L’altre dia em vaig adonar que porto molt de temps escrivint sobre locucions i frases fetes en anglès i que de vegades una paraula sola, pot resultar tan interessant com una expressió sencera. Així és que avui he decidit dedicar el post a unes quantes paraules alemanyes que em van convidar a rumiar.
La primera de la que us vull parlar és un verb reflexiu “sich vergucken”. Abans de trencar el misteri i dir-vos què significa us en vull explicar al morfologia. “vergucken” consta d’un prefixe “ver” i un verb informal “gucken”. El prefixe “ver” en alemany té un sentit sovint negatiu i afegeix al verb el significat “per error”. Què vull dir amb això? Per exemple, el verb caminar en alemany és “laufen” si li afegeixo el prefixe “ver” el verb esdevé “verlaufen” que s’empra en la seva variant reflexiva i vol dir, equivocar-se anant a un lloc. Si jo vull anar a la casa d’un amic i acabo en un carrer i una adreça errònies, llavors jo dic “ich habe mich verlaufen”. Més exemples. Si m’empasso un líquid o un mos de quelcom “schlucken” i com diem aquí, el que m’he empassat va per l’altre forat i m’escanyo i he de tossir, llavors en alemany diem “sich verschlucken”. Si marquem un número de telèfon “wählen” i ens equivoquem fent-ho, llavors diem “sich verwählen”. El prefixe “ver” en alemany és semblant al “mis” en anglès en paraules com “mislay” que per cert vol dir posar quelcom en un lloc que no toca o no recordar on s’ha posat. L’equipatge de l’avió de vegades està “mislaid”. No s’ha perdut del tot però senzillament no se sap on para. O el típic “misunderstand” que vol dir entendre malament.
De vegades però el prefix “ver” enganya un xic. Aquest seria el cas de la paraula alemanya “verlieben”, composta del verb “lieben”, estimar i del prefix “ver” que té un sentit intensificador.
Una vegada en una pel.lícula alemanya el protagonista va explicar la diferència entre “lieben”, estimar i “verlieben” enamorar-se de la següent manera, “lieben” és una condició crònica mentre que “verlieben” és una condició aguda. Com en les malalties. La comparació em va semblar força adequada. Quan ens enamorem en alemany és un amor exagerat. I no s’equivoquen del tot perquè ja se sap que quan un s’enamora, un és completament cec. Per cert, com tots els verbs dels que he escrit avui, “sich verlieben” també és reflexiu. Òbviament perquè jo soc el subjecte de l’acció i alhora qui en rep les conseqüències…
Però no és aquesta la primera paraula de la que us vull parlar sinó del verb “sich vergucken”. Ara ja sabeu per a que serveix “ver”. Passem a analitzar “gucken”. Aquest verb, que s’empra en el registre informal equival a mirar. Si nosaltres “vergucken uns”, no és que ens malfixem sinó que ens fixem molt bé en algú que ens fa gràcia. Podríem dir que “sich vergucken” és el pas previ a “sich verlieben”. Primer ens fixem en algú i quan ja el/la coneixem, llavors potser ens enamorem.
Oi que és bonic el verb “sich vergucken”? no el podem traduir només amb un “fixar-se amb algú” perquè no és el mateix.
La segona paraula de la que us vull parlar avui és “Zweisamkeit”. Tornem a la morfologia de la paraula. Aquesta està composta d’un “zwei” i un sufix “samkeit” molt productiu en alemany. Abans de dir-vos que vol dir us explico la paraula “Einsamkeit”. Einsamkeit és soledat i consta del numeral “ein” que indica una única unitat, i el sufix “samkeit” que indica alguna cosa així com propietat o característica de. La “Einsamkeit” està clar que és quan una persona està sola. Totes les llengües que conec poden expressar el concepte d’estar sol. L’anglès té la gràcia de poder distingir “alone”, que vol dir sol, de “lonely” que vol dir sol i entristit per manca de companyia. Que hi hagi un substantit “solitud” no és estrany. Però que una llengua com l’alemanya sigui capaç de produir un substantiu per designar l’estar en companyia d’una única persona, sempre ha captat la meva atenció.
De fet, estudiant àrab m’he adonat que la dualitat és un factor important per nosaltres els humans. L’àrab va suficientment lluny com per tenir formes morfològicament diferents per designar un home, dona o objecte, dos o el plural. I de fet a la conjugació àrab la forma “vosaltres” té tres pronoms diferents. El vosaltres si es tracta de dues persones indiferentment del gènere “أنتما” que es pronuncia “antuma” “أنتم”,el “antum” que és el vosaltres en plural que pot incloure homes només, o homes i dones i el “أنتن” que es pronuncia “antuna” i que és el vosaltres en plural quan el grup inclou només dones. El mateix passa amb el pronom ells. Ells té un dual “هما” que vol dir “ells dos” que coincideix pel femení o pel masculí però que difereix en la conjugació del verb. Òbviament també hi ha un ells per masculí i femení “هم” i un ells per femení només “هن”. I tot això ve del fet que la dualitat i el estar en companyia de dos sembla transcendental en diversos idiomes.
La darrera paraula de la que us vull parlar avui és “Einkaufsrausch”. Com que avui m’ha agafat per esmicolar les paraules en morfemes començo per “Einkauf”. Aquesta paraula és un substantiu que vol dir compra i “Rausch” és un altre substantiiu que vol dir “embriagament”. Els “Rauschmittel” en alemany són tot allò amb que un és pot emboirar el cervell. L’alcohol, el cànnabis o moltes pastilles que venen amb recepta. Un “Einkaufsrausch” és un període de temps curt en què algú s’emborratxa comprant coses. Els homes diuen que les dones en som més propenses per fer-nos passar el mal humor. No m’ho crec. He conegut molts homes capritxosos a la vida que podien comprar desmesuradament i de manera perillosa. L’Einkaufsrausch té una traducció a l’anglès que és “buying spree”, tot i que la paraula “spree” es fa servir per qualsevol activitat que es practica de manera curta, intensiva i agradable.
I com heu pogut veure avui, de vegades no cal anar lluny i analitzar locucions i frases fetes per trobar quelcom que desperti la nostra curiositat lingüística. A veure si la setmana vinent torno a les paraules o a les locucions i frases fetes. O si em passa quelcom que em fa escriure sobre un tema ben diferent al que m’apassiona i que són les llengües.

Per cert, la fotografia d’avui és de la rosa que he trobat a la meva bicicleta quan volia tornar a casa de la feina aquest dimecres. Ha estat una sorpresa de la meva parella que ha aconseguit que tornés a casa amb un somriure als llavis tot i els entrebancs quotidians de la circulació pel carril bici.
Bona setmana a tots!