Canvio aquesta setmana de tema i torno als idiomes i més concretament a l’anglès i als seus refranys. Fins ara he escrit infinitats de posts sobre locucions en aquesta llengua però de dites i refranys no n’he dit gaire. Toca avui. Com sempre n’hi haurà que seran semblants —o com dirien a Castelló paregudes— a les nostres i seran fàcils de recordar i d’altres se’ns faran estranyes.
Començo amb les que tenen cosines germanes en català o castellà. La primera és la de “a bird in the hand is worth two in the bush” . Literalment seria “Val més un ocell a la mà que dos a l’arbust”, és allò que els castellans en diuen “más vale pájaro en mano que ciento volando”. És a dir que més val estar content amb allò que pot ser nostre fàcilment que arriscar-nos a aconseguir quelcom altr,e encara que primer sembli que el rendiment serà major. L’altre que també ens sona és la de “A cat has nine lives”. Nosaltres evidentment diem que en té set de vides un gat però es veu que els anglesos encara els veuen més capaços de sobreviure adversitats. Aquesta dita la fan servir també aplicada a persones que sempre se’n surten prou bé a la vida, per a les que no ens cal amoïnar-nos gaire.
M’agrada especialment la de “a bad workman always blames his tools” és a dir un mal treballador sempre dona la culpa a les eines. Això el que vol dir és que els mal treballadors mai de la vida acceptaran que el seu rendiment és baix a causa de la seva feina deficient i diran per tant que no l’han poguda fer millor per manca d’instrumental adequat. És molt certa. Com també és molt cert allò de que “absence makes the heart grow fonder” que l’absència fa que el cor es torni més afectuós. El que transmet aquest tros de saviesa és que no apreciem tant allò que veiem sovint i que quan ja no tenim proper algú és quan ens adonem que el trobem a faltar. Jo no podria estar-hi més d’acord. Per això mateix ja fa anys que no vull viure en parella i penso que es manté la flama de l’amor molt més viva quan no veiem a la persona massa sovint. S’ha de tenir temps a enyorar-la.
Ara una dita que sembla força oposada a la de l’ocell a la mà i els dos a l’arbust. És la de “a diamond with a flaw is better than a common stone that is perfect”, és a dir que un diamant amb imperfecció és millor que una pedra perfecta. Aquí hem d’entendre diamant com a oportunitat que ens arriba amb algun grau de dificultat i en canvi la pedra perfecta és una oportunitat bastant usual que sembla perfecta.
Una altra veritat com un temple és la dita “a fool and his money are easily parted” que a un beneit de seguida se’l separa dels seus diners, és a dir que els perd ràpidament perquè o no sap administrar-los o bé l’enreden. I seguint amb el tema dels diners m’abelleix especialment la de “a happy heart is better than a full purse”, un cor feliç és millor que un moneder ple, que no és res més que allò de que els diners no fan la felicitat (però certament ajuden). Personalment penso que si uns mínims estan garantits, tenir diners a cabassos no ens fa més feliços. Ara bé, si no en tenim prou i contínuament hem de lluitar per a la nostra supervivència, és més que obvi que no és fàcil ser feliç. A no ser que a la vida t’hagi anat bé amb la salut, els amics i l’amor. Llavors potser també pots ser feliç sense diners.
I com que a tots ens agrada que ens escoltin però després escoltar se’ns fa difícil diem allò de “a good listener is a silent flatterer” un bon escoltador és un afalagador silenciós. Qui t’escolta t’està afalagant i és molt cert perquè no hi ha gaire gent disposada a escoltar.
El següent proverbi és molt modern i es pot aplicar molt sovint. Fa així “after a victory, tighten your helmet chord”, que és després d’una victòria ajusta la cinta del casc. El que significa és que després d’una victòria no ens podem adormir i ens hem de preparar per la següent batalla o partit. El que va ser entrenador del Bayern, en Giovanni Trapattoni, va dir una vegada després d’un partit “nach dem Spiel, ist vor dem Spiel” és a dir després del partit és abans del partit, que equival al mateix, serveix per recordar a la gent que no ens podem adormir i quedar-nos només amb la victòria perquè s’ha de seguir treballant.
Trapattoni va ser un entrenador entranyable per aquell equip i també per tot Alemanya malgrat que la premsa sovint feia comentaris inadequats sobre els seus errors lingüístics que s’incrementaven quan estava enfadat amb els seus jugadors. Va ser molt famosa la seva frase “Spieler sind wie Flaschen leer” gramàticament incorrecta però que es feia entendre “els jugadors són buides ampolles”.
Vull però deixar el món del futbol pels experts i concentrar-me en més proverbis. El que ens recorda el mal que poden fer les paraules és “a goose quill is more dangerous than a lion’s claw”, la pua d’una oca és més perillosa que l’urpa d’un lleó. Aquí hem d’entendre pua com al final de la ploma d’una oca que acabava en punxa i durant molt temps es va fer servir per sucar-la en tinta i escriure. Les paraules desconsiderades són molt més perilloses i corrosives i poden fer més mal que la ferida d’un lleó o un atac físic. En català tenim aquella bonica expressió que pel seu significat ens ho recorda “paraula i pedra solta, no tenen volta”.
La següent té a veure amb conflictes i diners “a lean agreement is better than a fat lawsuit”, un acord magre és millor que un plet gras. Penso que és fàcilment interpretable: és millor conformar-se amb menys i estalviar-se judicis i diners en advocats en causes que poden no guanyar-se que no pas entrar en plets que triguen temps en resoldre’s i costen diners només per intentar treure’n un benefici més gran.
I el darrer proverbi d’avui és “a journey of thousand miles begins with a simple step”, un viatge de mil milles comença amb un simple pas. És a dir que tots els nostres grans projectes i les nostres fites o viatges, comencen amb petits gestos o amb petites passes o canvis. Aquesta darrera dita m’agrada molt perquè sovint volem arribar molt lluny però ens ofusquem sense veure per on podem començar i qualsevol passa en la direcció que volem prendre ja és un inici. El problema és que molta gent es queda en els projectes i no va més enllà.
Us deixo avui amb una imatge del Safrà i el Sugus que espero que tinguin nou vides com en anglès perquè m’endolceixen la meva rutina d’una manera que no m’hagués pogut imaginar mai.

Aquest any finalment la primavera ha estat típica com aquelles que coneixia d’anys enrere, del temps de la meva ninesa i joventut, amb promeses de dies radiants que acabaven en pluges o gotellades que refrescaven l’ambient i enverdien el paisatge.
La platja per això l’he estrenada però encara no m’he llençat a l’aigua perquè la calor, gràcies a Déu, no és intensa com la de les darreres primaveres. Tanmateix, anar en bicicleta a la platja, estar ajaguda a la sorra i veure el mar encalmat és el que els alemanys anomenen “ein Balsam für die Seele”, és a dir una pomada per l’ànima. I per a mi és cert perquè que jo soc una persona marítima, no podria viure lluny del mar ni tampoc en indrets on hi manca el verd. Són dues coses que restableixen el meu equilibri fins i tot en períodes difícils com el que estic passant ara.
No sé ben bé si és que veure la quantitat d’aigua immensa del mar em tranquil·litza perquè sé que l’aigua és font de vida, o si és el seu color entre verdós i blau. Aquest penúltim dia de maig us vull fer arribar de nou un parell d’expressions alemanyes curioses i també unes quantes cites sobre el mar que trobo molt encertades.
Comencem per una cita que m’agrada molt, és la de “Jeder Horizont am Meer ist ein neuer Anfang für die Seele” que vol dir cada horitzó al mar és un nou començament per l’ànima. Per a mi veure l’horitzó al mar em dona l’esperança de que sigui el que sigui que em passa, tot s’arreglarà per molt que en un moment determinat la situació em sembli inaguantable o el meu estat d’ànim sigui fosc com el carbó. Molt relacionat amb aquest efecte calmant del mar tenim la cita “Im Meer versinken alle Sorgen”, que vol dir que al mar s’enfonsen totes les preocupacions. I no sé tampoc de qui és la següent cita però sembla feta per a mi “Das Meer ist die Antwort, die die Seele oft sucht”, el mar és la resposta que sovint cerca l’ànima. Ja veieu que en l’univers dels alemanys hi ha una connexió directa entre l’ànima i el mar i es fa palesa en la cita “Wie das Meer ist unsere Seele tief, unergründlich und unendlich”, com el mar la nostra ànima és profunda, insondable i inacabable”.
I no podria estar més d’acord amb totes aquestes veritats, sobre tot perquè a mi el mar em retorna la serenor i la calma que el trull de la rutina, la feina i les desavinences amb la gent em roben.
I què seria del planeta i de la vida en ell sinó fos per l’aigua? És una pregunta molt de biologia perquè de fet s’ha trobat vida fins i tot en racons sense aigua però per a nosaltres els humans, per a la majoria d’animals i per a les plantes, l’aigua és necessària i els alemanys tenen una infinitat d’expressions en les que aquesta és protagonista.
La primera és la de “Alle Wasser laufen ins Meer”, totes les aigües van al mar. És una cita de la Bíblia, més concretament de l’Alt Testament i significa que els humans no podem anar en contra de l’ordre de les coses i del món.
La segona d’avui és la de “Sturm im Wasserglas”, la tempesta al got, que fem servir quan algú posa el crit al cel i fa molt d’enrenou per quelcom que no s’ho val.
Quan en alemany algú té el mateix grau de coneixements, és tan vàlid o és un igual d’una altra persona diem que una persona pot donar-li l’aigua a l’altra, “jemandem das Wasser reichen können”. El que sí està clar és que les futbolistes catalanes poden donar l’aigua a molts futbolistes d’elit del sexe masculí com s’ha demostrat aquest darrer dissabte. I que consti que a mi el futbol no m’agrada gens perquè per a mi és l’opi del poble. Però posats a haver de mastegar pilota a tota hora, que el futbol femení acabi tenint reconeixement em sembla fantàstic. De fet dissabte vaig pujar a Arenys i a una de les botigues de decoració on sempre hi faig una parada obligatòria, hi vaig veure la dependenta amorrada al mòbil seguint la retransmissió del partit. Posteriorment al bar on sempre vaig a prendre cafè un home va entrar eufòric dient que el Barça havia guanyat. I un conegut recent, un noi a qui l’apassionen els llibres i de qui mai hagués pensat que li pot abellir el futbol va quedar dissabte amb una amiga per veure el partit. O sigui que ja ho sabeu, que les jugadores del Barça femení de futbol poden donar l’aigua als homòlegs del sexe oposat.
La que també em sembla molt bonica és la de “kein Wasserchen trüben können” no poder enterbolir cap aigua, que és el que diem d’una persona quan té un aspecte innocent i de no haver trencat mai cap plat tot i no ser-ho.
I per aquells casos en què una persona és un gran ajut i un suport del tipus que sigui, moral, econòmic o físic, diem que el benefactor o benefactora és “Wasser auf jemandes Mühlen”, és l’aigua del molí d’algú.
La darrera locució d’aquest maig que per a mi és especial perquè he estrenat dècada és la de “mit allen Wassern gewaschen sein”, haver estat rentat amb totes les aigües que equival a ser una persona molt experimentada, refinada i aguda mentalment.
Amb tota franquesa en aquests moments jo necessitaria algú que hagués estat rentat amb totes les aigües hagudes i per haver i fos l’aigua del meu molí perquè hi ha dos aspectes de la meva vida molt punxeguts i la gent que m’envolta i sap del que es tracta tampoc no ha tingut cap gran pensada. Així és que potser hauré d’anar-ho a consultar cada dia amb el mar a veure si ell em dona la resposta.
Bon final de maig que per a mi ha estat un xic remogut i bon començament de juny, el mes que ens farà encetar l’estiu màgic.

Desgraciadament aquesta darrera setmana Alemanya, i més concretament Dresden, la ciutat on vaig viure tants anys, ha estat notícia per un fet espantós. L’Eurodiputat Matthias Ecke va ser agredit divendres passat i en va resultar ferit greu. Un jove de disset anys es va declarar autor dels fets però no va actuar sol sinó que hi havia un grup darrere. Matthias Ecke és del partir polític SPD que es podria situar a l’esquerra del panorama polític. Els agressors són partidaris de l’extrema dreta.
De nou he de recordar que a Dresden els partits de l’extrema dreta sempre hi ha estat benvinguts i sembla ser que encara es poden captar joves desorientats amb discursos populistes per encendre’ls la sang i provocar agressions.
Matthias Ecke és un amic d’una ex parella meva, un home vital i afable que s’ha endut un ensurt de mort només pel fet de defensar les seves idees. Caldrà veure si ara hi ha una onada de manifestants que volen demostrar el seu rebuig contra els fets.
A mi certament em sembla de vegades increïble que encara hi hagi una ultradreta sigui a Alemanya o a cap lloc del món.
Però no us vull tornar a parlar de Dresden directament sinó que avui us volia dur unes quantes expressions més d’aquestes que a mi em semblen tan castisses i que els alemanys fan servir sovint.
La primera és la de “die Pferde scheu machen” que literalment voldria dir “fer els cavalls tímids” i també es pot entendre com espantadissos. S’empra quan algú està provocant un gran enrenou innecessari. Potser podríem aplicar aquesta expressió a la maniobra que va fer Pedro Sánchez dient que es retirava a meditar si seguia o no com a president o si convocava eleccions anticipades. Personalment Sánchez no em desagrada, però opino que va ser una estratègia per sortir reforçat en el seu mandat ja que va rebre el suport d’una part significativa de la ciutadania que volia que seguís com a president. I he de dir que és un dels pocs presidents que hem tingut que és realment respectat a Europa.
La segona expressió d’avui és la de “jemanden einen Kopf kürzer machen” és a dir fer algú un cap més curt. Òbviament l’expressió té un rerefons històric i ens porta a l’època on tallar el cap d’algú amb una guillotina per exemple era el pa nostre de cada dia. Avui però es fa servir l’expressió quan volem dir que algú ens esbroncarà de valent. A mi per exemple em faran un cap més curta a la feina si no aconsegueixo trobar pràctiques a l’estranger per a tots els alumnes que les han sol·licitades. Però com que en realitat m’han endossat una feina que no em pertoca i que a sobre estic fent com a extra a la meva, em sabré defensar si se’ls acut intentar-ho. I utilitzant aquesta mateixa situació us puc explicar l’expressió “einen Gang runterschalten” és a dir, baixar una marxa. Quan algú intenta fer alguna cosa amb molta energia o afany, com jo que m’he pres la meva tasca de trobar i coordinar les mobilitats Erasmus a l’escola molt seriosament, llavors és convenient dir a la persona que ha de baixar una marxa. Com jo. És cert que és bo intentar fer la feina el millor possible però de miracles no en puc fer i la base de dades amb empreses col·laboradores on enviar l’alumnat ha resultat una enganyifa perquè les suposades empreses ni han respost als correus. Per tant he hagut de dedicar temps i esforços en establir contactes amb noves empreses per enviar als alumnes de pràctiques. No és la meva feina i a més no estava previst a principi de curs que l’hagués de fer jo.
I el tema em sembla molt adequat perquè el puc fer servir per explicar una altra expressió alemanya la de “das Herz auf der Zunge tragen”, és a dir portar el cor a la llengua. Dir això equival a parlar de manera oberta dels propis sentiments o estats d’ànim i jo ara m’estic ben esplaiant aquí perquè des de que van acomiadar la noia que portava les mobilitats, jo he estat patint per fer una feina a més a més quan ja tinc la jornada completa. I acabo tenint la sensació que no estic veritablement enlloc. Suposo que si algú que em coneix llegeix el blog i arriba a orelles de direcció llavors em poden fer “einen Kopf kürzer”.
Passo ara a una altra expressió que no podré suposo fer servir mai aplicada a mi mateixa. És la de “Auf groβem Fuβ leben”, viure sobre un peu gran. La veritat és que aquesta no queda gens clara quan la sents si no la captes en el seu context. Vol dir gastar molts diners. El que no faig jo vaja. I del peu passem a les cames i a les mans perquè quan els alemanys diuen “die Beine in die Hand nehmen” agafar les cames amb les mans, el que volen dir és córrer cames ajudeu-me.
Una altra expressió que trobo molt castissa però també molt estranya és la de “jemandem die Würmer einzeln aus der Nase ziehen müssen”, haver d’arrencar els cucs un per un del nas d’algú. És obvi que això dels cucs al nas ja és estrafolari però el que indiquem amb això és que hem d’arrencar la informació a algú amb molt d’esforç, és a dir intentar que algú ens digui coses que no vol dir i que costa que ens digui.
Molt similar a aquesta expressió és la de “jemandem auf den Zahn fühlen” que podríem traduir literalment com “sentir a algú a la dent”. Equival a preguntar per intentar esbrinar de quin peu calça algú, quines intencions, actitud i capacitats té. És quelcom que a mi em posa força nerviosa perquè no em fa gaire gràcia que em preguntin massa.
Hi ha persones que no són tan comunicatives com d’altres o a qui l’esfera privada els és molt important. Jo per exemple me’n faig creus del nivell d’informació que arriben a donar els meus companys sobre ells i les seves vides. A mi en canvi se m’ha d’arrencar els cucs un per un del nas perquè la veritat és que no m’abelleix gaire que a la feina tinguin gaire informació sobre mi. Ja sabeu allò de que la informació és poder…
La darrera expressió d’avui és la de “jemandem auf die Finger sehen”, mirar a algú als dits que equival a observar molt bé i de manera minuciosa a algú.
Doncs bé. Jo espero que a vosaltres ningú us faci un cap més curts, que no us mirin als dits i que no us facin sortir corrents. El que desitjo és que pugueu viure amb peu gran i que tingueu la possibilitat de portar el cor a la llengua sense que us mirin malament.
Esperem tenir una jornada electoral tranquil·la i uns resultats que no faran feliç a tothom però que han de permetre que no hi hagi un desgavell més gran del que ja tenim en aquests moments. Prou en contra van alguns factors internacionals per a sobre haver d’aguantar situacions polítiques complicades al nostre país.
Bona setmana a tots!

No sé com haureu viscut vosaltres el carnestoltes però jo aquest any ni tan sols m’he adonat que ja era l’època de les disfresses. I si no fos perquè el divendres passat tres dels nostres grups d’estudiants a l’escola van demanar que se suspenguessin les classes per fer activitats relacionades amb el carnestoltes, potser m’hauria passat desapercebuda la festa. No he vist ni una rua ni tampoc he divisat gent disfressada pel carrer. Els únics que vaig veure vestits d’una manera una mica especial van ser alguns dels nostres alumnes i un parell de professors que van portar un complement “festiu” divendres per recordar la celebració. Una companya em va demanar si jo m’havia disfressat també a l’escola i jo li vaig respondre que jo ja vaig disfressada cada dia de persona adaptada al sistema. La qual cosa és absolutament certa, perquè no segueixo ni rituals, ni costums ni hàbits que a la majoria els semblen normals. Però entenc que per a molta gent jo soc estranya. Tot i així hi ha una pila de persones adeptes a disfressar-se i ser per unes hores algú altre. Tinc fins i tot un amic holandès que va a Alemanya a celebrar el Carnestoltes i un amic alemany que va a la seva Colònia natal perquè allà sí que aquesta festa se celebra de manera més sonada que a la resta del país. I és que els alemanys no són tan estirats ni sempre tan seriosos com ens volen fer creure. I a més tenen un llenguatge també molt acolorit que intento donar-vos a conèixer a través de les seves locucions i expressions d’ús quotidià.

Avui us en vull portar unes quantes més. La primera és la de “auf der Leitung stehen” és a dir estar sobre el cable. Es fa servir en un context molt concret: quan necessitem molt de temps per captar o entendre quelcom. Aquesta expressió prové de l’època en que es va començar a fer servir la connexió telefònica i fallava sovint i no era gaire bona quan les persones que es volien comunicar per telèfon estaven gaire lluny les unes de les altres. D’aquella època en què la telefonia estava a les beceroles ens ha arribat aquesta expressió. Es veu que en un principi la gent tenia la impressió que si hi havia algú trepitjant els cables de telefonia, la connexió fallava i llavors no s’entenia la conversa. I d’allí la locució va adquirir el seu sentit de “costar d’entendre quelcom”. Molt similar a aquesta expressió tenim la de “auf dem Schlauch stehen”, estar sobre la mànega que s’empra quan no entenem quelcom o ens costa tirar quelcom endavant. La idea és la mateixa, si algú trepitja una mànega, llavors l’aigua no flueix. Per cert, també de he dir que  la nostra expressió “a les beceroles” seria l’equivalent a l’alemanya “in Kinderschuhe stecken”, és a dir anar calçat amb sabates d’infant.

Una que és especialment adequada per a mi és la locució “auf dem Teppisch bleiben” és a dir quedar-se a la catifa. El que vol dir és tocar de peus a terra i no fer volar coloms massa fàcilment. Aquesta locució s’utilitza per recordar a algú que encara que tot vagi molt bé, en qualsevol moment les coses es poden tòrcer. També s’empra per avisar a algú de que mantingui el cap clar i no exploti en situacions de tensió. Si jo per exemple m’empipo perquè a la feina no em surten sempre les coses com desitjaria, llavors algun dels meus amics em podria dir que he de quedar-me a la catifa i no explotar.

I una locució amb un sentit relacionat a la de “auf dem Teppisch bleiben” és la de “aus den Wolken fallen” que vol dir “caure dels núvols. Com us podeu imaginar si algú cau dels núvols és que aterra de cop i volta al món real i deixa de fer volar coloms. La locució fa referència a l’obra clàssica “Els Ocells” del grec Aristòfanes. Segons aquesta obra hi ha un personatge que convenç els ocells per crear una ciutat al cel, territori dels núvols, i així guanyar el control de la comunicació entre déus i humans. I si un cau dels núvols, és que torna a la seva realitat i aquesta és sovint no gaire romàntica.

Quan un s’emprenya molt els alemanys diuen “auf 180 sein” estar a 180. Això es refereix als kilòmetres per hora als que pot anar un vehicle. En un principi aquesta expressió va néixer quan els cotxes circulaven a com a molt velocitats de vuitanta per hora i per tant abans es deia “estar a vuitanta” i quan ara ens treuen de polleguera ells diuen que estan a 180. Van canviar l’expressió quan va augmentar la velocitat a què podien circular els vehicles. Coneixeu aquella expressió castellana que diu “en todas partes cuecen habas”? doncs el que vol dir és que en altres països o indrets les coses tampoc les fan tan diferents. Per exemple aquí sempre pensem que fem les coses malament i que el nostre sistema educatiu fa aigües. Però l’estudi Pisa ha demostrat que arreu d’Europa l’educació ha empitjorat i el rendiment dels alumnes és molt pitjor que el de fa uns anys. Per això podríem dir que “en todas partes cuecen habas” o el que diuen els alemanys “überall kocht man Wasser” a tota arreu es bull aigua o “auch nur mit Wasser kochen” que vol dir cuinar només també amb aigua. La locució va aparèixer en referència als estaments més pobres que només podien cuinar els aliments bullint-los amb aigua i no fregint-los amb grassa o cuinant-los amb vi o brou. Quan diem “auch nur mit Wasser kochen” ens referim a que en altres llocs tampoc ho fan millor que nosaltres.

La darrera expressió d’avui m’abelleix molt també. És la de “auf den letzten Loch pfeifen” bufar per l’últim forat. Us heu d’imaginar un instrument de vent com una flauta per exemple. Quan el fem sonar bufant pel darrer forat el que passa és que produïm un so molt agut i que després d’aquest ja no hi ha cap altre possibilitat. Per això emprem l’expressió quan ja hem esgotat totes les possibilitats i la nostra energia. A mi per exemple em passa cada any des de en fa uns quants que quan arriba el juliol seria incapaç de plegar de la feina i marxar de vacances perquè estic que “ich pfeife auf den letzten Loch” que bufo pel darrer forat.

Jo espero que acabeu la setmana de manera que no bufeu pel darrer forat i que mantingueu sempre la calma i sigueu realistes trepitjant la catifa per no haver de caure dels núvols.

Bona setmana a tots!!!

Ara ja fa moltes setmanes, més concretament des del set de desembre és a dir dos mesos, que no dedico el blog a locucions i expressions alemanyes i ja toca altre cop per anar variant la temàtica.

Avui us vull apropar unes expressions molt castisses que s’utilitzen molt sovint en alemany i que fan la llengua molt acolorida. La primera no és nova però us la vull recordar. És la de “Leben wie Gott in Frankreich”, viure com déu a França que ve de l’època en que els francesos eren un gran poder a Europa i la resta de països veia l’opulència en què vivien els membres de l’aristocràcia i la reialesa. Qui viu com déu a França, viu en el luxe i no li manca de res. Però això és una qüestió molt personal i d’expectatives. Jo per exemple ni faig gaires viatges, ni compro roba sovint, ni surto a passar-m’ho bé regularment. Però tinc casa pròpia i puc menjar tres cops al dia i si em ve de gust prendre’m un cafè després de la meva sessió de patinatge, me’l prenc. I per a mi això ja és viure en el luxe total. Suposo que els meus anys d’estudiant a Alemanya passant-m’ho molt prim han canviat la meva perspectiva de les coses. Fa poc al curs de rus vam veure un documental sobre els nènets, un poble que tradicionalment viu en cabanes, és nòmada es dedica a la cria dels rens i té una vida tan dura que el temps que els queda després de les tasques diàries no li permet gaire esbarjo. I tot i així uns dels pastors nòmades del documental deia clarament que a ell no li calia absolutament res més a la vida. Per tant ell segur que també pensa que viu com déu a França. Tot és qüestió de perspectiva.

La segona locució d’avui també és un recordatori. Resulta que quan quelcom ens sembla estrany i incomprensible als alemanys els sembla espanyol i per això diuen “kommt mir Spanisch vor”, em resulta espanyol. Com si nosaltres fóssim tan estranys, oi?

La que ve ara és nova “hinter schwedischen Gardinen” darrera cortines sueques. Quan diem que algú està darrera de cortines sueques és que ha anat a parar a la presó. I què tenen a veure les cortines amb la presó? Doncs es veu que temps enrere l’acer suec era considerat un dels més resistents que hi havia. Així doncs les cortines eren els barrots de les presons que no es podien serrar amb res. Suposem que el  delinqüent Marco Raudano, que es va escapar de la presó i a qui van enganxar mentre sopava amb la seva parella, ja torna a ser darrere de cortines sueques.

Una altra locució que m’abelleix molt és la de “Eulen nach Athen tragen”, portar òlibes a Atenes. I què vol dir? Doncs vol dir fer quelcom completament inútil perquè resulta que el símol d’Atenes és l’òliba i la ciutat està plena d’estàtues i pintures que la representen i per tant no cal portar-ne més. Seria com portar figues a Figueres.

Si quelcom és un tema o un terreny desconegut per nosaltres en alemany diríem que són “Böhmische Dörfer” és a dir pobles de la Bohèmia que per als alemanys també era una regió que els semblava estranya i que no entenien per res.  Això potser és perquè no molts alemanys s’atrevien a fer el que ells en diuen “über den Tellerrand schauen” és a dir mirar més enllà de la vora del plat. Si una persona vol mirar més enllà del plat significa que la persona està oberta a allò que és nou, no habitual i desconegut i que està oberta al món i vol conèixer com viuen altres persones. Si als alemanys els pobles de la Bohèmia —que no tenien gaire lluny—els semblaven tan estranys i incomprensibles potser és perquè no eren gaire viatgers…

I ja sabeu d’un post anterior en què us vaig fer sortir aquesta locució que quan cal tenir paciència els teutons diuen que s’ha d’esperar i prendre cafè “abwarten und Tee trinken”.

Per a aquelles ocasions en què algú ofèn a algú altre es fa servir l’expressió “jemandem auf dem Schlips treten” és a dir, trepitjar la corbata d’algú. Jo com a professora he d’anar molt en compte de no ferir mai la susceptibilitat de ningú i no trepitjar-li la corbata. I si el que volem és que la persona deixi de parlar de coses irrellevants i vagi directament al que interessa, llavors li direm “Butter bei die Fische” o “Butter an die Fische” mantega als peixos i ells ja entendran que han d’anar al gra.

La següent expressió està documentada en temps de Martin Luther i sabem que ell la va fer servir però probablement és encara més antiga. És la locució “in den sauren Apfel beiβen”, mossegar la poma àcida que ja vaig comentar una vegada. Qui mossega la poma àcida fa quelcom que no li és agradable però que li cal fer.

Per aquelles ocasions en què no tingueu res a veure amb un assumpte i ho vulgueu deixar clar a Alemanya, haureu de dir “Mein Name ist Hase”, que literalment vol dir “el meu nom és llebre”. I no és que l’expressió vulgui indicar que les llebres són ignorants sinó que va néixer el 1855 quan un estudiant anomenat Victor Hase va haver de declarar a un tribunal perquè havia ajudat a un amic seu a fugir després d’haver matat a un altre estudiant durant un duel. Quan ell va pujar a declarar va dir “Mein Name ist Hase, ich weiβ davon nichts”, el meu nom és llebre, no sé res de tot això. I la frase es va fer tant famosa que es fa servir encara avui tot i que en la seva forma curta de “Mein Name ist Hase”.

Quan tenim un període de mala sort o hem de fer una cosa que ens és desagradable en alemany diem “die Arschkarte ziehen” és a dir treure la carta-cul. Aquí “Arsch” designa la part del cos que ve on s’acaba l’esquena.

I ara unes quantes que tenen les seves homòlogues en altres llengües. La primera és la de “Wenn Oster und Weihnachten zusammenfallen” quan Pasqua i Nadal caiguin el mateix dia o com diríem nosaltres “la setmana dels tres dijous”. Per aquesta situació els nostres veïns francesos també tenen una locució molt castissa “quand les poules auront des dents” quan els pollastres tinguin dents, cosa que per ara és biològicament impossible. Si el temps ho dirà, en anglès diem “time will tell” i en alemany “kommt Zeit, kommt Rat”, arriba el temps, arriba el consell. Per últim, quan un és el primer, sovint s’endú un part important i per això els anglesos diuen “first come, first served” a qui arriba primer se’l serveix primer i els alemanys “wer zuerst kommt, mahlt zuerst” qui arriba primer, menja primer.

I per avui ja en tenim prou que si no m’he descomptat ja són quinze expressions i és difícil recordar-les totes després. Bona setmana a tots i bon carnestoltes.