Finalment tenim la setmana santa trucant a la porta de casa nostra. Esperem de debò que ens faci millor temps que fins ara, no només sol, sinó també unes temperatures més agradables perquè el primer cap de setmana d’aquest abril ha estat glaçat. Diumenge vaig sortir d’un concert de Mozart a la Sagrada Família i el vent gèlid em va fer arribar a casa tremolant. I el diumenge la temperatura va ser també prou baixa. Jo recordo haver-me tirat a l’aigua de Cala Llevadó a Tossa una setmana santa de no fa gaire. Aquesta segur que l’aigua del mar com a molt em mullarà els peus. Però el mal temps també té alguna avantatge perquè convida a fer activitats culturals a l’interior. I aquest cap de setmana ha estat un concert i una exposició. Se’m va fer estrany que l’arquebisbe de Barcelona, que va fer un discurs de setmana santa recordant que els que creuen en Jesús no cal que temin a la mort, va agrair dues vegades a Samsung la tecnologia que feia possible retransmetre el concert tan bé. Com va dir la meva parella, si l’església deixa de rebre ajuts estatals, s’hauran de buscar patrocinadors i llavors potser a mitja missa harem de sentir un nom com “Repsol”, ”Mercadona” o qui sap què. Tot i així vaig sortir del concert immensament relaxada i contenta d’haver pogut estar de nou dins de la Sagrada Família.
El diumenge va ser dia d’exposició al Centre d’Arts Digitals Ideal al Poblenou. L’exposició a què vaig anar no és un seguit de panells i quadres sinó que s’hi recreen imatges i animacions que et submergeixen en la vida de l’artista i el que va voler expressar a la seva obra. La vida de Frida Kahlo no podia ser més dura, amb una infantesa marcada per una poliomielitis, una joventut destrossada amb un terrible accident i una passió de per vida que no tinc clar si la va fer viure bé o malament: el seu marit Diego de Rivera. Potser el que més mal li va fer va ser no poder tenir fills i per això es va omplir la vida amb animals. Ella i Diego tenien gats, gossos, lloros i mones. I a la pintora se la veu en alguns retrats amb les seves mascotes. Li servien per abocar l’amor que no podia ofegar oferint-lo a un fill. La parella va arribar a tenir un cérvol al jardí de casa seva. La companyia dels animals calmava l’ànima d’aquesta artista lluitadora que va demostrar una fortalesa i ganes de viure sobrehumanes.
I a qui ens agraden els animals podem entendre que sortissin a les seves pintures. Pensant en aquests animals de companyia de Frida i Diego us vull portar un parell de frases idiomàtiques angleses on ells en són els protagonistes. De dites i locucions amb els gossos i els gats ja en tenim unes quantes en posts anteriors. Avui però us en porto unes quantes de noves. La primera és la de “sell someone a pup” que literalment és vendre un cadell a algú i es fa servir quan ens han enredat i venut quelcom descrivint el producte o servei de manera falsa. Això passa sovint amb l’allotjament durant els viatges ja siguin hotels o càmpings. A les fotos es veuen les piscines gegantines però després resulta que amb prou feines arriba l’aigua al genoll.
Ara fa dos estius, la meva parella i jo vam decidir anar de càmping a la zona de Tolosa i vaig cercar un càmping econòmic per aquell departament. El que portava les reserves em va posar la mel a la boca prometent-me una parcel·la al costat de la piscina però quan vàrem arribar al càmping resulta que la piscina no estava ni feta. I el pitjor és que en el moment en què vam fer la reserva els del càmping ja devien tenir clar que no estaria acabada. La broma de la piscina no va ser el pitjor. Els serveis eren un desastre i les parcel·les feien pena. Vam perdre els diners de la reserva i vam guillar a tota pastilla a 70 km a un altre càmping on hi quedaven places. És més que obvi que el director del càmping ens va ensarronar i “sold the pup”.
I parlant de cadells, quan els britànics diuen “a young puppy” un cadell jove, volen dir un noi presumptuós i arrogant. No sé, a mi els cadells de gos per exemple no em semblen gens arrogants, més aviat tan dolços que me’ls enduria tots a casa. Però un gos ja implica moltíssima més feina que un gat perquè se’ls ha de treure a passejar i fer les necessitats mínim tres cops al dia. A més no compraria mai un gos sinó que l’adoptaria d’una protectora perquè fer negoci amb éssers vius em sembla poc ètic.
“Puppy-love” en anglès denota l’amor d’una persona jove i immadura. Mireu que n’arriben a ser d’exactes els anglesos!
Em sembla també molt curiós que els anglesos tinguin una locució per designar la grassa i l’aspecte arrodonit que tenen una gran part dels adolescents fins que perden aquesta capa de lípids. És el que s’anomena “puppy-fat” grassa de cadell.
I seguint amb el tema dels gossos. Quan una mare protegeix excessivament al seu fill i el malcria, el que en surt és el que els britànics anomenen “lap-dog”, un gosset falder.
Pels clergues i eclesiàstics que gasten un llatí poc acurat perquè no l’han après bé els anglesos tenen el “dog-Latin”. I pels qui no la recorden, m’agradaria tornar a esmentar la locució “to let sleeping dogs lie” per ser tan útil. Deixar estar estirats els gossos que dormen vol dir no tocar un tema que porta problemes o no remenar la porqueria.
I dels gossos als gats o als cadells de gat, els kitten. Si algú està amoïnat o nerviós els britànics diuen que té cadells de gat, “have kittens”. Jo per exemple will have kittens quan hagi d’anar a fer l’examen del C2 que vull tenir per si em convé algun dia tornar a entrar a la borsa perquè no se sap mai. Penso que l’expressió ve del grau de fragilitat dels cadells de gat. D’expressions amb “cat” ja us en vaig fer arribar unes quantes a un post anterior. Moltes d’elles deixen veure que els gats no tenen gaire bona fama a les Gran Bretanya però la veritat és que no encaixa amb el número de visualitzacions de vídeos de gats en aquell país. Als animals de companyia se’ls aprecia molt per allí i la mascota número 1 per excel·lència és el gat.
Les mones tampoc queden gaire ben parades en les locucions angleses. Quan dic que jo “monkey with something” faig la mona amb quelcom, vol dir que potinejo alguna cosa i el resultat no sol ser bo. I si treus algú de polleguera, llavors en anglès dius “to get one’s monkeys up” fer enfilar la mona. A mi el que em fa enfilar la mona és la necessitat imperant de l’equip directiu de fer-me fer hores extra quan hi ha gent que no té l’horari complet al centre. I en anglès qui té la mona penjada a l’esquena és que és addicte a alguna substància. Jo claríssimament soc addicta al cafè i prou feina tinc en arribar viva al CAP el dia que m’he de fer una analítica i em fan sortir de casa sense aquesta beguda.
I encara que a l’exposició de Frida Kahlo no hagi vist que el matrimoni tingues ni oques ni ànecs, un amic anglès que sobreviu allí em va parlar de dues expressions que encara no coneixia i que estan caient en desús però em semblen molt eixerides. La primera és la de “to have one’s goose cooked” que traduït seria que a un li cuinen l’oca, el que vol dir és que un està arruïnat i acabat. També es pot fer servir quan una persona ha fet quelcom malament i se li imposa un càstig. Jo és com espero que estigui Eloi Badia, regidor de Barcelona que amb la crema de les escombraries va provocar una expulsió de gasos tòxics superior a la permesa. I si alguna cosa no té moltes probabilitats d’èxit diem que és “dead duck”.
Jo confio per exemple que degut al mal temps els meus plans de setmana santa no siguin “dead duck”.
Us deixo amb unes imatges dels meus dos peludets, que em van la vida més dolça i entretinguda.
Fins dijous vinent molt bona setmana a tots!