Esdernegar i neulit.

Avui torno a dedicar l’entrada de la setmana a dues boniques paraules que m’han aparegut a un dels llibres que he llegit fa poc. El llibre en qüestió és “L’amor prohibit de la Gioconda”, un diamant escrit per Josep Maria Serra i que ens fa reviure l’època de Leonardo Da Vinci com si fos abans d’ahir com qui diu.

La primera paraula que em va cridar l’atenció és esdernegar. És un sinònim que jo no coneixia d’espatllar o esbordellar i vol dir literalment fer dernes alguna cosa. I una derna, per qui com jo no hagués sentit mai el mot, és cadascun dels bocins de quelcom que es trenca. També existeix l’adjectiu “esdernec” que s’empra com a sinònim d’escarràs.

El segon petit tresor del que vull parlar avui és la paraula neulir-se. Potser m’erro però m’aventuro a dir que força gent coneix neulit com a sinònim de prim o esprimatxat. Tanmateix també existeix el verb neulir-se en el sentit de decandir-se, perdre les forces o el pes i debilitar-se. L’autor el fa servir en el context d’un home que perd les forces a causa del patiment en un amor impossible tot i que correspost.

Així doncs un imprevist ens pot esdernegar el dia i una situació difícil a la llarga ens pot anar neulint. Espero però que per a vosaltres no s’esdernegui res i que continueu plens d’energia positiva!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s