Acabem ja aquest maig que ha estat plujós i màgic per a mi. Màgic perquè l’he començat al que és un dels meus bocins de paradís aquí a la terra: Tossa de mar. I perquè he descobert indrets nous màgics a tocar de casa i he aconseguit a més acabar un curs que ha estat ple de canvis i trontolls. Les classes van acabar ahir i per tant el que queda de curs s’ha d’avaluar el que s’ha fet i repensar el que es pot fer millor de cara al vinent. Quelcom que si em permeteu no hauríem de fer només els professors amb la nostra feina sinó en general tots amb el nostre dia a dia. D’aquest curs acadèmic també m’enduc l’experiència que vull repetir d’anar a classes de conversa de francès a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. Les classes m’han servit per reflexionar sobre aspectes de la llengua i cultura franceses i comparar-les amb les del meu país adoptiu Alemanya. I òbviament també he après una pila d’expressions idiomàtiques que us vaig fent arribar a vosaltres en dosis petites de tant en tant. Aquest dijous us en faig arribar unes quantes més.
La primera l’emprem quan volem expressar que estem enganyant a algú, que li estem aixecant la camisa vaja. I per cert aquesta expressió prové de l’època feudal en què es marcava amb ferro roent a aquells que havien comès alguna infracció. Se’ls aixecava la camisa i se’ls marcava perquè tothom sabés que eren impostors. Doncs bé, avui dia diem que a algú li aixequen la camisa quan li prenen el pèl o quan l’enganyen. I això en alemany seria “jemandem ausschmieren” . Literalment voldria dir empastifar a algú. En francès no l’empastifem sinó que el fem rodar en farina “rouler dans la farine”. Els alemanys també expressen la mateixa idea d’estafar a algú amb la locució “an der Nase herumführen” és a dir portar o guiar algú agafant-lo pel nas.
Quan algú se’n va a l’altre barri —fixeu-vos que també estic evitant explicitar el verb morir— els alemanys ho expressen dient que la persona ha entregat la cullera “den Löffel abgeben”. En temps remots la coberteria era un luxe i com que no existia ni Ikea ni la producció en massa, els objectes eren pocs i passaven de pares a fills. Els ancians de l’Edat Mitja no tenien dents i per tant s’alimentaven de sopes i quan el cos els deixava de funcionar, llavors entregaven la seva cullera perquè la fes servir algú altre. Els francesos en canvi es veu que pensen més en els plaers terrenals que no pas en l’alimentació perquè la seva expressió per anar-se’n a l’altre barri és “casser sa pipe”, és a dir trencar la pipa. Ja vaig dedicar tot un post a allò que ens és tan desagradable als éssers humans que només en parlem amb eufemismes. I els anglesos també en tenen per expressar el mateix. Tant poden dir com ja vaig comentar “to kick the bucket” com “to push up daisies” és a dir fer créixer les margarides (s’entén des de sota i fent d’adob). D’una manera molt similar els francesos tenen la seva frase “manger les pissenlits par la racine” menjar els dents de lleó per les arrels, que no és una altra cosa que estar enterrat. Els alemanys també diuen “ins Grass beiβen” és a dir mossegar la gespa.
Però canviant de tema i per animar una mica he de dir que quan alguna cosa o algú fa tard i se’ns presenta l’oportunitat que haguéssim necessitat massa tard els alemanys diuen sàviament “das kommt wie Feigen nach Ostern” això arriba com les figues després de Pasqua. Doncs les francesos per aquesta mateixa situació tenen el seu “arriver comme les carabiniers” arribar com els carabiners que teòricament havien de vigilar les costes però sembla ser que no apareixien mai a temps.
Quan cerquem una cosa per tot arreu i la cerquem a pesar de tots els obstacles els alemanys diuen que la cerquen “über Berg und Tal”, per sobre de la muntanya i la vall i els francesos “par monts et par vaux”. Per a mi aquestes expressions són un calc semàntic. Potser provenen de l’època en què Goethe va escriure el poema “Über Berg und Tal” que va coincidir amb un període en què el pensament i la cultura alemanyes tenien un pes a tot Europa.
Una expressió que m’abelleix enormement —mare meva què francesa em torno quan utilitzo adverbis que intensifiquen el que volem dir— és “sich aus der Bredouille retten” és a dir salvar-se de l’embolic. El terme “Bredouille” com us podeu imaginar sona francès i és francès i “Bredouille” en francès significa “amb les mans buides”. Es feia servir quan quelcom venia de la cacera amb les mans buides. Per tan si ens salvem de la “Bredouille” deu voler dir que sabem presentar quelcom per no quedar com a ineptes. En francès en canvi s’empra “sortir du pétrin”. El “pétrin” no és res més que la màquina per pastar el pa i si algú hi cau dintre doncs està ben fotut. Per tant si en sortim és que ens hem salvat i si per contra “nous sommes dans le pétrin” és que estem en un bon embolic o com diuen els veïns ibèrics estem “en un buen fregado”. I si vàreu llegir el meu post “slang symphony” sabreu que “pickle” connota en anglès una situació difícil. Doncs salvar-se’n és en anglès “to get out of a pickle”.
Pels que no tenen seny o que senzillament no són prou intel·ligents els alemanys tenen el mot “Depp” i els francesos l’eufemisme “fleur de nave”. Aquí hem d’entendre “nave” com una variació de “navet” que és el nap i que els francesos consideren una verdura insulsa perquè ja us vaig comentar que tenir sang d’orxata per a ells és “avoir du sang du navet”. Per tant el que neix sense picardia és una flor de nap.
Quan quelcom és una veritat que tothom sap però encara no s’ha fet pública en alemany es diu que “die Spatzen pfeiffen es von den Dächern” és a dir que els pardals ho xiulen des dels taulats, o sigui que tothom ho pot sentir. Els francesos d’això n’anomenen un “secret de polichinelle”. Per cert “Spatz” o “pardal” és un dels noms afectuosos que els alemanys poden donar a les persones que els agraden i senten properes. O diuen “pardal” o “Schnecke” que és el cargol o bé “Mäuschen” que és ratolí. Em sembla que els francesos en comptes d’animalons designen les persones a qui tenen afecte amb verdures “mon petit chou” la meva petita col o fins i tot “cornichon” que no és res més que el cogombre. Aquesta darrera no l’he escoltada mai en viu en directe sinó que ens l’ha explicada el meu professor de francès de l’ateneu. Potser es tracta d’una varietat dialectal. Per cert que la primera vegada que algú em va anomenar “Schnecke” a Alemanya no m’ho vaig prendre gaire bé. I també he de dir que “petit chou” em sonava millor abans de saber que “chou” és una col. En fi, que cal saber molt d’una cultura abans de jutjar perquè altrament podem mal interpretar el que ens estan dient.
Bon final de maig per a tots!

Retorno avui a dues llengües meravelloses amb una fonètica completament diferent però amb les que tinc una relació molt especial. L’alemany i el francès. La primera és la que em resulta més familiar, la segona l’estic descobrint encara i cada dia m’abelleix més. Avui us vull mostrar expressions familiars que tenen equivalents en l’altra llengua.
La primera d’avui és la que fem servir quan volem indicar que es farà una cosa determinada en un moment poc cert del futur que molt probablement ni arribarà. El que nosaltres diem que farem la setmana dels tres dijous els alemanys ho fan “bis zum Sankt- Nimmerleins-Tag” és a dir fins el dia de sant Nimmerlein. Aquest sant no existeix i el nom “Nimmerlein” és una paraula que per si mateixa no existeix al diccionari alemany però que està formada per una composició de “nie” que vol dir mai i “immer” que vol dir sempre, podríem dir que és el dia del sant mai. Per expressar aquesta idea de la setmana dels tres dijous els alemanys també diuen “Ad kalendas graecas” que sona com a “segons el calendari grec” però que indica “mai”. En francès quan volem deixar una cosa per més endavant o no li volem posar data perquè potser ni arribarà diem com ja havia comentat en un post anterior “à la Saint Glinglin” o bé “quand les poules auront des dents” quan les gallines tinguin dents. En anglès és “when pigs fly”.
Amb una idea molt similar tenim l’expressió alemanya “auf die lange Bank schieben” que correspon al totpoderós verb “procrastinate” anglès, és a dir posposar quelcom que hem de fer. En aquest cas no és que el que s’ha de fer no tinguem intenció de fer-ho sinó que ens fa mandra i ho anem deixant per a més endavant. Endreçar aquell armari que tenim molt despentinat, fer neteja i desprendre’ns de les rampoines i andròmines que ja no emprem, treure la pols del que hi ha al darrer prestatge de la sala, etc. Aquesta expressió prové d’aquella època en què a les institucions i als jutjats encara no hi havia prestatges per deixar-hi les actes i documents que s’havien de repassar, revisar i enllestir. Es disposava tot en baguls i quan entraven nous documents i ja no hi cabien, llavors es posaven sobre dels altres i això feia que els més antics quedessin encara més enrere. Com quan en un banc llarg s’hi va asseient gent i llavors el teu torn cada cop et queda més lluny.
La següent expressió alemanya la podrem fer servir ben segur molt sovint perquè de gent orgullosa n’hi ha molta. És la de “Herr wichtig sein”, ser el senyor important o bé “stolz sein wie Bolle” ser orgullós com Bolle. Aquest tal Bolle és una figura molt coneguda d’una cançó del voltant del 1900. Els francesos a una persona que és o està molt orgullosa l’anomenen “fier comme Artaban”. I Artaban era un heroi de la literatura del segle XVII que apareix en una novel·la anomenada “Cléopâtre” de l’autor Gautier de la Calprenède i que és vanitós fins a l’estupidesa.
És curiós adonar-se que hi ha conceptes i idees per les quals els humans generem infinitud d’expressions eufemístiques. Un d’aquests és el concepte de la manca de llums en el sentit d’enteniment. En català diem que algú té el pis mal moblat si no li funciona bé el cap, també diem a casa nostra que aquesta persona determinada té el cap ple de vent o ple de serradures, té el quint (quint i no cinquè) pis per llogar, està com un llum de ganxo, li falta un cargol, té un perdigó a l’ala o fins i tot un ull de poll al cervell. Fixeu-vos quin reguitzell d’expressions per designar algú que no hi és tot. Doncs bé, a Alemanya d’aquests individus n’hi deu haver tantíssims com aquí perquè es diu, com ja vaig comentar un cop, que no tenen totes les tasses al seu armari “nicht alle Tassen im Schrank haben” o que tenen un home petit a l’orella “einen kleinen Mann im Ohr haben”. Aquesta expressió prové del fet que de vegades hi ha malalties mentals que provoquen que els que les pateixen sentin veus inexistents. De manera més directa diuen “einen Dachschaden haben” tenir danys al terrat. Molt comú és la de “einen Knall haben”. Un “Knall” és un soroll estrepitós i podria ser un petard. En comptes de tenir un petard també els alemanys diuen “eine Schuss haben” tenir un tret en el mateix sentit d’estar una mica boig. De manera eufemística diuen també “unterlichtet sein” estar poc il·luminat i la que menys comú em sembla “Nicht alle Klötzchen im Beutel haben” que traduït seria no tenir tots els tacs a la bossa. Per tot això que us he dit els francesos dirien senzillament “avoir une araignée au plafons” és a dir tenir una aranya al sostre o “ne pas avoir la lumière a touts les étages”, és a dir no tenir llum a tots els pisos. Recordeu que en anglès es pot dir “to be a sandwich short of a pícnic”.
En un post anterior ja vaig analitzar l’expressió “französisch Abschied nehmen” que és acomiadar-se a la francesa, és a dir sense gairebé dir res. Els anglesos quan algú no s’acomiada degudament també diuen “to take French leave”. No obstant, els francesos en aquestes ocasions empren “filer à l’anglaise” és a dir que fas com els anglesos i no dius ni adeu-siau. Jo conec uns quants anglesos. Un d’ells és un bon amic meu però després que marxés un estiu sense acomiadar-se i estigués prop de dos mesos sense donar senyals de vida penso que “filer à l’anglaise” és molt adequat.
I ara una locució alemanya que m’abelleix molt perquè té moltes expressions sinònimes, és la de “mit Volldampf” amb el màxim vapor i es refereix a quelcom que es fa molt ràpidament o on posem tota la nostra energia. És sinònima de “voller Kanne” amb el gerro ple, “voller Pulle”, “voller Lutsche” “mit Hochdruck” o bé “auf Hochtouren”. Aquí “Pulle” seria sinònim d’ampolla. “Mit hochdruck” significa amb pressió alta i “auf Hochtouren” seria en llocs elevats i també vol dir anar amb les revolucions altes. Els francesos això ho poden expressar amb la locució “comme en quatorze” com en 14. I ara direu, i per què aquest número? Perquè es refereix al 1914 quan els pobres soldats que van anar a la guerra ho feien eufòrics i encara no sabien el que els esperava. Malauradament a tots ens han explicat que aquella primer guerra no va ser tan ràpida com s’havia previst i que va causar ferides greus que es van anar arrossegant fins a la segona.
No vull acabar però el post d’avui amb el regust dels conflictes bèl·lics i per tant us torno a parlar de l’expressió alemanya que es fa servir quan algú acaba donant sempre la seva opinió fins i tot quan no es desitjada “seinen Senf dazugeben”, és a dir posar-hi la pròpia mostassa. Per aquest tipus d’ocasions i persones els francesos diuen “mettre son grain du sel”, això ho fa aquell que es barreja sempre en converses sense que l’hagin convidat a participar d’elles.
I per avui ja ho tenim. Us deixo amb dues imatges de dos paisatges diferents. El del bosc alemany que tant trobo a faltar i el d’un castell francès. Així faig honor a aquests dos països que em són tan propers.

Ara fa poc una amiga em va enviar el vídeo que us adjunto al blog i aquests dibuixos animats tan antics demostren que els que els van fer ja es van adonar de com d’estranyes poden ser algunes de les expressions de la llengua anglesa. En aquest post vull analitzar-les i penso que amb ajuda de la imatge i l’explicació podreu recordar més aquestes locucions. Veurem con va l’experiment.
La primera frase idiomàtica que ens trobem representada en dibuixos és la de “to be born with a silver spoon in one’s mouth”. En català seria haver nascut amb la cullera de plata a la boca i vol dir haver nascut en una bona família i no haver patit cap penúria econòmica en els anys d’infantesa i joventut. La següent és la de “grow overnight” que vol dir créixer de la nit al dia, és a dir molt ràpidament. Poc després ens trobem la locució “at the crack of dawn”. “Crack” és un verb onomatopeic que vol dir trencar-se, fer “crec”. Aquesta manera de designar el començament del matí no ens hauria de semblar estranya perquè nosaltres també diem “a trenc d’alba”. Més endavant, el protagonista dels dibuixos diu que ell “gets up with the chickens”, que s’aixeca com els pollastres, que vol dir molt d’hora. Nosaltres en canvi nosaltres diem anar a dormir com les gallines. Jo més aviat vaig a dormir tard però em llevo com el protagonista “with the chickens” que comencen a cantar “at the crack of dawn”.
Si algú troba una feina servint menjar i begudes a una cafeteria o restaurant es diu en llenguatge familiar que la persona “slings hash” com al vídeo. El verb “sling” significa llençar o deixar caure alguna cosa sense cura. I la paraula “hash” és un plat fet amb carn patates i verdures. El protagonista va a servir a un restaurant perquè el propietari està “short handed” curt de mà que no és res més que necessitat de mà d’obra. Però si algú no pot tallar la mostassa “not be able to cut the mustard”, la persona en qüestió no és capaç de complir amb les expectatives. Quan passa això pot ser que li donin la porta d’entrada que als dibuixos animats vol dir que l’acomiadin. No obstant, l’expressió “to give the gate” del vídeo es fa servir més per quan es refusa a un amic o un amant. Seria el que en anglès britànic designen amb “to give the elbow”.
Quan un pis o apartament no té els estàndards que s’espera se’l pot anomenar “hole in the wall”, un forat a la paret que correspon a la nostra paraula catalana “enfony” o “cofurna” i que en castellà anomenem “cuchitril”. Si com el protagonista estem molt emprenyats, en anglès ho podem expressar amb un “to be beside onelself with anger” estar al costat d’un mateix amb enuig, com si hi hagués dues persones diferents convivint en el mateix espai, la que no està enfadada i la que està enfadada convivint en un espai.
I perquè necessitem diners i guanyar-nos la vida al vídeo hi trobem l’expressió col·loquial “to make some dough”. “Dough” és la massa que pastem per fer pa, brioixos o pastissos o dit d’altra manera, ens guanyem les garrofes. De maneres de guanyar-se els diners n’hi ha moltes però el protagonista dels dibuixos ho fa “punching cattle”. “punch” en anglès vol dir donar cops de puny i evidentment ningú viu pegant els ramats però sí cuidant-se’n que és el que vol dir l’expressió “punch cattle”.
En un moment donat arriba una noia a la vida del protagonista i s’expressa amb el “to step in the picture” ,entrar a la foto o pintura, i vol dir senzillament aparèixer en un lloc concret, en el cas del protagonista es refereix a que la seva xicota entra a la seva vida. Amb el “my breath came into short pants”, els que van fer els dibuixos van prendre el sentit de “pants” com calçotets però “pants” en anglès són també els sospirs i quan la respiració surt en sospirs curts és perquè el cor està accelerat. Quan tenim pell de gallina els anglesos diuen “tenir goose pimples” és a dir tenir grans d’oc o oca.
A la noia dels dibuixos tot li queda bé i el vestit li va “que ni pintat” però els anglesos d’això en diuen “to fit like a glove” anar bé com un guant. Quan surten per primera vegada i ell es posa el seu millor vestit de gala ell diu que es posa “the white tie and tails” la corbata blanca i les cues i ella es diu que “puts on the dog”. Aquesta expressió en anglès denota que una persona es compota d’una manera pretensiosa. I per aquelles ocasions en què sortim a beure, ballar i passar-nos-ho bé els anglesos diuen que pinten la ciutat de vermell “to paint the town red”.
Trobem dues paraules d’ús comú als dibuixos, la primera paraula que ens trobem representada però que per a nosaltres ja no és estranya és “Cocktail” que literalment és cua de gall i designa una beguda alcohòlica barreja de moltes d’altres juntament amb sucs per fer-la un pèl més suau. La següent beguda que s’esmenta i que es representa amb un dibuix és la de “Moscow mule” que per si no ho sabíeu és una barreja de vodka i cervesa de gingebre. I quan algú actua de manera totalment desinhibida es diu en castellà que “se desmelena” i en anglès “let one’s hair down” que es deixa anar la cabellera i seguidament “eats like a horse” menja com un cavall és a dir amb una gana molt saludable.
Al pobre protagonista el xec que dona no li accepten i per això està en una situació molt desagradable que els anglesos expressen amb “to be in a pickle”. “pickle” és una manera de conservar els aliments amb vinagre, sal i altres condiments. És molt típic que els cogombres es conservin d’aquesta manera i per això una de les imatges finals del clip és del nostre protagonista anti-heroi en forma de cogombre.
I amb aquesta tenim per avui tenim vint-i-sis expressions i locucions explicades amb ajut visual perquè la riquesa, varietat i l’extensió metafòrica de la llengua són un tresor que hem de preservar. Tanmateix, aprendre aquestes expressions no és gens fàcil i per això intento ajudar-vos amb els meus posts. Espero que de totes aquestes d’avui us en hagi agradat alguna i la vulgueu adoptar.
Bona setmana a tots i bon primer de maig que és per a molts privilegiats un festiu per celebrar.

Ja som a meitat de març i a mi em fa basarda adonar-me de com d’accelerat va el temps que ni m’adono que passen els dies i les setmanes. Ja va dir John Lennon que la vida és allò que ens passa mentre estem ocupats fent plans. I pensar-ho encara m’afona més perquè la veritat és que jo de plans en faig pocs i visc el dia a dia. És a dir que encara tinc menys excusa per no adonar-me que s’escapa el temps. Però no vull escriure avui de quelcom tan filosòfic sinó que em concentraré en coses més banals. Retorno avui a expressions franceses útils i a les seves equivalents en altres idiomes. La primera d’avui és especialment indicada per a persones com jo que volen ser a tot arreu i fer moltes coses però que no poden arribar a fer-ho tot. En francès es diu “on ne peut être au four et au moulin” és a dir que un no pot ésser al forn i al molí al mateix temps. Com us podeu imaginar aquest expressió va néixer en època feudal en què els vilatans havien de fer-se el propi pa i això volia dir moldre el gra i després coure’l al forn però la tenim datada per primera vegada al segle XVII. Com que la gent havia de demanar al moliner o al forner que fes el servei per ells no era possible ser al molí i al forn alhora. L’expressió ens recorda que hem de ser previsors, planificar i ser modestos perquè no és possible voler arribar a tot arreu. L’expressió alemanya ja us la vaig dir un cop. És la de “ man kann nicht auf 2 Hochzeiten tanzen” que no és possible ballar a dues noces al mateix temps. En anglès si volen dir que una persona fa moltes coses i està involucrada en moltes activitats es diu que “has a fingir in a lot of pies” que té els dits en molts pastissos i si desitgem dir que no és possible arribar a tot arreu llavors diríem “not to be able to have a finger in every pie”, que no és possible tenir el dit en tots els pastissos.
Per ocasions en què una persona renuncia a trobar una solució a un problema llavors els nostre veïns francesos diuen “doner sa langue au chat” donar la llengua al gat. Aquesta expressió apareix sembla ser al segle XX i abans de dir “doner” empraven el “jeter” és a dir llençar la llengua al gat. Em sembla molt curiosa perquè no veig quina relació pugui tenir a veure donar la pròpia llengua a un gat amb deixar córrer un problema o no entestar-se més en esbrinar un enigma. En alemany tenim dues locucions sinònimes d’aquesta francesa, la de “das Handtuch werfen”, llençar la tovallola que en el seu moment ja vaig comentar que provenia del món de la boxa i la de “die Flinte ins Corn werfen”, llençar l’escopeta al gra. Aquesta darrera es fa servir molt. Els anglesos com nosaltres han adoptat la del món de la boxa i diuen “to throw in the towel” o bé “to throw in the sponge” llençar l’esponaja. No obstant, si el que deixen córrer és la pròpia vida quan ja no tenen més força llavors diuen “to give up to a ghost”. Però aquest és un tema molt funest que no vull tocar avui. Ja en sentirem prou per setmana santa.
Ara en ve una que també m’agrada molt i que és la que correspon al nostre “carn i ungla” o menys finament però igualment eficaç “cul i merda”. En francès s’utilitza quan dos persones són grans amigues “copains comme cochons” amics o companys com porcs. I ara us demanareu si els porcs són altament sociables i tenen el seu millor amic o amiga. La veritat però és que l’expressió originària era “soçon” que designava un soci o camarada—què russa que sona aquesta paraula, oi?—. Els alemanys en aquest cas no són tan acolorits quan parlen d’una amistat forta i senzillament dirien “beste Freunde” millors amics. Els anglesos podrien dir “best buddies” o “ to be as thick as thieves” ser tan grossos com lladres. Suposo que els lladres que actuen en companyia s’han de tenir molta confiança i complicitat perquè altrament la “feina” conjunta perillaria. Quan dues persones són inseparables els russos diuen “не разлей вода” que no els separes ni amb aigua.
Passem ara a una expressió que designa una estratègia altament diplomàtica. És la de “ménager la chevre et le chou” que podríem traduir com manegar la cabra i la col. S’empra quan una persona fa d’intermediària entre dues bandes amb interessos totalment oposats. El que està fent ara Europa entre Rússia i Ucraïna vaja. I què té a veure la cabra i la col? Doncs que una cabra segur que es menja la col si la veu i si per tant algú defensa les dues posicions està defensant interessos contradictoris. L’expressió francesa del segle XIII era “savoir passer la chèvre et le chou”. Els americans tenen l’expressió “to play both ends against the middle” que es fa servir quan algú intercedeix per dues bandes amb interessos oposats per alinear-se després a favor d’aquell que surt guanyant. En castellà tenim el “nadar y guardar la ropa” i en català “fer la puta i la Ramoneta” Els britànics en tenen una molt més propera per significat a la francesa. És la de “run with the hare and hunt with the hounds”, córrer amb la llebre i caçar amb els gossos de caça”.
I quan algú ens ve amb alguna fotesa i volem indicar que tenim assumptes més importants els francesos fan servir una expressió que als amants dels animals i en especial dels gats ens fa molt de mal “avoir d’autres chats a fouetter”, tenir altres gats per fuetejar. Està especialment indicada quan algú ens vol fer perdre temps parlant d’una qüestió sense importància. En aquest cas i com que imaginar-me a algú fuetejant un animal em trenca el cor, he de dir que l’expressió anglesa em sembla igualment efectiva però més inofensiva. Ells diuen “to have bigger fish to fry” tenir peixos més grans per fregir.
Quan una cosa no és complicada però algú fa com si realment fos física quàntica a França es diu “ce n’est pas la mer a boire” que no és el mar que s’ha de beure. Aquesta locució ens va arribar al segle XVII de mans de Jean de la Fontaine a la seva obra “les deux chiens et l’âne mort” els dos gossos i l’ase mort. Els alemanys quan volen indicar que alguna cosa no és tan difícil com es pretén diuen “das ist nicht die Welt” que és literalment “no és el món” i els americans diuen que no és “rocket science” no és ciència de naus espacials.
La darrera d’avui és una que també puc fer servir jo perquè quan dormo és tan difícil de despertar-me que fins que el Safrà no em mossega o se’m posa al costat de l’orella i miola com un desesperat jo segueixo dormint profundament. Doncs bé, si el vostre son és com el que descric jo, llavors en francès podreu dir “dormir sur ses deux oreilles” dormir sobre les dues orelles. Perquè si dormim de costat en tenim una de tapada però l’altra pot ser susceptible a rebre sorolls i despertar-nos. Tanmateix dormir sobre les dues orelles és físicament impossible però denota un estat de son tan profund que un no desperta amb res. Els alemanys en canvi dormen com una marmota “wie ein Murmeltier schlafen”, els anglesos com un tronc “to sleep like a log” i els americans com un ós “to sleep like a bear”
I per avui ja hem acabat. Espero que tingueu una bona setmana i que la pluja encara ens vagi visitant perquè així per primavera tindrem tots els boscos amb una vegetació exuberant.

Una setmana més podeu llegir el meu post i aquest dijous si he sobreviscut a la setmana turbulenta a l’escola ja és molt. I encara sort que els dies es van allargant i quan una acaba de fer tot el que ha de fer i surt al carrer pot gaudir d’un breu temps de llum natural a l’exterior. Precisament la setmana passada parlava amb la meva amiga de Vila-Real i es queixava del mateix que jo, que la feina burocràtica que acompanya a l’activitat docent ha esdevingut una càrrega tan gran que ens hem convertit en esclaus d’un sistema educatiu que va fent reformes per millorar el rendiment i la preparació dels alumnes però sense tenir en compte el desgast del docent. Això però serà material per un altre post. Perquè avui desitjo concentrar-me de nou en algunes expressions franceses castisses per si us animeu a visitar el nostre país veí. La gran avantatge és que ens queda a uns pocs quilòmetres i segons on aneu no us caldrà agafar l’avió.  La zona dels Pirineus Orientals o la Provença es pot fer molt bé en cotxe i aquest vehicle us permetrà anar al vostre ritme i visitar el que desitgeu amb molta més tranquil·litat. Jo ja fa anys que dedico els estius a passejar-me pel sud de França i no m’enduc mai cap decepció. Viatjant en cotxe i lentament practico el que s’anomena “slow travel”.

La primera locució d’avui la coneixeu de l’anglès i és un calc semàntic d’una llengua a l’altra però ara no us sabria dir ben bé qui ha copiat a qui. És la de “presser quelqu’un comme un citron” o en angès “to squeeze someone like a lemon”, és a dir exprimir a algú com una llimona. Té el sentit que ja us podeu imaginar d’explotar a algú al màxim i deixar-lo de banda com fem amb la pell de la llimona quan ja li hem tret tot el suc possible. Moltes més feines i moltes més empreses de les que podem pensar ho fan amb els empleats. Es demana un esforç continuat i sostingut i a més el dret a desconnexió digital encara no s’exerceix sistemàticament. La idea de deure la vida a l’empresa que tant es porta a Amèrica ha arribat també a aquí. Un error titànic  perquè un treballador descansat i content rendeix molt més que un de cansat i desmotivat. I seguint amb el tema de la feina i de la burocràcia inútil que ens sotja als professors també, quan volem designar que una tasca és inútil i molt llarga en francès diem que és “peigner la girafe” és a dir pentinar la girafa. Una locució sinònima d’aquesta és la de “travailler pour le roi de Prusse” que té el significat de treballar pel dimoni i amb una retribució ridícula. Pel que sembla el rei de Prússia no era gaire generós a l’hora de pagar als seus soldats el sou corresponent.

I canviant de tema una locució que ens serveix per designar a una persona que imita, copia o segueix sense cap sentit crític és la de “mouton de Parnuge”. Es veu que les ovelles segueixen la que consideren el cap i si aquesta es llença dalt a baix d’un precipici les altres també hi van a parar. D’aquí que es consideri les ovelles dòcils i babaues. En realitat però aquests animals tan gregaris tenen la capacitat de reconèixer cares humanes, de recordar els membres del ramat inclús mesos després de no haver-los vist, tenen una oïda excepcional i una memòria molt desenvolupada. Per això segueixen a aquelles ovelles del ramat que han demostrat en ocasions anteriors ser capaces de trobar menjar per exemple. I tot i aquests fets científics sobre les ovelles, la fama que tenen és una altra, és la de seguir cegament el líder i per això la locució “mouton de Parnuge” designa a qui adopta l’opinió de la majoria sense ser gaire crític. L’expressió va aparèixer a partir de l’obra de François Rabelais anomenada Pantagruel. El seu personatge principal que és Parnuge, compra un ramat d’ovelles i les llença al mar i totes segueixen. Per això és diu que les ovelles van darrere del cap i segueixen cegament i a França els esperits poc crítics són ovelles de Parnuge. I d’un animal passem a un altre amb l’expressió “ours mal leché” que literalment vol dir “ós mal llepat”. A qui designa aquesta locució? Doncs a una persona molt poc sociable, rústica o pot polida. De fet els ossos quan neixen són increïblement petits en comparació a la tossa que fan les mares ossa. Els francesos per això tenien la sensació que la mare ossa acabava de donar forma a les cries llepant-les i quan a un ós la mare no l’ha llepat prou, no s’ha acabat de polir i per això són rudimentaris.

I ara ja canviem de tema per anar a una locució que no designa cap tipus de persona sinó tota una acció. És la de “en faire tout un fromage”, fer un formatge de quelcom que vol dir ni més ni menys fer una muntanya d’un gra de sorra. Els anglesos tenen una expressió molt similar a la nostra “to make a mountain out of a molehill”, és a dir fer una muntanya de la pila de terra que deixen els talps. Molt castissa i visual. Òbviament si parlem de cultura francesa el que tocava és fer-ne un  formatge, està clar.

I en francès qui té les dents llargues és molt ambiciós. D’aquest n’hi ha massa per tot arreu i sovint no dubten en fer la traveta per obtenir el que volen.

Ara en ve una que a mi m’abelleix especialment: “ comme on fait son lit, on se couche”, tal com un es fa el llit se’n va a dormir. El que vol dir és que s’ha de saber assumir les conseqüències d’allò que un fa. Si a mi em fa mandra anar a fer les compres i finalment em trobo sense res a casa hauré de dinar fora i això em sortirà més car. O si no preparo els tàpers el diumenge, entre setmana em tocarà preparar-me els àpats quan menys temps en tinc. Així és que jo pagaré les conseqüències del que faig o no. Per aquelles situacions en què se’ns fa difícil entendre una cosa diem en francès “se demander si c’est du lard où de cochon” és a dir preguntar-se si és la llard o el porc.

I per avui arribo a la fi del post amb una expressió de la qual ja en sabíem dues de sinònimes. Recordeu allò de “à la Saint Glingin” o de “quand les poules auront des dents”? doncs en francès també es pot dir “la semainde des quatre jeudis”, la setmana dels quatre dijous, és a dir mai.

Espero que aquest mes de febrer acabi d’alguna manera que ens doni una mica d’esperança en el terreny internacional. Des de que Trump és el president dels EEUU anem d’un ensurt a un altre a les notícies i jo crec que ens hi juguem tots l’estabilitat mundial. De moment sembla que aquest home es creu el melic del món i que només s’asseu a negociar les condicions que li semblen a ell bé. Una mica de seny i empatia internacional l’haurem d’esperar d’ell “quan les poules auront des dents”. Jo no sé vosaltres però a mi el que en llegeixo a les notícies m’intranquil·litza profundament i penso que d’això no “en fais tout un fromage” sinó que aquest tema “n’est pas de la petite bière” si encara recordeu l’expressió.

La imatge d’avui és de Cucugnan. Bona setmana a tots!