Avui he decidit dedicar el post al 4 de novembre perquè té un significat especial per un veí nostre d’unes dimensions descomunals i que continua fent por a la majoria dels països d’Europa encara que no ho vulguin reconèixer: Rússia. El 4 de novembre és el dia de laUnitat Nacional i ha substituït el 7 de novembre, la celebració soviètica que commemorava la revolució d’octubre.
Doncs bé. El quatre de novembre se celebra a Rússia des del 2005 i vol recordar la fi del que els russos anomenen “els temps inquiets”. De fet em pregunto si Rússia ha tingut mai un període de tranquil·litat perquè la història del país és plena de revoltes i èpoques extremadament dures pel poble. I tot i així el final del segle XVI i el començament del XVII és vist pels historiadors com una època especialment desastrosa en la història d’aquest país.
El període “d’inquietud” va començar quan el tsar Ivan el Terrible va morir el 1584 deixant una Rússia en la que havia implantat una monarquia absoluta però sense deixeble possible per conduir-la. Durant set-cents anys, havia governat al país la dinastia dels Riurik que segons la llegenda era d’origen viking.
A la mort d’Ivan el Terrible el tron va quedar per ocupar. El fill més gran del tsar va morir a mans del seu pare. Teòricament el tsar no volia matar el seu fill sinó només pegar-lo i castigar-lo, tanmateix la força va poder més que ell i el va assassinar. El segon fill del tsar, Fiodor, era totalment inepte per regnar Rússia perquè era curt de gambals. I el tercer fill d’Ivan el Terrible va morir als vuit anys mentre jugava amb un ganivet. Alguns diuen que el van matar però no hi ha evidències i la història ha escrit que el nen va patir un accident i va morir. Sense cap hereu possible va pujar al tron una persona molt propera a Ivan el Terrible, en Borís Godunov, que intentà endegar una sèrie de reformes progressistes per millorar la vida de la gent del poble. Va convidar especialistes internacionals a anar a Rússia per modernitzar-la, va fundar diverses ciutats importants com Tomsk, Arcàngel, Samara i etc. Però els seus esforços van ser endebades, perquè el seu govern va coincidir en un moment de catàstrofe climàtica que va deixar a Rússia més freda del que era habitual. Es parla de que durant un any no va arribar l’estiu al país i això va suposar una pèrdua de collites que va acabar amb una fam generalitzada. Un agost gèlid va fer que el riu de Moscou no aconseguís desglaçar-se! A més també hi hagué una epidèmia que va delmar la població. Godunov va intentar repartir pa gratis però en un país tan gran no va donar a l’abast. El poble va començar a estar descontent i finalment la gent va arribar a la conclusió que el que els passava era un càstig diví perquè al tron no hi seia un autèntic tsar.
L’explicació lògica d’aquell fred històric és que durant aquella època hi va haver un vulcà en erupció al Perú i aquest provocà un refredament del planeta que afectà també a Rússia. Però això la gent no ho sabia i van agafar com a cap de turc al pobre Borís Godunov que desaparegué del mapa desbancat per un impostor. Sorgeix a Polònia un personatge que afirma ser Dimitri Ivanovich, el fill legítim d’Ivan el Terrible que no ha mort ni ha estat assassinat. Des de Polònia organitza un exercit i va a Moscou i es presenta al Kremlin. I el poble té tantes ganes de tenir un tsar autèntic que s’empassa la història del fill d’Ivan el Terrible. Al mateix temps Borís Godunov, vell i malalt morí, o el van ajudar a morir, no se sap del cert. Ja res impedia al nou tsar fruir del seu regnat i, de fet, al principi tot va anar sobre rodes durant un temps. No obstant, la gent va començar a sospitar del fals Dimitri perquè no coneixia ni es comportava segons les convencions russes. I és clar! L’impostor era un monjo polonès escapat d’un monestir i no s’havia pas impregnat dels costums russes. Caminava massa acuitadament per un tsar, es vestia de manera estrafolària i el que encara era pitjor, no respectava el període d’austeritat adient a l’època de Pasqua. Aviat corregué la veu que era un catòlic i no pas el fill autèntic d’Ivan el Terrible i finalment el poble es van revoltar contra ell i el van matar i cremar. Es veu que van tenir la delicadesa d’escampar les seves cendres en direcció a Polònia cridant: “Marxa per on has vingut!”. La jugada no li va sortir bé ni a aquest ni als altres impostors que vindrien darrere ell fins que diversos països van posar els nassos en l’assumpte rus i van presentar candidats al tron del seu gust. Polònia i Suècia van oferir els seus i com que a Rússia no hi havia acord, esclatà una guerra civil en què es va perdre tant gent com territori.
No obstant, a pesar de no tenir cap cap tsar, la gent es va organitzar “des de baix” per tal de formar un exercit del poble i defensar el país. Els promotors d’aquest van ser l’aristòcrata Posharsky i el comerciant Minin que van posar els recursos i van endegar el projecte. I quan ja tot estava preparat van anar al Kremlin, ple llavors de fraccions d’estrangers que controlaven el país, i el van assetjar fins que van aconseguir ocupar-lo. I el període inquiet de Rússia s’acabà en aquell mateix moment: el 4 de novembre del 1612, amb una victòria del poble rus sobre els oportunistes internacionals. Un any després els russos van escollir un nou tsar: Mijhail Romanov, el primer d’una dinastia que governà durant 300 anys.
El 4 de novembre doncs, és un dia en què es commemoren els temps convulsos que ha patit el país, però potser més, el fet que el país hagi seguit endavant en tot moment.
S’ha de dir que la història d’aquest gegant veí nostre sempre m’ha admirat i alhora m’ha atemorit. Els russos, amb la seva ànima poètica i la seva passió nòrdica, són un poble capaç d’esforços titànics i amb un govern digne del seu poble, sens dubte passarien la mà per la cara a altes potències mundials.
Bona setmana a tots!