Love me, love my… cat!

 

Pels que ja la coneixen o potser han llegit un dels meus posts anteriors, aquesta és una expressió anglesa que jo m’he pres la llibertat de modificar. La genuïna és “Love me, love my dog” i el que vol dir és que si m’estimes, has de ser capaç d’aguantar totes aquelles coses que no són del tot agradables de mi. Això és el que afirmen els paios anglesos quan la xicota es queixa d’algun dels seus defectes. Ja sabem que no tothom està disposat a fer esforços per no molestar la parella, així és que els més ganduls t’engeguen la dita i a aguantar.

Però jo, que m’he tornat una apassionada dels gats gràcies a l’estada del Pablo, el gat de la meva parella, durant tot el confinament i una mica més i tot, canvio el refrany i dic “love me, love my cat”. I de moment en tinc dos però un torna amb el seu amo aviat, així és que jo hauré de veure si adopto un segon animaló peludet perquè no estiguin sol quan soc a la feina.  Alguns gats es deprimeixen quan estan sols.

En definitiva, per si algun de vosaltres s’està pensant tenir mascotes però no s’atreveix per la responsabilitat que impliquen, us he de dir que després de les meves darreres vacances a França, el Pablo i el Safrà m’han endolcit la tornada a la rutina amb els seus miaus.  I com que he esdevingut una fan incondicional d’aquests felins en format portàtil, el post d’aquesta setmana va dedicat a expressions angleses sobre els gats.

La primera és molt gràfica “to lead a cat and a dog life”, portar una vida de gat i gos. Es fa servir quan ens referim a un matrimoni que es passa el dia discutint ferotgement.

Sé que tots tenim en ment que els gats i els gossos no solen ser bon companys però sovint hi ha estranyes parelles de quissos i felins que no només conviuen, sinó que estableixen amistat. Amb els animals és com amb les persones, qüestió d’afinitats.

Doncs ja ho sabeu, fent honor a l’estereotip de que gat i gos no es porten bé, quan veieu una parella desavinguda ja podeu dir que porten una vida de gat i gos.

La que ve ara ja és més dura “ to play cat and mouse”, jugar al gat i el ratolí. És molt similar a la nostra i designa el comportament d’una persona que alterna períodes de crueltat amb períodes de benevolència i blanor amb una altra.

I quan un vol sembrar la mala maror els anglesos diuen “to put/set a cat among the pigeons”. Posar un gat entre els coloms. Ja sabeu quin serà el resultat oi?

En general aquesta expressió es fa servir quan algú fa quelcom que provoca controvèrsia.

Si dues dones es barallen es diu “a cat fight”. De baralles de gats no n’he vist pas gaires en ma vida, només les dels vídeos, però òbviament m’han semblat força dures. Es veu que els anglesos tenen la impressió que les dones ens podem barallar i ser cruels les unes amb les altres si s’escau.

Quan un fa una migdiada del tipus que feia en Dalí, que s’asseia a una cadira amb una cullera a la mà i quan aquesta li queia, s’aixecava, llavors parlem de “cat nap”, una becaina de gat. I en el cas que algú xiuli en senyal de desacord, en anglès anomenem aquest xiulet “cat whistle”.

Un “cat burglar” és un lladre gat, és a dir un malefactor que entra a les cases per robar tot escalant una canonada i saltant per una finestra.

I finalment quan una persona desvela un secret, llavors en anglès diem “to let the cat out of the bag”, deixar sortir el gat del sac.

I per avui ja he parlat prou de gats. Per si algun dia algú de vosaltres vol tenir una mascota, jo us puc recomanar els periquitos, els canaris i els gats. Sé que la gent pensa que només els gossos són capaços de crear vincles forts amb els seus amos però jo us puc ben assegurar que els canaris, els periquitos i els gats són molt capaços d’establir llaços amb els seus cuidadors humans.

A més, molts animals són més aptes per percebre l’estat anímic de les persones que els mateixos humans. És clar que ells compten amb un olfacte que els permet distingir la nostra bioquímica i segur que fem una olor ben diferent quan estem contents o tristos. El cas és que jo he experimentat que les meves mascotes estaven molt més prop meu i em prestaven més atenció quan sentien que jo no estava bé.

Desgraciadament els humans sovint som massa racionals i ens oblidem de deixar-nos portar per les sensacions. Per això els animals adesiara ens superen.

A tots us desitjo un bon dijous i un bon cap de setmana amb dissabte festiu inclòs!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s