Fa dues setmanes vaig escriure un post sobre expressions angleses que tenen en comú que parlen d’algun aliment. Aquesta setmana, per tal de fer-vos venir la gana que us caldrà durant els Nadals, he decidit tornar a dedicar el post a més locucions sobre aliments.
Tornant al formatge que ja vaig esmentar fa dues setmanes, m’han vingut al cap unes quantes expressions més. Recordem que quan una persona és influent l’anomenem o bé “big fish” o “big cheese” en anglès. Doncs bé. Quan una situació és desafortunada i implica mala sort es diu que “it’s hard cheese”, és formatge dur. Què és “hard cheese”? doncs per exemple quan volem sortir de vacances el dos d’agost en cotxe i just uns dies abans ens arranquen la matrícula del cotxe i tots els plans se’n van en orris. O quan un competidor o competidora es lesiona abans d’un campionat també podríem dir que és “hard cheese”.
I ara imaginem que estem tips d’una cosa, per exemple de que els trens de rodalies portin retard, llavors en anglès diem que estem “fed up” o bé “cheesed off”. Jo quan estic “cheesed off” és quan em trobo pel mati mig Barcelona amb les carrils bicicleta bloquejats perquè els vehicles especials poden aparcar en el nostre terreny. I llavors m’he d’arriscar a sortir del meu espai i posar-me entre els cotxes. I de vegades em plantejo si els carris bici no han estan dissenyats per deixar-hi aparcar camions de tot tipus perquè en dies com avui he estat circulant més entre els cotxes, que no pas per on jo volia circular.
I tornant als ous que ja vaig esmentar fa dues setmanes. Una altra expressió castissa és la de “bad egg”. Un mal ou en anglès és una persona amb mal caràcter o difícil. Per desgràcia en conec uns quants…
Una altra locució curiosa és la de “to butter up” que vol dir ser llagoter amb algú, fer-li la pilota, ensabonar a algú dient-li compliments que li agradaran però no són sincers. I ara bé la variant anglesa d’una expressió sobre la que ja vaig escriure quatre línies en un altre post. És la de “to spread the butter too thick”, que literalment vol dir untar la mantega massa gruixuda i és parenta de l’alemanya “zu dick auftragen”. Es fa servir quan exagerem cantant les excel·lències de quelcom o alguna cosa.
Com que ve Nadal suposo que la majoria de vosaltres s’entaularà durant hores per ingerir els àpats familiars.
Ja sabeu que de famílies n’hi ha de tota mena i n’hi ha de molt postisses. La veritat és que jo conec a molta gent que fugiria de la seva si pogués i per tant els Nadals els produeixen un estrès considerable. Personalment sé que algun dels meus amics només sobreviu els àpats nadalencs a base de begudes alcohòliques per tal de no sentir comentaris ofensius que poden fer que “the fat will be in the fire”, que la grassa sigui al foc, és a dir, que es produeixi una explosió d’enuig.
Això passa sovint quan a la taula hi ha persones d’una família que han tingut la vida molt fàcil, o com es diu en anglès “have their bread buttered on both sides”, tenen el pa untat a dues cares, i d’altres que han de fer molts números per arribar a finals de mes, que equival en anglès a “have to make ends meet”. La tragèdia està llavors servida.
Però la variant “light” de l’àpat nadalenc de compromís és quan s’han d’escoltar converses soporíferes sobre temes que l’importen a un un rave, o com diuen els anglesos “don’t care a fig”, no importen una figa. Entre aquests temes està el futbol. És recurrent perquè desperta passions però no agrada a tothom i alguns l’avorrim completament.
Tinc un conegut que s’ha inventat un parell d’expressions que pot aplicar a cada partit— dels que no mira mai—per fingir un interès que no té però que el pot ajudar a sentir-se menys desplaçat. I és que tothom té la seva tàctica per sobreviure assegut a la taula durant tantes hores…
A mi particularment m’agrada escoltar les històries sobre les fites nadalenques dels meus amics i amigues que més que viure, sobreviuen aquesta època de l’any.
Per a mi el Nadal sempre ha estat una època de nervis. Els pares tenien un negoci que només rutllava a l’hivern i els diners de tot l’any s’havien de guanyar en tres o quatre mesos. Per això la mare dormia molt poc a l’hivern i anava al llit tardíssim per acabar la feina durant els Nadals. I com que la tradició s’havia de mantenir per sobre de tot i també passava per sobre de la seva salut a casa es convidava a tota la família a un dinar durant les festes. La nit anterior a la celebració la mare no dormia i la veia feinejar a la cuina ullerosa per acabar uns plats que a mi em semblaven gloriosos però que algú sempre gosava criticar. Recordo perfectament l’esforç de ma mare i he de dir que sempre he admirat la seva capacitat de treball i sacrifici. Però també la seva capacitat de ser sincera i dir que els Nadals no li porten bons records perquè li tocava patir molt durant aquella època. No val mentir per quedar bé amb les convencions! Potser de vegades és millor trencar-les si un té el valor.
Una salutació i forta abraçada a tots aquells i aquelles que fan l’esforç de posar-se a la cuina treballant una jornada completa!
I als que els posen nerviosos els Nadals i les sobredosis d`àpats copiosos els record que el Nadal ens porta el gran recapte i la marató de TV3 que emociona cada any. Com també abelleix el fet que tindrem un parell dies de descans de més que estic segura que no ens aniran gens malament. Per a mi seran glòria perquè durant la setmana dormo sis hores però darrerament no arribo a les cinc i no m’aguanto dreta. Benvingudes siguin les beneïdes vacances.
Una bona setmana a tots!