Per fer una mica de memòria del que havia estat el meu darrer post sobre l’anglès, el dia dos de març vaig escriure sobre els dialectes de la llengua anglesa. Tot i que a Anglaterra sembla on més dialectes hi ha tenint en compte l’extensió reduïda del territori, l’anglès té altres variants com les que es parlen als EEUU i a Austràlia per exemple.
Sembla que una generació després d’arribar els primers colonitzadors d’origen europeu a Austràlia, l’anglès que es parlava al país ja tenia un accent propi i diferenciador. Un dels aspectes més obvis dels colons d’aquella terra és que es van trobar amb una infinitat de fauna, flora i objectes pels que no tenien cap designació en anglès i pels que van adoptar majoritàriament els noms que els indígenes els havien donat. Les paraules “koala”, “boomerang” o “didgeridoo” són relativament noves en el vocabulari. I no només es van adoptar paraules nous sinó que els habitants d’Austràlia van canviar algunes de les que tenien per fer-les més curtes i familiars. “Afternoon” va passar a ser “arvo”, “cigarette” “ciggie”, el mosquit “mozzie”, l’esmorzar que en anglès és “breakfast” va passar a ser “brekky” i el que és més sorprenent, el paraigües que en anglès és “umbrella” es “brolly” en australià. De la mateixa manera el carter no és “postman” sinó “postie”.
De fet es considera típicament australià escurçar paraules i acabar-les en “o”. Així com “arvo” és tarda, “botllo” és una botiga on es venen ampolles, a “smoko” és la pausa per “smoke”, fer el cigarret o el que els meus alumnes anomenen “pitipause” i un “garbó” és el “garbage man”, l’escombriaire.
Però els australians no només van demostrar la seva originalitat escurçant paraules sinó que van inventar expressions i locucions noves que creen imatges mentals molt clares. Els dos exemples que més originals em semblen són el “technicolor yawn” que traduït és el badall multicolor i és un eufemisme per designar el vòmit i l’expressió “about as welcome as a turd in a swimmingpool” que literalment voldria dir “tan benvingut com un cagalló en una piscina”, és a dir gens benvingut.
Els australians tenen un món sencer de locucions curioses. Una d’elles l’hauré feta servir centenars de vegades pensant que era anglesa sense ser-ho. És la de “to be a few sandwiches short of a pícnic” que vindria a ser que a un li falten uns quants entrepans per ser un pícnic o dit en català que és curt. Un sinònim d’aquesta locució és la de “a few stubbies short of a six-pack”, és a dir que li falten a un o una unes quantes ampolles per fer el paquet de sis. “Stubby” és una paraula típicament australiana que designa una ampolla de cervesa que conté 375 cl.
I si una dona està en estat allà diuen que “she has a bun in the oven”, que té un pastisset o panet al forn. “Bun” tan pot ser una espècie de brioix o el tipus de pa que es fa servir per menjar-se una hamburguesa o salsitxa de Frankfurt. I com heu pogut potser percebre amb la locució “about as welcome as a tur din a swimmingpool” els australians poden fer servir un llenguatge força escatològic. I si no fixeu-vos en la locució que diu “not pissing on someone when they are on fire” que vol dir que no et pixaries sobre algú quan s’està cremant. És una manera molt desagradable de dir que una persona t’importa tan poc que no faries ni el favor de fer un pipí per intentar apagar el foc amb el que s’estan cremant. I si no vols parlar amb algú li dius “onya bike” que seria quelcom així com “a la teva bici”, és a dir que demanem a la persona que agafi la bici i marxi.
I si us pregunteu ara que si Austràlia és més anglesa que americana pel que fa al vocabulari, he de dir que el vocabulari australià està molt barrejat. Tot i que la ex-colònia va estar estretament lligada a Gran Bretanya, sempre ha estat oberta a influències americanes i utilitza una pila de paraules que es fan servir a Amèrica i no pas a Gran Bretanya. Així doncs els australians mengen “cookies” i no “biscuits” galetes, diuen que un president “runs for office” com a Amèrica i no “stands for office” com a Anglaterra, donen els diners a un “bank teller” empleat de banc en comptes de donar-los a un “bank cashier”, a més reben “mail” correu i no “post” i si es fan mal fan servir “band aid” com en americà en comptes d’utilitzar la paraula anglesa per tireta que és “plaster” que prové del germànic.
Austràlia és una gran desconeguda per a mi. El gran país em recorda a mon pare que sempre deia que el volia visitar. No sé quina imatge mental en devia tenir. Per a la majoria de gent Austràlia és el país dels animals perillosos com les taràntules. Un no es pot banyar tranquil amb els taurons i a més hi ha una immensa part del territori que és inhòspit. Però els australians tenen fama de ser força afables i si es té la bossa ben plena de diners segur que val la pena visitar aquell país. La gran avantatge és que s’hi parla l’anglès i és l’idioma que qui més qui menys, tothom parla mitjanament.