El calçat a les locucions angleses.

Ens trobem en aquell moment en què hem de tenir a mà peces de roba d’estiu i alguna de tardor o hivern. A mi com cada any em passa que acabo la temporada amb poques peces en bon estat i començaré la temporada d’hivern vestint com pugui fins que tingui l’oportunitat d’anar trobant ofertes de rebaixes. Realment és una llàstima que la qualitat de la roba hagi disminuït tant, que poques vegades duri més de quatre o cinc temporades. Jo estaria disposada a pagar més per no haver d’estar sempre amb l’ai al cor i amb la roba justa a l’armari.
Per no parlar de les sabates. Això sí que és tot un problema i més encara en el meu cas amb un peu del número trenta-quatre.
I com que el tema que em balla pel cap és la roba i el calçat, avui us escric el post sobre locucions angleses que tenen a veure amb les sabates i les botes.
La primera locució d’aquest dijous és la de “where the shoe pinches”, on la sabata pessiga i equival a l’origen del malestar. Si jo per exemple sé què vol dir haver de fer molts números per no arribar a final de mes sense diners i haver de fer un racó per poder anar de vacances cinc dies a l’estiu de càmping, jo que no soc cap potentada puc dir que quan veig que altres també van justos sé on pessiga la sabata perquè ho he sentit també abans. I parlant de diners a qui li toca portar un negoci amb molt poc capital pot dir en anglès que “works on a shoe-string” és a dir que treballa en un cordill de sabata. No conec cap persona que ho faci però en principi hi ha hagut infinitat de negocis en els darrers anys que van començar sense pràcticament capital com el de Wallapop. El que passa és que de seguida va créixer i va donar fruits i per tant els fundadors no van treballar durant gaire temps en un cordill de sabata.
Si una persona substitueix a una altra en un càrrec els anglesos diuen “to step into another person’s shoes” és a dir que fas un pas dintre de las sabates d’un altre. Aquest any a l’escola un dels professors nous ha entrat a substituir un company que ha marxat a la pública perquè s’ha tret les oposicions i “has stepped into Joan Carles’ shoes” i ho ha fet de ple perquè a més de totes les assignatures del meu ex-company de feina, ha agafat també la funció de tutor. Més trist és quan l’expressió esdevé “to step into a dead man’s shoes” és a dir fer un pas dintre de les sabates d’un mort. S’utilitza quan algú hereta o es beneficia del càrrec que ha deixat una persona que ha mort. Aquesta expressió la podríem aplicar al rei Charles III d’Anglaterra que als seus 73 anys finalment és el rei del Regne Unit. Per als docents interins i interines hi ha hagut un mem molt divertit sobre el seu cas. S’hi veia una foto actual del rei i hi posava una cosa així com interines, aquí teniu un exemple de perseverança i paciència: plaça als setanta-tres anys. No n’hi ha per menys. La reina mare no ha deixat el ceptre fins que se n’ha anat del tot.
Quan una persona tremola de por llavors els anglesos diuen “to shake in one’s shoes” és a dir tremolar a les sabates. I una locució d’allò més curiosa per designar la gent que sempre es comporta be i mai no fa res que pot incomodar ningú. A ells o elles se’ls anomena un o una “goodie-two shoes” un o una bon o bona dues sabates. Aquesta locució prové d’un llibre per a nens que portava com a títol “The History of Goody Two-shoes”. I de les sabates passem a les botes, el meu calçat favorit a l’hivern. Si diem que algú “licks someone’s boots”, llepa les botes d’una altra persona el que estem dient és que l’afalaga de manera exagerada i servil.
Una que potser haurem de fer servir en més d’una ocasió i que equivaldria a “pujar-li a un els fums al cap” és al de ser “too big for one’s boots”. D’aquí en tinc un exemple també del meu entorn laboral. Fa uns anys va entrar un xicot estranger a treballar amb nosaltres que va agradar molt a l’equip directiu per les seves idees innovadores i pel seu caràcter d’anar de bon rotllo amb els alumnes i de fer-los jugar més que treballar. Doncs com que de seguida va escalar posicions, el company va començar a no venir quan tenia permanència i no classe i a permetre’s moltes coses que molts a la feina no gosaríem fer perquè no ens acomiadessin. Doncs d’ell podríem dir que és “too big for his boots”, massa gran per les seves botes. El que li pot passar a ell, com a molts d’altres en diverses feines és que quan els de dalt se’n cansin li donaran la bota, “he’ll be given the boot” és a dir que l’acomiadaran.
I parlant de caràcters de persones un “bossy boots” és una persona a qui li agrada molt manar i tiranitzar els altres i l’”smarty-boots” és el setciències tot i que no té una connotació tan negativa com la de l’”smart Alec” del que ja us vaig parlar en el post sobre els noms.
Per avui ja n’hi ha prou. Us desitjo un bon dijous i un bon cap de setmana imminent que potser ja serà un dels darrers en què es pugui gaudir de la platja…