Frases fetes tan genuïnes com els cogombres en vinagre i la Fanta.

confinement

Ja fa un temps que em venen al cap un seguit d’expressions que es fan servir força en alemany i contenen elements escatològics. No obstant, quan em poso a escriure el blog sempre prefereixo totes les que deixen de banda les secrecions humanes i em començo a qüestionar si realment cal i per quin motiu ho faig. En Català no dubto mai a dir que quelcom és “una merda”, que “em donen una gla i em fan cagar un roure” i que vaig “cagant llets” a un determinat lloc. I com aquestes suposo que faig servir altres expressions sense ni adonar-me que són purament escatològiques però no em molesten. Així és que avui em toca treure’m de sobre el sentit desmesurat del bon gust i escriure sobre unes quantes frases fetes molt gràfiques que fa temps que estic reprimint.

La primera expressió és “ jemandem ins Nest kacken” que vol dir literalment “cagar-se-li a algú al niu”. Es fa servir quan el comportament d’una persona ens incomoda o quan senzillament la seva presència sobra i percebem que ens prenen l’espai personal. De vegades a la feina quan arriba un company o companya nova a qui se li ha d’explicar tot en detall i que ens fa perdre temps i ocupa lloc al despatx  podem fer sentir al nouvingut com si “s’estigués cagant al nostre niu”.  O també passa adesiara quan un fill únic té un germà o germana i de cop deixa de rebre tota l’atenció de la família i a més ha d’aprendre a compartir la llar amb ell o ella.  Llavors el menut o menuda pot fer sentir als pares que el segon fill de la parella “kackt ihm ins Nest”. Li és una nosa, si més no al principi.

Quan ens hem equivocat rotundament fent o comprant una cosa o fins i tot amb una persona diem en alemany que la compra ha estat “ein Griff ins Klo” que vol dir literalment “ficar – la mà se suposa–  al lavabo”, la qual cosa equival a que n’hem tret només una merda. I quan tenim “la merda al coll” en alemany diem que tenim “die Kacke am dampfen”, la merda fumejant. I per avui ja en tenim prou del tema escatològic i passo a altres expressions més agradables.

No sé si uns passa a vosaltres que quan miro enrere i procuro recordar com era la vida diària fa només tres mesos, m’adono que em sorprenia que Barcelona no perdés la capacitat de fer aparèixer restaurants i bars per la ciutat.  A Poblenou n’hi havia uns quants però a Gràcia per exemple sempre m’he demanat com podien sobreviure tots. Quan feia un temps que no passava per un determinat carrer i m’hi tornava a arribar en veia un de nou. Tenia la impressió que sortien com a bolets. Doncs els alemanys quan d’una determinada cosa n’hi ha molta també diuen que això “schiesst auf dem Boden wie Pilze”, que surt del terra com bolets.

De fet fins la restauració era un negoci molt corrent i tot i ser molt esclau permetia a gran quantitat de gent guanyar-se la vida dignament. Els alemanys però em sembla que pensen que per portar un restaurant no cal tenir gaire talent i ho demostren amb la dita “wer nichts wird, wird Wirt”, que com podeu veure sense saber ni un borrall de la llengua, és un joc de paraules. Podríem traduir la dita com “el que no pot esdevenir res, es fa amo de restaurant”. Bé, que els hi ho diguin ara als que tenen els restaurants tancats si cal tenir o no talent per mantenir el negoci obert. Ja és prou dur guanyar-se la clientela que havia d’arribar un Covid-19! Per cert, els veïns ibèrics el que diuen i recorda a la dita alemanya però canviant de professió és allò de “el que vale, vale y el que no para político”.

Se m’ha acudit aquest tema dels restaurants perquè el que em temo és que amb tot el que està passant molts negocis hauran de tancar definitivament. No tots es podran permetre obrir i oferir una carta variada podent rebre només la meitat dels clients. A més, per molt que ens intentin tranquil·litzar, no cal ser un Einstein de l’economia per saber que ve una època en què ens haurem d’estrènyer el cinturó. Serà període de vaques magres o com diuen els alemanys “Saure-Gurken Zeit” període de cogombres àcids. L’expressió ve de que els alemanys conserven en vinagre les verdures per l’hivern o per temps d’escassedat. El temps dels cogombres en vinagre són les èpoques de restriccions i fins i tot de patiment.

Es podria dir que nosaltres ja estem passant per una “Saure-Gurken Zeit” perquè les condicions en què vivim ens fan patir si més no una mica. No tenim llibertat per passejar, entrar, sortir i anar a comprar quan volem. El que passa és que ho fem perquè entenem que és el que cal. Ara haurem de veure com ens en sortim i per on els de dalt voldran estalviar recursos.

I abans he escrit sobre l’expressió “wie die Pilze auf dem Boden schiessen” que és molt similar a la nostra “sortir com bolets” i ara us en vull escriure una altra que també s’assembla molt a una catalana. Sabeu allò de que “una flor no fa estiu”? doncs en alemany el que no fa estiu són les orenetes perquè ells diuen “eine Schwalbe macht noch keinen Sommer”.

Particularment a mi no m’ha agradat mai la dita. La he sentida molt sovint dir a professors quan han vist que algun alumne un gallòfol de cop feia un esforç i presentava una bona feina. Llavors sortien amb allò de “una flor no fa estiu” i ensorraven probablement l’alumne que ben segur s’havia hagut d’automotivar per presentar la feina com cal per una vegada. No m’han agradat mai els esgarriacries a mi, els que com ja sabeu s’anomenen “party poopers” en anglès.

Per acabar el post d’avui us deixo amb un mot provinent del món de les armes i que en el seu temps designava un model molt usual de metralladora durant la Segona Guerra Mundial: la 0/8-15. En alemany resulta que quan trobem una cosa extremadament ordinària i normal, quan opinem que quelcom no té absolutament res d’especial diem que és 0/8-15. Un terme molt bèl·lic però que sentireu sovint. I parlant de la Segona Guerra Mundial i per acabar de fugir de tema us vull preguntar: recordeu que la famosíssima Fanta va ser un invent alemany? Durant la Segona Guerra Mundial era difícil subministrar la Coca-Cola a Alemanya i trobar els productes necessaris per produir-la al país era impossible. Llavors, el director de l’empresa Coca-Cola a Alemanya va decidir fabricar un altre tipus de refresc amb ingredients que sí es trobessin allí fàcilment. La beguda afruitada va sorgir en aquella època però el gust no tenia res a veure. No se sap del cert si el nom de Fanta és una abreviació de Fantastisch “fantàstica” o si segons s’explica es va treure del principi de la reunió en què el director alemany Max Keith de l’empresa  va demanar en una sessió de pluja d’idees que els empleats hi posessin imaginació, en alemany “Fantasie” i d’allì va venir el nom del refresc.

Un dels grups alemanys que més èxit tingué durant els noranta a Alemanya es diu die Fantastischen Vier, abreviat Fanta 4, potser per recordar que la beguda de la Coca-Cola va sortir d’Alemanya.

Bé. Ja n’hi ha prou per aquest dijous ennuvolat d’avui. Es veu que el clima s’ha tornat ben boig perquè la setmana passada jo vaig celebrar el meu aniversari amb faldilla curta i tirants i avui m’he hagut de tornar a posar la màniga llarga. Potser el temps ens vol posar fàcil no poder gaudir de la platja a causa del confinament.

Què tingueu una bona setmana!

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s