Ja fa més de dos anys que a l’escola no tenim enllaços sindicals. Això passa per dos motius, per una banda a l’equip directiu no els interessa que ens organitzem per tal de demanar que es compleixin amb els nostres drets i per altra banda ha costat molt trobar gent disposada a fer-se malveure davant dels caps per garantir unes condicions justes. I de fet he estat jo qui ha anat darrere de que hi hagi eleccions i qui ha cercat candidats perquè a la llista hi hagi un total de tres persones que és la quantitat requerida per tenir un comitè d’empresa. No hi ha casa sense fum i ho sabem, però em sembla lògic i necessari intentar canviar allò que sé que s’ha de canviar per afavorir una mica l’ambient de treball. I és que considero que en aquest país sabem tots criticar i deixar la gent com un drap brut però no sabem mobilitzar-nos ni tenim gaire empatia ni companyonia, ni el que els alemanys anomenen “Zivilcourage”. No cal anar gaire lluny per veure-ho clar. El que va passar ara fa una mica més d’un any amb la Dana i la gestió de Mazón va ser una vergonya. El mínim que calia exigir seria la destitució del polític i probablement una pena de presó per la negligència en la gestió de l’emergència. Hi ha hagut protestes? Sí, però per la magnitud del que va passar van ser moderades. A molts altres països la ciutadania sap reaccionar de manera proporcionada. El primer de novembre precisament llegíem la notícia de que milers de joves havien sortit a protestar per l’esfondrament d’una estació de tren en què van morir setze persones. Això passava a Novi Sad. Els habitants de Sèrbia estan tips de la corrupció i reclamen unes eleccions anticipades. I no n’hi ha per menys. A mi el que em fa bullir la sang és que un Mazón segueixi podent passejar tranquil·lament pels carrers amb tots els morts que té a la seva consciència. Però de sortir massivament nosaltres res de res. Som ovelletes pacífiques.
França també es un país de protesta, se sap de sempre. I a més sovint són originals a l’hora de fer-ho. Per exemple el 10 de setembre del 2025 els motoristes de França van iniciar una protesta pel fet que es demanava que els vehicles de dues rodes equiparessin el que pagaven de peatge amb els de quatre rodes. Evidentment el desgast i erosió que provoquen les motos no és el mateix que el dels cotxes. L’associació FFMC (Fédération Française des Motards en Colère) va impulsar la campanya que tenia com a objectiu donar visibilitat a la seva veu. El que van fer va ser començar a pagar el peatge amb monedes d’un i dos cèntims produint unes cues impressionants a la zona de peatge. La protesta va ser efectiva i el govern es va haver de replantejar la mesura. En català diem “qui no plora no mama” i tenim raó. Estem però en aquest país acostumats a les múltiples trampes dels directius d’empresa i poca gent gosa alçar la veu. Un amic que treballa per una gran empresa automobilística alemanya em va dir fa poc que després d’haver estat a la fàbrica i l’empresa a Alemanya en tornar s’ha adonat que som molt poc organitzats a l’hora d’expressar crítica.
I de trampes les empreses en fan i a més si ens poden fer treballar de més o estalviar-se uns cèntims ho faran. Aquí com a tot arreu probablement. Tanmateix aquí no ens revoltem.
Suposo que nosaltres mateixos ja ens considerem país de trampa i tramposos i avui vull dedicar el meu post a locucions que designen enganys o maneres d’enganyar. Us en presentaré en els tres idiomes avui i la setmana vinent.
Començo per l’anglès amb la de “pull de wool over someone’s eyes” estirar la llana sobre el ulls d’algú és a dir tapar-li la visió per tal que no pugui adonar-se del que passa realment. Acaba significant manipular a algú per fer-li creure quelcom que no és. M’abelleix especialment la locució anglesa “lead someone up the garden path” portar a algú cap amunt fins el camí del jardí. Té la mateixa idea d’engalipar a algú, un verb català que m’agrada també moltíssim.
Quan algú o un govern intenta generar una cortina de fum per confondre el públic i desviar l’atenció del que és realment important en anglès diem “smoke and mirrors” que tot és fum i miralls i el que nosaltres anomenaríem prendre el pèl a algú és “to take someone for a ride”. Això é el que em va passar a mi quan em van dir que les reunions de la xarxa de mobilitat són els dimecres matí, justament el matí que tinc lliure, quan jo després treballo de 15:00 a 21:00. Per compensar aquestes hores que faig fora d’horari el director del centre va proposar deixar-me marxar abans a casa, és a dir sortir a les 19:20 i deixar de fer l’hora Erasmus i la permanència. Però això el que implica és que aquestes dues hores que per mi són de feina de preparació de classes o d’organització Erasmus les acabaré fent a casa i per tant vaig dir que aquesta no era la solució. Evidentment el que volia l’empresa era “to take me for a ride” cosa que no vaig acceptar.
Un concepte molt útil amb una locució anglesa que no té una traducció gaire original és la de “string someone along” . Un “string” és un cordill o fil i “to string someone” és portar algú lligat amb un cordill. Aquesta locució vol dir donar a algú falses esperances. Jo crec que tots hem estat en aquesta situació de que algú ens ha donat falses esperances fins que ens hem cansat, oi? I si algú juga al que en català anomenem “a la puta i la Ramoneta” llavors en anglès és “to play double game” molt directe i sense floritures. Una locució molt similar a la de “pull wool over someone’s eyes” és la de “throw dust to someone’s eyes” és a dir llençar sorra als ulls d’algú.
Si l’engany es refereix sobre tot a trampes en els comptes d’una empresa el que diuen els anglesos és “to cook the books” que literalment és cuinar els llibres, és a dir falsificar els llibres de comptes. I per avui ja en tenim prou. La propera setmana seguiré amb aquest tema amb més locucions sobre l’engany i el frau en francès i alemany. Bona setmana a tots.

Estem a un tres i no res de la celebració del Tots Sants que no és res més que una cristianització de la tradició pagana del Samhein que celebraven els celtes a Irlanda, Escòcia i Gal.les. El Samhein marcava el final de la collita i el començament de l’hivern. Pels celtes era un moment en que els dos mons, el dels vius i el dels difunts es barrejaven i per això les ànimes podien tombar altre cop al nostre món. Per a ells l’any es dividia en dues meitats, la fosca que correspon als mesos d’hivern i la lluminosa de primavera i estiu. El Samhein representava molt probablement l’any nou celta. Curiosament per a ells el dia començava no pas a trenc d’alba sinó precisament quan es feia de nit. Era un moment prou marcat perquè la gent es preparava per l’hivern, es celebraven tiberis amb menjar i begudes abundants, es pagaven els deutes i se celebraven judicis per assegurar justícia. La gernació d’irlandesos que van arribar als EEUU i que van dur amb ells aquesta tradició van ser els responsables de l’explosió del Halloween. Però tots Sants i el Nadal, que pels germànics era el Yule, no són les úniques tradicions associades a l’època de la foscor. No sé què representa per a vosaltres l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern però per a mi conserven la màgia ancestral del període en què a causa del temps poc favorable, tendim a la introspecció i potser a l’anàlisi del present. Particularment trobo la tardor i l’hivern força inspiradors. I em penso que els anglesos també troben aquestes estacions prou romàntiques perquè tenen expressions que ho demostren. La primera és la de “to turn overn a new leafe” que vol dir començar de nou o canviar d’actitud o hàbit, com si fóssim una fulla d’un arbre que cau per deixar-ne sortir una altra. Aquesta expressió m’abelleix especialment. Hi ha a la tardor certs fruits de la terra que ens evoquen aquesta estació. Una d’ella és la carabassa. La veiem ara per tot arreu com a objecte de decoració i la veurem en forma de Jack-o’-lantern com a símbol de Halloween. No obstant els britànics tenen una locució molt castissa que prové del conte de la ventafocs. Recordeu que la fada madrina va convertir una carbassa en carruatge per a la noia i aquest carruatge es va convertir de nou en carbassa després de mitja nit. Era mitja nit oi? Doncs quan els anglesos volen dir que se’ls està fent tard i han de marxar a casa o anar al llit diuen “turn into a bumpkin” convertir-se en una carabassa. A mi per exemple no m’agrada gens anar a dormir tard i per això li dic al meu amic anglès que no vull sortir gaire de nit perquè “I turn into a bumpkin pretty early” em torno carabassa d’hora. I parlant de carabasses no sé si sabeu ja que a una persona amb costums provincianes, de poble vaja, els anglesos l’anomenen “country bumpkin” carbassa de poble. Els alemanys designarien a una persona així amb “Landei” ou de camp.
Pels anglesos els “autumn years”, els anys de tardor són aquells que precedeixen la senectut just després de la jubilació. I el contrari pels anglesos són els “salat days” els dies amanida, una expressió que va encunyar Shakespeare. Aquest darrer cap de setmana per exemple he anat a Tossa a celebrar el 71 aniversari del meu amic del Poblenou, ell està als seus anys de tardor. També molt típica de la tardor és la castanya. Doncs quan algú explica una història, un acudit o una anècdota una vegada i una altra, això que explica esdevé una “old chestnut” una castanya vella.
I com ja us he dit abans, el Samhein celebra el final de la collita i pels anglesos el “harvest time”, el temps de collita és aquell en què finalment veiem els fruits dels nostres esforços i perseverança. De la mateixa manera si traiem profit de l’esforça fet diem “reap the harvest” recollir la collita.
Tenim els catalans un símbol del Nadal i de l’hivern que ens deu venir de la tradició pagana del Yuletide. L’arbre, o en la seva falta el tronc, esdevé un símbol d’abundància i del poder de regeneració de la terra. Per això diem a la canalla que ha d’alimentar el tió per fer-lo cagar després. Estem senzillament dient als nens que han de cuidar de la mare natura perquè doni després els fruits pertinents. D’expressions amb la paraula “tronc” en anglès en conec dues. La primera és la de “as easy as falling off a log” tan fàcil com caure d’un tronc, que vol dir que quelcom és molt fàcil. La segona és “sawing logs” que literalment vol dir talant arbres i és una expressió humorística que es refereix al soroll que fa algú quan ronca.
Però no només els anglesos tenen locucions referents a la tardor. Els alemanys quan diuen “es wird Herbst” que literalment vol dir esdevé tardor, el que designen és que s’acaba una etapa i ve el declivi o el recolliment. I els francesos també tenen les seves expressions de tardor. Quan diuen que alguna cosa “tombe comme des feuilles” el que volen dir és que disminueix ràpidament o cau en abundància. I també típic de la tardor és el vol de les aus migratòries i per això quan algú comença un nou projecte o empren un viatge els francesos en diuen “emprendre son envol”.
I si associem la tardor als núvols llavors la següent locució és perfecta perquè quan els francesos veuen l’esperança en quelcom o tenen un moment d’alleujament de tots els problemes en diuen “éclaircie dans les nuages” les clarianes entre els núvols.
Per avui només em manca desitjar-vos una bona castanyada i una bona celebració de Tots sants.

Una setmana més dedico el post a expressions sobre el món dels animals, els nostres companys de planeta a qui encara hem d’aprendre a respectar. Jo per exemple estic aprenent de nou amb el Sucre que els animals tenen caràcters diferents i distints. El Safrà va acceptar i adoptar el Sucre poc després d’haver-lo vist. Podríem dir que li vaig notar de seguida els seus instints paternals. Al Sugus li està costant més probablement perquè té por de que el menut de la casa li resti a ell protagonisme. Els primers dies de tenir aquí el Sucre el Sugus va deixar de parlar-me. I això que ell és molt comunicatiu, sobre tot quan he de marxar per la tarda perquè no li agrada veure’m marxar de nou i em segueix fins a la porta protestant. Doncs quan va venir el Sucre a viure a casa ho va deixar de fer durant uns dies. Ara encara espero que torni a prendre la iniciativa de venir a la meva falda quan soc al sofà fent per exemple els deures de rus. Just dissabte passat, sis dies després de l’arribada del Sucre ho va tornar a fer. Ara els tres hem de trobar el nostre equilibri i jo intento que tots els meus felins sentin que són igualment importants per a mi. Potser trigarà una mica. Poc a poc s’ha d’anar veient quin caràcter té el petit. De moment és valent i molt mogut però pot anar canviant a mida que creixi amb nosaltres.
Dels gats ja he escrit diversos posts. La visió que en tenen les diverses cultures és molt diversa. Sembla que a nosaltres ens sembla que quan estan tots junts poden ocasionar molt de desordre. Ho dic per això de l’expressió “ésser un orgue de gats” és a dir una reunió caòtica. Quan algú és molt inquiet els francesos diuen “être comme un chat sur des braises” que literalment vol dir ser com un gat sobre les brases. M’abelleix també l’expressió italiana “non svegliare il gatto che dorme” en el sentit de no provocar problemes innecessaris. Aquesta locució és molt propera en significat a l’anglesa “let sleeping dogs lie” deixar que els gossos que dormen segueixin ajaguts. L’anglesa implica fortament no remoure cap incident del passat que pugui tornar a portar cua, és a dir conflictes. Els anglesos veuen els gossos com animals imprevisibles que en qualsevol moment poden mossegar. Els italians els gats com a felins que amb les seves urpes poden emprenyar-se i defensar-se esgarrapant. I parlant de gossos, justament la setmana passada vaig veure a la pàgina de Gats i Gossos rescat que la meva gosseta favorita, la Senna, havia estat finalment adoptada. És curiós com un peludet tan dolç i dòcil com ella encara no havia tingut la sort de trobar família. El que té de dolent fer de voluntari o voluntària a una protectora és que agafes afecte als animalets que hi són de seguida i pateixes veient que no surten en adopció.
Però avui no volia parlar només de gats i gossos sinó d’altres animals i del que representen en les expressions idiomàtiques franceses. La mula és per als francesos un animal molt tossut i per això quan algú és molt cabut diuen que té “tête de mule”. Jo només he conegut un francès prou bé i resulta que era la típica persona de qui es pot dir que té “tête de mule”. Només veia el seu argument i no era capaç de baixar del burro ni tan sols quan li presentaves contra arguments diàfans. És molt cansat tenir aquest tipus de persona al voltant i es fa difícil relacionar-se amb ells a la llarga. Les persones tossudes fan patir molt els altres. En canvi el cavall es considera un animal molt noble però en francès si diem “être à cheval sur” vol dir que som molt exigents i puntimirat amb un tema determinat.
Quan algú té una febre molt alta els francesos diuen que té “fièvre de cheval” i dels cavalls a les someres perquè en francès “faire tourner en bourrique” vol dir molestar a algú fins fer-lo empipar o tornar boig. A mi per exemple a la feina m’han fet “tourner en bourrique” perquè durant tres anys seguits em fan fer la feina per repetir-la el curs següent. Des de que treballo a l’escola on soc hem canviat un fotimer de vegades l’aula virtual. Cada cop que ho fem l’hem d’organitzar de nou. L’any passat la vam haver de reorganitzar perquè l’equip directiu volia que tinguéssim les activitats proves i projectes en una secció i els recursos en una altra. L’any anterior ens havien fet posar les proves en una secció diferent. L’any passat posar activitats, proves i projectes plegats però els recursos en una altra secció. Enguany volen els recursos juntament amb les activitats, proves i projectes. O sigui que tot l’esforç de reorganització de l’any passat no m’ha servit per a res. Doncs bé, l’any passat ens van fer canviar totes les fitxes per posar-hi el logotip del centenari. Si tinc més de dues-centes fitxes ja veieu quina tasca vaig haver de fer que no implicava en el més mínim una millora de les meves classes sinó que era pur maquillatge. Doncs bé, aquest any hem tornat a canviar el logotip i hem de fer exactament el mateix. Una presa de pèl que em fa “tourner en bourrique” si voleu que us digui la veritat. I parlant de mules de nou, a la feina podria dir que estic “chargée comme une mule” carregada com una mula no en el sentit físic sinó en el sentit de tasques a fer. O sigui que hauré de prioritzar. Francament el curs passat ja vaig perdre molt temps canviant el classroom. Ara no vull ser el que els francesos anomenen “l’oie blanche” l’oca blanca en el sentit de la persona innocent i crèdula a qui li prenen el pèl. Aniré fent les tasques de maquillatge en la mesura en què pugui i avall. Parlàvem però amb el cavall. Una expressió molt interessant és la de “monter sur ses grands chevaux” és a dir muntar sobre els seus grans cavalls que denota aquella situació en què una persona es deixa endur massa ràpid per les seves emocions o té una reacció desmesurada.
I si pel contrari estem mimats i consentits i tenim una vida de rei o reina estem el que diuen els francesos “comme coq en pâte” com un gall en pasta però hem d’entendre aquest “pasta” com una massa delicada que fa que el gall se senti agombolat.
En el seu moment ja us vaig comentar l’expressió de “froid de canard” el fred d’ànec que es refereix a un fred intens com el que passaven els caçadors per poder finalment portar vianda a casa.
I si passem d’un tema a l’altre sense que un o l’altre tinguin relació diem certament “ passer du coq à l’âne” anar del gall a l’ase. Aquesta locució em sembla senzillament deliciosa.
Les dues darreres d’avui us sonaran força perquè s’assemblen a les nostres. Quan ens llevem d’hora els francesos diuen “au chant du coq”, amb el cantar del gall, i si ens en anem d’hora al llit ho fem com les gallines “se coucher avec les poules”. I per avui ja ho tenim altre cop. Caldrà anar pensant en la castanyada i els panellets oi? Les imatges d’avui de la meva família felina, aquells que només em donen alegries: el Safrà, el Sugus i el Sucre.

Segueixo avui amb el tema de les expressions animals. Ens vam quedar amb una vaca pixanera per indicar que plou molt. A Alacant i València tornen a estar d’alerta pels aiguats. És a dir que allí plou “comme vache qui pisse”. Però com que han après del gran desastre ara si més no avisen a tothom i se suspenen les activitats per evitar altre cop el desastre que encara recordem tots. A Vila-real la meva amiga va rebre la notificació de no anar a la feina per si de cas. En fi, figues d’un altre paner.
Doncs recordeu que en francès per dir un sinònim de “carrément” com a totalment o amb tota certesa, tindríem el “vachement” que po rta com a arrel la nostra estimada vaca. Fins aquí podríem dir que aquestes dues expressions són neutrals. Però si en canvi diem en francès que fem une “vacherie” vol dir que li juguem una mala passada a algú. Jo per exemple em vaig plantejar si estaria fent una “vacherie” al Safrà i al Sugus portant-los a casa la Sucre, una gateta de dos mesos que vaig pensar que podria ser una bona companya. Més que res perquè el Safrà té molta energia tot i ser més gran i el Sugus no sempre està per jocs. I també seria una “vacherie” per exemple si dos companys compren un número de la loteria entre dos però pel motiu que sigui un no li arriba a donar a l’altre el bitllet o la papereta del número. Llavors imagineu que el número surt guanyador però el que disposa de la papereta es nega a compartir el premi amb el seu amic amb qui havien decidit partir-se el dècim i el premi. Malauradament aquesta és una situació molt més comú del que podeu pensar i de fet jo fa anys que vaig tenir un estudiant de màrqueting a qui li va passar. I no va compartir el premi. Com us podeu imaginar l’amistat va anar a fer punyetes.
I la darrera expressió “de vaques” avui és la de “manger la vache enragée”. Literalment vol dir menjar la vaca enfurismada però el significat d’aquesta expressió no és de fàcil deduir. Vol dir que a una persona li ha tocat passar una vida plena de privacions a causa de la pobresa. Hi ha moltíssima gent al món que ha de passar-s’ho malament durant tota la vida però n’hi ha que només “mangent la vache enragée” durant els anys d’infantesa i joventut. D’algun d’ells ni tan sols ens ho imaginaríem. Per exemple de Leonardo di Caprio. El va criar la seva mare tota sola en un ambient molt marginal de Los Angeles. Altres exemples són les cantants Maria Carey i la Jennifer López. La primera va patir a més de penúries econòmiques, discriminació per ser filla d’un matrimoni interracial. La segona dormia al sofà de l’acadèmia de dansa a Manhattan perquè no podia pagar-se un allotjament.
I deixem les vaques. Els francesos com nosaltres, si abordem una qüestió o tasca abans de que esdevingui un problema diuen agafar el toro per les banyes “ prendre le taureau par les cornes”. Jo per exemple és el que penso fer amb les portes de casa meva. Com que són tan velles de tant en tant me’n queda una de tancada i he de fer venir el serraller a que me l’obri. Ja m’ha passat dues vegades i la veritat és que he quedat ben servida. Per això aquesta setmana compro el mecanisme interior per a totes i els canviaré abans de tornar a tenir alguna desgràcia. Aquest diumenge passat per exemple vaig portar una gateta petita a casa en acollida. La volia tenir al despatx i en tancar la porta després no la podia tornar a obrir. Això ja em va passar fa uns mesos i aquest cop amb l’experiència ja vaig saber a qui trucar. En vint minuts la va tenir oberta. Però ja no permetré cap altre incident i canviar els mecanismes dels panys és agafar el toro per les banyes.
La següent ja us la vaig dir fa temps i té una equivalent idèntica en anglès. És la de “metre la charrue avant de les boefs” que és posar l’arada davant dels bous. Completament inútil oi? Els anglesos però diuen “to put the cart before the horse” és a dir posen l’arada davant del cavall. En tot cas aquesta expressió es dedueix fàcilment perquè vol dir que comencem les coses per un ordre que no toca o fem les coses precipitadament.
I els pobres porcs, aquells éssers tan altament intel·ligents, sembla que no tenen bona fama a França tampoc. Quan un menja malament es diu que “mange comme un porc”, si algú té mal caràcter té “caractère de cochon” i si algú no se sap comportar es diu que és un “gros porc”. Heu de saber que en francès el mot “porc” és molt més pejoratiu que el de “cochon”.
Per a nosaltres en català i castellà l’ovella té un caràcter d’animal dòcil i fins i tot un pel babau. Per això “être un mouton” vol dir seguir a algú altre cegament. No gaire original. Però en canvi sí és original l’expressió “revenons a nos moutons” que es fa servir quan algú ha divagat del tema principal i ha de tornar al que importa.
Toca ara parlar de cabres o cabirols. El “bouc émissare” és el cabirol que carrega amb totes les responsabilitats i les culpes de quelcom encara que no en sigui culpable. És el que els anglesos anomenen “scapegoat”, sent “goat” també cabra. I és veu que a les pobres se les culpa sempre de tot perquè els alemanys també anomenen “Sündenbock” és a dir la cabra dels pecats al que s’acusa sense ser culpable. És el castellà “chivo expiatòrio”, que nosaltres anomenem “cap de turc”. I bé. Si en francès diem “devenir chèvre” volem dir que estem estressats i desorientats i no sabem quina decisió hem de prendre perquè les informacions que rebem són contràries.

I precisament dijous passat vaig dedicar un post als animals i als animalistes però com que no escric el blog el mateix dia de la publicació no vaig tenir temps de reacció. El dimecres 1 d’octubre va morir la Jane Goodall, la dona que va fer sentir al món que els animals eren els nostres companys de planeta i iguals. Se la coneixia per la seva recerca dels ximpanzés però el seu animal favorit era el gos. I en sabeu el motiu? Perquè deia que els primats eren molt propers als humans i n’hi havia de simpàtics i d’antipàtics, en canvi els gossos donaven amor incondicional. Sovint se la veia fotografiada amb peluts canins i afirmava que va aprendre molt d’un gos que vivia a un hotel proper i va esdevenir un gran company i mestre seu: el Rusty. Hi ha molts aspectes admirables d’aquesta dona tan humil i tan entranyable però la seva defensa per la natura i el planeta i la seva manera acèrrima d’afirmar que els animals tenen personalitats pròpies i sentiments han fet de Jane Goodall una referent per a mi.
I torno avui als animals però des del punt de vista lingüístic per dur-vos més locucions en què surten ells com a protagonistes. Em centraré avui en la llengua francesa. Aquest tresor que he redescobert fa poc i que trobo immensament bonic tot i que aprendre aquesta llengua no em portarà gaire lluny.
Per ser una mica endreçada avui us escric primer les expressions que recordareu fàcilment perquè són calcades a les nostres o potser les nostres a les seves, qui sap? La primera és la de “chat échaudé craint l’eau froide” és a dir que el gat escaldat de l’aigua freda en fuig. No cal que us n’expliqui el significat oi? La següent és la de “la nuit, tous les chats sont gris” que en castellà és “de noche todos los gatos son pardos”. El que vol dir és que per la nit tot s’assembla però els francesos també empren aquesta locució quan signifiquen que una situació és confusa i un es pot equivocar fàcilment. De la mateixa manera que nosaltres els francesos diuen “s’entendre comme chien et chat” és dir estar tot el dia com gat i gos. Recordeu que els anglesos també la tenen perquè molt sovint aquestes dues espècies no es duen gaire bé. No obstant si un gat i un gos creixen plegats poden esdevenir amics inseparables. Quan posem fil a l’agulla i afrontem un problema ràpidament els francesos i nosaltres diem que agafem el toro per les banyes “prendre le taureau par les cornes” i com que els toros i els bous són símbols de força, si algú està fort com un toro els francesos en diuen “fort comme un boef”, fort com un bou. I si un menja malament també diuen que menja com un porc “manger comme un porc”. I fins aquí les similituds que són fàcils de recordar. Passo ara a les expressions més genuïnes.
La primera és la d’“appeler un chat un chat” que significa dir les coses pel seu nom o parlar clar i català. Els anglesos en diuen “to call a spade a spade” és a dir anomenar a una pala, pala. I els alemanys en aquest cas no són gaire originals i diuen “Klartext reden” parlar amb text clar. En el món de l’educació ens caldria algú que digués amb contundència que per avançar hauríem de tornar una mica a la disciplina de la classe de fa uns anys. I que per educar els pares no poden deixar que els fills facin sempre el que volen perquè només se’ls educa si se’ls ensenya on hi ha límits. Si deixes que el teu fill o filla miri vídeos a Instragram o Tik Tok fins que ell o ella vulgui, resulta que estàs deixant la seva educació en mans dels “influencers”. Però això que sap tothom s’hauria de dir amb contundència i eficàcia i ningú ho fa de moment.
Quan tinc la veu ronca perquè estic per exemple refredada, els francesos en diuen “avoir un chat dans la gorge” tenir un gat a la gola. Els alemanys però en comptes d’un gat tenen una granota a la gola igual que els anglesos. Per alguna cosa comparteixen arrel comú aquests dos idiomes, no?
De la següent ja us en vaig parlar fa temps “quand le chat n’est pas là, les souris dansent” quan el gat no hi és els ratolins ballen. Es refereix al fet de que quan hi ha absència d’autoritat s’aprofita per fer el que no toca. Sovint és el cas del món de l’empresa. Si el patró o patrona no hi és, els empleats potser marxen abans. I la que us explico ara s’assembla a una nostra però no és ben bé igual. És la de “donner sa langue aux chats” donar la llengua als gats que és quan no volem dir res sobre un tema determinat o senzillament no sabem la resposta de quelcom i no ens volem pronunciar.
Com que els animals no han tingut mai la consideració que tenen ara a la societat i se’ls ha maltractat massa sovint, la locució que ve ara és cruel però l’hem d’entendre com a fruit d’una època en què no s’havien reconegut els drets dels nostres companys de planeta: “avoir d’autres chats a fouetter” tenir altres gats per fuetejar. S’utilitza per dir que hi ha altres temes que ens ocupen que tenen més importància. A mi per exemple si algú em demana si ja tinc el vestit per la cerimònia dels cent anys de l’escola on treballo jo respondré que “j’ai d’autres chats à fouetter”. Bé, i de fet jo aquesta expressió evitaré fer-la servir perquè la imatge mental que em provoca em fa mal.
Amb la mateixa història darrere tenim la de “y a pas de quoi fouetter un chat” que no hi ha motiu per fuetejar un gat, és a dir que sigui el que sigui del que parlem no és prou greu. I dels gats a l’animal favorit de Jane Goodall, el gos. Pels francesos el “temps de chien” és el mal temps i una meteorologia horrible. Aquí cadascú que ho entengui segons li convingui. Per a mi un estiu amb temperatures altes durant sis mesos seria temps de gos. Un any sense gaires pluges com ara en fa dos, és un “temps de chien”. Pels nostres veïns de l’Europa central no veure el sol durant setmanes i setmanes és això, un clima horrible.
I quan algú malfia d’algú altre i se’l mira amb desconfiança els francesos diuen “se regarder en chien de faïence”, observar-se com gossos de porcellana, sense dir ni fer res.
Per aquelles ocasions en què alguna part del cos ens fa molt de mal diem “avoir un mal de chien”, espero no haver-la de fer servir gairebé mai i si una persona és molt atractiva i té encant és diu que té gos “avoir du chien”. En aquesta si més no el pelut caní apareix com a positiu. La darrera expressió de la que us vull escriure avui és la de “pleuvoir comme vache qui pisse” és a dir ploure com una vaca que pixa. I aquí ara sí que he dir quelcom de l’anglès. Tots aprenem a l’escola allò de “to rain cats and dogs”, doncs bé, no es fa servir gaire sovint en anglès. Ells diuen més “to pour with rain”. I els francesos si volen ser més fins en comptes del “pleuvoir comme vache qui pisse” poden dir “tomber de cordes” és a dir ploure a bots i barrals.
I per aquest segon dijous d’octubre ja ho tenim. Les imatges com sempre de la meva família felina que fa el meu dia a dia immensament més dolç.

Segueixo avui encara amb el cap donant voltes al tema de la família perquè fins ara sembla que no tenia clar que podia ser una cosa tan summament important per tanta gent. Serà que jo sempre he anat molt per lliure i per tant la meva ha estat un element més de la meva vida sense que girés al voltant d’aquesta institució ancestral. Avui però vull anar a l’aspecte més purament lingüístic i vull tractar sobre locucions i expressions que tenen a veure amb la família o els membres familiars. Ho faré segons el que sé de diversos idiomes.
Començo pel francès. Si en francès diem que algú té un “père fouettard” el que volem dir és que el pare és molt estricte. Com us podeu imaginar la paraula “fouettard” ve de fuet i indica que el pare està disposat a castigar quan faci falta. Aquests ja estan completament passats de moda perquè des de fa ja un temps el que es porta és ser un pare que es posa al mateix nivell que els fills i que mai ni castiga, ni renya i sovint tampoc sap posar límits. La qüestió és que una gran part d’aquests pares que no ho saben posar les fronteres del que els fills poden o no fer, són fruit d’una generació en què a ells tampoc se’ls va dir com podien o no actuar. Per això si avui dia parlem de “père fouettard” probablement ens ve algú al cap que hem vist a una pel·lícula més que no pas a la vida real. I el cas pràcticament contrari, quan la mare és sobre protectora d’això ells en diuen “mère poule” que equival a la nostra mare lloca. La mateixa imatge la tenim en altres idiomes com anglès “mother hen” i en alemany “Glucke” que es refereix a la gallina que està covant els ous.
I seguim ara amb aquells pares que són els favorits dels fills, aquells que són molt indulgents o que fan molts regals als seus descendents. S’anomenen “parents gâteau” pares regal. D’avis regal també n’hi ha evidentment.
Passo ara un concepte que dintre de poc caurà en l’oblit. El dels “frère/soeur de lait”, el germà o germana de llet que són els nens que han estat criats per la mateixa dida perquè segons sembla haver begut la mateixa llet de bebè crea un vincle fort. I el “frère/soeur jumeau” són els que han nascut al mateix dia i diria jo que han de ser la majoria, no?
Recordeu que en francès quan dèiem que els testos s’assemblen a les olles diem “les chiens ne font pas des chats” que els gossos no fan gats. Els anglesos no són gaire originals en aquest sentit i diuen senzillament “like father, like son” tal i com és el pare, és el fill. Els alemanys com nosaltres expressen aquesta semblança deguda a la genètica d’una manera ben diferent i diuen “der Apfel fällt nicht weit vom Baum” que la poma no cau lluny de l’arbre.
Si algú segueix amb les tradicions familiars i respecta els valors d’aquells amb què ha crescut en francès es diu que és “digne héritier” un hereu digne.
La següent la coneixeu segur perquè se’n parla fins i fot en la nostra llengua amb l’expressió francesa “l’enfant terrible” el fill difícil de portar i que dona maldecaps.
Si pel contrari hi ha un parent a la família que no té gaire relació amb aquesta llavors els nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus en diuen “parent éloigné” és a dir distant.
Pels anglesos els padrins són generosos i fan molt bons regals i d’aquí que l’expressió “to stand godfather” vulgui dir fer de padrí i pagar les factures. M’agrada especialment en anglès allò que diu “The sins of the fathers are visited on the sons” que no és res més que recordar que els vicis dels avant passats els paguen els descendents.
Quan un fill està malcriat per la mare els anglesos l’anomenen “ a mother’s boy” or a “mother’s darling”. D’aquests més val no conèixer-ne cap perquè deu ser molt difícil tenir una relació amb ells.
M’agrada especialment la locució “the mother and the father of”, literalment la mare i el pare de que es fa servir per referir-se al pitjor i al grau suprem d’una cosa. Per exemple jo podria dir que tinc “the mother and the father of a cold” el pitjor dels refredats.
I si algú és un o una “Aunt Sally” vol dir que ha fet quelcom que es considera ridícul. Per exemple “Mazón has been an Aunt Sally during the Dana crisis, but he hasn’t been held accountable for the wrongdoing”, que vindria a ser que Mazón ha estat subjecte a crítiques però que no ha hagut de fer front a les conseqüències de la seva mala actuació.
A les famílies antigues i adinerades hi pertanyia una mainadera, el que en anglès s’anomena “nanny”. Resulta que un estat “nanny” és un estat en què les institucions interfereixen en la vida privada dels ciutadans amb l’excusa de voler-los protegir. Els EEUU s’estan convertint en un “nanny state” des de que Trump va pujar al poder.
I les dones que tenen els marits fora de manera temporera són en anglès les “grass widows” les vídues d’herba i en alemany “Strohwitwe” la vídua de palla. El concepte alemany també es pot aplicar als homes “Strohwitwer”.
Altres termes alemanys que m’abelleixen especialment són per exemple el “Helikopter-Eltern” els pares helicòpter que són aquells pares sobre protectors que estan sempre al voltant dels fills i vigilant el que fan. Són els que es posen excessivament en la vida dels fills i que poden acabar ofegant-los. De vegades aquests darrers no se n’adonen fins que algú de fora observa el grau d’intrusió familiar i ho fa palès. Jo seria incapaç de viure amb algú amb “Helikopter-Eltern” perquè em posaria massa nerviosa. També m’abelleix especialment el concepte de “Tiger-Mutter”, mare tigre, que és aquella dona ambiciosa que empeny als seus fills a esforçar-se per aconseguir l’èxit en la seva vida. Són mares molt autoritàries i dominants.
Dels que en tenim molts a Espanya són dels “Nesthocker”. Aquest terme es refereix als ocells que es queden al niu i no gosen a arrencar el vol. “Nest” en alemany és el niu. Es refereix a qualsevol espècie d’animal que es queda durant una temporada llarga amb els pares després del naixement. Avui dia es fa servir per tots aquells fills als que els costa i els fa mandra emancipar-se. En aquest país malauradament de ganes de marxar de casa els pares no en falten però el que escasseja són els recursos per fer-ho. I amb els preus dels lloguers és pràcticament impossible.
Els dos darrers conceptes també m’agraden molt. El primer és el del “Sandwichkind” fill Sandwich. Es refereix al mitjà, el que queda entre el germà gran i el petit. I el “Sonntagskind” el fill del diumenge és aquell que té molta sort a la vida. Sembla ser però que al principi aquest “Sonntagskind” era el “Samstagskind” perquè segons la superstició els nens nascuts un dissabte atreien la bona sort.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo una bona setmana. La meva ja comença a ser moguda perquè ja tenim l’alumnat al centre.
Les imatges de nou són de la meva família més propera: El Safrà i el Sugus que endolceixen la meva vida cada dia plogui, nevi o faci sol i calor.