Una setmana més podeu llegir el meu post i aquest dijous si he sobreviscut a la setmana turbulenta a l’escola ja és molt. I encara sort que els dies es van allargant i quan una acaba de fer tot el que ha de fer i surt al carrer pot gaudir d’un breu temps de llum natural a l’exterior. Precisament la setmana passada parlava amb la meva amiga de Vila-Real i es queixava del mateix que jo, que la feina burocràtica que acompanya a l’activitat docent ha esdevingut una càrrega tan gran que ens hem convertit en esclaus d’un sistema educatiu que va fent reformes per millorar el rendiment i la preparació dels alumnes però sense tenir en compte el desgast del docent. Això però serà material per un altre post. Perquè avui desitjo concentrar-me de nou en algunes expressions franceses castisses per si us animeu a visitar el nostre país veí. La gran avantatge és que ens queda a uns pocs quilòmetres i segons on aneu no us caldrà agafar l’avió.  La zona dels Pirineus Orientals o la Provença es pot fer molt bé en cotxe i aquest vehicle us permetrà anar al vostre ritme i visitar el que desitgeu amb molta més tranquil·litat. Jo ja fa anys que dedico els estius a passejar-me pel sud de França i no m’enduc mai cap decepció. Viatjant en cotxe i lentament practico el que s’anomena “slow travel”.

La primera locució d’avui la coneixeu de l’anglès i és un calc semàntic d’una llengua a l’altra però ara no us sabria dir ben bé qui ha copiat a qui. És la de “presser quelqu’un comme un citron” o en angès “to squeeze someone like a lemon”, és a dir exprimir a algú com una llimona. Té el sentit que ja us podeu imaginar d’explotar a algú al màxim i deixar-lo de banda com fem amb la pell de la llimona quan ja li hem tret tot el suc possible. Moltes més feines i moltes més empreses de les que podem pensar ho fan amb els empleats. Es demana un esforç continuat i sostingut i a més el dret a desconnexió digital encara no s’exerceix sistemàticament. La idea de deure la vida a l’empresa que tant es porta a Amèrica ha arribat també a aquí. Un error titànic  perquè un treballador descansat i content rendeix molt més que un de cansat i desmotivat. I seguint amb el tema de la feina i de la burocràcia inútil que ens sotja als professors també, quan volem designar que una tasca és inútil i molt llarga en francès diem que és “peigner la girafe” és a dir pentinar la girafa. Una locució sinònima d’aquesta és la de “travailler pour le roi de Prusse” que té el significat de treballar pel dimoni i amb una retribució ridícula. Pel que sembla el rei de Prússia no era gaire generós a l’hora de pagar als seus soldats el sou corresponent.

I canviant de tema una locució que ens serveix per designar a una persona que imita, copia o segueix sense cap sentit crític és la de “mouton de Parnuge”. Es veu que les ovelles segueixen la que consideren el cap i si aquesta es llença dalt a baix d’un precipici les altres també hi van a parar. D’aquí que es consideri les ovelles dòcils i babaues. En realitat però aquests animals tan gregaris tenen la capacitat de reconèixer cares humanes, de recordar els membres del ramat inclús mesos després de no haver-los vist, tenen una oïda excepcional i una memòria molt desenvolupada. Per això segueixen a aquelles ovelles del ramat que han demostrat en ocasions anteriors ser capaces de trobar menjar per exemple. I tot i aquests fets científics sobre les ovelles, la fama que tenen és una altra, és la de seguir cegament el líder i per això la locució “mouton de Parnuge” designa a qui adopta l’opinió de la majoria sense ser gaire crític. L’expressió va aparèixer a partir de l’obra de François Rabelais anomenada Pantagruel. El seu personatge principal que és Parnuge, compra un ramat d’ovelles i les llença al mar i totes segueixen. Per això és diu que les ovelles van darrere del cap i segueixen cegament i a França els esperits poc crítics són ovelles de Parnuge. I d’un animal passem a un altre amb l’expressió “ours mal leché” que literalment vol dir “ós mal llepat”. A qui designa aquesta locució? Doncs a una persona molt poc sociable, rústica o pot polida. De fet els ossos quan neixen són increïblement petits en comparació a la tossa que fan les mares ossa. Els francesos per això tenien la sensació que la mare ossa acabava de donar forma a les cries llepant-les i quan a un ós la mare no l’ha llepat prou, no s’ha acabat de polir i per això són rudimentaris.

I ara ja canviem de tema per anar a una locució que no designa cap tipus de persona sinó tota una acció. És la de “en faire tout un fromage”, fer un formatge de quelcom que vol dir ni més ni menys fer una muntanya d’un gra de sorra. Els anglesos tenen una expressió molt similar a la nostra “to make a mountain out of a molehill”, és a dir fer una muntanya de la pila de terra que deixen els talps. Molt castissa i visual. Òbviament si parlem de cultura francesa el que tocava és fer-ne un  formatge, està clar.

I en francès qui té les dents llargues és molt ambiciós. D’aquest n’hi ha massa per tot arreu i sovint no dubten en fer la traveta per obtenir el que volen.

Ara en ve una que a mi m’abelleix especialment: “ comme on fait son lit, on se couche”, tal com un es fa el llit se’n va a dormir. El que vol dir és que s’ha de saber assumir les conseqüències d’allò que un fa. Si a mi em fa mandra anar a fer les compres i finalment em trobo sense res a casa hauré de dinar fora i això em sortirà més car. O si no preparo els tàpers el diumenge, entre setmana em tocarà preparar-me els àpats quan menys temps en tinc. Així és que jo pagaré les conseqüències del que faig o no. Per aquelles situacions en què se’ns fa difícil entendre una cosa diem en francès “se demander si c’est du lard où de cochon” és a dir preguntar-se si és la llard o el porc.

I per avui arribo a la fi del post amb una expressió de la qual ja en sabíem dues de sinònimes. Recordeu allò de “à la Saint Glingin” o de “quand les poules auront des dents”? doncs en francès també es pot dir “la semainde des quatre jeudis”, la setmana dels quatre dijous, és a dir mai.

Espero que aquest mes de febrer acabi d’alguna manera que ens doni una mica d’esperança en el terreny internacional. Des de que Trump és el president dels EEUU anem d’un ensurt a un altre a les notícies i jo crec que ens hi juguem tots l’estabilitat mundial. De moment sembla que aquest home es creu el melic del món i que només s’asseu a negociar les condicions que li semblen a ell bé. Una mica de seny i empatia internacional l’haurem d’esperar d’ell “quan les poules auront des dents”. Jo no sé vosaltres però a mi el que en llegeixo a les notícies m’intranquil·litza profundament i penso que d’això no “en fais tout un fromage” sinó que aquest tema “n’est pas de la petite bière” si encara recordeu l’expressió.

La imatge d’avui és de Cucugnan. Bona setmana a tots!

Novament aquesta setmana la meva segona pàtria ha estat notícia i aquest cop per un bon motiu. L’esborrany de llei que proposava el cap del partit de centre-dreta CDU Friedrich Merz i que volia endurir severament la política sobre immigració no ha prosperat. Per tal de poder-lo tirar endavant havia buscat fins i tot aliats a l’ala d’extrema dreta alemanya representada pel partit AFD, Alternative für Deutschland. L’esborrany no s’ha aprovat i a més l’intent a abocat una gens negligible part de la població del país al carrer en manifestacions contra el racisme, contra l’extrema dreta i en general contra l’enderrocament de les bases del sistema democràtic tal i com l’havíem entès a Europa fins ara. Fins i tot a Leipzig hi ha hagut una manifestació i aquesta ciutat pertany a la regió de Saxònia que segueix sent un bastió de l’extrema dreta. Aquesta notícia ha arribat en el moment en què el món té els ulls posats a una política de Trump que fa que els EEUU entrin en una màquina del temps per perdre fites i ideals democràtics. La reacció alemanya m’ha alegrat enormement perquè precisament amb uns EEUU fent el boig, a Europa ens cal mantenir els ideals de drets d’oportunitats per a tots.
I per això mateix segueixo aquesta setmana amb el cap a Alemanya i vull comentar un parell d’expressions més que tenen a veure amb la gastronomia. La primera és la de “Hopfen und Malz verloren” que traduïda vol dir “llúpol i malta perdudes”, es fa servir quan volem dir que hem posat molts esforços en quelcom però no hem aconseguit el que volíem. Va sorgir a l’Edat Mitja i té a veure amb la producció de cervesa que és un procés prou complicat. Quan no sortia bé, llavors es perdia el llúpol i la malta que s’havien invertit en el beuratge. Em recorda una mica la nostre expressió “perdre bous i esquelles” tot i que la catalana implica perdre-ho absolutament tot.
Recordeu que amb la cervesa també diem en alemany “das ist nicht dein Bier” això no és la teva cervesa quan el que volem indicar és que no és assumpte d’una altra persona. I quan algú s’ha posat en un problema en alemany diem “da haben wir den Salat”, aquí tenim l’amanida. Només em puc explicar aquesta locució perquè l’amanida conté diversos ingredients i pot semblar caòtica.
Ara en ve una idèntica a una nostra. És la de “wie Pilze aus dem Boden schiessen”, sortir com bolets del terra. L’alemanya la fem servir igual que la catalana quan apareix ràpidament gran quantitat d’alguna cosa. A Barcelona per exemple han aparegut com bolets botigues de fundes de mòbil. No entenc que n’hi hagi tantes i només puc imaginar que són una tapadora d’algun altre negoci més tèrbol. Sovint n’hi ha de ben menudes on no s’hi veu mai gairebé ningú però amb tres dependents. Per a mi sospitós. També han aparegut “wie Pilze” salons per fer-se la manicura. De vegades penso que ni tan sols amb totes les barcelonines fent-se les ungles podrien viure tots aquests establiments dignament. No obstant es veu que sí subsisteixen.
La següent locució és la de “jemand reinen Wein einschenken”, servir-li a algú vi pur. Aquesta també va néixer a l’Edat Mitja quan els patrons dels establiments on s’hi podia menjar o beure, rebaixaven la cervesa posant-hi o aigua o vinagre per incrementar els seus marges. Avui dia quan diem que li servim a algú el vi pur “wenn wir reinen Wein einschenken”, és quan estem sent sincers inclús quan la veritat pot ser incòmoda o fer mal.
I de la cervesa a les cireres. L’expressió “mit dem ist nicht gut Kirche essen”, amb algú no és bo menjar cireres té un rerefons històric molt simpàtic. Resulta que les cireres eren durant l’Edat Mitja una fruita caríssima i no tothom es podia permetre tenir arbres cirerers. Quan algú en tenia només compartia el preuat fruit amb aquells que li eren més propers i simpàtics. Convidar a algú al jardí de casa a menjar cireres era demostrar un gran estima a una persona. De vegades però apareixia un intrús a qui no se l’havia convidat i llavors quan se’l descobria se’l feia fora escopint-li els pinyols a la cara. Per això quan algú no té gaire bona relació amb algú altre es diu “que no és bo menjar amb ell o ella cireres”.
Ara en ve una altra que també vaig comentar en el seu moment. Té a veure amb la salsitxa, i en especial amb una que s’anomena “Extrawurst” salsitxa extra i que és una especialitat d’Àustria i de Suïssa feta amb carn de vedella, porc, cansalada, all i espècies. La locució és “eine Extrawurst bekommen”, rebre una “Extrawurst” i vol dir rebre un tracte especial i de favor. El meu alumnat sempre vol la “Extrawurst” per exemple. I parlant de salsitxes, recordeu que en alemany quan dieu “das ist mir Wurst”, que literalment és “això m’és salsitxa” significa que ens és igual. Equivaldria al castellà “me importa un comino”.
Quan tenim la intenció de fer la pilota a algú en alemany el que diem és que li untem la boca amb mel “jemand Honig ums Maul schmieren”. Aquí només caldria però puntualitzar que “Maul” és boca però d’animal. La boca dels humans s’anomena “Mund”.
En alemany quan una informació ja no és actual i ja no interessa a ningú diem que és “kalter Kaffee”, cafè fred. Em recorda una mica a l’expressió anglesa “yesterday’s jam” la melmelada d’ahir que es fa servir quan ens referim a la gent a qui s’ignora o oblida quan ja no se’ls necessita més. Un concepte molt trist.
Quan una cosa no acaba de ser perfecta ni gaire bona diem en alemany que no és “das Gelbe vom Ei” que no és el groc de l’ou, és a dir el rovell. Aquesta locució prové del fet que antigament es pensava que la part més nutritiva de l’ou era precisament el rovell.
La darrera d’avui la trobo molt simpàtica. És la de “eine Gurke sein” ser un cogombre, que utilitzem per designar a persones que no saben fer gairebé res. Si no m’erro els francesos designen a aquest tipus de persona amb el substantiu “patate”.
I per avui ja ho tenim. Molt bona primera setmana de febrer a tots i no deseu els abrics que la candelera va riure i això vol dir que tenim fred. Us deixo amb una imatge d’un paissatge alemany.

Després d’unes quantes setmanes dedicant els meus posts al francès, aquesta setmana la meva ment s’ha dirigit de nou a Alemanya. Era inevitable ja que dintre de poc tindran lloc unes eleccions el resultat de les quals ens tocarà de retruc o directament a tots els europeus. I encara s’especula que el partit d’extrema dreta AFD (Alternative für Deutschland) pugui arribar al poder. Més encara quan Elon Musk el va deixar pels núvols a la mateixa premsa alemanya. Molts joves malauradament voten AFD i això és preocupant. No obstant, dissabte 25 unes trenta mil persones van sortir als carrers de Berlin per demostrar el seu disgust amb l’extrema dreta. Això dona esperança. I just també la setmana passada vaig parlar amb dos dels meus amic alemanys per telèfon. I per si fos poc, divendres 24 a la classe de rus em va tocar a mi parlar del tema que havia preparat durant un parell de mesos: els russos alemanys. És obvi doncs que la meva ment estigui automàticament en mode “germànic” i que per això avui torni a parlar d’expressions alemanyes d’ús comú. Aquest cop però vull dedicar-me a aquelles que tenen a veure amb el món de la gastronomia i els menjars. Algunes d’aquestes expressions ja les vaig comentar en altres posts però em dedicaré ara també a donar-ne el context històric.

La primera expressió d’avui és la de “Butter bei die Fische geben”, donar mantega al peix. La fem servir quan volem donar a entendre que anem directe al gra, al que és realment important. És molt curiós que gramaticalment parlant aquesta locució és incorrecta perquè en alemany quan fem servir la preposició “bei”, aquesta ha d’anar seguida d’un datiu. L’article doncs hauria de ser “den” i el substantiu s’hauria de declinar també en datiu i llavors seria “Fischen”. Hauria de ser “Butter bei den Fischen geben” però no s’ha escampat així. Us explico el motiu. L’expressió va néixer al nord d’Alemanya a una zona on no es parla l’Alemany estàndard Hochdeutsch sinó un dialecte que s’anomena Plattdeutsch. És una regió del país on es pesca i es menja força peix. Tradicionalment aquest peix es fregia o es feia al forn i després se li afegia una mica de mantega per acabar-lo de fer més gustós. Pels de fora aquesta manera de fer el peix era un signe de benestar perquè no tothom es podia permetre la mantega. Qui no posava mantega al peix era o massa avar o senzillament no se la podia permetre. Per això quan es volia preguntar per la solvència econòmica d’algú es demanava “tens mantega als peixos?” en plattdeutsch “hat he denn ok Butter bei de Fische?” Els alemanys de parla estàndard van adoptar l’expressió però la van deixar gramaticalment incorrecta perquè no la van declinar segons les regles. Això sí, quan es diu “Butter bei die Fische” es recorda que s’està sent molt directe i per tant es demana a la persona que vagi al que interessa i es deixi de preàmbuls
La segona locució d’avui és la de “abwarten und Tee trinken”, esperar i beure te que també vaig comentar en el seu dia. Per l’aparició d’aquesta locució hi ha tres explicacions plausibles. La primera és que va néixer en el context de l’època que s’anomena “Biedermeier” a Alemanya i que va del 1815 al 1845. En aquest període de relativa tranquil·litat van prosperar els vespres literaris. Durant aquestes vesprades se servia te que molts participants animaven amb un raig de rom. I com més rom se servia, menys interessants eren les converses literàries. Per això es va començar a servir el te —que també era un article de luxe de l’època— el més tard possible i d’aquí allò de “esperar i beure te”.
Una segona explicació per la locució és que va aparèixer en època Victoriana i que com els anglesos són addictes al te i a discutir i sospesar els temes que els amoïnen tot bevent te, llavors sembla lògic que quan hem de tenir paciència diguem “esperar i beure te”. Hem de ser pacients com ho eren els que esperaven que els anglesos decidissin quelcom tot prenent el te.
La tercera explicació és que l’expressió es va posar de moda quan el famós pastor i herbolari Heinrich Ast recomanava a tots els malalts fer repòs i beure te pels nervis. Quan un pacient havia de ser pacient i esperar la seva curació ho havia de fer bevent te.
Totes tres explicacions em semblen plausibles però serà molt difícil arribar a saber quina és la correcta.
La següent locució d’avui que també ha aparegut amb anterioritat al blog és la de “seinen Senf dazu geben”, posar-hi o afegir-hi la pròpia mostassa. Recordeu quan es feia servir? Doncs quan algú ens dona una opinió que no hem demanat o quan algú es posa en alguna conversa que no li pertoca. La mostassa s’ha fet servir des de fa més de 3000 anys per condimentar plats. Sempre ha estat molt preuada i valuosa i com la mantega no se la podia permetre tothom. Als segles XVII i XVIII es volia donar un toc sofisticat als plats utilitzant-la però molts cuiners van acabar destrossant plats per voler-la afegir allà on no tocava. Per això ara quan una opinió o comentari no és oportú diem “seinen Senf dazu geben”.
I quan un no hi veu bé, llavors diem que aquesta persona te tomàquets als ulls. Això ve del fet que quan no descansem ni dormim bé, estem molt lents de reflexos i a més tenim els ulls envermellits. Per això diem “Tomaten auf den Augen haben”, tenir tomàquets als ulls en aquests casos.
La següent expressió m’abelleix especialment. És el que diem quan tot va com una seda. En alemany és “alles im Butter” tot en mantega. I ara podreu deduir que si posem mantega a quelcom, això lliscarà millor. De fet la locució va aparèixer en el context dels mercaders i comerciants de l’Edat Mitja. Ells transportaven vasos i recipients de cristall des d’Itàlia passant pels Alps fins a Alemanya. La mercaderia era molt fàcil de trencar i de fet els mercaders patien pèrdues significatives fins que a algú se li va ocórrer un mètode que es va començar a posar de moda. S’untaven els recipients i vasos en mantega que quan s’enduria oferia una capa de protecció a la mercaderia. D’aquí que quan diem que tot està en mantega el que diem és que tot va sobre rodes.
I a alemanya quan una persona s’ofèn fàcilment se l’anomena “beleidigte Leberwurst”, salsitxa de fetge ofesa. I d’on prové l’expressió? A l’antiguitat es pensava que els sentiments i les emocions es generaven al fetge i quan una persona s’empipava fàcilment es deia que tenia un fetge ofès. Ara bé això de la salsitxa ha acabat sent així per una narració humorística en que s’explica que una salsitxa de fetge —aquest tipus de salsitxa és molt popular a alemanya— va rebentar de ràbia veient que el carnisser treia a totes les altres de l’aigua bullint menys a ella. Sabeu oi que la típica manera de menjar salsitxes a Alemanya és bullint-les oi?
I per avui ja ho tenim. Us desitjo una agradable darrera setmana de gener i fins la propera. Us deixo amb aquesta bonica imatge d’un bosc de prop de Leipzig.

Un dijous més d’aquest gener que està sent molt canviant pel que fa al temps. Ja no sé què posar-me i porto el pla a, b i c sempre amb mi per anar traient i posant segons la temperatura. A més, és el mes de la temuda “cuesta de enero” tot s’encareix, la majoria ha estirat més el braç que la màniga i els primers trenta-un dies de l’any se’ns fan difícils. Per a mi ho està sent però per motius de feina. Estic desbordada amb tasques extra que se’m mengen les hores que em calen per organitzar la meva tasca docent. I entre una cosa i una altra les defenses baixen i he batut el rècord anant a urgències en poc temps. També reconec que no sé acceptar baixes laborals. Quan la doctora o doctor em diu “li donaré la baixa” penso en el daltabaix que hi haurà els dies que no soc a l’escola. El company que em substitueix avorrirà fins la mort als alumnes amb projectes o vídeos per no fer classe i a sobre les tasques d’organització de mobilitat i d’exàmens oficials es retarden i quan torno és per agafar una nova baixa però per angoixa. Per això vaig a la feina encara que sigui a mig gas. Soc d’aquelles a qui el cos ha de forçar a fer repòs donant una senyal inequívoca com seria la que els francesos anomenen “tomber dans les pommes”. Literalment és caure en les pomes però es fa servir en sentir figurat per desmaiar-se. Sembla que en un principi en lloc de les pomes l’expressió hauria estat “tomber dans la pâme”. De fet encara hi ha el verb “se pâmer” en el sentit de defallir i desmaiar-se. Però per etimologia popular potser de la “pâme” van passar a les “pommes” i així ha quedat la locució. En castellà tenim l’adjectiu “pasmado” que ho recorda una mica.
Oi que és curiosa aquesta expressió? Com ja haureu percebut, aquest dijous us vull fer arribar mots i expressions franceses d’ús habitual. La següent és tenir o portar “le cour sur la main” que com haureu endevinat equival a anar amb el cor a la mà. En anglès el cor el portem a la màniga “to wear one’s heart on one’s sleeve”.
I per si voleu dir que algú és un ase o ruc del tot en francès tenen una locució molt simpàtica que és “être bête comme ses pieds” ser ruc com els seus peus. Vàrem especular una mica el motiu d’aquesta expressió i la veritat és que sembla lògic que com que els peus queden molt allunyats del cap sembla no se’ls consideri intel·ligents. De fet nosaltres en català podem dir “sembla que tens el cap als peus” i amb això volem donar a entendre a l’altre persona que no raona gens bé. En anglès l’equivalent a “être bête comme ses pieds” seria “to be dumb as a box of rocks” ser ruc com una caixa de roques i en alemany ja us la vaig escriure una vegada però ara hi torno “dumm wie Brot”, ximple com el pa.
I quan a un li costa entendre les coses perquè no hi sent bé els francesos diuen “être dur de la feuille” ser dur de la fulla. Per aquest fenòmen no conec expressions equivalents en altres idiomes però si el motiu de no entendre quelcom és que el cervell no és prou àgil, llavors els castellans diuen “duro de mollera” i els anglesos diuen “to be a sandwich too short of a picnic” que manca un Sandwich pel pícnic. Pels alemanys això és no tenir totes les tasses a l’armari “nicht alle Tassen im Schrank haben”.
Ara bé una expressió que ens és similar i té un significat molt positiu “après de la pluie le beau temps” després de la pluja el bon temps. Això designa que després d’un període difícil n’arriba sempre un que ens complau. I jo afegiria que precisament sabrem apreciar el bon temps si ha plogut abans, i les vacances si ens hem cansat i els períodes de tranquil·litat quan hem estat molt estressats. El nostres cervell treballa encaixant el món en idees oposades i per tant de vegades és convenient tastar una mica de pluja i mal temps per assaborir el bon temps.
Per avui s’han acabat les locucions però no pas les paraules. La primera és una que em va semblar molt entranyable quan me la van dir “saperlipopette”. Aquesta no pertany a les expressions de carrer que s’empren ja gaire perquè ha caigut força en desús però s’utilitza per demostrar sorpresa i vindria a ser un “caram!” o “redell” o “no m’ho puc creure”. Però adverteixo que no és moderna com les següents que us presento seguidament.
La primera és la de “bourré” per designar algú que va borratxo. I si esteu molestos per algun motiu en francès dieu “chiant”. Un altre mot modern és “chopper” per agafar o prendre. Si voleu anar a prendre una copa podeu dir “on va chopper un coup”. I per avui ja en tenim prou. Espero que seguiu tots bé i que el gener no us estigui costant tantíssim com es va dient als mitjans de comunicació. Bona setmana a tots!

I segueixo avui entestada en fer-vos arribar unes quants paraules més de l’argot francès perquè encara que potser no les pugueu fer servir activament, si més no les entengueu. Ja sabeu que no és possible per a mi fer descans de l’aprenentatge d’idiomes i per tant quan no estic millorant-ne un, estic amb l’altre.
Recordeu que la setmana passada us vaig fer arribar l’expressió “péter la dalle” i “péter la forme”? doncs dissabte passat jo em vaig llevar amb molta energia i tenia l’agenda plena de coses a fer. Com que em vaig despertar no gaire d’hora i havia quedat amb un amic al Club nàutic a les 12:15 vaig haver d’enllestir-me ràpidament per tal de poder fer una sessió de patinatge a la Barceloneta abans d’arribar a la platja del Bogatell per fer un cafè amb ell. Doncs entre els patins i la bicicleta del dissabte matí ci els dos quilòmetres i mig de piscina del divendres vespr el que em va passar és que vaig arribar a casa i tenia la musculatura de tot el cos engarrotada. Per la tarda havia quedat amb un altre amic a l’altre punta de Barcelona i jo notava que seria incapaç d’arribar al local de la trobada. Estava com diuen els francesos “raplapla” és a dir totalment extenuada i sense cap mena d’energia. És clar, l’havia deixada tota entre la piscina i la meva gran superfície de patinatge a la Barceloneta.
Doncs ara ja sabeu que un antònim de “péter la forme” és “être raplapla”. I amb un significat molt proper al “péter la forme” tenim el “n’avoir pas les deux pieds dans le même sabot” que literalment seria no tenir els dos peus a la mateixa peülla. Aquesta segona expressió però no es refereix tant al nivell físic d’energia d’una persona sinó a al seu nivell d’activitat i d’enginy.
Com a tercera expressió d’avui m’agradaria donar-vos a conèixer la d’”avoir du culot”, “culot” aquí l’hem d’entendre com a nervi o l’aplom. En anglès diríem “to have the nerves” a l’igual que en alemany “den Nerv haben” en singular o també “die Nerven haben”. S’empra quan una persona fa quelcom que requereix deixar la vergonya de banda i posar-li molts nassos o senzillament tenir coratge. A mi per exemple em toca sovint “avoir du culot” per dir-li a la patrona què és o no just al seu centre. Estic ja un pèl tipa, que en francès seria “je n’ai marre” de que hi hagi els favorits que s’ho puguin permetre tot fins i tot no venir a la feina o agafar-se vacances en mig del curs i d’altres a qui no se’ns passa ni la més mínima. És a dir que jo “ai du culot” per anar-li recordant a la patrona que si no es tracta el personal de manera justa, pot acabar havent-hi un motí. No s’hauria de partir mai de la premissa que l’ordre de les coses és inamovible i que el que no és just pot seguir sent-ho sense resistència.
Passo ara a les paraules de l’argot que us poden ser útils si aneu a França.
La primera d’avui és molt important perquè els diners no ho són tot, però sense diners tot és res. Es tracta d’una paraula col·loquial per calés, virolles. Seria l’equivalent del que els anglesos anomenen “bucks” per no dir dòlars. Doncs bé, en francès els euros s’anomenen “balle” que com imaginareu sí que literalment és la bala. I dels calés, les virolles o els doblers en baleàric passem a quelcom que també necessitem per la nostra subsistència: la casa o la llar. Els francesos l’anomenen en llenguatge col·loquial “barraque” que és exactament allò al que sona. Els alemanys en aquest sentit s’assemblen una mica als francesos perquè l’anomenen “die Hütte”, la cabana. Tanmateix no tenen el costum arrelat d’anomenar casa seva de manera despectiva. I per tenir diners i casa si no som fills de rics ens toca treballar. Per la feina també tenen una paraula col·loquial que és “boulot” i treballar familiarment s’anomena “bosser” que seria com el castellà “currar”.
Recordeu com era fam en francès d’argot? Doncs era “dalle” i d’aquí que a l’entrepà se’l pugui anomenar “casse-dalle” també i que si esteu morts de gana pugueu dir “je pète la dalle”. Doncs el verb familiar per menjar és “bouffer”. I pels amants dels llibres no podria faltar un mot per ells “bouquin”. El llibre anomenat en francès “bouquin” no seria equivalent a res dels nostre idiomes català o castellà amb el que ho pugui comparar. En castellà podem anomenar a un llibre “tocho” però llavors volem connotar que és feixuc. “Bouquin” posa èmfasi a la seva qualitat o bé antiguitat. Que tinguin una paraula familiar per llibre a mi ja me’ls fa automàticament simpàtics.
Hem parlat ja de moltes coses del nostre entorn quotidià, la gana, el menjar, la feina, els diners, la casa i ara manca una que no tothom té però que per a mi sí que és important: el cotxe. Aquest mot a mi em sona una mica estrany “bagnole” així doncs “la bagnole” és el que els castellans anomenen “el carro”. En alemany hi ha un terme també familiar per designar un cotxe vell “Kiste” que literalment és caixa però és molt despectiu.
Com que hem parlat de fam i de menjar i perquè veieu com de complex i exacte és el francès col·loquial, no podria acabar sense fer-vos saber que els francesos tenen un verb per designar l’acció de menjar amb molta gana i de manera molt poc elegant. És el “bâfrer”, el nostre manducar que ha caigut en l’oblit.
I ja no tenim per avui. Si seguiu el meu blog i us agrada i el llegiu regularment ara només em queda dir-vos “cimer” que en verlan, és a dir en el llenguatge urbà jove que posa les síl·labes del revés vol dir “gràcies” i afegeixo que espero que fins la setmana propera. Bon descans a tots.

S’han acabat les festes de Nadal i molt probablement també els excessos. Fa poc vaig anar a la farmàcia a cercar gotes pels ulls i la prestatgeria de dalt de tot estava plena d’antiàcids com l’Almax perquè durant aquestes vacances molts mengen més del compte i després han de recórrer a la ciència per contrarestar els malestars. I de la mateixa manera que s’ha menjat potser més del que toca, s’ha gastat potser més del que caldria i també alguns hem aprofitat per descansar i recuperar hores de son. Jo particularment he gaudit molt de poder ser al carrer durant les hores de sol, de ventilar-me, de poder dedicar temps a la lectura i als meus gats i les plantes i de passar estones al sofà llegint sense que se’m tanquessin els ulls massa ràpidament. I tanmateix tornar al ritme de la feina no va malament. Això mateix em comentava una amiga meva fa poc. I és que el treball ens porta una disciplina i un contacte social que potser altrament no tenim. Avui retorno una mica a la temàtica que m’ha ocupat darrerament: el francès. Aquest dijous us duc unes expressions més que m’han semblat originals i paraules de l’argot juvenil que he sentit i que es fan servir molt. Sempre he pensat que estudiar el llenguatge reglamentari està molt bé, però hem de saber també el que es parla al carrer. Sense anar més lluny la meva professora de rus ens va explicar fa poc que la seva filla sap parlar aquest idioma gràcies a ella. L’ha escoltat a casa de boca de la seva mare i la seva àvia. I aquest any ha fet un viatge llarg per diversos països d’Europa i en alguns d’ells hi ha trobat russos amb qui s’ha pogut comunicar perfectament. No obstant, aquestes noves coneixences li han dit que parla un rus molt bo però que és el rus de les àvies. És d’aquesta manera perquè la seva mare fa anys que va deixar el país i no està al cas del llenguatge que s’utilitza ara al carrer i de les locucions que es posen de moda. I això pot fer que el discurs de la seva filla hagi semblat encarcarat.
Sense voler adoptar tot el que surt i és incorrecte, sí que penso que cal saber també com parla la gent del carrer quan el grau de familiaritat és alt. Per això doncs dedico el post d’avui a aquest llenguatge que no és ni de bon tros literari.
Començo amb una frase feta, la de “c’est l’hospital qui se fout de la charité” que literalment vol dir que és l’hospital que se’n fot de la caritat. Es fa servir quan algú està criticant algun defecte d’una altra persona que té un mateix. Jo per exemple em guardaré prou de dir res dels mandrosos perquè a mi només em surten feines extres que rebutjo per tal de poder tenir temps per les meves activitats de lleure. Penso que és important tenir una feina per pagar el que ens cal però no vull viure només per treballar. Per tant si veig que hi ha gent que es pot permetre no treballar tantíssim, no els criticaré pas. Jo no tindria cap ganes de tenir dues feines. Amb una en tinc prou.
La segona expressió d’avui va aparèixer al voltant del 1912 en el món de la hípica. És la de “les doigts dans le nez” que literalment vol dir amb els dits al nas. L’emprem quan quelcom és molt fàcil de fer i no requereix cap esforç i seria similar al nostre bufar i fer ampolles. La tercera i darrera locució d’avui és la de “le jeu vaut la chandelle”, el joc val l’espelma. El significat és que quelcom val la pena córrer el risc. Prové del segle XVI quan encara no hi havia enllumenat elèctric i quan ja deixava d’haver il·luminació natural calia encendre espelmes. L’expressió va néixer dins el món dels jocs i dels ludòpates. Aquests jugaven a cartes o daus en sales i per la nit havien d’encendre espelmes i era tot un luxe. Si el joc però anava bé i la fortuna afavoria el jugador, llavors deien que el joc valia l’espelma, és a dir que valia la pena arriscar-se.
Passo ja a l’argot i començo per un mot que he sentit cada estiu a França en un anunci radiofònic. “Pote” designa un amic o amiga però no molt proper, no d’aquells a qui els explicaríem secrets. I ara potser us demanareu en quin anunci radiofònic surt aquesta paraula. Doncs bé en un en què es diu que quan se surt amb els “potes” amb els amics, n’hi ha d’haver un que no beu per tal de poder conduir i portar a casa als altres amb seguretat. És un anunci que està enfocat a gent jove tot i que jo al nostre país veí he estat testimoni de molts accidents a causa de l’alcohol i els conductors no eren de la primera volada. He vist des de vehicles entrar a tota pastilla a un carreró sense sortida i encastar-se a la paret, fins carregar-se un piló del carrer i deixar mig morro del cotxe a la vorera. Fins i tot vaig veure un camió de les escombraries xocar contra un cotxe mentre intentava girar. No em puc explicar tots aquests accidents sense el consum d’alcohol.
I ara passem a la paraula que podem comparar amb el nostre “tío” castellà i que és en francès “gros”. Així doncs si sentiu que un home anomena a un altre “gros” no li està dient que el considera gran de dimensions sinó que és un sinònim d’una altra paraula de l’argot “mec”. Jo he escoltat molt més sovint mec que no pas “gros”. Potser aquesta darrera és més recent.
El que sí he sentit sovint és el verb “kiffer” que s’empra quan volem dir que quelcom ens agrada molt. Seria com el ja passat de moda en castellà “molar”. Jo per exemple podria dir “Je kiffe passer mes vacances en France”, és a dir que m’encanta passar les vacances a França. No hem de confondre aquest “kiffer” amb el “kiffen” alemany que s’empra única i exclusivament per designar el fet de fumar marihuana. El següent mot d’argot prové de l’àrab i és “meskine”. Literalment en àrab vol dir pobre i d’aquesta paraula àrab tenim el castellà “mezquino” en el significat de pobre d’esperit i malintencionat. Doncs els francesos empren “meskine” quan una persona està feble. Un exemple seria “meskine, ce mec a dû travailler 14 heures chaque jour” que podríem traduir com “pobre, aquest noi ha hagut de treballar 14 hores cada dia”. Per cert, l’ús de “meskin” és una cosa que tenen en comú el francès modern i el menorquí perquè a Menorca en comptes de pobre o pobret es diu mesquí.
I passo ara a allò que ens serveix per parlar del context de la festa. En primer lloc en argot els francesos denominen l’alcohol “tise” i quan un ha ingerit massa “tise” l’endemà té “guele de bois” boca de fusta o boca seca produïda per l’excés de begudes d’aquest tipus.
La següent paraula prové del llenguatge literari però ara s’utilitza en el llenguatge col·loquial. És l’adjectiu “blasé” que vol dir desencantat o desinteressat. Tinc un amic que podria dir que està tan “blasé” del món de la política que diu que no vol perdre més el temps votant. És un adjectiu que denota un estat de l’ànim molt negatiu perquè la persona que ho està ha quedat insensibilitzada.
La penúltima expressió d’avui és la que diem quan tenim molta gana en francès : “je pète la dalle” és a dir que estic morta de fam. El verb “péter” és molt productiu em sembla en aquest idioma. Dir “je pète la forme” vol dir que tenim un excés d’energia i que estem de bon humor. Espero de debò que jo i vosaltres la puguem fer servir sovint aquest 2025.
Molt bona setmana a tots!