D’entre els centenars de curiositats de la llengua russa, avui m’agradaria parlar-vos del verb casar-se, que en aquesta llengua té dos arrels. Una és el “жениться”, que es pronunciaria com “genitsa” en català i que s’utilitza per designar la unió oficial d’un home amb una dona. L’altre verb és “выйти замуж» literalment una cosa així com “sortir darrere d’un home o de l’home” i que es pronunciaria com a “ buiti samux”. Com es pot reconèixer fàcilment el verb té dues arrels ben diferents la primera arrel prové de la paraula “esposa” en rus i la segona és senzillament tota una locució que amaga darrere seu una visió del matrimoni molt particular. L’home quan es casa “s’amullera”, això no té res d’estrafolari, en canvia la dona “surt darrere un home”, és a dir deixa molt probablement el nucli familiar per anar “darrere el marit” i ser-ne comparsa.

És ben veritat que les dones russes són amants de la seva feina i se senten orgulloses de formar part del mercat laboral, de fet el 8 de març, que ara és el dia internacional de la dona, és la celebració de la dona treballadora a Rússia, el dia que els marits porten rams de flors a les seves mullers. No obstant, també és veritat que la cultura russa no pot imaginar una dona feliç sense la companyia i gairebé el patrocini d’un home al seu costat. Així ho fan paleses les pel·lícules que han passat a la història del país com la de « Москва слезам не верит», “Moscou no creu en les llàgrimes” en la que la seva principal protagonista, una senyora de mitjana edat amb un càrrec directiu a una important empresa russa es mostra com a persona “insatisfeta” i “incompleta” fins que arriba a conèixer un home que li agrada. L’única barrera entre els dos serà la incapacitat de l’home d’acceptar que ella guanyi més que ell. I és que potser a pesar del vuit de març la societat russa encara no es prou feminista… Precisament avui he llegit un “graffiti” interessant mentre anava a la fira de Sant Isidre de Cardedeu: “Feminisme és la idea radical que una dona també és una persona”. Potser caldria afegir: “amb els mateixos drets que un home?”