I com que el post de dijous passat anava d’animals i em vaig quedar amb les ganes de donar-vos a conèixer un parell d’expressions més, doncs segueixo aquesta setmana per no perdre el fil.
Ja vaig comentar fa set dies que les expressions en les que apareix el gos solen tenir una connotació lleugerament negativa. Per confirmar la regla començo amb una locució que té un sentit molt positiu “to be top dog”, ser el gos de dalt, que vol dir ser un dels millors i dominar un tema. Equivaldria a l’expressió moderna de ser un “crack”. Pel contrari, ser un “under-dog”, un gos de sota, vol dir senzillament ser el perdedor d’una lluita o inferior en força. També s’utilitza per a parlar de jerarquies dintre d’una companyia o de la societat, els “under-dogs” són els que fan la feina menys qualificada i menys ben pagada. Passem ara a una expressió molt i molt adequada per l’època de l’any en què ens trobem “dog-days”, literalment els dies “gos” que designa els dies més càlids de l’estiu, els de la canícula. És una traducció literal del llatí “caniculares dies” perquè segons la teoria romana, les setmanes més xardoroses venien determinades per l’estrella gos Sírius, que ells pensaven que contribuïa a l’escalfament del sol.
O sigui que la canícula són els dies més gos de tots els del calendari.
I com que ja sabem que els quissos quan s’enfaden borden i poden arribar a fer molt mal si mosseguen, quan dormen no convé molestar-los. I d’aquí la locució “let sleeping dogs lie”, permetre que els gossos que dormin, jeguin. S’utilitza quan és millor deixar un tema aparcat perquè pot portar problemes i equivaldria al nostre “no destapar la caixa de Pandora”. Deixar que els gossos que dormen jaguin vol dir no posar-se en problemes amb quelcom inoportú. És el que molt probablement en aquests moments la família reial espanyola desitjaria que fessin els mitjans de comunicació després de l’enrenou amb una de les amants de l’ex-monarca espanyol.
Si heu llegit el post anterior recordareu que vaig escriure diverses expressions sobre els gats. Avui seguiré amb algunes d’aquestes. La primera és una que de petita no m’agradava gens perquè me la deia el tipus de gent que sempre feia preguntes repetitives i avorrides que se suposa que jo havia de respondre amb entusiasme fervent. Com tots els infants aviat vaig desenvolupar el do de la “no parla” que és correctament interpretada pels adults com a senyal que un no té gana de conversa. Però com que els nanos de la meva generació érem força obedients, resulta que ens deixaven anar aquella tonteria suprema de “que se t’ha menjat la llengua el gat?”, que els anglesos també tenen “ has the cat eaten your tongue?”. «Des de quan els gats mengen llengües de cap mena?», em vaig demanar sovint de menuda…
Ben curiós és que quan una persona està contenta de si mateixa i ufanosa,de manera exagerada, els britànics diuen que aquesta persona és “like the cat that swallowed the cream”, com el gat que es va empassar la crema. O sigui, tip i immensament satisfet.
I per acabar les expressions entorn dels gats i els gossos vull esmentar-ne una que els esmenta a tots dos “to rain cats and dogs”, literalment ploure gats i gossos, que s’utilitza teòricament quan plou a bots i barrals. I dic literalment perquè és la típica locució que et fan aprendre a les classes d’anglès i després quan he demanat als mateixos britànics si de debò la empren, m’han respost tots que no i me n’han mencionat altres com “rain in buckets” que seria un ploure a galledes, molt proper al castellà “llover a cántaros” o simplement “it’s bucketing” com si caiguessin galledes d’aigua del cel.
No trobaria el post d’aquest dijous prou rodó sinó mencionés un dels meus animals favorits: el cavall. I com que durant segles ha estat un ajut magnífic per l’ésser humà, el refranyer anglès li dedica forces locucions. Una d’elles és la de “straight from the horse’s mouth”, directe de la boca del cavall, que utilitzem quan tenim informació de fonts fidedignes i la coneixem a través d’algú que té experiència directa del tema de que està parlant.
Una altra tradició molt arrelada a Anglaterra i que ha quedat reflectida en la llengua en la següent expressió és la de les curses de cavalls o de gossos. Doncs bé, resulta que quan un home s’ha de disculpar per anar un moment al bany diu “I have to see a man about a horse” o també “about a dog”, he d’anar a veure un home pel tema del cavall/gos. És curiós que els nostres veïns de la Península només em sona l’eufemisme femení “voy a empolvarme la nariz”, Tanmateix no en conec cap que diguin els homes en aquestes ocasions.
Doncs bé, ara ja sabeu que els cavallers més educats quan van al bany van a parlar amb algú d’un cavall o un gos per apostar per ell.
I quan un home és indiscret i va parlant de manera que provoca a la gent es diu que “he frightens the horses”, és a dir que espanta cavalls. Òbviament això tan ho pot fer una dona com un home.
Un altre animal molt apreciat al refranyer anglès però present a totes les llengües europees és el porc. A Anglaterra la gent amb calés però sense gaire educació, els nostres nou rics o polls ressuscitats com els anomenava la meva àvia són els “pigs in clove”, literalment “porcs en clau o all, perquè “clove” fa referència o bé a un gra d’all o a l’espècie clau que posem a alguns guisats per donar gust. Em decanto per pensar que la locució original volia fer pensar a la gent en el clau, una espècie aromàtica més difícil d’aconseguir que l’all probablement.
I la darrera expressió de la que us vull parlar avui té un equivalent en francès del que ja vaig escriure en un post. És el “pig in a poke”, el porc en un sac, que s’utilitza quan per exemple comprem quelcom sense examinar-ho prèviament i ens acabem emportant una decepció amb el producte. Recordeu la francesa equivalent? Era allò de “achter le chiat dans le poche” i fixeu-vos que probablement l’anglès “poke” vingui del “poche” francès. Això sí, els anglesos ho fan tot a l’engròs perquè no compren un gat sinó un porc, mireu la diferència!
Per avui jo crec que ja teniu unes quantes expressions per digerir. Us desitjo que no us ploguin “cats and dogs” quan estigueu just al carrer i l’estiu us hagi agafat desprevinguts sense paraigües i que ningú uns enredi i acabeu comprant un porc en un sac. El que sí us desitjo fins la setmana vinent és un tot cas són unes bones tardes i vesprades en algun lloc on passi una mica d’aire. Bona setmana!