Desgraciadament aquesta darrera setmana Alemanya, i més concretament Dresden, la ciutat on vaig viure tants anys, ha estat notícia per un fet espantós. L’Eurodiputat Matthias Ecke va ser agredit divendres passat i en va resultar ferit greu. Un jove de disset anys es va declarar autor dels fets però no va actuar sol sinó que hi havia un grup darrere. Matthias Ecke és del partir polític SPD que es podria situar a l’esquerra del panorama polític. Els agressors són partidaris de l’extrema dreta.
De nou he de recordar que a Dresden els partits de l’extrema dreta sempre hi ha estat benvinguts i sembla ser que encara es poden captar joves desorientats amb discursos populistes per encendre’ls la sang i provocar agressions.
Matthias Ecke és un amic d’una ex parella meva, un home vital i afable que s’ha endut un ensurt de mort només pel fet de defensar les seves idees. Caldrà veure si ara hi ha una onada de manifestants que volen demostrar el seu rebuig contra els fets.
A mi certament em sembla de vegades increïble que encara hi hagi una ultradreta sigui a Alemanya o a cap lloc del món.
Però no us vull tornar a parlar de Dresden directament sinó que avui us volia dur unes quantes expressions més d’aquestes que a mi em semblen tan castisses i que els alemanys fan servir sovint.
La primera és la de “die Pferde scheu machen” que literalment voldria dir “fer els cavalls tímids” i també es pot entendre com espantadissos. S’empra quan algú està provocant un gran enrenou innecessari. Potser podríem aplicar aquesta expressió a la maniobra que va fer Pedro Sánchez dient que es retirava a meditar si seguia o no com a president o si convocava eleccions anticipades. Personalment Sánchez no em desagrada, però opino que va ser una estratègia per sortir reforçat en el seu mandat ja que va rebre el suport d’una part significativa de la ciutadania que volia que seguís com a president. I he de dir que és un dels pocs presidents que hem tingut que és realment respectat a Europa.
La segona expressió d’avui és la de “jemanden einen Kopf kürzer machen” és a dir fer algú un cap més curt. Òbviament l’expressió té un rerefons històric i ens porta a l’època on tallar el cap d’algú amb una guillotina per exemple era el pa nostre de cada dia. Avui però es fa servir l’expressió quan volem dir que algú ens esbroncarà de valent. A mi per exemple em faran un cap més curta a la feina si no aconsegueixo trobar pràctiques a l’estranger per a tots els alumnes que les han sol·licitades. Però com que en realitat m’han endossat una feina que no em pertoca i que a sobre estic fent com a extra a la meva, em sabré defensar si se’ls acut intentar-ho. I utilitzant aquesta mateixa situació us puc explicar l’expressió “einen Gang runterschalten” és a dir, baixar una marxa. Quan algú intenta fer alguna cosa amb molta energia o afany, com jo que m’he pres la meva tasca de trobar i coordinar les mobilitats Erasmus a l’escola molt seriosament, llavors és convenient dir a la persona que ha de baixar una marxa. Com jo. És cert que és bo intentar fer la feina el millor possible però de miracles no en puc fer i la base de dades amb empreses col·laboradores on enviar l’alumnat ha resultat una enganyifa perquè les suposades empreses ni han respost als correus. Per tant he hagut de dedicar temps i esforços en establir contactes amb noves empreses per enviar als alumnes de pràctiques. No és la meva feina i a més no estava previst a principi de curs que l’hagués de fer jo.
I el tema em sembla molt adequat perquè el puc fer servir per explicar una altra expressió alemanya la de “das Herz auf der Zunge tragen”, és a dir portar el cor a la llengua. Dir això equival a parlar de manera oberta dels propis sentiments o estats d’ànim i jo ara m’estic ben esplaiant aquí perquè des de que van acomiadar la noia que portava les mobilitats, jo he estat patint per fer una feina a més a més quan ja tinc la jornada completa. I acabo tenint la sensació que no estic veritablement enlloc. Suposo que si algú que em coneix llegeix el blog i arriba a orelles de direcció llavors em poden fer “einen Kopf kürzer”.
Passo ara a una altra expressió que no podré suposo fer servir mai aplicada a mi mateixa. És la de “Auf groβem Fuβ leben”, viure sobre un peu gran. La veritat és que aquesta no queda gens clara quan la sents si no la captes en el seu context. Vol dir gastar molts diners. El que no faig jo vaja. I del peu passem a les cames i a les mans perquè quan els alemanys diuen “die Beine in die Hand nehmen” agafar les cames amb les mans, el que volen dir és córrer cames ajudeu-me.
Una altra expressió que trobo molt castissa però també molt estranya és la de “jemandem die Würmer einzeln aus der Nase ziehen müssen”, haver d’arrencar els cucs un per un del nas d’algú. És obvi que això dels cucs al nas ja és estrafolari però el que indiquem amb això és que hem d’arrencar la informació a algú amb molt d’esforç, és a dir intentar que algú ens digui coses que no vol dir i que costa que ens digui.
Molt similar a aquesta expressió és la de “jemandem auf den Zahn fühlen” que podríem traduir literalment com “sentir a algú a la dent”. Equival a preguntar per intentar esbrinar de quin peu calça algú, quines intencions, actitud i capacitats té. És quelcom que a mi em posa força nerviosa perquè no em fa gaire gràcia que em preguntin massa.
Hi ha persones que no són tan comunicatives com d’altres o a qui l’esfera privada els és molt important. Jo per exemple me’n faig creus del nivell d’informació que arriben a donar els meus companys sobre ells i les seves vides. A mi en canvi se m’ha d’arrencar els cucs un per un del nas perquè la veritat és que no m’abelleix gaire que a la feina tinguin gaire informació sobre mi. Ja sabeu allò de que la informació és poder…
La darrera expressió d’avui és la de “jemandem auf die Finger sehen”, mirar a algú als dits que equival a observar molt bé i de manera minuciosa a algú.
Doncs bé. Jo espero que a vosaltres ningú us faci un cap més curts, que no us mirin als dits i que no us facin sortir corrents. El que desitjo és que pugueu viure amb peu gran i que tingueu la possibilitat de portar el cor a la llengua sense que us mirin malament.
Esperem tenir una jornada electoral tranquil·la i uns resultats que no faran feliç a tothom però que han de permetre que no hi hagi un desgavell més gran del que ja tenim en aquests moments. Prou en contra van alguns factors internacionals per a sobre haver d’aguantar situacions polítiques complicades al nostre país.
Bona setmana a tots!

No sé com haureu viscut vosaltres el carnestoltes però jo aquest any ni tan sols m’he adonat que ja era l’època de les disfresses. I si no fos perquè el divendres passat tres dels nostres grups d’estudiants a l’escola van demanar que se suspenguessin les classes per fer activitats relacionades amb el carnestoltes, potser m’hauria passat desapercebuda la festa. No he vist ni una rua ni tampoc he divisat gent disfressada pel carrer. Els únics que vaig veure vestits d’una manera una mica especial van ser alguns dels nostres alumnes i un parell de professors que van portar un complement “festiu” divendres per recordar la celebració. Una companya em va demanar si jo m’havia disfressat també a l’escola i jo li vaig respondre que jo ja vaig disfressada cada dia de persona adaptada al sistema. La qual cosa és absolutament certa, perquè no segueixo ni rituals, ni costums ni hàbits que a la majoria els semblen normals. Però entenc que per a molta gent jo soc estranya. Tot i així hi ha una pila de persones adeptes a disfressar-se i ser per unes hores algú altre. Tinc fins i tot un amic holandès que va a Alemanya a celebrar el Carnestoltes i un amic alemany que va a la seva Colònia natal perquè allà sí que aquesta festa se celebra de manera més sonada que a la resta del país. I és que els alemanys no són tan estirats ni sempre tan seriosos com ens volen fer creure. I a més tenen un llenguatge també molt acolorit que intento donar-vos a conèixer a través de les seves locucions i expressions d’ús quotidià.

Avui us en vull portar unes quantes més. La primera és la de “auf der Leitung stehen” és a dir estar sobre el cable. Es fa servir en un context molt concret: quan necessitem molt de temps per captar o entendre quelcom. Aquesta expressió prové de l’època en que es va començar a fer servir la connexió telefònica i fallava sovint i no era gaire bona quan les persones que es volien comunicar per telèfon estaven gaire lluny les unes de les altres. D’aquella època en què la telefonia estava a les beceroles ens ha arribat aquesta expressió. Es veu que en un principi la gent tenia la impressió que si hi havia algú trepitjant els cables de telefonia, la connexió fallava i llavors no s’entenia la conversa. I d’allí la locució va adquirir el seu sentit de “costar d’entendre quelcom”. Molt similar a aquesta expressió tenim la de “auf dem Schlauch stehen”, estar sobre la mànega que s’empra quan no entenem quelcom o ens costa tirar quelcom endavant. La idea és la mateixa, si algú trepitja una mànega, llavors l’aigua no flueix. Per cert, també de he dir que  la nostra expressió “a les beceroles” seria l’equivalent a l’alemanya “in Kinderschuhe stecken”, és a dir anar calçat amb sabates d’infant.

Una que és especialment adequada per a mi és la locució “auf dem Teppisch bleiben” és a dir quedar-se a la catifa. El que vol dir és tocar de peus a terra i no fer volar coloms massa fàcilment. Aquesta locució s’utilitza per recordar a algú que encara que tot vagi molt bé, en qualsevol moment les coses es poden tòrcer. També s’empra per avisar a algú de que mantingui el cap clar i no exploti en situacions de tensió. Si jo per exemple m’empipo perquè a la feina no em surten sempre les coses com desitjaria, llavors algun dels meus amics em podria dir que he de quedar-me a la catifa i no explotar.

I una locució amb un sentit relacionat a la de “auf dem Teppisch bleiben” és la de “aus den Wolken fallen” que vol dir “caure dels núvols. Com us podeu imaginar si algú cau dels núvols és que aterra de cop i volta al món real i deixa de fer volar coloms. La locució fa referència a l’obra clàssica “Els Ocells” del grec Aristòfanes. Segons aquesta obra hi ha un personatge que convenç els ocells per crear una ciutat al cel, territori dels núvols, i així guanyar el control de la comunicació entre déus i humans. I si un cau dels núvols, és que torna a la seva realitat i aquesta és sovint no gaire romàntica.

Quan un s’emprenya molt els alemanys diuen “auf 180 sein” estar a 180. Això es refereix als kilòmetres per hora als que pot anar un vehicle. En un principi aquesta expressió va néixer quan els cotxes circulaven a com a molt velocitats de vuitanta per hora i per tant abans es deia “estar a vuitanta” i quan ara ens treuen de polleguera ells diuen que estan a 180. Van canviar l’expressió quan va augmentar la velocitat a què podien circular els vehicles. Coneixeu aquella expressió castellana que diu “en todas partes cuecen habas”? doncs el que vol dir és que en altres països o indrets les coses tampoc les fan tan diferents. Per exemple aquí sempre pensem que fem les coses malament i que el nostre sistema educatiu fa aigües. Però l’estudi Pisa ha demostrat que arreu d’Europa l’educació ha empitjorat i el rendiment dels alumnes és molt pitjor que el de fa uns anys. Per això podríem dir que “en todas partes cuecen habas” o el que diuen els alemanys “überall kocht man Wasser” a tota arreu es bull aigua o “auch nur mit Wasser kochen” que vol dir cuinar només també amb aigua. La locució va aparèixer en referència als estaments més pobres que només podien cuinar els aliments bullint-los amb aigua i no fregint-los amb grassa o cuinant-los amb vi o brou. Quan diem “auch nur mit Wasser kochen” ens referim a que en altres llocs tampoc ho fan millor que nosaltres.

La darrera expressió d’avui m’abelleix molt també. És la de “auf den letzten Loch pfeifen” bufar per l’últim forat. Us heu d’imaginar un instrument de vent com una flauta per exemple. Quan el fem sonar bufant pel darrer forat el que passa és que produïm un so molt agut i que després d’aquest ja no hi ha cap altre possibilitat. Per això emprem l’expressió quan ja hem esgotat totes les possibilitats i la nostra energia. A mi per exemple em passa cada any des de en fa uns quants que quan arriba el juliol seria incapaç de plegar de la feina i marxar de vacances perquè estic que “ich pfeife auf den letzten Loch” que bufo pel darrer forat.

Jo espero que acabeu la setmana de manera que no bufeu pel darrer forat i que mantingueu sempre la calma i sigueu realistes trepitjant la catifa per no haver de caure dels núvols.

Bona setmana a tots!!!

Ara ja fa moltes setmanes, més concretament des del set de desembre és a dir dos mesos, que no dedico el blog a locucions i expressions alemanyes i ja toca altre cop per anar variant la temàtica.

Avui us vull apropar unes expressions molt castisses que s’utilitzen molt sovint en alemany i que fan la llengua molt acolorida. La primera no és nova però us la vull recordar. És la de “Leben wie Gott in Frankreich”, viure com déu a França que ve de l’època en que els francesos eren un gran poder a Europa i la resta de països veia l’opulència en què vivien els membres de l’aristocràcia i la reialesa. Qui viu com déu a França, viu en el luxe i no li manca de res. Però això és una qüestió molt personal i d’expectatives. Jo per exemple ni faig gaires viatges, ni compro roba sovint, ni surto a passar-m’ho bé regularment. Però tinc casa pròpia i puc menjar tres cops al dia i si em ve de gust prendre’m un cafè després de la meva sessió de patinatge, me’l prenc. I per a mi això ja és viure en el luxe total. Suposo que els meus anys d’estudiant a Alemanya passant-m’ho molt prim han canviat la meva perspectiva de les coses. Fa poc al curs de rus vam veure un documental sobre els nènets, un poble que tradicionalment viu en cabanes, és nòmada es dedica a la cria dels rens i té una vida tan dura que el temps que els queda després de les tasques diàries no li permet gaire esbarjo. I tot i així uns dels pastors nòmades del documental deia clarament que a ell no li calia absolutament res més a la vida. Per tant ell segur que també pensa que viu com déu a França. Tot és qüestió de perspectiva.

La segona locució d’avui també és un recordatori. Resulta que quan quelcom ens sembla estrany i incomprensible als alemanys els sembla espanyol i per això diuen “kommt mir Spanisch vor”, em resulta espanyol. Com si nosaltres fóssim tan estranys, oi?

La que ve ara és nova “hinter schwedischen Gardinen” darrera cortines sueques. Quan diem que algú està darrera de cortines sueques és que ha anat a parar a la presó. I què tenen a veure les cortines amb la presó? Doncs es veu que temps enrere l’acer suec era considerat un dels més resistents que hi havia. Així doncs les cortines eren els barrots de les presons que no es podien serrar amb res. Suposem que el  delinqüent Marco Raudano, que es va escapar de la presó i a qui van enganxar mentre sopava amb la seva parella, ja torna a ser darrere de cortines sueques.

Una altra locució que m’abelleix molt és la de “Eulen nach Athen tragen”, portar òlibes a Atenes. I què vol dir? Doncs vol dir fer quelcom completament inútil perquè resulta que el símol d’Atenes és l’òliba i la ciutat està plena d’estàtues i pintures que la representen i per tant no cal portar-ne més. Seria com portar figues a Figueres.

Si quelcom és un tema o un terreny desconegut per nosaltres en alemany diríem que són “Böhmische Dörfer” és a dir pobles de la Bohèmia que per als alemanys també era una regió que els semblava estranya i que no entenien per res.  Això potser és perquè no molts alemanys s’atrevien a fer el que ells en diuen “über den Tellerrand schauen” és a dir mirar més enllà de la vora del plat. Si una persona vol mirar més enllà del plat significa que la persona està oberta a allò que és nou, no habitual i desconegut i que està oberta al món i vol conèixer com viuen altres persones. Si als alemanys els pobles de la Bohèmia —que no tenien gaire lluny—els semblaven tan estranys i incomprensibles potser és perquè no eren gaire viatgers…

I ja sabeu d’un post anterior en què us vaig fer sortir aquesta locució que quan cal tenir paciència els teutons diuen que s’ha d’esperar i prendre cafè “abwarten und Tee trinken”.

Per a aquelles ocasions en què algú ofèn a algú altre es fa servir l’expressió “jemandem auf dem Schlips treten” és a dir, trepitjar la corbata d’algú. Jo com a professora he d’anar molt en compte de no ferir mai la susceptibilitat de ningú i no trepitjar-li la corbata. I si el que volem és que la persona deixi de parlar de coses irrellevants i vagi directament al que interessa, llavors li direm “Butter bei die Fische” o “Butter an die Fische” mantega als peixos i ells ja entendran que han d’anar al gra.

La següent expressió està documentada en temps de Martin Luther i sabem que ell la va fer servir però probablement és encara més antiga. És la locució “in den sauren Apfel beiβen”, mossegar la poma àcida que ja vaig comentar una vegada. Qui mossega la poma àcida fa quelcom que no li és agradable però que li cal fer.

Per aquelles ocasions en què no tingueu res a veure amb un assumpte i ho vulgueu deixar clar a Alemanya, haureu de dir “Mein Name ist Hase”, que literalment vol dir “el meu nom és llebre”. I no és que l’expressió vulgui indicar que les llebres són ignorants sinó que va néixer el 1855 quan un estudiant anomenat Victor Hase va haver de declarar a un tribunal perquè havia ajudat a un amic seu a fugir després d’haver matat a un altre estudiant durant un duel. Quan ell va pujar a declarar va dir “Mein Name ist Hase, ich weiβ davon nichts”, el meu nom és llebre, no sé res de tot això. I la frase es va fer tant famosa que es fa servir encara avui tot i que en la seva forma curta de “Mein Name ist Hase”.

Quan tenim un període de mala sort o hem de fer una cosa que ens és desagradable en alemany diem “die Arschkarte ziehen” és a dir treure la carta-cul. Aquí “Arsch” designa la part del cos que ve on s’acaba l’esquena.

I ara unes quantes que tenen les seves homòlogues en altres llengües. La primera és la de “Wenn Oster und Weihnachten zusammenfallen” quan Pasqua i Nadal caiguin el mateix dia o com diríem nosaltres “la setmana dels tres dijous”. Per aquesta situació els nostres veïns francesos també tenen una locució molt castissa “quand les poules auront des dents” quan els pollastres tinguin dents, cosa que per ara és biològicament impossible. Si el temps ho dirà, en anglès diem “time will tell” i en alemany “kommt Zeit, kommt Rat”, arriba el temps, arriba el consell. Per últim, quan un és el primer, sovint s’endú un part important i per això els anglesos diuen “first come, first served” a qui arriba primer se’l serveix primer i els alemanys “wer zuerst kommt, mahlt zuerst” qui arriba primer, menja primer.

I per avui ja en tenim prou que si no m’he descomptat ja són quinze expressions i és difícil recordar-les totes després. Bona setmana a tots i bon carnestoltes.

Aquest és el primer post del desembre i per a mi ha començat aquest any de bona manera, és a dir en cap de setmana. I a més el primer de desembre era l’aniversari del meu pare i aquest any l’he celebrat donant-me a mi mateixa una pausa de sorolls, mòbil, alarmes i cites i divendres vaig inaugurar un cap de setmana de desconnexió per tornar a agafar forces i aguantar fins les vacances. El desembre és un mes bonic. Es guarneixen els carrers, sentim música de nadales per tot arreu i la ciutat s’omple de color. Aquí sí més no, en el nostre país del nord de la península ibèrica. A Alemanya per exemple aquesta època és freda i força trista perquè a les quatre ja és fosc i com que fa fred la temperatura no convida gaire a passejar pel carrer. Tot i així els darreres anys no ha estat gaire comú que caigués cap nevada per Nadal i menys encara a les grans ciutats. Però aquest 2023 ha deixat el sud d’Alemanya emblanquinat com mai amb un gruix de gel que fa d’anar pels carrers un esport d’aventura. L’aeroport de Munic ha hagut de tancar i hi ha municipis incomunicats perquè no es pot circular per carretera. Potser finalment aquest hivern els alemanys tindran uns nadals blancs com els que tots somniem. O potser el dijous quan apareix el post aquesta neu serà el que els alemanys anomenen “Schnee von gestern”, neu d’ahir, és a dir un tema que ja no és actual.

I com que el meu ànim s’ha vestit de nadal us duc avui unes quantes locucions alemanyes que tenen a veure amb el Nadal i l’hivern. La primera és la de “jemanden ausnehmen wie eine Weihnachtsganz” que podríem traduir com “buidar a algú com a un oc o oca”. Com que per nadal de vegades es serveix oca a taula i la fan farcida, al pobre animaló se l’ha de buidar abans per poder-lo farcir. Si algú ens buida com a un oc, llavors ens està explotant de manera cruel.

Si algú és molt innocent o fins i tot massa crèdul els alemanys diuen que aquesta persona encara creu en el pare Noel “noch an den Weihnachtsmann glauben”. A Alemanya no tenen ni el Santa Claus ni el pare Noel sinó que de l’homenet barbut de cabell blanc i panxa protuberant n’anomenen “home del Nadal”. I si alguna cosa o algú està massa carregat per exemple de joies, llavors els alemanys diuen que està “behängt wie ein Christbaum”, que hi té coses penjades com un arbre de nadal.

En sentiu molt negatiu, quan una persona ha arribat a un punt molt baix moralment parlant, els alemanys diuen que ha anat a parar sota del trineu “unter den Schlitten kommen”. Per altra banda si algú ens porta en trineu el que vol dir pels alemanys és que a aquesta persona se la tracta molt malament. I quan quelcom minva de manera ràpida i evident es diu a Alemanya “dahin schmelzen wie Schnee in der Sonne”, que es fon com neu al sol.

Sabeu per altres posts que he escrit que els alemanys (i els anglesos també) tenen expressions molt castisses per designar aquella gent de qui nosaltres diríem que “no hi són tots” o que el cap no els hi funciona prou bé. Els alemanys diuen llavors que aquesta persona “hat nicht alle Tassen im Schrank” no té totes les tasses a l’armari o en època d’hivern diuen que aquesta persona “hat nicht alle Nadel an der Tanne” que no té totes les agulles a l’avet. La trobo deliciosa aquesta expressió.

Quan alguna cosa ens produeix molta il·lusió podem dir en alemany que és com “Weihnachten und Ostern zusammen” com el Nadal i la Setmana Santa juntes. I com que a l’hivern a Alemanya s’hi pot trobar gel pels carrers la següent locució també em sembla molt adient, és la de “die Kuh vom Eis holen” treure la vaca del gel. Es fa servir quan algú està intentant resoldre un problema greu. En aquests moments podríem dir que el govern alemany que està composat per l’aliança “Apel Koalition” la coalició semàfor per fer honor als colors dels partits que la formen, està intentant treure la vaca del gel en qüestió de finançament. I és que el govern liderat pel canceller Olaf Scholz comptava amb 60 bilions d’euros, que havien estat destinats en el seu moment a la crisis de la Covid-19 i no es van fer servir, per tal d’invertir-los en un canvi de política energètica i en propulsar les energies renovables. Però el tribunal alemany ha declarat aquesta mesura il·legal i per tant ara la coalició del semàfor haurà de treure la vaca del gel i intentar cercar fons en un altre lloc.

I per últim avui l’expressió “sich freuen wie ein Schneekönig” alegrar-se com un rei de la neu. I potser els mateixos alemanys no entenen aquesta locució fins que saben que un “Schneekönig” un cargolet euroasiàtic, un ocell molt menut i bonic que  fins i tot en els hiverns més durs no migra cap al sud i segueix cantant i xiulant i sembla per això content.

Jo avui us deixo amb una imatge de casa meva i del nostre arbre de Nadal que vaig trobar abandonat al carrer i vaig portar cap a casa contentíssima perquè sempre m’han agradat els avets però no en voldria comprar mai cap per por d’arrencar de la terra un ésser viu que ja no podrà viure després dels nadals. Jo en tot cas penso intentar que el que he adoptat arreli per poder-lo tornar allà on pertany després de festes. I mentre el gaudirem de valent a casa!

Dissabte passat es va celebrar el dia de la violència contra les dones. Me’n vaig adonar d’una manera més que particular perquè havia anat a passar la tarda de dissabte a Arenys, que és un dels indrets on m’hi escapo per un parell d’hores m’omplo d’energia positiva i m’oxigeno els pulmons. I ara a la tardor i més endavant a l’hivern el primer que em dona la benvinguda a aquesta localitat és l’olor de llenya cremada impregnant els carrers del centre. Això fa que les meves compres, la meva passejada i el meu cafè siguin encara més terapèutics. No obstant, dissabte passat en tornar de la meva fugida idíl·lica vaig trobar els carrers tallats perquè s’havia fet el Passeig de Gràcia inaccessible. Primer se’m va acudir que com que la setmana passada s’havien celebrat els 100 anys d’aquesta artèria de Barcelona potser volien seguir amb els concerts i festes al carrer tot fent-ho coincidir amb el famós cap de setmana del Black Friday. Ja se sap que aquesta data incita a fer-nos comprar el que no ens cal per aprofitar uns descomptes que sovint no són ni reals. Precisament un dels alumnes em va comentar dijous que les vambes que volia havien passat de valer 170 euros a valer-ne 120. Em vaig quedar esfereïda de que algú pogués gastar-se tants diners en un calçat esportiu, però jo ja fa temps que m’he adonat que no visc en el món que es porta ara. Tanmateix, el caos circulatori no tenia a veure amb cap celebració del centenari del Passeig de Gràcia ni amb el Black Friday sinó amb la manifestació del dia de la violència contra les dones. Pel que van dir els mitjans posteriorment va ser multitudinària i ja tocava perquè encara ara tots els governs s’omplen la boca dient que treballaran per combatre-la, a l’hora de la veritat s’apliquen mesures que no acaben sent res efectives i les dones seguim patint violència de tota mena en el nostre dia a dia.

El problema del dissabte va ser que jo, com probablement molts altres, no teníem coneixement d’aquesta manifestació i ens vam trobar una Barcelona per la que circular en cotxe era un esport de risc. Que tallin els carrers bé, però en primer lloc cal avisar amb antelació i segona, si els talles i els ciutadans no ho saben amb anticipació, si més no s’ha de procurar informar de com poden arribar al seu destí. Només us diré que trigo uns 16 minuts de Marina amb Consell de Cent a casa i dissabte, amb els talls de circulació, vaig estar dues hores al cotxe gastant benzina i contaminant per arribar destí. I no estava sola. La manifestació del dia de la violència contra les dones es va convertir en una manifestació de conductors irritats i emprenyats amb l’organització dels esdeveniments. No sabeu quants disbarats i insults anaven cridant uns conductors als altres! Va ser espantós.

Sembla que per algun motiu l’ésser humà és força propens a la ira i a expressar-la amb agressions i violència. No diré que ho hi hagi gent que sàpiga controlar les seves emocions més negatives però el que sí crec és que sigui el que sigui que fa de l’homo sapiens una espècie tan violenta, encara no ha desaparegut ni s’ha diluït.

Avui us exemplificaré fins a quin punt la llengua anglesa està plena d’expressions agressives que provenen d’èpoques en què possiblement la justícia se la prenia la gent sense esperar judicis. La primera és la de “to pull the triguer” que vol dir “prémer el gallet” i que vol dir senzillament prendre una decisió final o resoldre com han de seguir les coses. També molt significativa és l’expressió “to take a stab at something” que literalment podríem traduir com prendre una punyalada a quelcom. Sona estrany tot i que en sentit figurat només significa fer un intent. Jo per exemple “will take a stab at not looking at my mobile phone so much at the weekend”, intentaré no mirar tant el meu mòbil en cap de setmana. De tant en tant la desconnexió és molt agradívola.

Si estem en una situació en que anem posposant quelcom perquè ens fa mandra, és a dir que fem allò que els anglesos anomenen “procrastinate” i finalment decidim no ajornar-ho més, llavors diem en anglès que nosaltres “will bite the bullet”, mossegarem la bala.

La data d’entrega d’un projecte, feina de l’escola o qualsevol tasca en anglès s’anomena “deadline” la línia morta. Si no ens agrada la paraula “deadline” perquè som eufemístics i volem evitar parlar de segons quins temes llavors el que podem dir és “due date”.

Com nosaltres els anglesos també poden matar dos pardals amb una pedra però ells en comptes de pardals són menys selectius i el que maten són ocells “kill two birds with a stone”.

Ara en ve una que m’agrada força, és la de “to pick one’s battles” escollir les pròpies batalles. Es fa servir per referir-nos a l’oportunitat que sempre tenim de no perdre el temps en confrontacions, controvèrsies i discussions poc importants perquè hem de reservar les nostres forces per lluitar per aquelles que sí seran realment importants o ens duran un èxit més gran. Molt encertat el pensament.

I de vegades en comptes de dir “enviar un correu” els anglesos diuen “shoot an email”, disparar un correu. Òbviament la paraula disparar té una connotació molt violenta.

El terme “overkill” també em sembla curiós. És una paraula composta de la preposició “over” que en aquest terme té el sentit de “en excés” i el verb “kill” que vol dir matar. Un “overkill” és una matança desmesurada en el sentit literal però es fa servir també per designar qualsevol exageració que fa que alguna cosa perdi la seva efectivitat. Si jo em mudo per anar al teatre i després em poso massa joies, llavors puc dir que és un “overkill”. A la feina per exemple rebem correus per informar-nos contínuament de les activitats fora del currículum que es fan ressonar a les xarxes. Rebem tants correus que a mi també em sembla un “overkill” perquè ja no els miro.

I quan nosaltres “bomb” quelcom el que diem en el sentit figurat és que no ho vam fer bé. Jo per exemple de vegades em preparo la classe però “I bomb it” perquè intento posar-hi massa matèria i després els alumnes no l’assimilen.

De les que avui comento una de les meves favorites és “to roll with the punches” que literalment voldria dir “rodar amb els cops de puny” però que en sentit figurat vol dir ser capaç de fer front a unes quantes situacions adverses. L’expressió suposo que té a veure amb el món de la boxa.

I si intentem “parar el cop” o fer una situació difícil un pèl menys difícil, llavors en anglès diem també “to soften the blow”, fer el cop més tou, amortir el cop. Per les ocasions en què feu les coses a ull els anglesos tenen el seu “take a shoot in the dark” és a dir disparar en la foscor. És el que els castellans anomenarien calcular “a ojo de buen cubero”.

En el cas en que vulguem deixar de pensar o concentrar-nos en quelcom en anglès fem servir una expressió molt visual però enormement cruel “to beat the dead hores” pegar el cavall mort. Si jo per exemple segueixo entestada en que es faci una revisió completa de les instal·lacions del pis de dalt per evitar més danys al meu pis, llavors l’administrador podria dir “let’s not beat the dead horse”.

Personalment en aquests moments tinc dues preocupacions principals: la salut del meu pis després de dues filtracions importants en set mesos i un possible canvi de feina per estalviar-me la pèrdua d’energia que representa treballar avui dia amb determinat tipus de jovenalla. Estic pensant i repensant com entrar de nou en el món de la formació d’adults i crec que una bona opció seria el SOC. Quan estem considerant quelcom i ho anem pensant una vegada i una altra en anglès diem “to kick around an idea” és a dir donar puntades de peu a una idea.

I a persones que no eviten mai els temes ni les confrontacions i van de cara les podem anomenar “straight shooters”, disparadors o disparadores directes.

Per avui darrer dijous de novembre del 2023 ja n’hi ha prou perquè són de 14 locucions angleses que potser us venen de nou. Bona setmana a tots!

Després del nefast dilluns de la setmana passada en què vaig patir un accident laboral que lamentablement va tenir a veure amb el nivell de tensió que em provoca un dels grups que tinc a l’escola, aquest dijous us porto les locucions que em venen al cap. I com podreu comprovar totes tenen a veure amb escola, disciplina i sancions.

Hem arribat a un punt en que sovint em demano per quin motiu hem criat a la nostra societat nois i noies incapaços de fer un esforç i de comportar-se d’una manera digna o d’utilitzar un registre adequat a l’entorn en què estan. Em sembla que volent suprimir “possibles traumes” s’ha deixat d’imposar límits i els nens han crescut torts com arbres del canal. I que no em vinguin amb això de que hem de didactitzar més i gamificar més perquè dintre de poc quan hagin de fer front al món laboral us asseguro que no els faran gimcanes per fer-los les seves tasques més agradívoles.

Per si no ho sabeu, el terme “gamificar” prové de l’anglès “game” i vol dir plantejar la matèria a donar fent-la com un joc per entretenir i captar l’atenció de l’alumnat.

Recordo que ara fa un any, parlant amb un ex-company de la TU Dresden amb qui faig un tàndem alemany-espanyol, li vaig demanar si feia estudiar als seus alumnes el vocabulari amb el Quizlet. El quizlet és un web que permet crear fitxes de vocabulari que els alumnes poden aprendre sols a través de jocs i que fa possible després fer una sessió de joc amb els participants de la classe. El que em va respondre el meu ex-company és que “és feina dels alumnes aprendre el vocabulari i que ell no els prepara cap joc”. Així mateix és. La cultura de l’esforç és millor a Alemanya que aquí perquè aquí des de fa temps hem anat reduint la càrrega pels alumnes, els ho hem posat cada cop més fàcil i hem acabat per voler-los estalviar qualsevol mena d’estrès de manera que ara pocs són aptes per fer un esforç. I de vegades les aules semblen més un “chiquipark” que un indret on s’ha d’estudiar i aprendre. Per si fos poc, de vegades a l’aula ens trobem amb alumnes completament salvatges que hi són perquè els seus pares consideren l’escola com un lloc per aparcar els seus fills i que no facin nosa a casa. Aquest any però tinc un dels grups que fa de la classe el que els anglesos anomenarien “a blackboard jungle” una jungla de pissarra. Us estalviaré les explicacions explicites sobre el comportament inadequat d’alumnes ja prou ganàpies per guanyar-se la vida, però us asseguro que part del problema està en la no imposició de normes. És a dir que si hi ha un codi i unes normes de comportament que els alumnes es salten i no hi ha cap sanció, el que acaba passant és exactament el que jo tinc a l’aula, un grup que em fa la meva feina impossible.

Si parlem de normatives, els anglesos anomenen “hard-and-fast rule” a aquella que s’imposa i no es pot canviar per res del món i sota cap circumstància. Per a mi pel comportament disruptiu de determinats alumnes a l’aula s’hauria d’aplicar una “hard-and-fast rule” sense excepcions perquè no donés peu a cap mena d’ambigüitat. I tot i que hi hagi regles d’or sempre hi haurà el que els anglesos anomenen gent que volen “flout the rule”. “Flout” és un verb que vol dir desobeir intencionadament una norma, llei o costum. És ben curiós que l’anglès tingui ja un verb que vol dir això. Seran desobedients de mena?

Un centre educatiu és un indret on hi cal un ordre i per fer-lo valer no cal imposar càstigs brutals sinó fer allò que els anglesos anomenen “ to rule with a rod of iron”, governar o dirigir amb una vara de ferro. I per mi una barra de ferro seria fer complir les normes i imposar sancions per quan es trenquen  aquestes, sobre tot les de convivència. Què són per mi normes de convivència indispensables? El respecte per exemple. Per tal que un centre sigui un indret on l’alumnat hi pugui aprendre cal que l’alumnat respecti als companys i també al professorat. Una altra norma de convivència vital en un centre educatiu és el principi de la integració social. Un centre ha de ser permeable a la vinguda de persones d’altres països, amb problemàtiques diverses, discapacitats oscapes socials baixes. Una segregació o discriminació per motius de procedència o circumstàncies socials és per a mi un factor que impossibilita el bon desenvolupament de la labor educativa. Hem d’educar en valors i un de fonamental és el dret de tots a participar de la societat i de tenir igualtat d’oportunitats. Però si entre l’alumnat hi ha persones que impedeixen el normal desenvolupament de les classes perquè tenen comportaments disruptius, llavors el centre hauria d’aplicar el principi de “rule with a rod of iron” i posar sancions per reconduir el comportament dels alumnes.

També és important actuar ràpidament davant dels casos d’assatjament escolar, faltes de respecte o comportaments disruptius perquè com diuen els anglesos “a stich in time saves nine” que literalment vol dir que una puntada ( en el sentit d’un punt fet amb l’agulla) en salva nou. I així és. Si a principi de curs s’hagués tallat de soca-rel el comportament inadequat de determinats alumnes, ara alguns professors no haurien de prendre tranquil·litzants per entrar a la classe.

Tampoc cal esperar que l’alumnat compleixi les sancions sense queixa perquè ja sabem que si no s’està acostumat a tenir límits, a l’escola ja és molt difícil que aprenguin les normes de convivència. Per cert, si algú accepta un càstig o sanció sense protestar els anglesos n’anomenen “to kiss the rod” és a dir besar la vara.

I per si de cas es vol fer una excepció a la regla els anglesos tenen la locució “bend the rules”, doblegar les regles. Això em recorda el que em deia sempre un amic meu alemany que havia estudiat jurisprudència “Gesetze kann man nicht brechen, aber biegen und beugen” que seria “les lleis no es poden trencar però sí doblegar i inclinar”.

Pels que han fet quelcom que no pertoca i els han renyat seriosament els anglesos tenen l’expressió “to haul over the coals” que literalment vol dir “arrossegar per sobre el carbó”. Prové dels temps en què els càstigs pels que no es comportaven com calia eren durs i probablement es feia posar alguna part del cos sobre el carbó o les brases.

Jo estic convençuda que cada alumne i alumna té capacitats que cal trobar. Però un cicle formatiu de grau superior no cal que el faci tothom. Hi ha alumnat que estaria magníficament fent un cicle de quelcom pràctic com reparació d’embarcacions, fusteria, mecànica, perruqueria i d’altres llavors, si trobessin una cosa que els interessés deixarien de comportar-se malament a classe. Com diuen els anglesos si algú “has a knack for something” té bona mà i talent per quelcom. Només s’ha de trobar allò en què som bons. Pel contrari, quan hem estat bons en alguna cosa i perdem la capacitat els anglesos diuen “to lose the knack”.

En tot cas si comencem a entendre quelcom que abans no enteníem o aprenem quelcom nou diem “to get the hang of something”.

Per acabar avui vull comentar la locució “a mixed blessing” una benedicció barrejada. El que vol dir això és que de vegades, quelcom que ens semblava molt positiu en un principi i ens havia d’aportar alegria acaba tenint molts inconvenients. A mi per exemple quan el curs passat em van dir que seguiria tenint jornada completa a la Prat aquest any vaig pensar que seria una sort. És una feina que conec en un centre que tinc a deu minuts a peu de casa. Però amb tot un cúmul de circumstàncies nefastes aquest any el que ha passat és que el curs a la Prat és un “mixed blessing” que no sé com pot acabar. I per avui ja en tenim prou que són de nou deu expressions noves de l’anglès. Bona setmana a tots!

Porto més d’una setmana intentant comprar nectarines com una boja. Han desaparegut ja de les prestatgeries de les fruiteries i supermercats i tot i que la nectarina és una fruita d’estiu, em resisteixo a creure que les càmeres fredes no hagin pogut mantenir en condicions els darrers exemplars. Sembla però que la meva cerca ha estat del tot infructuosa perquè ja hem deixat enrere l’època de la meva fruita favorita i ara entrem en l’època en què les taronges encara no són ni gaire sucoses ni bones i per posar postres saludables a taula hem de recórrer a les mandarines. I no és que a mi no m’agradin aquestes darreres però és que les nectarines són de lluny les meves favorites entre les fruites.

I tant mirar fruiteries i més fruiteries que m’he adonat que encara no he escrit cap post sobre les expressions idiomàtiques angleses que tenen a veure amb les fruites. I vet aquí que aquesta setmana toca dedicar-la a locucions que tenen com a tema les fruites que com ja sabem, en aquelles contrades no són tan suculentes com aquí.

Comencem pel principi i com diu la bíblia, en principi només hi havia Déu i foscor —o potser m’ho invento perquè les classes de catequesi m’avorrien i ara el que m’agradaria seria història de les religions —però els anglesos tenen una locució molt castissa que diu “as sure as God made little apples” que es podria traduir com “tan segurament com Déu va fer pomes petites”. Quan la fem servir el que volem dir és que estem completament segurs de quelcom. Jo per exemple podria dir que acabaré l’avaluació esgotada perquè he començat havent d’organitzar una pila de coses tota sola i per tant a finals de trimestre estaré cansadíssima “as sure as God made little apples”. I seguint amb les pomes que són famoses en la religió cristiana, l’expressió anglesa “the rotten apple”, la poma podrida és igual a la nostra. És fa servir quan una persona dintre d’un grup es dedica a enverinar i crear mal ambient o a promoure la queixa i la revolució, llavors aquesta persona és la poma podrida. En llenguatge modern podríem dir que és una persona “tòxica”.

Ara en ve una que us puc il·lustrar amb un exemple de la meva vida real. Com que aquest curs acadèmic podria molt ben ser el darrer a l’escola on treballo, jo tenia la intenció de facilitar-me les tasques burocràtiques per tal de gaudir al màxim de les classes. No obstant, a la meva companya de departament se li va acudir canviar les programacions, els temes, l’estructura de es classes, etc. I com que no vull estar de morros tot un any amb ella i la meva companya és molt intimidant, finalment vaig accedir a fer-ho tot com ella volia però molt disgustada perquè finalment el meu darrer any tampoc tindria descans. Però just en començar el curs a la meva companya li va decaure l’ànim i es va agafar la baixa i jo m’he quedat fent un esforç titànic per encarrilar el curs amb tots els canvis i tots els alumnes per a mi mentre ella estava malalta i es recuperava. Per tant ella el que ha fet és “to upset the apple cart”, que vol dir que ha pertorbat el carro de les pomes en el sentit en què jo tenia el meu pla d’intentar gaudir de l’any i ella me l’ha engegat a dida perquè m’ha dificultat la feina. A més des de fa un mes, faig més hores que un rellotge i no puc gaudir de les meves estones de lleure perquè estic rebentada de cansament perquè on érem quatre per repartir les tasques organitzatives de l’escola, ara estic jo sola. Com diuen els anglesos “grin and bear it”, somriu i aguanta.

I canviant de tema però seguint amb les pomes, allò a que nosaltres en català anomenem “la nineta dels ulls” els anglesos l’anomenen “the apple of one’s eyes”, la poma dels ulls. Cal saber que la “apple” de l’ull en anglès també és la nineta dels ulls. Sempre m’ha agradat aquesta expressió en català i en anglès.

Quan una persona és o està pels anglesos en “apple-pie order” en ordre de pastís de poma, el que volem dir és que la persona és molt endreçada i organitzada.

De les pomes ara a les peres. Quan alguna cosa va “goes pear-shaped” en forma de pera, el que volem dir és que va molt malament. Per a mi el curs ha començat “pear-shaped” i per això ara em costarà tirar-lo endavant.

I quan en comptes d’anar peres anem plàtans “go bananes” el que passa és que perdem el control i ens enfurismem.

En el cas de que ens assabentem de quelcom per rumors i no pas perquè ens ho hagi dit la persona interessada el que diem és “to hear it in the grapevine” que hem sentit quelcom en la vinya. Jo per exemple he sentit rumors de que la directora del meu centre ara està intentant vendre’ns a un altre. Però no m’ho ha dit ella en un claustre sinó que tot són rumors, fundats certament, però encara rumors.

Quan una feina és una pera dolça, una cosa que qualsevol desitjaria, en anglès és “plum-role job” una feina de pruna. Definitivament jo encara no he vist cap feina d’aquest tipus perquè altrament ja hagués enviat el currículum.

I en el cas en que tinguem una segona oportunitat en anglès l’anomenem “to take two bites at a cherry” que vindria a ser “fer dues mossegades a la cirera”. Si t’equivoques amb una persona per exemple i vols intentar recuperar la seva confiança, llavors pots dir que estàs “taking two bites at the cherry”.

I per avui ja hem acabat amb les fruites. Recordeu que és el Pilar. Ho hem de veure així perquè a mi el “Día de la Hispanidad” em repel·leix. Per tant celebraré mentalment el sant de la meva amiga mentre del meu balcó hi penja la senyera i intentaré no pensar en què avui fa exactament dos anys que la meva mare va deixar aquest món. Els pares són les persones que causen un solc més profund en les nostres vides i per molt que intentem evitar-ho, el dia que van deixar-nos sempre serà molt trist per nosaltres.

Us vull però recordar que és un dia festiu i que tot moment que tinguem per nosaltres i pels que ens estimem és molt benvingut. Bona setmana  a tots!

I aquest dijous atrotinat en què ja he començat totes les classes i estic baldada, retorno al gran tema de l’anglès i de la variant que en va sorgir quan aquesta llengua va aterrar als EEUU. Recordo que la setmana passada ja vaig comentar que els colons van saber inventar nous mots i adaptar alguns noms a una fonètica que els hi fos còmoda per anomenar els indrets que ara poblarien. De vegades van reciclar una paraula del vell continent i la van utilitzar per descriure una nova realitat al nou continent. I com que tot és més gran als EEUU van haver de crear paraules noves pels animals que trobaven en aquelles contrades. Potser recordareu l’exemple de la “bullfrog”. Però la granota toro no va ser la única realitat que els va semblar sobredimensionada a la seva nova llar i per això van haver de crear noves paraules per designar realitats desconegudes fins el moment. Un parell d’exemples en són “mesa” que és una enorme roca que acaba en una superfície completament plana o “bluff” que és un cingle, o d’altres que senzillament anomenaven de manera acolorida aspectes de la vida quotidiana per a ells. Algunes d’aquestes paraules dels “principis” han desaparegut però d’altres com “cattawampus” que designa quelcom que està anant malament. Com a exemple puc posar el meu actual curs a l’escola perquè han marxat inesperadament a començament de curs dos professors dels quals un feia anglès, i com que la companya que treballa amb mi també està de baixa, doncs resulta que ja la ballo durant una setmana per acabar tota la feina i intentar fer una classe amb cara i ulls amb grups sobredimensionats. És a dir que per a mi “the course has started going cattawampus already from the beginning”. Per certa aquesta paraula es pot escriure tant com a “cattawampus” i “cattywampus”. També força interessant em resulta la paraula “rambunctious” que vol dir ple d’energia i difícil de controlar. Els búfals per exemple quan noten un perill poden ser “rambunctious” o sense anar més lluny els meus gats quan els agafa el que els veterinaris anomenen un “zoomie” que és un atac de moviment quan han de cremar tota l’energia extra que no gasten anant a caçar altres animalons per menjar-se’ls. I òbviament també van encunyar expressions noves com la de “kick the bucket”, donar una puntada de peu al cubell, que ja van explicar en un post anterior que volia dir morir-se. Una altra expressió molt útil és la de “to be in cahoots with someone” que vol dir conspirar o estar aliat amb algú per fer quelcom il·legal.

I si la setmana passada us vaig desvelar l’origen de dues de les paraules més purament americanes que hi ha “dollar” i “Amèrica” avui us he de decebre dient que encara s’està intentant esbrinar d’on prové el famosíssim “OK” que pot ser escrit si us ve de gust com a “O.K”. De teories n’hi ha de tot tipus però la que sembla més plausible és que fos una abreviació del “all correct” però escrit de manera incorrecta. Potser va ser el mateix president Andrew Jackson que el va popularitzar perquè es veu que la ortografia no era el seu fort.

Pel que fa a la pronunciació no se sap ben bé quan els americans van començar a parlar de la manera que ho fan ara però el 1791 el doctor David Ramsay, historiador americà, va dir que es notava a Amèrica una certa puresa de la parla. En un post anterior ja us vaig comentar que hi ha moltíssims més dialectes i accents a Anglaterra que no pas a Amèrica però suposo que és lògic que en un nou continent, els colons deixessin de banda els seus parlars peculiars per adoptar una forma més estàndard per tothom. Penseu que en una primera fase Nord Amèrica no rebia gaires immigrants i que fins el 1840 només n’eren uns 20.000 per any. Els EEUU van començar a rebre més immigrants a partir de la crisis de la fam a Irlanda el 1845. La primera meitat del segle XX va ser la que va veure la major arribada d’estrangers al país i està registrat que hi van desembarcar un milió d’italians, un milió d’Austro-hongaresos, mig milió de russos i grans nombres provinents d’altres nacions. Però aquests estrangers del segle XIX i del XX ja es van trobar amb una llengua que havia llimat força les variants dialectals. Generalment habitaven les terres on ja hi havia gent del mateix origen i això ha permès que el Pennsylvania dutch encara tingui característiques fonètiques de l’alemany actual. Per exemple, als alemanys el so de la “th” anglesa els costa tant que la pronuncien com una essa sonora. No obstant aquests nuclis dialectals són minoritaris als Estats Units perquè des d’un primer moment els colons que s’hi van instal·lar van ser molt flexibles i mòbils i quan una part significativa d’un país es mou amunt i avall, els accents sobren i tendeixen a desaparèixer. A més en general tampoc interessava ser reconegut com a provinent de cap nacionalitat en concret per no ser etiquetat directament com a “wop” en cas dels italians o “kraut” en cas dels alemanys. Aquests darrers rebien la designació gràcies a la seva afició a la Sauerkraut, la “choucroute”. Els espanyols eren els “dagos” com a diminutiu de Diego i els irlandesos —dels que n’hi havia força— eren els “micks” o bé “paddies”. Un fenomen curiós dels EEUU és que els fills dels immigrants sovint no sabien ja ni parlar la llengua dels pares perquè aquests consideraven que era millor que no la sabessin per assimilar millor la nova cultura. Una llàstima em sembla.

Per acabar avui voldria dir que el vocabulari americà compta amb paraules que van deixar de ser usades a Anglaterra durant un temps fins que la indústria de Hollywood les va estendre. Entre aquestes estan la de “fall” per a tardor que era la paraula que Shakespeare hagués fet servir per designar la tardor en comptes d’”autumn” o “assignement” per a deures, la de “slim” com a sinònim de petit i la de “mad” en el sentit d’enfadat.

No obstant, l’anglès modern també té contribucions extraordinàries al seu vocabulari gràcies a les creacions originàries dels EEUU. Entre elles tenim “baby-sitting”, “teenager”, “blizzard” que és una tempesta de neu acompanyada de fortes ventades, l’adjectiu ultra pràctic de “law-abbiding” que podem traduir com “que respecta la llei” o el verb “to butt in” que vol dir interrompre una conversa o discussió o algú que està parlant.

Per aquesta setmana ja n’hi ha prou. Us espero la següent que aquí a Barcelona haurà estat curta de nou. Bona setmana a tots!