Els anglesos però tenien més estima als sastres i per tant per expressar que ja no s’està en una situació de perill ells no hi barregen els d’aquesta professió sinó que diuen “to be out of the woods”, estar fora del bosc. Els britànics tenen un parell de locucions on hi surten els boscos. Per exemple, si algú no és de la barriada o de la zona es diu que no és de “this neck of the woods” que sona estrany perquè és literalment “d’aquest clatell del bosc”. És, si més no, una manera curiosa de dir-ho.
Quan un alemany crida tan fort com pot els alemanys ho designen amb “brüllen wie am Spieβ”. Aquí aquest “Spieβ” tan pot ser la broqueta en la que es claven els trossos de carn, verdures o d’altres aliments per rostir-los o bé una arma que sembla una llança però que es feia servir per atacar els enemics però no era llançada com la llança. En tot cas si a un el posen a una broqueta i el torren ben segur que crida, igual que si li claven una llança. Els entesos no han decidit d’on ve aquesta expressió tan acolorida. Una locució que em sembla curiosa en anglès i que equival a la nostra de posar el crit al cel és la de “cry blue murder”, és a dir expressar el disgust bramant.
Si es vol ser previsor, per tal d’assolir l’èxit cal tenir diversos plans alhora per si en falla un. Així hi ha més possibilitats de que algun d’ells surti bé. Per expressar aquesta tècnica no apta per ganduls els alemanys diuen “mehrere Eisen im Feuer haben” que significa tenir diversos ferros al foc. Recordem que les planxes per cuinar no eren temps enrere res més que plaques d’aquest metall que es posaven al foc per coure-hi el que fos. Doncs si n’hi ha vàries al foc, segur que un menjar o altre serà bo. L’expressió homòloga anglesa és la de “to have two strings to one bow” és a dir tenir dues cordes a l’arc, per si se’n trenca una s’entén. Una tàctica molt saludable això de tenir diversos plans per si un no funciona.
Si els alemanys deixen la diplomàcia de banda i diuen de manera directa i clara el que pensen encara que a algú se li posi malament llavors diuen “kein Blatt vor dem Mund nehmen” no posar-se cap fulla davant la boca. Els anglesos per aquest concepte no són gaire originals i diuen senzillament “not to mince words” que és exactament no escatimar paraules. A mi personalment en català m’abelleix molt el nostre “no tenir pèls a la llengua”.
També són més originals els alemanys que els anglesos quan els primers fan servir la locució “Auf Herz und Nieren prüfen” que literalment vol dir provar quelcom a cor i ronyons, per designar que s’examina quelcom exhaustivament. Els anglesos quan ho fan en diuen “ to put something to the acid test” sometre quelcom al test de l’àcid, a una prova molt dura.
Doncs jo crec que la meva paciència i la del Safrà ha estat posada prova amb un test àcid aquest diumenge perquè finalment vaig decidir adoptar un company pel Safrà. Però no he gosat a adoptar un altre gat adult perquè pot arribar ser difícil que s’entenguin. En vaig agafar un de cadellet. Pensava que el gatet petit seria més aviat tímid però resulta que tan bon punt es va haver familiaritzat amb una habitació de la casa li vaig obrir la porta per tal que conegués el Safrà i tot l’entorn i el resultat va ser que el Sugus, que és un esquitx de tan petit com és, es va passar hores corrent d’un cantó a l’altre del pis i saltant per tot arreu de manera que va acabar estressant el Safrà. I això ja ho diu tot perquè el Safrà és un gat més aviat nerviós, o si més no, ho era força al principi. Per aquest motiu jo puc dir del cert que la meva paciència i sobre tot la del Safrà van ser posades a prova amb el test àcid. Ben segur que el Sugus s’anirà adaptant a nosaltres i nosaltres a ell perquè en 48 hores ja semblava com si hagués nascut aquí i viscut sempre amb el Safrà i amb mi però la primera nit va ser d’allò més entretinguda.
Ara ja fa cinc dies que és aquí i s’ha convertit en ombra del Safrà i meva i el Safrà un admirador incondicional del menut.
Us desitjo un bon sant Joan i us deixo amb unes imatges del Safrà i el Sugus per veure si us animeu a posar un gat o dos a la vostra vida…