El feminisme egipci.

Algunes fonts absolutament optimistes situen els inicis del moviment feminista a la Revolució Francesa del 1789 al 1799 per allò de la igualtat, la fraternitat i la llibertat. No obstant la Convenció dels Drets de la Dona que se celebrà a Seneca Falls, estat de Nova York fou el 1948. Aquest és l’any del naixement del moviment feminista organitzat.

Potser a vosaltres us passa com a mi i no desvinculeu aquest moviment d’Amèrica i d’Europa i per tant us sobtarà també esbrinar que als països àrabs i més concretament a Egipte hi ha hagut i hi ha encara- perquè malauradament encara és necessari- un moviment d’alliberament de la dona força primerenc. De noms de lluitadores pels drets de les dones n’hi ha molts però avui voldria fer especial menció a tres grandíssimes dones: La Huda Shaarawi, la Doria Shafik i la Nawal Al-Sadawi, aquesta darrera encara viva i donant guerra com qui diu.

La Huda Shaarawi és una d’aquelles dones que es va avançar a la seva època. Va néixer el 23 de juny del 1879 en una família benestant d’Egipte i el seu pare era Muhammad Sultan el primer president del Consell Representatiu del país. Com totes les dones contemporànies ella no va ser una excepció i va passar la infantesa i la primera part de l’adolescència a un harem. La van casar als tretze anys amb el seu cosí, força més gran que ella, que participava activament en política. D’aquí que ella l’acompanyés sovint a actes i probablement descobrís la seva vocació de líder. Com a esposa Huda devia ser un malson. Li agradava fumar, no permetia que li diguessin quan havia o no de tocar el piano i era suficientment agosarada per no deixar que li portessin les compres a casa i anar ella “de botigues”. Lògicament el matrimoni no se li va posar bé i sent de casa rica va poder tornar a l’aixopluc familiar en separar-se del marit. Aquest temps “extra” que va guanyar com a dona li va permetre prolongar la seva etapa d’estudis i va aprendre l’Alcorà, àrab, turc, persa i francès.

A Huda sempre li van pesar enormement les restriccions que s’imposava sobre les dones que no tenien cap mena de llibertat de moviment i va començar a organitzar xerrades per a les de l’alta societat que els van permetre reunir-se i interaccionar fora de l’àmbit de l’harem. També va aconseguir mobilitzar aquestes dones de capes benestants per crear un fons d’ajut a la dona egípcia pobra. El 1910 va obrir una escola per dones on se’ls ensenyava matèries acadèmiques i no només els treballs domèstics.

Després de la Primera Guerra Mundial va prendre part activa contra el l’ocupació Britànica i el 1919 va ajudar a organitzar la manifestació anti-britànica més gran de la història del país. Quan el seu marit va morir i en retornar del Congrés Internacional pel sufragi universal de Roma el 1922 es va descobrir el cap traient-se el hijab. Aquest gest va sobtar a moltíssimes dones que l’havien anat a rebre però després d’uns primers segons de confusió va ser aplaudida àmpliament. Va fundar i ser presidenta de la Unió Feminista Egípcia i com a presidenta va presentar una llista de peticions nacionalistes i feministes que van ser ignorades pel govern wafdista. Va publicar la revista l’Egyptienne per divulgar temes d’interès per les dones i va presidir la unió fins la seva mort. Va aconseguir incrementar l’edat mínima pel matrimoni de les dones fins els setze anys. Lluità de maner organitzada i resolutiva però la història no assenyala que hagués passat per cap període d’atemoriment o de coacció per part del govern o del seu entorn. El moviment era primerenc i potser ningú a Egipte pensava encara que pogués quallar en absolut.

Una segona figura cabdal del moviment feminista àrab és Doria Shafik que nasqué a Tantā el 14 de desembre del 1908. Va anar a l’escola missionera francesa i als setze anys es convertí en la dona egípcia més jove en rebre el batxillerat francès. Posteriorment va aconseguir una beca per anar a estudiar a la Sorbona a París. En acabar els seus estudis es va doctorar amb dues tesis diferents i la segona d’aquestes afirmava contundentment que l’Islam concedia la igualtat de drets entre homes i dones. Mentre era a França conegué el que seria el seu marit Nour Al-Din, que treballava en el seu doctorat amb el mateix tipus de beca que ella. Es van casar i quan van retornar a Egipte el 1940, la il·lusió de la Dòria era aportar els seus coneixements als joves del seu país. Va intentar aconseguir una feina a la Universitat d’Egipte però el degà es negà perquè la trobava massa moderna. Algunes fonts àrabs mencionen el fet que de fet el degà la trobava massa bonica.

La primera esposa del rei Fuad I d’Egipte li proposà ser editora d’una revista cultural i literària La Femme Nouvelle que el 1947 va quedar totalment al seu càrrec. A més el 1948 va crear l’Associacio Bint al Nil que havia d’ocupar-se de resoldre problemes de la dona i d’alfabetitzar-la. El 1957 va caure en desgracia política perquè va seguir una vaga de fam en protesta contra el règim populista del general Gamal Abdul Nasser. La van pressionar per tal que desistís i van utilitzar el seu marit i les seves filles per fer-li xantatge. Va aconseguir obtenir el dret a vot en la constitució per la dona egípcia però la van condemnar a arrest domiciliari. El règim polític de l’època va prohibir qualsevol menció del seu nom i ella va desaparèixer de la vida pública. Visqué 18 anys en el seu arrest domiciliari i finalment el 20 de setembre del 1975 es va llençar des del balcó de casa seva acabant amb la seva vida.

La personalitat de Doria continua estan a l’ombra per molta gent. Jo mateixa n’havia trobat informació quan se’m va demanar preparar un petit discurs sobre el moviment feminista per la classe d’àrab. Havíem estat tractant el tema del feminisme modern i jo en vaig buscar les arrels i vaig trobar el seu rastre ben palès a internet. No obstant, el curs passat vaig tenir un professor d’àrab egipci que és de professió guia turístic. Es va quedar absolutament sorprès quan li vaig parlar del cas de Doria Shafik i ell mateix va haver d’admetre que se sentia ignorant per no saber-ne absolutament res. Huda Shaarawi li era ben coneguda però la Doria no. El 2013 i després de tants anys de la seva mort des del Ministeri del govern egipci es decidí esborrar qualsevol menció d’aquesta gran dona als llibres d’història. És un exemple de com la reivindicació feminista segueix fent por.

La darrera gran dona de la que m’agradaria escriure ara és la Nawal al-Sa’dawi que va néixer a Kafr Tabla, Egipte el 1931. El primer que s’escriu d’ella en les pàgines europees és que va patir la mutilació genital de petita. Les pàgines àrabs ho esmenten però no ho recalquen. Nawal va estudiar medicina a la Universitat del Caire i es graduà el 1955 però havia començat a escriure molt abans i de fet he vist un parell d’entrevistes d’ella i se sent en primer lloc escriptora. Les seves primeres novel·les es publicaren a diaris i revistes i ja el 1958 aparegué Memòries d’una doctora que és particularment autobiogràfica sense ser les seves pròpies memòries que va escriure molt més tard. En aquest llibre la protagonista rebel i oposada a la societat acaba acceptant el seu destí. Es considera una obra de ficció pionera pel feminisme àrab.

Nawal va ser una de les primeres dones amb prou coratge per criticar el sistema patriarcal i portar a la llum temes tabú com l’ablació, l’avortament i la sexualitat i els abusos a menors. Començà a tenir problemes greus amb la publicació del llibre La dona i el sexe molt controvertit en una societat egípcia que ha fet moltes passes enrere en poc més de dues dècades. El 1981 va ser empresonada per la seva activitat progressiva i va aconseguir escriure unes memòries als rotlles de paper higiènic a la garjola. Va ser alliberada poc més d’un any després i el 1987 amb la publicació de la novel.la La Caiguda de l’Imam començà a rebre amenaces provinents de grups islamistes radicalitzats i va haver de fugir als Estats Units amb el seu tercer marit, un gran activista que havia estat tretze anys a la presó també.

Aquesta lluitadora exercit càrrecs molt importants. Ha estat per exemple Directora de Salut Pública al Caire, va ser assessora de les Nacions Unides treballant en el Programa de la Dona a Àfrica i ha estat docent a la Universitat de l’Estat de Washington.

Nawal al- Sa’dawi és immensament admirada i estimada arreu del món i ha rebut diversos premis i mencions honorífiques també al nostre país. La Generalitat li atorgà el Premi Internacional de Catalunya el 2004 per exemple.

El món té la gran sort de que sigui encara viva a pesar de les amenaces. Ella és un exemple claríssim de que les dones no es queden callades a casa i que també reivindiquen els seus drets fora del nostre cercle occidental.

Dit això m’agradaria esmentar que les tres dones de les que he escrit l’entrada del blog avui són dones amb un nivell cultural i d’estudis superior i que provenen de famílies benestants. Per què crec necessari dir-ho? Molt fàcil. Fa un temps una tunisiana anomenada Amina Tyler va gosar posar despullada de mig cos cap amunt i penjar la seva foto al facebook. Òbviament ha estat detinguda i arrestada i ha passat per purgatoris psicològics mentre la seva família l’ha mig abandonada. Ha rebut el suport d’altres activistes europees que han anat a manifestar-se a les portes dels jutjats on se la processava mig despullades totes elles.

Aquest tipus de feminisme i aquestes accions progressistes ben organitzades però completament mal pensades no es poden comparar amb l’acció activista efectiva de les tres dones anteriors. Els cossos mig nus d’aquestes activistes més que ajudar a alliberar la dona àrab el que fan és donar instruments als sectors més integristes per postular una no llibertat d’acció de la dona. Un feminisme efectiu s’ha de portar a terme amb el cap i no els pits. Tot i així espero que l’Amina Tyler pugui refer completament la seva vida, molt probablement a França o algun país europeu on ningú la jutgi per quelcom que aquí no seria cap crim però als països àrabs atenta contra la moral pública. Cada país madura senzillament al seu ritme per molt que ens sembli lent. Recordem que a Espanya les dones no podien exercir una professió fins el 1910 i no van tenir dret a vot fins el 1933 i a Suïssa no van votar fins el 1971.

Fonts fotogràfiques de dalt a baix:

http//alchetron.com/Huda-Shaarawi-1249898-W

https://www.google.es/search?q=Doria+Shafik&biw=1097&bih=605&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiozZjSvZHOAhVDWhoKHUJlDfoQ_AUIBigB#imgrc=VAz9P9cjuyfENM%3A

https://www.google.es/search?q=nawal+el+saadawi&biw=1097&bih=605&source=lnms&tbm=isch&sa=X&sqi=2&ved=0ahUKEwiW0ca_vpHOAhWHPxoKHRcEA04Q_AUIBigB#imgrc=DfS_EXK_168W9M%3A

 

huda

Huda Shaarawi

 

Doria

Doria Shafik

 

 

Nawal

Nawal al-Sa’dawi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s