I precisament dijous passat vaig dedicar un post als animals i als animalistes però com que no escric el blog el mateix dia de la publicació no vaig tenir temps de reacció. El dimecres 1 d’octubre va morir la Jane Goodall, la dona que va fer sentir al món que els animals eren els nostres companys de planeta i iguals. Se la coneixia per la seva recerca dels ximpanzés però el seu animal favorit era el gos. I en sabeu el motiu? Perquè deia que els primats eren molt propers als humans i n’hi havia de simpàtics i d’antipàtics, en canvi els gossos donaven amor incondicional. Sovint se la veia fotografiada amb peluts canins i afirmava que va aprendre molt d’un gos que vivia a un hotel proper i va esdevenir un gran company i mestre seu: el Rusty. Hi ha molts aspectes admirables d’aquesta dona tan humil i tan entranyable però la seva defensa per la natura i el planeta i la seva manera acèrrima d’afirmar que els animals tenen personalitats pròpies i sentiments han fet de Jane Goodall una referent per a mi.
I torno avui als animals però des del punt de vista lingüístic per dur-vos més locucions en què surten ells com a protagonistes. Em centraré avui en la llengua francesa. Aquest tresor que he redescobert fa poc i que trobo immensament bonic tot i que aprendre aquesta llengua no em portarà gaire lluny.
Per ser una mica endreçada avui us escric primer les expressions que recordareu fàcilment perquè són calcades a les nostres o potser les nostres a les seves, qui sap? La primera és la de “chat échaudé craint l’eau froide” és a dir que el gat escaldat de l’aigua freda en fuig. No cal que us n’expliqui el significat oi? La següent és la de “la nuit, tous les chats sont gris” que en castellà és “de noche todos los gatos son pardos”. El que vol dir és que per la nit tot s’assembla però els francesos també empren aquesta locució quan signifiquen que una situació és confusa i un es pot equivocar fàcilment. De la mateixa manera que nosaltres els francesos diuen “s’entendre comme chien et chat” és dir estar tot el dia com gat i gos. Recordeu que els anglesos també la tenen perquè molt sovint aquestes dues espècies no es duen gaire bé. No obstant si un gat i un gos creixen plegats poden esdevenir amics inseparables. Quan posem fil a l’agulla i afrontem un problema ràpidament els francesos i nosaltres diem que agafem el toro per les banyes “prendre le taureau par les cornes” i com que els toros i els bous són símbols de força, si algú està fort com un toro els francesos en diuen “fort comme un boef”, fort com un bou. I si un menja malament també diuen que menja com un porc “manger comme un porc”. I fins aquí les similituds que són fàcils de recordar. Passo ara a les expressions més genuïnes.
La primera és la d’“appeler un chat un chat” que significa dir les coses pel seu nom o parlar clar i català. Els anglesos en diuen “to call a spade a spade” és a dir anomenar a una pala, pala. I els alemanys en aquest cas no són gaire originals i diuen “Klartext reden” parlar amb text clar. En el món de l’educació ens caldria algú que digués amb contundència que per avançar hauríem de tornar una mica a la disciplina de la classe de fa uns anys. I que per educar els pares no poden deixar que els fills facin sempre el que volen perquè només se’ls educa si se’ls ensenya on hi ha límits. Si deixes que el teu fill o filla miri vídeos a Instragram o Tik Tok fins que ell o ella vulgui, resulta que estàs deixant la seva educació en mans dels “influencers”. Però això que sap tothom s’hauria de dir amb contundència i eficàcia i ningú ho fa de moment.
Quan tinc la veu ronca perquè estic per exemple refredada, els francesos en diuen “avoir un chat dans la gorge” tenir un gat a la gola. Els alemanys però en comptes d’un gat tenen una granota a la gola igual que els anglesos. Per alguna cosa comparteixen arrel comú aquests dos idiomes, no?
De la següent ja us en vaig parlar fa temps “quand le chat n’est pas là, les souris dansent” quan el gat no hi és els ratolins ballen. Es refereix al fet de que quan hi ha absència d’autoritat s’aprofita per fer el que no toca. Sovint és el cas del món de l’empresa. Si el patró o patrona no hi és, els empleats potser marxen abans. I la que us explico ara s’assembla a una nostra però no és ben bé igual. És la de “donner sa langue aux chats” donar la llengua als gats que és quan no volem dir res sobre un tema determinat o senzillament no sabem la resposta de quelcom i no ens volem pronunciar.
Com que els animals no han tingut mai la consideració que tenen ara a la societat i se’ls ha maltractat massa sovint, la locució que ve ara és cruel però l’hem d’entendre com a fruit d’una època en què no s’havien reconegut els drets dels nostres companys de planeta: “avoir d’autres chats a fouetter” tenir altres gats per fuetejar. S’utilitza per dir que hi ha altres temes que ens ocupen que tenen més importància. A mi per exemple si algú em demana si ja tinc el vestit per la cerimònia dels cent anys de l’escola on treballo jo respondré que “j’ai d’autres chats à fouetter”. Bé, i de fet jo aquesta expressió evitaré fer-la servir perquè la imatge mental que em provoca em fa mal.
Amb la mateixa història darrere tenim la de “y a pas de quoi fouetter un chat” que no hi ha motiu per fuetejar un gat, és a dir que sigui el que sigui del que parlem no és prou greu. I dels gats a l’animal favorit de Jane Goodall, el gos. Pels francesos el “temps de chien” és el mal temps i una meteorologia horrible. Aquí cadascú que ho entengui segons li convingui. Per a mi un estiu amb temperatures altes durant sis mesos seria temps de gos. Un any sense gaires pluges com ara en fa dos, és un “temps de chien”. Pels nostres veïns de l’Europa central no veure el sol durant setmanes i setmanes és això, un clima horrible.
I quan algú malfia d’algú altre i se’l mira amb desconfiança els francesos diuen “se regarder en chien de faïence”, observar-se com gossos de porcellana, sense dir ni fer res.
Per aquelles ocasions en què alguna part del cos ens fa molt de mal diem “avoir un mal de chien”, espero no haver-la de fer servir gairebé mai i si una persona és molt atractiva i té encant és diu que té gos “avoir du chien”. En aquesta si més no el pelut caní apareix com a positiu. La darrera expressió de la que us vull escriure avui és la de “pleuvoir comme vache qui pisse” és a dir ploure com una vaca que pixa. I aquí ara sí que he dir quelcom de l’anglès. Tots aprenem a l’escola allò de “to rain cats and dogs”, doncs bé, no es fa servir gaire sovint en anglès. Ells diuen més “to pour with rain”. I els francesos si volen ser més fins en comptes del “pleuvoir comme vache qui pisse” poden dir “tomber de cordes” és a dir ploure a bots i barrals.
I per aquest segon dijous d’octubre ja ho tenim. Les imatges com sempre de la meva família felina que fa el meu dia a dia immensament més dolç.

Segueixo avui encara amb el cap donant voltes al tema de la família perquè fins ara sembla que no tenia clar que podia ser una cosa tan summament important per tanta gent. Serà que jo sempre he anat molt per lliure i per tant la meva ha estat un element més de la meva vida sense que girés al voltant d’aquesta institució ancestral. Avui però vull anar a l’aspecte més purament lingüístic i vull tractar sobre locucions i expressions que tenen a veure amb la família o els membres familiars. Ho faré segons el que sé de diversos idiomes.
Començo pel francès. Si en francès diem que algú té un “père fouettard” el que volem dir és que el pare és molt estricte. Com us podeu imaginar la paraula “fouettard” ve de fuet i indica que el pare està disposat a castigar quan faci falta. Aquests ja estan completament passats de moda perquè des de fa ja un temps el que es porta és ser un pare que es posa al mateix nivell que els fills i que mai ni castiga, ni renya i sovint tampoc sap posar límits. La qüestió és que una gran part d’aquests pares que no ho saben posar les fronteres del que els fills poden o no fer, són fruit d’una generació en què a ells tampoc se’ls va dir com podien o no actuar. Per això si avui dia parlem de “père fouettard” probablement ens ve algú al cap que hem vist a una pel·lícula més que no pas a la vida real. I el cas pràcticament contrari, quan la mare és sobre protectora d’això ells en diuen “mère poule” que equival a la nostra mare lloca. La mateixa imatge la tenim en altres idiomes com anglès “mother hen” i en alemany “Glucke” que es refereix a la gallina que està covant els ous.
I seguim ara amb aquells pares que són els favorits dels fills, aquells que són molt indulgents o que fan molts regals als seus descendents. S’anomenen “parents gâteau” pares regal. D’avis regal també n’hi ha evidentment.
Passo ara un concepte que dintre de poc caurà en l’oblit. El dels “frère/soeur de lait”, el germà o germana de llet que són els nens que han estat criats per la mateixa dida perquè segons sembla haver begut la mateixa llet de bebè crea un vincle fort. I el “frère/soeur jumeau” són els que han nascut al mateix dia i diria jo que han de ser la majoria, no?
Recordeu que en francès quan dèiem que els testos s’assemblen a les olles diem “les chiens ne font pas des chats” que els gossos no fan gats. Els anglesos no són gaire originals en aquest sentit i diuen senzillament “like father, like son” tal i com és el pare, és el fill. Els alemanys com nosaltres expressen aquesta semblança deguda a la genètica d’una manera ben diferent i diuen “der Apfel fällt nicht weit vom Baum” que la poma no cau lluny de l’arbre.
Si algú segueix amb les tradicions familiars i respecta els valors d’aquells amb què ha crescut en francès es diu que és “digne héritier” un hereu digne.
La següent la coneixeu segur perquè se’n parla fins i fot en la nostra llengua amb l’expressió francesa “l’enfant terrible” el fill difícil de portar i que dona maldecaps.
Si pel contrari hi ha un parent a la família que no té gaire relació amb aquesta llavors els nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus en diuen “parent éloigné” és a dir distant.
Pels anglesos els padrins són generosos i fan molt bons regals i d’aquí que l’expressió “to stand godfather” vulgui dir fer de padrí i pagar les factures. M’agrada especialment en anglès allò que diu “The sins of the fathers are visited on the sons” que no és res més que recordar que els vicis dels avant passats els paguen els descendents.
Quan un fill està malcriat per la mare els anglesos l’anomenen “ a mother’s boy” or a “mother’s darling”. D’aquests més val no conèixer-ne cap perquè deu ser molt difícil tenir una relació amb ells.
M’agrada especialment la locució “the mother and the father of”, literalment la mare i el pare de que es fa servir per referir-se al pitjor i al grau suprem d’una cosa. Per exemple jo podria dir que tinc “the mother and the father of a cold” el pitjor dels refredats.
I si algú és un o una “Aunt Sally” vol dir que ha fet quelcom que es considera ridícul. Per exemple “Mazón has been an Aunt Sally during the Dana crisis, but he hasn’t been held accountable for the wrongdoing”, que vindria a ser que Mazón ha estat subjecte a crítiques però que no ha hagut de fer front a les conseqüències de la seva mala actuació.
A les famílies antigues i adinerades hi pertanyia una mainadera, el que en anglès s’anomena “nanny”. Resulta que un estat “nanny” és un estat en què les institucions interfereixen en la vida privada dels ciutadans amb l’excusa de voler-los protegir. Els EEUU s’estan convertint en un “nanny state” des de que Trump va pujar al poder.
I les dones que tenen els marits fora de manera temporera són en anglès les “grass widows” les vídues d’herba i en alemany “Strohwitwe” la vídua de palla. El concepte alemany també es pot aplicar als homes “Strohwitwer”.
Altres termes alemanys que m’abelleixen especialment són per exemple el “Helikopter-Eltern” els pares helicòpter que són aquells pares sobre protectors que estan sempre al voltant dels fills i vigilant el que fan. Són els que es posen excessivament en la vida dels fills i que poden acabar ofegant-los. De vegades aquests darrers no se n’adonen fins que algú de fora observa el grau d’intrusió familiar i ho fa palès. Jo seria incapaç de viure amb algú amb “Helikopter-Eltern” perquè em posaria massa nerviosa. També m’abelleix especialment el concepte de “Tiger-Mutter”, mare tigre, que és aquella dona ambiciosa que empeny als seus fills a esforçar-se per aconseguir l’èxit en la seva vida. Són mares molt autoritàries i dominants.
Dels que en tenim molts a Espanya són dels “Nesthocker”. Aquest terme es refereix als ocells que es queden al niu i no gosen a arrencar el vol. “Nest” en alemany és el niu. Es refereix a qualsevol espècie d’animal que es queda durant una temporada llarga amb els pares després del naixement. Avui dia es fa servir per tots aquells fills als que els costa i els fa mandra emancipar-se. En aquest país malauradament de ganes de marxar de casa els pares no en falten però el que escasseja són els recursos per fer-ho. I amb els preus dels lloguers és pràcticament impossible.
Els dos darrers conceptes també m’agraden molt. El primer és el del “Sandwichkind” fill Sandwich. Es refereix al mitjà, el que queda entre el germà gran i el petit. I el “Sonntagskind” el fill del diumenge és aquell que té molta sort a la vida. Sembla ser però que al principi aquest “Sonntagskind” era el “Samstagskind” perquè segons la superstició els nens nascuts un dissabte atreien la bona sort.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo una bona setmana. La meva ja comença a ser moguda perquè ja tenim l’alumnat al centre.
Les imatges de nou són de la meva família més propera: El Safrà i el Sugus que endolceixen la meva vida cada dia plogui, nevi o faci sol i calor.

Segueixo avui amb el post sobre l’estiu i els temes relacionats amb aquest. Amb les mateixes ganes de transmetre però un pèl moixa perquè les meves vacances, el període de l’any que em serveix per omplir-me d’energia positiva, s’ha acabat del tot. I ara toca fins ben bé gener o febrer fer un esforç titànic per portar el curs i aconseguir els objectius marcats. Precisament el dijous 28 es va poder llegir que l’UNESCO havia declarat que l’ofici de professor pateix una crisi sense precedents i ha fet una crida a revaloritzar la nostra professió. Jo mateixa em veig una mica en un pou perquè cada cop em desgasto més, cada cop se m’exigeix més i la satisfacció és cada cop més negligible. I no estic sola amb aquesta sensació. De fet m’estic plantejant seriosament començar a estudiar de nou per poder tenir una manera de saltar del tren al que vaig pujar fa 27 anys. Em sento una mica com Sisif, pujant una pedra gegant muntanya amunt cada curs i cada curs la veig rodolar cap avall i he de fer tot l’esforç de nou. Les reformes una darrera l’altra, les innovacions que fan que mai et sentis que domines el que fas, l’alumnat cada cop més abstret i cinquanta mil rucades que van apareixent cada dia fan de la nostra professió un autèntic repte.

Però no és d’això del que vull parlar. De fet vull reprendre el tema de l’estiu i em concentraré avui en locucions que tenen a veure amb el mar, aquell bell aliat meu que em fa de pomada de l’ànima quan no puc més. A l’estiu m’hi banyo i a l’hivern m’hi acosto cada dia per reposar la vista cansada amb el seu color serè. Segons on visquem la visió del mar és una o altra. No és el mateix en nostre meravellós mar Mediterrani que l’Atlàntic que coneixen per exemple els alemanys o els anglesos i que sovint no convida gaire a banyar-s’hi.

Començo doncs amb les locucions d’avui. En anglès quan estem atrapats en dues situacions igualment desagradables diem que estem “between the devil and the deep blue sea” entre el dimoni i el profund mar blau. I és que el mar pot arribar a fer basarda i molta.

De la mateixa manera si la vostra vida està estancada podeu dir en anglès que està “dead in water” morta a l’aigua. No només serveix per la vida sinó per qualsevol cosa que no es mogui ni presenti progrés. Conec molta gent que podria dir que el seu anglès està “dead in water” perquè molts l’estudien durant anys sense veure cap recompensa.

Si pel contrari estem confusos o confuses i perduts o perdudes diem que estem “all at sea” tot al mar. A mi moltes vegades les reformes educatives em deixen “all at sea” o de vegades el comportament de segons qui, sobre tot quan veig que la persona predica una cosa però després en fa una altra. I evidentment els anglesos, com nosaltres tenen la locució “fish out of water” peix fora de l’aigua per denotar una situació en la que estem desplaçats i ens sentim estranys. Jo per exemple soc “fish out of water” per les celebracions pomposes. No m’agrada ni haver-me d’empolainar, ni de presentar-me davant dels altres d’una manera que no correspon al meu tarannà.

Quan ens confronten amb una situació difícil es diu que estem “in deep water” en aigua profunda. Jo ho vaig estar durant molt de temps quan els meus pares eren grans, estaven malalts i no tenien recursos. Em va tocar fer malabarismes per poder estar per ells i mantenir la feina que no perdona les tasques que s’han d’entregar puntualment. També vaig estar “in deep water” durant molts anys dels meus estudis a Alemanya perquè compaginar la facultat amb la feina va ser dur. Sobre tot a nivell econòmic. Recordo que durant una temporada que em sembla una eternitat només vaig tenir diners per comprar els productes bàsics sense cap extra. La xocolata, que m’agrada amb delit, era un luxe que no em permetia. I un dia que just em vaig decidir a donar-me el gran gust em va visitar un amic i veient que tenia xocolata em va dir que en volia perquè jo d’aquestes coses no en tenia mai a casa. Òbviament no vaig dir res mentre veia com aquella pasta marronosa desapareixia a la boca d’un altre. L’educació va sempre per davant oi? Doncs això és estar “in deep water”.

I quan ens arrisquem i fem quelcom perillós en anglès en diem “sail close to the wind”. Jo no arrisco gaire perquè tinc poc i no vull acabar perdent el poc que tinc. De vegades però sembla que tocaria fer-ho si volem progressar.

Quan de vegades algú ens llença un gerro d’aigua freda i ens desmotiva o abaixa l’entusiasme en anglès diem “take the wind out of someone’s sails” prendre el vent de les veles d’algú. És una imatge molt bona trobo.

Les darreres expressions d’avui tenen una significació positiva. La primera és la de “you can’t cross the sea merely by standing and staring at the water” no pots creuar el mar només estant dret davant seu i mirant-lo. Això vol dir que per tal d’acabar tenint èxit en allò que emprenem cal arremangar-se les mànigues i treballar dur i no només observar.

I si quelcom està molt endreçat i net diem en anglès que està “shipshape and Bristol fashion” que està en forma de vaixell i a la moda de Bristol.

Fins aquí per avui. Suposo que la setmana vinent ja ni recordaré les vacances i espero tenir l’energia de fer tot el que m’he proposat a pesar de la feina. Tornar a l’esclavatge assalariat no és bufar i fer ampolles però sé que una immensa majoria esteu igual que jo. Bona setmana a tots.

Encara ens queden uns dies d’estiu tot i que per a mi sense les vacances ja no tenen el mateix gust. I hem d’aprofitar i gaudir de les jornades llargues quan encara podem estar a una terrassa conversant tranquil·lament amb els amics, filosofant i arreglant el món. Que l’estiu és una època de l’any meravellosa ho fan paleses moltes llengües i entre elles el rus té una manera molt especial de fer-ho. Resulta que els anys si acaben entre el 5 i el 9 s’anomenen “лет” que vol dir estiu. Un nen de cinc anys per tant el que té són cinc estius.
Pels anglesos també és una estació de l’any excepcional perquè tenen un vocabulari i unes locucions que expressen el que vol dir per la majoria de gent. Avui us vull dur paraules i locucions típiques de l’estiu que es fan servir en anglès i en francès.
Començo per les angleses. Una de les que més m’agrada és la de “summer fever” que és l’estat d’entusiasme i excitació que s’associa a l’estiu. Jo l’he experimentat aquest any més abans de que entréssim en la calor intensa i els dies llargs que no pas quan aquesta tòrrida estació ha arribat. Això té a veure amb que tenia unes grans expectatives de l’estiu i la majoria no s’han complert. Hauré ara d’intentar que la tardor i l’hivern tinguin l’espurna que pensava trobar en l’estiu i que no ha arribat. També és una tàctica.
Pels estrangers que no veuen mai el sol i que necessiten carregar vitamina D els anglesos tenen el “soak up the sun” que vindria a ser una cosa així com remullar-se i quedar amarat de sol. Hem d’entendre que els escandinaus i anglesos no tenen la mateixa quantitat de rajos solars que nosaltres i que quan veuen l’astre rei es tornen bojos d’alegria. Jo recordo perfectíssimament que els anys que vaig viure a Alemanya els pocs dies que hi feia sol em semblaven una autèntica meravella i els carrers que havia vist una cinquantena de vegades apareixien davant dels meus ulls com a preciositats úniques que no havia observat mai. Aquest és el poder de l’astre rei sobre el que no el veuen gaire.
I pel sentiment de lleugeresa i alegria tenim el “light as a summer breeze” lleuger com una brisa d’estiu. La segona quinzena d’agost per a mi ha estat “light as a summer breeze” perquè he tingut uns pocs compromisos laborals però molt de temps pels amics que per a mi són tan importants com la família.
I si una cosa passarà tant si com no independentment de la meteorologia o les circumstàncies diem en anglès “come rain, come shine”. Jo per exemple puc dir que el primer de setembre jo retorno a la feina tant si plou com si fa sol, és a dir tant sí com no.
I si abans us he comentat la “summer fever” també tenim en anglès la “midsummer madness” la bogeria de meitat d’estiu que és l’energia o el comportament inusual que associem a la meitat d’estiu. I és que amb el sol teòricament tenim una injecció d’energia que en els països del sud es veu malauradament compensada per la calor desmesurada que ens deixa a tots fregits. Aquests dies de canícula i xafogor insuportable s’anomenen en anglès “dog days of summer” els dies gos de l’estiu.
Com ja us havia explicat abans jo tenia moltes expectatives per aquest estiu i d’aquestes en podria anomenar “summer dreams” somnis d’estiu que han quedat una mica en això, somnis. Per si no està ja prou clar com de positiu és l’estiu per a la majoria d’anglesos us he de dir que quan diuen que quelcom és “brighter than a summes’s day” més brillant que un dia d’estiu és perquè és excepcionalment radiant, animat o positiu.
A l’època d’estiu és quan una gran majoria fa vacances i alguns com jo ho fan amb un pressupost bastant limitat. Doncs bé, per a les persones com jo els britànics tenen el “Travel on a shoestring” viatjar en una cordill de sabata. Ara però que jo prefereixo fer-ho així que no fer-ho en absolut. I sempre que vaig de vacances i sé que hi vaig estic en allò que els anglesos anomenen “on cloud nine” al novè núvol.
Una imatge molt romàntica que tenen és la de “sail into the sunset” navegar dintre de l’horitzó que apliquen quan una persona s’embarca en un nou capítol de la seva vida o persegueix una aventura amb emoció. I fins aquí les expressions angleses que tenen a veure amb l’estiu. Ara us duc unes quantes locucions que es poden fer servir en francès sobretot en període de lleure. La primera és fer el gallòfol que ells expressen amb “se dorer la pilule”, que literalment és daurar-se la píndola i que transmet molt bé l’imatge de torrar-se al sol.
D’una manera molt similar fer el llangardaix en francès és “lézarder” que és el que faig jo a la platja durant quaranta minuts de vacances sempre que puc. Això i “piquer une tête” picar un cap que no es refereix a res més que submergir-se en l’aigua i mullar-s’hi el cap. Evidentment jo sense anar contínuament a l’aigua no aguanto el sol ni de conya perquè l’astre rei pica fort, és a dir que “le soleil tape”. La platja i sobretot el mar són les medicines que em guareixen tots els mals i no crec que jo sigui l’única. De fet ja tinc tot un grup d’amics que venen al racó de platja on vaig jo perquè tots compartim la passió per l’aigua. Ells són el que anomeno la meva família de platja.
I durant els mesos càlids d’estrangers torrant-se al sol en veiem moltíssims i si no tenen la pell acostumada als sol el que acaba passant és que es posen vermells com un cranc o com una gamba. Els francesos prefereixen dir-ne com un cranc “être rouge comme une écrivisse”.
Per últim una expressió que podem fer servir tot l’any però suposo que més a l’estiu si us coincideixen les vacances amb aquesta estació “faire la grasse matinée” és a dir dormir fins que el cor diu prou.
Jo espero que encara pugueu fer una mica el llangardaix i que els darrers dies de llibertat us facin estar “on cloud nine”. Bon retorn a la feina si és possible!

No sé vosaltres com esteu però a mi em sembla que aquest any la calor del final de primavera és molt similar a la de meitat de juliol. I pateixo ja de com acabarem de cansats quan arribem a la canícula de l’estiu. Jo estic desitjant veure, sentir i olorar la pluja de nou perquè la natura torna a patir set. Tot aquell camí verd que acompanyava al tramvia de Verdaguer a Plaça de les Glòries s’està convertint en fullaraca seca si no es comença a regar el doble del que s’està regant des de que va començar la calor intensa ara fa unes tres setmanes. Hem d’adaptar la nostra rutina a la calor que fa i evitar les hores de màximes temperatures. Això ens tanca a casa durant una bona part del dia. Dormir pot fer-se difícil i també ho és menjar. És l’època d’alimentar-se de coses fredes, molts purés de verdura frescos i el regal de l’estiu: la fruita. De tot allò que es pot menjar a l’estiu la fruita és el millor i en tenim una gran varietat. I precisament els francesos tenen una pila d’expressions idiomàtiques que tenen a veure amb aquesta. Avui us en portaré unes quantes.
La primera és la de “avoir la banane”. El plàtan o banana té una forma corbada que recorda el somriure i per tant quan els francesos utilitzen aquesta expressió, vol dir que qui té la “banane” somriu visiblement. Jo també somriuré visiblement quan finalment acabi totes les tasques que m’havia proposat abans d’anar de vacances.
I si en comptes del plàtan el que teniu és el préssec “avoir la pêche” llavors vol dir que esteu plens d’energia positiva. Aquesta expressió es va documentar a la llengua francesa a partir dels anys seixanta del segle passat. No està del tot clar l’origen d’aquesta expressió però alguns entesos diuen que prové del xinès on el préssec és símbol de fertilitat i d’immortalitat i té a veure doncs amb un bon estat de salut. D’una manera molt similar els anglesos qualifiquen de “peach” a algú que és molt bo o molt complaent. La hipòtesis sobre l’origen xinès de l’expressió em sembla com dirien els anglesos “far-fetched” és a dir difícil de creure. M’inclino més a pensar que es remunta a una altra expressió francesa del segle XIX “se fendre la pêche” partir-se el préssec literalment que volia dir riure de valent o passar-s’ho bé. D’aquí em sembla molt més probable que s’hagi passat a designar amb “avoir la pêche” a aquells que gaudeixen d’un bon sentit de l’humor i són dinàmics.
I del préssec a la poma. Amb aquesta fruita anteriorment ja us vaig parlar de l’expressió “tomber dans les pomes” que vol dir desmaiar-se. Avui la nova és la de “se payer la pomme de quelqu’un” que significa riure’s d’algú.
Pel cas en que repartim equitativament quelcom diem “couper la poire en deux” tallar la pera en dos meitats. També apliquem aquesta expressió quan volem dir que s’està cercant un compromís. Ara en ve una que m’abelleix especialment i és que m’agrada la filosofia que s’hi amaga darrere. És la locució de “garder une poire pour la soif” i vol dir literalment “guardar una pera per la set” és a dir no consumir tots els recursos i fer un racó per moments difícils. Estalviar i preveure que és quelcom absolutament necessari de fer. Aquesta és positiva però en canvi “prendre pour une poire” prendre a algú per una pera significa infravalorar a algú i pensar que és massa ingènua.
Com els nostres veïns ibèrics quan una cosa resulta tenir un final i un acabat perfectes llavors és en francès “la cerise sur le gàteau” la cirera sobre el pastís.
Les persones que juguen amb ser amables a vegades i desagradables en d’altres són el que s’anomena “mi-figue, mi-raisin” mig figa i mig raïm.

I quan fem una visita a algú a la presó (espero que no haguem d’utilitzar aquesta expressió mai de la vida) diem llavors “apporter des oranges” portar taronges, s’entén com portar taronges als presos que es visita.
Per aquells i aquelles a qui els sobren una mica més que uns quants quilos diem en francès “être gros comme une pasteque“, ser gras com una síndria.
La darrera d’avui és una expressió amb una fruita poc comú: l’aranyó. Quan algú és la nineta dels ulls i la persona favorita d’algú altre en diuen “tenir à quelqu’un comme à la prunelle de ces yeux” tenir a algú com a l’aranyó dels seus ulls.
Per aquest primer dijous d’estiu ja en tenim prou. Espero que tingueu l’oportunitat d’anar-vos refrescant de tant en tant…