Segueixo avui amb el tema de la gran Rússia i les seves tradicions i costums més acolorides. M’agradaria parlar avui de com són les bodes en aquell país i quins aspectes d’aquestes ens resultaran familiars. Us recordo que per molt que alguns dirigents s’hi entestin, Rússia té una mentalitat occidental que ens resulta comú i un toc oriental que la fa exòtica.
Com ja us vaig comentar la setmana passada la família és un pilar fonamental de la societat Russa i la base de la família és el matrimoni. Per tant les bodes d’allí són també sonades i comporten una sèrie de costums que us vull explicar en aquesta entrada. El primer que s’ha de saber és que la celebració de la boda és un esdeveniment multitudinari gairebé i que com aquí la seva preparació requereix molt de temps. Tradicionalment les bodes russes no es fan a les esglésies sinó als registres civils però no són per això menys romàntiques com veureu. Generalment la núvia va de blanc i porta un vel com era també tradicional aquí a Espanya. El nuvi va amb un vestit jaqueta negres i un camisa blanca. Per endur-se la núvia al registre civil i fer-la la pròpia muller primer s’ha de passar el que podríem anomenar una “compra” de la núvia. Com hem d’entendre aquesta tradició? Doncs el nuvi i els seus amics van a casa de la noia que està acompanyada de família i amics i aquests li fan preguntes al nuvi sobre la seva xicota i la seva relació. Serveix per comprovar que la parella coneix la noia suficientment per casar-s’hi i després de l’interrogatori la cerimònia té lloc al registre civil. En sortir de la casa els pares de la núvia els llencen per la finestra arròs i monedes per invocar el benestar i la prosperitat. A més dels nuvis durant la cerimònia calen testimonis que són un noi i una noia. Per part de la núvia sol ser un noi i per part del nuvi una noia. Després de signar i intercanviar els anells que són senyal d’entrega l’un a l’altre, la comitiva nupcial amb els cotxes dels convidats ben guarnits amb flors, cintes de colors i globus es passegen per la ciutat o municipi i paren als monuments principals per tal que la parella es faci una foto. A cada parada s’hi farà un glopet en honor a la parella. La tradició també exigeix que el nuvi agafi la núvia en braços i travessi amb ella cada pont que hi hagi al municipi. Però com us podeu imaginar, en una ciutat com Sant Petersburg això seria impossible i per això només se’n trien uns quants per a fer-ho. Mentre els joves fan les seves parades als principals monuments, els pares del nuvi van a casa i els hi preparen sal i pa pel moment en que la parella entri al seu domicili. Segons la tradició l’amo o mestressa de la casa serà aquell que faci la mossegada més gran al pa. I suposo que generalment són els homes que mosseguen amb més ganes.
L’àpat a la boda es fa com aquí en un restaurant però si la família no s’ho pot permetre, llavors es fa a casa i es prepara suficient menjar per un regiment sencer.
Al restaurant o a casa els nuvis estan a una taula presidint tot el banquet. Durant l’àpat és molt típic sentir el crit de горько que vol dir literalment “amarg” i és el que diuen els convidats quan volen que els nuvis es besin. De tant en tant també es pot sentir un сладко que vol dir “dolç” i llavors el que volen els convidats és que els testimonis es donin un petó. Clar està que si els testimonis ja tenen respectives parelles potser no és gaire convenient perquè de ben segur que portaria cua.
A les bodes russes no hi pot faltar la figura del тамада que pronunciaríem tamada. És una mena de mestre de cerimònies encarregat de que l’ànim i les ganes de la celebració no caigui en cap moment. Ell també prepararà jocs que tenen com a objectiu endevinar el futur de la parella. Per exemple portarà dues safates i els convidats posaran monedes a una o a l’altra. Al final es compten les monedes. Una safata és la que representa un primer fill de sexe masculí, l’altra una pubilla. Ja us vaig explicar un dia que els russos són molt supersticiosos i els agrada molt llegir els senyals de l’univers per preveure el futur.
Una de les coses més civilitzades dels russos és que les bodes tenen lloc un dissabte. Generalment duren dos dies però al segon la núvia ja no porta el vestit blanc. Per què dic això de civilitzat? Doncs perquè les bodes en diumenge no són bones per tornar a la feina el dilluns i qualsevol altre dia requereixen que la gent agafi festa.
A vosaltres quina tradició us ha agradat més de les bodes russes? A mi la de “comprar” la núvia. Crec que estaria bé analitzar si el nuvi coneix la seva futura esposa suficientment abans de portar-la al registre civil i fer-la la seva muller. Em demano si alguna parella ha decidit no casar-se després d’unes quantes pífies del nuvi…
Bona setmana a tots.