Expressions angleses molt animals (I)!

IMG-20171220-WA0008[1783]

 

L’estiu ha arribat  i ens ha omplert la ciutat de colors, sorolls,  gresca i piles i piles de turistes. I més que mai escoltem, entre d’altres idiomes, l’anglès per tot arreu. A la platja, als bars, a les botigues, als restaurants, etc. Aquesta llengua franca barreja de l’herència de les llengües germàniques dels saxons, angles, frisons, jutes  i dels escandinaus i els francs més tard, embolcalla la nostra vida diària i ens acosta a la resta del món. Com a filòloga he de reconèixer que a pesar de les moltes crítiques que se li pot fer, a mi em continua semblant una llengua eficaç i molt pintoresca, amb un vocabulari extens que permet molts matisos i amb un ampli repertori d’expressions populars que la fa més àgil i li dona un toc humorístic que per a mi és una de les principals característiques del caràcter britànic.

Avui em voldria concentrar en unes quantes expressions angleses que giren envers el món animal.

La primera és de caràcter obligatori ja que la sentim contínuament en una cançó que s’ha posat de moda no fa gaire i que ens forada l’orella— i la sensibilitat musical— massa sovint i tot. La cançó és del Charly Black i s’anomena “party animal”. No és que l’artista hagi volgut inventar un paraula nova per designar a una persona que li agrada anar de festa i socialitzar-se tant com pugui, “party animal” defineix a aquest tipus de persones des de fa molt temps. Un “party animal” és el contrari de  l’introvertit, que prefereix no haver d’estar amb grans grups de gent i sentir-se obligat a xerrar sempre.

De “party animals” n’hi ha molts, però com ja vaig escriure en un post anterior no tots ho som i molts dels que passen per ells són solitaris encoberts i atemorits de ser estigmatitzats per la societat.

La segona expressió de la que us vull parlar és “a dog in the manger”, és a dir, un gos a la menjadora. Els anglesos diuen que algú és un gos a la menjadora quan una persona no deixa que els altres gaudeixin de quelcom que no pot tenir ell mateix. Per exemple, si un nen no pot menjar xocolata perquè li està prohibit i per això no vol que la resta de quitxalla en mengi, aquest nen seria el “gos a la menjadora”. L’expressió prové de les fàbules d’Isop, on un quisso amargat no deixa que les vaques mengin el farratge tot estirant-se sobre la vianda de les bèsties o grunyint per espantar-les. Desgraciadament de “dogs in the manger” n’hi ha forces fora de la ficció, perquè força gent descontenta de veure que tu tens el que a ells no els està a l’abast, sovint t’ho tiren pel terra per tal de que ho frueixis menys. Lleig però habitual. El cas més clar de “gos a la menjadora” el vaig patir al darrer avió que vaig agafar, ja fa uns anys, per anar a Nova York. La senyora del costat del meu seient no podia dormir i em donava un cop o em movia el seient cada cop que veia que jo m’havia acabat abaltida. Penso que el comportament asocial d’aquella dona durant vuit llargues hores de vol m’ha fet perdre les ganes d’agafar un avió. Això de no poder triar sempre els companys de trajecte és un pensament que trobo esgarrifós.

Bé. I com ja sabeu de la nostra llengua i de l’espanyola, els quissos apareixen a moltes locucions emprades generalment de manera negativa. Què injust per aquests animals tan sociables, intel·ligents i  profitosos!

Com en castellà, quan una persona porta una vida miserable es diu que “ leads a dog’s life”, que una vida de gos. L’expressió es devia referir als gossos de carrer en èpoques molt remotes perquè des del temps de les caceres reials els quissos favorits dels nobles han gaudit d’una vida tan o més exquisida que la dels reis. I sovint estan representats en quadres de la època com a animals de companyia predilectes.

I per fer-vos veure quins prejudicis es tenen dels gossos no puc oblidar-me de la següent locució “a dog’s dinner”, és a dir “un sopar de gossos”, que fa referència a un desordre suprem o a quelcom  molt deixat. Així doncs si diem que algú “dresses up like a dog’s dinner”, que algú es “vesteix com un sopar de gossos” és perquè senzillament va completament malgirbat.

Quan algú vol dir que si se l’estima de debò s’ha de saber acceptar els seus defectes llavors els anglesos diuen “Love me, Love my dog”, que traduït equival a “estima’m, estima el meu gos”. És a dir, que la pitjor part de nosaltres està representada per aquest animal domesticat. No sé què dir! Tots els gossos tenen un caràcter particular i n’hi ha que són tan nobles— o més– que algunes persones.

Per fi ara una frase feta que ens pot resultar també familiar, és la de “dog  doesn’t eat dog”, que vol dir literalment que el “gos no menja gos”. I ja us ha vingut al cap la nostra? Doncs és allò que “llops amb llops no es mosseguen”.

Passem ara als gats que també mereixen la nostra atenció. Em va semblar sorprenent que els anglesos anomenessin les becaines curtes, aquelles que es fan a la butaca i permeten només trencar el son “a cat nap”, una capcinada de gat. Per cert, ja sabeu que segons els experts el temps ideal de la migdiada són vint minuts, podent-se prolongar fins a mitja hora. Tot el que sobrepassa aquest temps és perjudicial per la salut. De fet, trencar el son es pot fer amb el mètode de la cullera que, segons tinc entès, era el que practicava Dalí. L’artista s’asseia a una cadira després de dinar amb una cullera a la mà. Quan la cullera queia al terra i el soroll el despertava ell ja havia acabat la capcinada. Veritablement un trencar el son per seguir rendint. Doncs ja ho sabeu, una becaina de gat pels anglesos.

I la comparació que ve ara m’abelleix molt perquè podria fer-la servir en nombroses ocasions desgraciadament. Quan una persona es troba en una situació incòmoda i en la que no se sent bé els anglesos diuen “ like a cat on hot bricks”, que un es troba “com gat sobre totxanes calentes”. Molt gràfic i entenedor em sembla!

Bé i la darrera expressió és la del “fat cat” el “gat gras” que per als castellans equival a “un pez gordo”.

Avui us en he fet un tastet però evidentment els gats i els gossos són protagonistes de moltes altres locions de les que ja us aniré parlant en altres posts. Però ara i fins la setmana vinent us vull desitjar sobre tot que la calor no us aclapari i que gaudiu de l’estiu com cal, passejant, anant a la platja, xerrant amb l’un o amb l’altre i, evidentment, passant les hores més xardoroses davant del ventilador tot llegint un bon llibre!

.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s