Aprofito aquest segon dijous de tardor i d’octubre per centrar la meva atenció a una altra bonica llengua que també estimo però que encara no m’és tan familiar com l’anglesa o l’alemanya: la francesa. Com ja sabreu França és un país on m’hi trobo molt bé, que fa anys que exploro poc a poc i que culturalment i històricament ha tingut molt a veure amb el nostre país. I a més ha deixat una empremta poderosa en l’anglès. Eduard el Confessor ja era mig normand i la seva cort tenia molts vincles amb França motiu pel qual anaven entrant mots de la llengua d’aquest altre país a l’anglès. Per si això fos poc la batalla de Hastings del 1066 va marcar el principi de la invasió normanda d’Anglaterra que no va ser tan terrible com alguns imaginen. Durant dos segles l’anglès que utilitzava el poble va desaparèixer de la vida cultivada, de la cort i de les administracions i va ser substituïda pel francès. Això vol dir que al vocabulari anglès hi van entrar paraules franceses a dojo. D’aquí que molt sovint tinguem mots de significat similar, un procedent de la llengua germànica i un altre de la francesa. Un exemple d’això és el “hearty” i el “cordial”. Però avui no és la meva intenció endinsar-me altre cop en la història llunyana sinó el la llengua actual i us vull portar unes quantes expressions idiomàtiques que a mi m’han semblat molt acolorides. I ja us podeu anar acostumant a que de tant en tant escrigui quelcom sobre la llengua francesa perquè aquest curs he decidit treure-li la pols anant a un grup de conversa aquí a Gràcia.
La primera expressió de la que us vull parlar avui correspondria al nostre “a dojo” o en gran quantitat i és la de “à gogo”. Amb la nova reforma de la FP i la manera que ens fan avaluar per competències els idiomes, si els alumnes han d’aprovar totes les 5 RAs que no són res més que els resultats d’aprenentatge, resulta que la RA1, la comprensió auditiva sens dubte farà que els alumnes suspenguin “à gogo”. A aquells als que els costi la comprensió auditiva ja els veig anant a la repesca perquè només que els quedi suspesa una competència, ja suspendran tot el mòdul. I tot i que els professors de formació professional hem reclamat amb insistència i força que els de dalt es replantegin la reforma, aquesta s’ha tirat endavant i nosaltres i els alumnes en pagarem ara les conseqüències. Per cert, en francès quan fem una cosa amb insistència i amb totes les nostres forces diem que es fa “à cor et à crie”. Però és clar, el nostre problema endèmic és que ens queixem molt però no sortim veritablement al carrer a manifestar-nos o a fer vaga com els nostres veïns francesos. Ells sí que en saben d’això!
Una expressió que m’abelleix especialment perquè podré fer servir molt sovint per criticar costums burgeses és la de “à la papa”. Aquesta locució es pot utilitzar en diversos contextos. En primer lloc quan es fan les coses de manera tranquil·la i sense presses. Com si els pares ja fossin persones tan madures que sempre fessin les coses lentament. El segon ús és quan volem denotar que quelcom ens sembla burgès, llavors diem que és “à la papa”. Jo podria dir que si els meus amics volen fer vacances al balneari o a un creuer i els agrada molt gastar una pila de diners en un àpat al restaurant, ells s’entretenen “à la papa”, és a dir d’una manera molt burgesa. I que consti que no hi tinc res en contra. A mi de tant en tant també m’agrada anar a dinar o sopar bé. El que passa és que sovint acabo tenint la sensació que he pagat massa per la qualitat del que he ingerit i invertir tants diners en quelcom tan bàsic com el menjar. El restaurant car el deixo per tres cops l’any o menys i per celebracions excepcionals. I amb un bon “Schawarma” i una cervesa freda puc ser molt més que feliç i me’l menjo “à la bonne franchette”, és a dir sense gaires cerimònies. Sembla que aquest “franchette” prové del “franc” o “franchement” del dialecte de la regió de Normadia i Picardia. El darrer ús de “à la papa” és quan volem dir que una cosa està ja passada de moda i no es correspon a la nostra època. Jo particularment penso que les cerimònies de graduació amb els vestits de gala són “à la papa” tot i que s’han tornat a posar molt de moda. Què se n’ha fet de l’esperit dels hippies? De l’antimaterialisme i l’anticonsumisme?
No em vull posar trista. Jo de l’època dels hippies només en sé el que em van explicar els pares perquè em queden lluny però potser ens convindria una altra onada hippies per compensar els conservadors i les extremes dretes i fer-nos obrir els ulls.
La següent expressió també em té el cor robat i prové d’un verb alemany. És la de “à la Saint Glinglin”. Primer de tot s’ha de saber que no existeix cap sant Glinglin en cap santoral. Quan diem que quelcom és “à la Saint Glinglin” volem dir que és per a una data indeterminada. Per exemple, en època electoral una gran part dels partits polítics prometen repensar frenar els lloguers amb lleis però sempre “à la Saint Glinglin” per no picar-s’hi els dits. El més bonic d’aquesta expressió és que prové d’un verb dialectal “glinguer” que ve de l’alemany “klingen” que vol dir sonar. I de fet en dialecte “la glingue” és el mateix que “la sonnette”, el timbre de la porta. Doncs ja sabeu, a partir d’ara tot el que em faci mandra fer, diré que ho faré però “à la Saint Glinglin” per no comprometre’m en cap data determinada ni quedar malament.
I ara que el meu cap m’ha anat als deliciosos “schawarmes” que més d’una vegada em salven d’una anèmia segura i que són típics de la cuina libanesa i síria, just ara us he de dir que l’expressió “un chouia” francesa prové de l’àrab i vol dir una mica. Segurament ha entrat al francès perquè al nostre país veí del nord hi ha molts immigrants de països àrabs i han anat deixant rastre en la llengua del país d’adopció.
També em sembla molt graciós que quan riem de valent en francès diuen que riuen com una balena, “rire comme une baleine”. Jo la darrera vegada que vaig riure com una balena va ser el dissabte passat amb l’obra “Escape Room”. Si coneixeu l’actor Joel Joan i sabeu la seva implicació en la causa catalana entendreu perfectament per quin motiu als diàlegs hi ha inclòs tants temes candents pel nostre país. Quin tros d’actor en Joel Joan i que a més hagi estat l’autor i el productor d’ “Escape Room” és una gran fita de la seva carrera. L’obra ha estat exportada a altres països i l’ha portada fins i tot a la pantalla del cine. Felicitats Joel!
I ara us en duc una que fa quedar als nostres veïns peninsulars d’aquella manera. Quan volem designar un lloc de trobada de persones molt diverses, en francès l’anomenen “une auberge espagnole”. Es veu que als espanyols els deuen considerar molt diversos i pintorescos… Però és clar que la imatge de l’espanyol gallòfol a qui li agrada fer migdiades i que a més es dedica a empaitar dones nit i dia és el que ells n’anomenen “une imatge d’Épinal” és a dir un estereotip.
La darrera expressió d’avui no la podré aplicar a mi gaires vegades perquè jo soc un polvorí de nervis. Pels que son una bassa d’oli i sempre estan tranquils i serens els francesos tenen la locució “tranquille comme Baptiste”. Bé, jo en tot cas estic practicant ser el més serena possible fins i tot quan a la feina ens falla el wifi més que una escopeta de fira i he de tenir sempre un pla A, B i C mig preparats.
En fi. Bona setmana a tots i totes. Us deixo de nou amb una foto d’un bonic paisatge francès.