L’acolorit esperit germànic reflectit en les expressions alemanyes.

IMG_20180331_125731_resized_20180401_083209463

Doncs aquest dijous i per seguir una mica amb la tendència dels meus darrers posts sobre lingüística, avui voldria donar a conèixer unes quantes expressions alemanyes d’aquelles que vaig sentir aproximadament cent vegades en els prop de nou anys que vaig viure en terres teutones.
Potser és que les llengües germàniques em són més afins que les romàniques però he de reconèixer que les frases fetes alemanyes sempre m’han semblat més acolorides i pintoresques que les franceses per exemple.
Una de les primeres expressions que vaig aprendre va ser la de “nicht alle Tassen im Schrank haben” que literalment vol dir “no tenir totes les tasses a l’armari”. Es fa servir quan es vol expressar que una persona no hi toca o que fa coses molt poc normals. En català diríem que “li falta un bull”. Es veu que allí la gent pensa que molts no giren rodó perquè va ser de les coses que més aviat van escoltar les meves orelles. No s’empra en general per foteses, quan algú fa quelcom fora d’allò que és habitual, i que en llenguatge modern anomenem “flipar-se”. No tenir totes les tasses a l’armari designa un estat permanent de no fer les coses bé per falta de llums. Quan una persona que hi és tota fa quelcom que sobta i no té lògica, els alemanys li demanen “spinnst du?”, “teixeixes”? És una expressió d’ús comú que ha donat lloc a substantius com “Spinner” el boig, el que flipa sempre, el que fa coses que no tenen sentit.
Les següents tres expressions tenen un origen religiós tot i que gairebé ningú no hi pensi ja. Per recordar que a Alemanya hi va viure, fins a la Segona Guerra Mundial, una gran quantitat de jueus que van deixar una petjada importantíssima en la història del país, els Alemanys utilitzen una frase feta arrelada en la tradició jueva. I és que quan a ells una cosa els sembla sospitosa o estranya i els desperta desconfiança diuen “ das ist mir nicht ganz kosher”, que literalment seria “no em resulta gaire Kosher”. Tots els que tinguin una mica d’idea dels preceptes religiosos jueus ja sabran que es designen amb l’adjectiu “kosher”, els aliments que es poden consumir sense cap mena de preocupació com la fruita o la verdura. La carn, la llet i el peix ja estan subjectes a una sèrie de regles per poder ser consumits. La llet i la carn no es poden barrejar per exemple. I de peix només es pot menjar el que té escates. La resta és impur. Pel que fa a la carn no es pot consumir la d’animals que hagin estat matats per altres animals. Ni la d’animals rosegadors ni la d’animals no remugadors ni que no tinguin la peülla partida. Així doncs no es pot menjar el porc. Per tal que la carn sigui apta per al consum, la bèstia ha de ser sacrificada d’una manera concreta que ara no és necessari comentar. El cas és que la tradició de la cuina jueva i el que és o no permès ha passat a formar part de la cultura alemanya que, en la seva llengua quotidiana, qualifica algunes situacions, coses o esdeveniments de “kosher” o no “kosher” tenint en compte el grau de confiança que desperten.
Una expressió que coneixem nosaltres del castellà i que es fa servir en alemany també perquè prové de la bíblia lutherana és la de “Perlen für die Säuer werfen”, literalment “llençar perles als porcs”. És curiós que en castellà s’hagin canviat les perles per les margarides, aquesta flor boscana tan fàcil de trobar. Martin Luther feia servir força sovint metàfores i algunes han esdevingut d’ús comú i estès. La meva favorita és la de “den Teufel an die Wand malen”, que traduïda seria “pintar el dimoni a la paret”. S’empra quan algú és molt pessimista i parteix del pitjor dels casos o quan algú és fatalista de mena. La dita prové de que a l’Edat mitjana es pintaven a les portes de les cases el símbol C+M+B del llatí “Christus mansionem benedicat “, és a dir, “que Jesús beneeixi aquesta casa”. Era una manera de fer que el dimoni passés de llarg. La societat d’aquella època era molt supersticiosa i així doncs no es podien anomenar certes realitats per por a que esdevinguessin veritat. Es tractava de no dir les coses pel seu nom per no cridar el mal. En català també diem això de cridar el mal temps. Per això es pintava a les portes el C+M+B i no es podia parlar del dimoni per no cridar-li l’atenció. Luther, conscient del grau de superstició de la societat, deia que no calia “pintar el dimoni a la paret” com es pintaven a les portes les tres lletres per tal de no arribar a provocar el mal que precisament es volia evitar. També va ser de Luther la famosa frase de “Ich habe den Teufel mit Tinte bekämpft”, traduït com “he lluitat contra el dimoni amb tinta”, és a dir que ho va fer amb els seus escrits.
Per demostrar que no tota la llengua alemanya està dominada per la bíblia de Luther m’agradaria comentar una altra frase feta que prové, en aquest cas, de la religió catòlica. Es tracta de la frase “ drei Kreuze machen” “fer tres creus” que s’utilitza quan algú vol superar una situació desagradable com uns exàmens, una mudança, un treball de final de carrera, els exàmens de les opos, etc i veient ja el final del tràngol diu que “farà tres creus quan s’acabi” “ich mache drei Kreuze, wenn das vorbei ist”. Les tres creus són les que fan els catòlics amb el senyal de la creu després d’alguna de les seves oracions. És curiós que jo vagi sentir aquesta frase col·loquial tan sovint i no se m’acudís mai que podia provenir d’aquest gest catòlic que em van ensenyar a fer a les classes de religió. I amb l’objectiu d’ajudar-vos retenir a la memòria aquesta frase feta he penjat al blog la imatge que veieu encapçalant el post d’aquest dijous i que mostra les creus que visibles a la platja de Port de la Selva aquesta setmana santa. En aquest cas, no volien commemorar la passió de Jesucrist sinó l’empresonament dels nostres polítics per les seves ideologies…
Bé i per acabar voldria recordar una expressió que sempre em va semblar molt divertida perquè em feia venir al cap una imatge molt divertida que no permetia cap tipus de malentès. És la de “ Wie ein Elephant in Porzelanladen” ser com un “elefant a la botiga de porcellana”. Us imagineu la trencadissa, oi? Un animal de les dimensions de l’elefant i del seu pes no seria un bon aliat en un establiment amb un producte tan fràgil. Doncs bé, algunes persones són tan poc delicades amb els sentiments dels altres que són com un elefant trencant porcellana. Es pot fer servir quan algú és maldestre, desmanyotat i graponer. Jo sóc una gran amant dels elefants. Els trobo uns animals esplèndids que sempre he admirat i per això potser encara utilitzo amb més entusiasme aquesta expressió tan familiar i cofoia de l’alemany. Una de les moltes que tenen i que us aniré donant a conèixer a través de propers posts. A veure si aconsegueixo fer canviar la imatge que tenen alguns dels habitants d’aquelles terres, molt menys freds i immensament més creatius del que la majoria dels d’aquí pensem…
Una bona setmana a tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s