Més expressions alemanyes per després del Nadal.

IMG-20191210-WA0005

Ara sí que han passat les festes i també per a molts les vacances. La veritat és que jo he trencat el ritme habitual, no obstant, de descans pràcticament no n’he tingut. Però la majoria sí i suposo que haureu aconseguit l’equilibri entre els àpats familiars i les trobades amb els amics. Tradicionalment les nadals són unes festes nadalenques en què ens atipem amb la parentela durant molts dies. Per compensar-ho, la nit del cap d’any la majoria surt a passar-s’ho bé amb els amics. És ben sabut que la nit del 31 al 1 de gener és un moment d’excessos. Quants no hem vist gent a la una de la matinada al metro que ja no podia caminar recte? I és que el cap d’any, el carnestoltes i el sant Joan són per deixar-se anar i fer el que els alemanys anomenen “die Sau rauslassen”, deixar anar la truja.
Aquest any i degut a les meves circumstancies personals amb els meus pares força delicats no he estat pel que havia d’estar ni he fet massa cas de les festes. Tenia el cap a tres quarts de quinze i he portat un esgotament considerable. Els alemanys dirien amb la seva locució d’origen mariner que he estat “völlig durch den Wind”, completament a través del vent.
L’expressió ve de quan es vol canviar el rumb del vaixell i llavors s’ha de girar la vela de manera que aquesta quedi contra el vent el mínim de temps possible. Quan estem “durch den Wind”, és a dir “a través del vent” estem desorientats, nerviosos o senzillament no estem pel que hem d’estar. I jo certament he estat pendent de molts temes per solucionar assumptes urgents i no he tingut el cap per organitzar cap àpat nadalenc. L’any vinent ja faré els honors pertinents al solstici d’hivern.
I malgrat no haver estat per organitzar trobades familiars, no em puc queixar perquè durant les festes no m’ha mancat el veritablement essencial: la gent més important ben prop. Sí és cert que el 25 de desembre era per exemple infinitament més bonic quan podia dinar amb els meus pares alhora, però la situació ha canviat. Tinc mon pare al sociosanitari i ma mare a casa i per tant el dia de Nadal vaig haver de visitar primer a l’un i menjar després amb l’altre. I tot i així no ha estat per a mi el que els alemanys dirien “ mir hat jemanden den Boden unter den Füssen weggezogen”, és a dir, que se m’ha tret el terra de sota els peus, no. Els elements importants per celebrar els nadals hi eren i per tant jo encara tenia terra sota els peus. En alemany quan a un li treuen el terra sota dels peus vol dir que se li emporten a un una part fonamental de l’existència, que se’l danya o se li fa mal. És clar que m’hagués agradat un Nadal en família però ha estat impossible i per tant he estat més que contenta de que les persones més importants per a mi, seguissin presents a la meva vida. Amb això n’he tingut prou.
I dintre del possible, puc estar contenta perquè l’atzar ha volgut que aquesta situació personal tan delicada arribés unes setmanes abans de les meves vacances de Nadal. He tingut sort dintre de la desgràcia, o el que els alemanys diuen “ Glück im Unglück” perquè les vacances escolars m’han servit per abaixar el ritme frenètic que portava.
De fet a Alemanya vaig sentir molt sovint això de “Glück im Unglück” però hi ha un refrany molt bo que fa “lieber Glück im Unglück als Pech in der Strähne”. El podríem traduir com “més val sort en la desgràcia que una temporada de mala sort”. La mala sort en alemany és la Pechsträhne. I sí una mala “ratxa” és el pitjor que ens pot passar.
Doncs jo aquest passat Nadal m’he conformat en veure les fotos que m’enviaven els amics dels àpats nadalencs que han fet. Però com ja sabem “ Es ist nicht alles Gold, was am Englischen Hofe glänzt”, no és tot or el que llu a la cort anglesa. No us recorda aquest refrany al del castellà “no es oro todo lo que reluce”?. És una veritat com un temple. Una part significativa de la gent que conec s’ha gastat un dineral en els menjars durant la festivitat. I després encara han reconegut que tampoc han menjat tan bé com haurien volgut. Això per no parlar dels que han fet viatges per conèixer indrets que han vist a les pel·lícules i després han quedat decebuts del que han vist. Les coses no sempre són com ens les volen fer veure.
La qüestió és que cal fruir del que tenim en cada moment perquè el temps passa volant i no torna i cal emmagatzemar en la memòria aquells minuts escàpols que hem pogut robar a la vida. I és que tots volem a arribar a vells però no volem envellir. Ja ho diu la dita alemanya “alt will jeder werden, älter niemand”. El procés d’envelliment ens amoïna a tots i és un tema tabú en moltes cultures. No podem evitar envellir si volem seguir vius.
I ja sabeu que mentre vivim podem aprendre i tenir il·lusions a la vida. Ens poden sortir arrugues i podem notar que les articulacions no funcionen com abans i que el nostre cos ja no respon. No obstant la capacitat d’enamorar-nos i estimar no mor mai. Els germànics ja ho saben perquè tenen el refrany “ Alter schützt vor der Liebe nicht, aber Liebe vor dem Altern”, Envellir no protegeix de l’amor, però l’amor sí d’envellir. Això que diuen que els alemanys no són romàntics…
I bé. Suposo que ja esteu tots de tornada a la feina. Per a mi les vacances no han estat gaire relaxades però tot i així estic contenta de tornar al ritme habitual. Sé que us semblarà estrany, però m’abelleix la sensació d’anar a dormir cansada i haver-me guanyat el repòs nocturn. El valor del treball és quelcom que no passa desapercebut en cap idioma penso. Sobretot perquè el no treballar té les seves conseqüències i ja se sap: qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. O com diuen els alemanys “Arbeit bringt Brot, faulenzen Hungernot”, és a dir, la feina porta pa i fer el gandul fam.
Malgrat que m’agradi fer el gallòfol adesiara, no podria estar més d’acord amb la dita “wer rastet, der rostet”, és a dir, qui fa pausa es rovella. Ens cal mantenir-nos actius per viure bé.
Una vegada un amic meu va dir que el descans no existeix, només hi ha un canvi d’activitat. Té total la raó. Us heu parat a pensar en el nombre de vegades que esteu veritablement sense fer res? Poques. Probablement quan teniu la grip. El repòs va contra la nostra natura crec. Per això us desitjo molts ànims pel retorn a la rutina diària després de la pausa nadalenca. Una bona setmana a tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s