Els estereotips sobre nacionalitats a la llengua anglesa.


Hola a tots en aquest darrer dia del 2020. Un any que portarà a molts records desagradables per tots els mals moments que ens ha fet patir. Però també hem de recordar que el 2020 ens haurà ensenyat coses valuoses que ens calia aprendre com el fet que la nostra vida estava plena de superficialitats que no consideràvem un luxe però que ho eren, com l’anar a restaurants. Ens ha mostrat que la música i la literatura són clau per a fer-nos passar el malestar i que per això no s’hauria de menysprear la seva funció dintre la societat. També hem vist com en un tres i no res ens podem organitzar per treballar des de casa, com som capaços de canviar les nostres rutines i adaptar-les a les circumstàncies i com a més hem fet de la tecnologia una aliada per mantenir-nos en contacte amb els éssers més propers quan hi havia distància física. També hem après que per molt intel·ligents que ens pensem, els homes continuem estan a mercè de la natura. I amb una mica de sort potser alguns polítics s’hauran adonat de la importància d’invertir en ciència i en sanitat.
Ho comentava el diumenge amb la meva parella. El 2020 ha estat com un any en què he caigut en un somni profund per despertar-ne i adonar-me que han passat 365 dies però sense haver-me’n adonat. Potser ho ha fet que hem sortit poc, hem anat poc al restaurant o a espectacles i en general ens hem replegat en un cercle més petit del habitual perquè de fet, aquest ha estat un any que he deixat enrere sense adonar-me’n. I això que per a mi ha estat especialment difícil durant els quatre primers mesos. No obstant, no l’esborraria perquè m’ha canviat la manera de veure les coses i les persones.
Així és que en aquest darrer post del 2020 vull tornar a portar-vos un parell de locucions angleses sobre altres nacionalitats.
Començaré pel que els anglesos anomenen Prussian efficiency, que no només designa eficàcia, energia, disciplina i paciència sinó també meticulositat. Es veu que les figures destacades de l’antic imperi eren un pou d’aquestes virtuts perquè els britànics encara els recorden així.
Però no només els de Prússia tenien bona fama, als Teutons també els consideraven molt acurats d’aquí allò de la Teutonic thoroughness. Encara que el regne dels Teutons no coincideix amb el territori de l’actual alemanya, sovint ens trobem que s’emprà teutó com a sinònim d’alemany perquè els Teutons eren una tribu germànica i van sortir de la zona de l’Alt Rin, que sí està clarament ubicada a Alemanya.
Passem ara als nostres veïns francesos a qui ja vaig esmentar fa dues setmanes per la locució take French leave, acomiadar-se a la francesa. Doncs es veu que els anglesos els tenen una certa enveja que demostren amb l’expressió the French enigma, que es refereix al misteri que els planteja que els francesos tinguin la capacitat d’omplir-se de menjars grassos però no tinguin gaires problemes de colesterol. La veritat és que no tinc cap estudi sobre els nivells dels lípids en sang dels nostres veïns però és cert que no són gent amb fama de mala salut cardiovascular, cosa que sorprèn amb la de formatge, mantega, i paté que arriben a consumir. I si un anglès vol parlar de mitjans contraceptius amb un eufemisme, heu de saber que allà en diran French letter. Potser hauríem d’estudiar si d’entre els primers països en comercialitzar els condons s’hi pot comptar França perquè curiosament als preservatius a alemanya també se’ls anomena Pariser, és a dir, de París.
Per a les joventuts revolucionàries que volen canviar l’ordre de les coses els anglesos els reserven el terme de Young Turks, com si només els turcs poguessin ser revolucionaris, oi?
Els que sí tenien mala fama pels anglesos eren els Tàrtars. Devien ser d’allò més incivilitzat perquè quan en anglès es designa a algú com a Tàrtar és perquè la persona té molt mal caràcter i porta molts problemes. De fet devien ser tan poc controlables els Tàrtars, que en anglès hi ha una locució to catch a Tartar, capturar un Tàrtar que equival a dir fer un presoner tan summament difícil que el que l’ha capturat desitja no haver-ho fet mai.
I si alguna vegada us fan un regal que porta problemes, en anglès el podeu anomenar a Greek gift. Recordeu que la setmana passada us vaig parlar de la locució it’s all Greek to me, que fan servir els anglesos quan no entenen ni un borrall de quelcom.
Per acabar avui en vull una de positiva, la de work like a Trojan que vol dir treballar dur.
I per aquesta setmana ja hem fet prou feina perquè avui és cap d’any, demà festiu i després ve el dissabte i diumenge que molts poden gaudir. Són quatre dies lliures que es poden aprofitar molt bé.
Acomiadeu bé el 2020 que ens ha ensenyat moltes coses i rebeu el 2021 amb els braços oberts que la vacuna ja ha arribat i ja se n’estan administrant les primeres dosis. Espero que no oblidem el 2020 que hem deixat enrere i el que hem pogut aprendre d’ell si hem volgut. Em temo però que com diu mon cosí Joan, l’home té molt bona mala memòria i només alguns interioritzarem la lliçó que n’hem rebut.
La foto d’avui és d’aquest estiu a França en un bonic poblet prop de Tolosa. La caixeta és un orfenat de llibres on la gent pot deixar els que ja ha llegit per reciclar-los o endur-se els que hi ha. Aquí ho podem fer al punt verd però amb molt menys glamur que la variant francesa. En algunes coses els nostres veïns encara ens passen la mà per la cara…
Bona setmana i bon 2021!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s