Ha arribat la primavera tot i que no ho sembli gaire encara. Fa dues setmanes que tenim un temps molt berlinès amb cels grisos i ennuvolats i ruixats que xopen la terra i als desprevinguts que surten sense paraigües.
Als forns ja hi veiem els bunyols de quaresma i les mones de setmana santa. I dintre de poc els belgues celebraran menjant creps l’arribada de la primavera. I sabeu per quin motiu en mengen? Perquè fent-les es distribueix la massa al foc en forma rodona i això recorda el sol, que surt més per primavera que no pas a l’hivern.
I parlant de creps, els anglesos tenen dues expressions amb la paraula “pancake” que és la versió nòrdica de la crepe francesa. La primera és la de “ to fall flat as a pancake” caure tan pla com una crep. Es fa servir quan es vol expressar que quelcom no ha tingut cap efecte. Si jo per exemple renyo els meus alumnes per utilitzar el mòbil a les meves classes però no em fan ni cas, llavors puc dir que el meu discurs “has fallen as flat as a pancake”. Curiosament, quan una dona no té gaire pit també diuen que “one’s chest is as flat as a pancake”. Altre cop aquí podríem parlar de la pila d’expectatives que es generen sobre el cos d’una dona i que certament acomplexen a una bona part de la població femenina fins que no s’arriba a deixar de fer cas i d’intentar complir amb els cànons de bellesa. I és que una part molt elevada de dones se sotmet a cirurgies estètiques que les duen a terme metges subcontractats que de vegades volen a una clínica privada determinada només per fer una operació, cobrar i marxar. No es requereix encara, en la majoria de casos, un títol de medicina i una especialitat en estètica. I és clar, més sovint del que ens pensem les operacions d’estètica acaben en autèntics desastres que no només desfiguren i deformen sinó que posen en risc la salut de les dones. La jove influencer Liliam Amorim va morir per complicacions després d’un tractament d’estètica i va evidenciar un problema que ara s’està estenent a la societat. La gent vol millorar el seu aspecte físic però no té prou diners per fer-ho i es posen en mans de clíniques poc serioses que prometen per pocs cèntims uns resultats espectaculars. Sembla que la societat actual i l’obsessió pel físic són dues coses que no es poden desvincular, o com diuen els anglesos “go together like bacon and eggs” van juntes com els ous i la cansalada. Altres coses que van naturalment lligades per a mi per exemple són la ciutat i l’oferta cultural. No em puc imaginar l’una sense l’altra. El que té la vida a un municipi gran és que s’avorreix només qui vol. Altres coses que van plegades per a mi són l’estiu i la platja, perquè principalment per a mi el juny, el juliol i l’agost és temps d’estirar-me a la sorra per agafar les vitamines del sol i prou calor per gaudir dels banys refrescants al mar. Per a d’altres afortunats que tenen jardins o terrasses l’estiu i els sopars a la intempèrie serà el que va junt com els ous i la cansalada.
I de la cansalada passem al pernil. Quan una persona és maldestre i graponera els anglesos diuen que la persona té mans de pernil o punys de pernil “ham-handed” o “ham-fisted”. Si estem en dificultats en anglès podem dir que som “in the soup” a la sopa. Una expressió molt similar és la de “to be in a stew”, estar en un guisat. Seguint amb el guisat, quan hem comès un error i en paguem les conseqüències els anglesos diuen “to stew in one’s juice” és a dir, guisar-se en la pròpia salsa.
Curiosament quan estan tips de la mala educació o impertinència d’algú li exclamen “don’t give me any of your sauce”, no em donis més de la teva salsa!
I la sal, tan indispensable per a l’ésser humà, també és la protagonista d’algunes locucions angleses però no tantes com seria lògic. La primera és la de “salt away” que vol dir amagar diners que s’han guanyat de manera il·lícita o no gaire neta. El rei emèrit per exemple ha sabut “salt away” una pila de diners cap a paradisos fiscals que ha fet gràcies als seus negocis bruts i la influència que exercia amb el seu càrrec. I quan va haver de fugir del país per no ser jutjat com tocava es va refugiar amb els seus amics dels països àrabs i va ser el convidat d’algun d’ells amb qui segur havia fet negocis. Com a convidat haurà “eat salt with” haurà menjat sal amb els seus amfitrions. Menjar sal amb algú vol dir fruir de l’hospitalitat oferta per una persona. Recordem que temps enrere la sal era una espècie cara i molt cotitzada i que t’oferissin menjar condimentat amb sal era signe d’una generositat extrema.
Quan els anglesos volen expressar el que els castellans anomenen “poner el dedo en la llaga” ells ho fan dient “to rub salt in the wound”, fregar sal a la ferida. Com podeu imaginar és quelcom que pot arribar a coure.
I per aquest primer dijous de la primavera del 2022 que fins ara ha estat passada per aigua ja en tenim prou. Bona setmana a tots!