Envitricoll

Inauguro l’apartat del meu blog “el racó de les paraules” amb la il·lusió de fer-vos arribar tota mena de paraules i d’expressions en la nostra i en altres llengües que no se senten gaire i que potser algun lector o lectora arribarà a adoptar per emprar-les i fer-les reviscolar. De fet som els mateixos usuaris els que decidim si un mot o una frase feta triomfarà o es perdrà i per tant si un de nosaltres comença a “utilitzar” una paraula que agrada a la gent potser aquesta torni a posar-se de moda i no acabi desapareixent. De paraules immensament útils que no coneixia en trobo força sovint dins les pàgines dels llibres que llegeixo. Algunes d’elles són dialectals però considero que tenen el mateix valor que les de la variant catalana que hem escollit com a estàndard. Si a més de “pastanaga” podem anomenar la mateixa verdura “carrota” o “estefanòria” com a certs indrets de Girona, per què ens hauríem de limitar a saber-ne una i no guarnir una mica el repertori del nostre vocabulari?

La primera paraula que m’agradaria regalar-vos és “envitricoll” que té per sinònims embull o embrolla, paraules que tampoc se senten gaire aquí a Barcelona i que designen un embolic, complicació o dificultat. Embullar en sí vol dir fer que s’enredi una cosa, els cabells, un cabdell de llana etc. Embrollar en canvi s’utilitza més en el sentit de complicar o fer difícil una cosa i embroll és una paraula molt propera a “envitricoll”. Així doncs quan parlem de les dificultats de la vida podem anomenar-les els “envitricolls” del dia a dia. Què més pot ser un envitricoll? Una relació amb algú quan es dificultosa o els pressupostos de l’estat que probablement no els entén ningú i els formularis de sol·licitud de finançament de beques Erasmus que s’omplen en línia són un bon envitricoll ja us ho ben asseguro jo! Així és que la propera vegada que us trobeu quelcom enrevessat ja podreu pensar “redell quin envitricoll”!