que a més pugueu adoptar algun d’aquests mots que necessiten ser rescatats del diccionari del que sembla que ja gairebé mai surten…