Nadal, família i mascotes.

Bon Nadal a tots que enguany el meu post coincideix amb aquesta data tan especial i propera del solstici d’hivern. I sembla que el temps ha volgut fer-nos sentir com és aquesta estació de l’any perquè des del dimarts 16 el cel és majoritàriament gris i ens ha plogut durant hores i hores uns quants dies. El brou de Nadal i la carn d’olla ens vindran més a gust que mai. Jo em demano quants àpats suculents la gent pot fer amb entusiasme perquè el que em passa a mi és que de tant veure menjar per tot arreu que ja quedo saturada abans de les festes. Igualment hi ha quelcom que em supera: l’afany consumista d’aquesta època. La nostre insistència en regalar a aquells que ja tenen de tot. Veig gent atrafegada amb bosses i bosses plenes de coses que han comprat a botigues i que duen juntament amb els comprovants de compra regal per si aquell que rep el detall el vol canviar. I sortosament el Nadal és el gran recapte, la Marató i la joguina solidària. Només recordem els que no tenen res per Nadal? Suposo que és perquè ens adonem és de qui no pot gastar quan de cop nosaltres els fem petar més del compte.
Però avui us vull fer arribar un missatge important. Perquè el Nadal és aquella època en què es vol portar il·lusió a les famílies i de vegades ho fem inconscientment a través del regal equivocat. Avui us vull parlar d’aquells que adopten un cadell de gos o de gat per aquestes dates i que no entenen la responsabilitat que hi ha darrere d’aquesta adopció.
De gossos no us en parlaré. No sé per experiència com és tenir un cadell de gos però sí la quantitat de gossets que són abandonats quan deixen de ser petits i bufons i les famílies volen marxar de vacances. Recordem per favor que un animal no és un regal, és un ésser viu amb sensibilitat, sentiments i necessitats. Un ésser que crea un vincle amb els adoptants i que no es mereix ser abandonat.
I si bé no us puc parlar de gossos, del que sí en sé una mica és de gats. Hi ha molta gent que es deixa endur per la tendresa que desprenen els cadells de gat i durant aquestes èpoques n’adopten o en compren un. No obstant no saben que un cadell de gat ha de tenir una edat mínima per separar-lo de la mare. L’edat recomanada són els quatre mesos. I tot i això el que passa és que un gat petit s’ha de socialitzar i ha d’aprendre a crear vincles perquè altrament no serà mai aquella boleta de pèl tendra que ens imaginem tots. Un gat cadell necessita sovint d’un altre gat per esdevenir dòcil i arribar a ser un gat feliç.
Jo de cadells n’he tingut dos. Al Sugus el vaig adoptar quan tenia quatre mesos i ja se’l veia un gat molt afectuós quan el vaig portar a casa de la protectora Gats de Gràcia. L’havien socialitzat bé. La mare va estar en una casa d’acollida i els petits van créixer sans entre la mare i els humans que els van cuidar. A més a casa va tenir el Safrà que ja era un gat adult que es va enamorar d’ell de seguida i li va ensenyar l’art de les magarrufes. Si voleu un primer gat us recomano adoptar-ne un d’adult. Són igualment dolços i afectuosos i al gat adult ja se li veu el caràcter. El meu tercer membre de la família és el Sucre. El Sucre va créixer en una casa un pèl desestructurada i l’humà que cuidava de la mare no era excessivament curós i no era gens tendre amb les seves gates. Per això quan la mare del Sucre ja feia dos mesos que havia donat a llum i els petits semblaven prou forts per sobreviure al jardí els va deixar a tots fora de la casa. Aquest no és un procés òptim de socialització. Adoptar al Sucre va ser una bogeria de les que surten bé a la vida. Però podria no haver sortit bé. El petit tenia només dos mesos i una boleta de pèl felina de dos mesos és una màquina d’energia incontrolable que juga sense conèixer els seu potencial de fer mal. Durant 5 setmanes el meu somni va ser interromput pel Sucre en aquells moments en què el seu instint li deia que havia de caçar. I com que a casa meva no hi ha ratolins el que caçava eren les meves mans o peus. Per a ell un joc però per a mi una experiència dolorosa. El gran ajut ha estat el Safrà, que li va anar mostrant què és pot fer i què no. Ara ja fa dos mesos i tretze dies que el Sucre és part de la meva família i s’està tornant un gat molt dolç. Però podria no haver-ho estat si no hi hagués hagut un Safrà que m’hagués ajudat a convertir-lo en l’ésser adorable i afectuós que és ell. Bé i del Sugus no us en parlo perquè encara està en ple procés d’assimilar el nou membre de la família. Té gelós del petit i encara no ha conquerit el seu cor. Això és una mostra de com de sensibles poden ser els animalons. I són éssers que pensen i senten i per tant no és just que els anem adoptant i comprant si no sabem fer-nos càrrec del compromís que comporten.
Ara bé, si esteu decidits a adoptar un cadell de gat jo us recomanaria d’adoptar-ne dos de cop i volta. Hi ha pocs gats a qui els agrada la soledat. Si en voleu un d’aquests el millor que podeu fer és demanar a la protectora que us quedi més prop de casa quin gat serà apte per ser gat únic. Els gats únics són aquells que són tan territorials que no admeten altres companys. Altrament sempre és millor tenir-ne com a mínim dos. Això de tenir-ne tres de vegades és difícil perquè no sempre està clar que els dos que viuen a casa hagin necessàriament d’acceptar bé un tercer gat. Jo em vaig voler assegurar que sí ho farien i vaig portar un cadellet a casa. Però tot i així el Sugus té molts problemes encara per crear un vincle amb el Sucre.
Tenir mascotes és acceptar que tenen el seu propi ritme i caràcter i que sovint som nosaltres que ens hem d’adaptar a ells i no ells a nosaltres. I també acceptar que els hem de considerar família i els hem de cuidar. Fem del nostre Nadal un acte responsable i no regalem un gos o un gat sense ser conscients del que suposa.
Bon Nadal a tots.

Sobre els números III.

Com que els números regeixen la nostra vida trobem una pila d’expressions en molts idiomes i avui us en duc unes quantes en anglès. Segur que el tema torna a ser apropiat perquè ara just abans del sorteig del “niño” algunes persones van boges per aconseguir un número de loteria determinat i altres observen els números que veuen embadalits com si el mateix dècim els hagués de dir si serà o no el guanyador. Jo però em conformo en arribar a les meves vacances de Nadal “all in one piece” tota d’una peça, és a dir sencera a pesar de tots els nervis acumulats durant el trimestre i la gestió poc transparent de les eleccions a la meva escola. Quelcom que em molestarà durant un temps perquè en una escola centenària i amb un membre de la mesa electoral amb una titulació d’advocada, el que no és de rebut és que s’informi sobre el procediment del vot en diferit a través del canal de whatsapp en què només hi participen uns quants professors però no tots. Ridícul perquè és com si s’hagués volgut excloure expressament aquells que no participen dels esmorzars del dilluns a l’escola. En fi. El procediment ha estat tan poc transparent que CCOO s’ha plantejat impugnar les eleccions i repetir el procés per tornar al principi, és a dir per anar “back to square one” tornar al primer quadrat. Però això no aconseguirà minvar en el més mínim la meva alegria per les properes i imminents vacances que comencen demà mateix. Molta gent ja fa una setmana o dues que ha gaudit dels típics sopars de Nadal d’empresa en què es menja força, es beu encara més i es fa allò que els anglesos anomenen “have one too many”, prendre’n una de més. Es refereix òbviament a les copes. I quantes vegades no es diuen coses que no s’haurien d’haver dit o s’han d’escoltar coses que no es volen escoltar? Ja sabeu allò que diem els catalans tan sàviament “paraula i pedra solta, no tenen volta”. Els anglesos a l’última beguda abans de marxar l’anomenen “one for the road”.
Seguint amb el número 1, quan volem indicar una gran quantitat diem “a million and one”. Ara per aquestes dates “a million and one” són els regals que comprem pels més propers per fer palès el nostre afecte a les persones que ens envolten. I si diem que quelcom és “ten to one” és que és molt probable. Del número 1 passem al 2 amb una expressió que també coneixem nosaltres “kill two birds with one stone” és a dir solucionar dos problemes amb un sol moviment. I quan el que fem és donar la nostra opinió els anglesos diuen “put in one’s two cents” posar els propis dos cèntims. En alemany això s’expressa dient que hi afegim la pròpia mostassa. Ja sabeu però que expressar l’opinió pot ser un esport de risc segons com. Probablement serem més feliços i viurem millor si només l’expressem davant d’aquells a qui tenim veritable confiança perquè ells no ens jutjaran. De fet quan es critica o ataca a algú els anglesos també fan servir l’expressió de llençar la primera pedra, “to cast the first stone”. La setmana passada va ser Trump qui va criticar Europa i es va permetre dir que anàvem pel mal camí i que era molt dolenta per a la gent. La crítica es referia probablement a la multa de la EU a X. En tot cas Trump vol que Amèrica pugui seguir fent la seva per molt que això vagi en contra de les directrius europees.
Quan ens qüestionen de manera exhaustiva sobre quelcom els anglesos diuen que obtenen el tercer grau “to get the third degree”. Per exemple quan en una parella un dels integrants ha de donar sempre explicacions a l’altre sobre el que fa o deixa de fer això seria “get the third degree”. A certes edats els pares també volen saber exactament què fan els seus fills i de vegades o sovint els sometent a interrogatoris. I si una cosa passa amb freqüència diem que és “nine times out of ten” nou de cada deu vegades. I per avui ho deixem perquè amb les festes imminents i els preparatius d’aquestes segur que esteu ben saturats. No sé si us agraden les festes tan seguides però a Catalunya molta gent celebra la nit de Nadal que no és típica nostra, el dia de Nadal i el 26 que ja estem tots ben tips. I les festes segueixen amb el cap d’any i el primer de gener i acaben amb el 6 del dia de reis. Una simfonia d’àpats socials i hores amb el cul enganxat a la cadira. I si no hi ha vacances que permetin fer una mica d’esport entre mig, em demano si els Nadals no es tradueixen en un excés calòric i de colesterol. Tot i així entenc que agradin d’allò més a una immensa majoria de gent. Jo us desitjo un Nadal en molt bona companyia i un temps per a vosaltres i els vostres que poden ser o bé família o bé amics perquè aquests darrers acaben sent igual d’importants.

Sobre els números i el zero II.

La setmana passada vaig escriure un post sobre els números i avui, en certa manera, seguiré amb ells. Us vull dur expressions idiomàtiques en què ells en són protagonistes i començaré avui per les del zero en francès. Oi que nosaltres diem tallar el cabell al zero? Doncs ells quan porten el cabell del tot rasurat també diuen “avoir la boule à zéro” que literalment seria tenir la pilota a zero. Si el que estem és desmoralitzats llavors en francès diem “avoir la moral à zéro”. Jo per exemple tenia la moral a zero la setmana passada quan el director del centre on treballo ens va dir que a partir d’ara, encara que un alumne tregui un zero o un u a un examen, la nota mínima que li hem de posar és un quatre I com comprendreu, d’un zero a un quatre hi ha una distància enorme. Com d’un vuit a un deu. Els números quantifiquen els resultats però els professors ja no podem fer-ho com correspondria perquè els nois d’avui dia són de sucre. Amb això el que vull dir és que no els han pujat per acceptar el fracàs i per tant l’hem de dissimular perquè no es traumatitzin. Així el que fa la societat és autoenganyar-se i permetre que tots els alumnes puguin acabar aprovant. Però és una enganyifa i una estafa i posant un quatre on hi hauria d’haver un dos només contribuïm a la davallada del nivell educatiu del país. I suposo que en algun moment també se’ns prohibirà fer fora aquells alumnes de l’aula que amb el seu comportament impedeixen que la classe avanci. A França hi ha l’expressió “avoir de zéro conduite” que vol dir tenir una sanció escolar per mal comportament. Nosaltres ja no posem zeros de comportament, que ara suposo que esdevindran quatres automàticament, sinó que expulsem als alumnes que han demostrat un comportament escandalós. Però fer-ho és passar per un procés burocràtic llarguíssim. Per això es fa de tot abans d’expulsar. Deixo el tema per no quedar altre cop amb la moral a zero. La següent expressió conté una paraula fictícia i inventada que és el “trouillomètre” que seria com el comptador de la por. “Avoir le trouillomètre à zéro” vol dir no tenir por d’absolutament res. I el pol oposat és “les avoir à zéro” que seria tenir molta por. Jo per exemple estic esfereïda amb el panorama polític internacional. Trump ha mig amenaçat a Europa i sembla que vol forçar a Ucraïna a passar pel sedàs que vol Rússia. I Europa evidentment no volia un enfrontament directe amb els EEUU però sembla que serà gairebé inevitable. El conflicte a Gaza i el que ha fet Israel no té nom i la comunitat internacional sencera condemna Israel però ningú pot fer res. Tot plegat no dona sensació de seguretat. I també molt preocupant és el nivell de manipulació que patim tots a través de les xarxes socials que ens van nodrint d’aquell contingut que ens agrada i al que ens quedem enganxats. I així, en comptes d’estar fent coses útils, tots estem amb el nas a la pantalla dels mòbils i ens anem tornant més rucs.
Passo ara a expressions alemanyes també curioses. Començo amb el tres perquè els alemanys diuen “aller guten Dinge sind drei” tot allò bo és tres. És a dir que les coses bones venen de tres en tres o que el tres és un número que indica la perfecció. Potser estic una mica influïda pel pensament i per això vaig portar el Sucre a casa quan ja tenia un Safrà i un Sugus i havíem trobat el nostre equilibri. Amb el quatre en tenen una de molt castissa que és “alle viere vor sich strecken” que literalment seria estirar tots els quatre davant d’un. Aquest quatre es refereix a les extremitats que estirem quan ens relaxem per exemple al llit després d’un dia dur. I també amb el tres tenim l’expressió “drei Kreuze machen” fer tres creus que s’empra quan un queda alleujat després d’un esforç. Aquestes tres creus es refereixen a les de Gòlgota on segons la tradició Jesús va ser crucificat. Jo per exemple faré tres creus aquest any quan aconsegueixi enviar i col·locar els 6 alumnes que tenen beca per anar a fer les pràctiques Erasmus. Del tres passo al cinc perquè en alemany quan diem “Fünfe gerade sein lassen” és a dir fer que els cinc siguin parells, el que volem dir és no ser gaire estricte i fer els ulls grossos.
Quan parlem d’una cosa misteriosa, complicada o difícil de desxifrar parlem del “Buch mit sieben Siegel” el llibre amb set segells.
En alemany quan deixem una cosa molt clara i a més sabem expressar-nos molt bé diem “etwas mit tausend Zungen predigen”, predicar quelcom amb mil llengües. Aquestes llengües es refereix a les físiques no als idiomes que un pugui saber parlar.
I la darrera d’avui la podríem aplicar a Trump “seine fünf Sinne nicht beisammen haben” no tenir els cinc sentits tots junts que vol dir no tenir seny o fer ximpleries.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo bona setmana i molta alegria amb la preparació dels nadals.

Sobre els números i el zero.

No sé a vosaltres però a mi em passen els dies volant, i amb ells les setmanes i dintre de poc celebrarem un altre Nadal i un cap d’any i començarem un nou any. “The traveller” van cantar “days are numbers” com si no fossin importants ni els uns ni els altres però ho són i molt. Tenim el nostre preciós temps dividit en unitats com les hores i ens passem bona part de la vida quantificant, el nombre d’exàmens, les hores de feina, els dies, setmanes, mesos i anys, la quantitat de colesterol de la sang o de kilòmetres del nostre cotxe, etc. Els números i la quantificació pertanyen a la nostra vida i en formen part. Suposo que els éssers humans tenim la necessitat de recomptar allò que aconseguim per portar una espècie de llibre mental del nostre progrés. És curiós que des del punt de vista lingüístic algú em va fer notar una vegada que quan comptem tendim a fer-ho sempre en la nostra llengua materna per molt que dominem les altres. M’hi hauré de fixar. El que sí us puc dir és que els números en idiomes com el rus o l’àrab se’ns fan difícils i en alemany als meus alumnes els és complicat que a partir del vint-i-u primer es diuen les unitats i després les desenes. Així vint-i-u és “einundzwanzig” literalment u i vint. Això fins el 99 és clar. Després les centenes i els milers es llegeixen començant pels milers i seguint per les centenes com estem ja acostumats a fer-ho. I parlant d’embolics amb els números avui vull parlar del zero, aquest invent indi revolucionari que va canviar les matemàtiques, perquè en anglès tenim diverses maneres de dir-lo i dominar el zero no és bufar i fer ampolles. Per començar zero és “zero” en anglès en matemàtiques i ciències. Fins aquí bé. No obstant per exemple quan estem parlant de decimals i volen dir 0,4 això seria “nought point five”. I seguint amb les curiositats si tenim un decimal com 0.465 això seria “nought point four, six, five” i hem de llegir els números per separat. Recordeu per favor que allà on nosaltres posem el punt pels milers, els britànics posen una coma. I allà on nosaltres posem una coma pels decimals ells hi posen un punt. Això us salvarà d’empassar-vos diverses “fake news” que donen dades en anglès però si citen les xifres amb punts on hi van comes o comes on hi van punts no cal que perdeu el temps llegint l’article. Aquest “nought” anglès és el “naught” americà i prové de l’anglès antic “nāwiht” que volia dir literalment no cosa. I si seguim amb els números, en esports per parlar d’un marcador de zero aquest és “nil”. Si el Barça guanya al Madrid per cinc a zero això seria “five nil”. I seguim. Deixem el totpoderós futbol i passem al criquet perquè en aquest esport el zero és “duck”, sí sí ho heu llegit bé, “duck” com l’ànec i en tenis el zero és “love” és a dir amor. Aquest té però una explicació fàcil perquè és una deformació de la paraula francesa “œuf” amb el seu article determinat. I com que als anglesos els costa l’accent francès van adaptar la paraula i avall. Ja sabeu que “œuf” és ou en francès. La relació entre l’ou i el zero és clara per la forma. I per això en americà i quan es parla del marcador zero en esport en comptes de zero o “nil” podreu sentir “goose egg” és a dir ou d’oca. Però la complicació encara no s’ha acabat aquí. Per a números de telèfon i codis fem servir “oh” o “o”. Molt arcaic és el “cipher” que és el zero que ens ha vingut directament de l’àrab. Nosaltres l’hem conservat en la paraula xifra. El “cipher” que prové de l’àrab vol dir senzillament buit. En anglès americà també podreu sentir el “zip” per a zero, per exemple en la frase “I have zip idea about chemistry” tinc zero idea de química. Per si voleu saber d’on prové el “nil” dels marcadors, és del llatí “nihil”. El rus com l’alemany denominen el zero amb un “ноль” o “Null” que prové del llatí “nullus” que volia dir cap o ningú.
Fixeu-vos si tenim maneres d’anomenar el zero i com d’important és! Els números que utilitzem ara són els indis, els àrabs encara avui fan servir uns números diferents però el cert és que van ser ells que els van difondre.
També m’agradaria recalcar que el nostre sistema de càlcul actual és decimal però la civilització sumèria basava el càlcul en el sis. És a dir que tenien un sistema sexagesimal que en part hem heretat en les unitats de temps, una hora són 60 minuts i dividim el dia en 4 parts de sis hores cadascuna i a més comptem els ous en dotzenes.
Per cert sabeu que un número és una abstracció d’una abstracció oi? Però els nostres actuals números van aparèixer de manera més concreta perquè cada xifra tenia un certa quantitat d’angles que era igual al número que representava. Us deixo la imatge que ha trobat copilot a internet per exemplificar-ho.
I seguint la reflexió amb que he començat, ja podeu anar comptant allò que heu aconseguit aquest any i allò que voleu fer el proper i els dies que manquen per les vacances de Nadal que ja en tenim ganes. Bon dijous a tots.