Sembla nois que tindrem de nou una setmana passada per aigua. Jo ja em vaig habituant als dies parisencs i grisos. De fet vaig viure durant molts anys a Alemanya i ja sé com combatre el mal humor. A més els dies conviden a reflexió, bons llibres i bona companyia i tampoc em cal gran cosa per estar contenta. Aparcaré bicicleta i patins fins a que la meteorologia sigui més convenient. I aquest dijous voldria seguir amb el tema de les locucions franceses per descriure el tarannà. Començo per una que té un sentit molt semblant a una altra que ja us vaig escriure la setmana passada. És la de “être une pipelette” és a dir ser molt xerraire. Seria més o menys el mateix que “être un moulin à paroles” amb la diferència que una “pipelette” és algú que parlar de coses inútils. A la meva feina hi ha una pila de “pipelettes”. Les persones xerraires solen ser el contrari del que els francesos anomenen “un ours”, un os, que és com els nostres veïns anomenen les persones solitàries i no gaire sociables. Quan a una persona li agraden molt les festes i sempre acaba sent animador o animadora és un “boute-en-train” . Aquest tipus de persona està sempre contenta i feliç i a més encomana el seu bon humor als altres. De la mateixa manera d’aquells que s’entenen bé amb els altres i saben tenir-hi bones relacions diem “avoir un bon relationnel”. I ara que analitzo les meves amistats, totes són afables però potser cap d’elles és un “boute-en-train” perquè més aviat ens relacionem amb gent que té un caràcter afí i les meves amistats són moderades en les seves maneres de fer.
Quan una persona sap estar al seu lloc i comportar-se els francesos diuen “se tenir à carreau” és a dir mantenir-se dintre del quadrat, com si tots tinguéssim una determinada superfície i ens poguéssim moure només segons aquesta. A mi em fa sentir segura estar amb gent que sap “se tenir à carreau” perquè no soc amant d’aquells que donen la nota o son massa estridents i estrafolaris. I el que sí aprecio són els bons cuiners, a qui els francesos anomenen “un cordon-bleu”. Això de saber cuinar ja és ben important, de fet ho considero tan important que crec que seria una bona idea per una assignatura a la bàsica. Això i economia domèstica, per evitar que els nens, quan siguin joves adults comencin a menjar plats preparats i alimentar-se malament. Menjar sa i bé és indispensable per a una bona salut i per tant s’hauria de veure com una inversió. Si no recordo malament un amic meu francès va dir que a França li donaven cuina com a assignatura. El problema seria suposo equipar les escoles amb cuines suficientment grans per a tenir-hi l’alumnat.
Si algú vol demostrar el seu descontentament llavors en francès diem “faire la tête”, seria com un fer morros. I ara en ve una de les que més m’agraden que es fa servir quan algú modera el seu grau d’exigència o comportament, és “mettre l’eau dans son vin”, posar aigua al vi. Aquesta s’entén molt bé perquè quan posem aigua al vi el diluïm i l’efecte de l’alcohol és menys. Sabeu que estaria bé? Que ho fes Trump per exemple però em penso que amb els darrers esdeveniment podem estar pràcticament segurs que no es moderarà sinó més aviat tot el contrari. Seguim, quan una persona no demostra cap mena d’emoció es diu que “reste de marbre”.
Per aquelles situacions en què “metemos la pata” que en anglès és “to put your foot in it” ells diuen “mettre les pieds dans le plat” és a dir posar els peus al plat. Les darreres d’avui m’abelleixen especialment perquè demostren un tret de caràcter que admiro profundament: la perseverança, la valentia i el no abandonar fàcilment els projectes. La primera és “ne pas lâcher le morceau” no deixar anar el bocí. Aquí ens hem d’imaginar un animaló com un gos o un gat que té un tros de carn per exemple i que no el vol perdre. És la locució que es fa servir quan una persona no abandona una tasca ni una idea fàcilment. És molt similar a la de “ne pas baisser le bras”, no abaixar el braç que s’empra quan no renunciem a quelcom a pesar de les dificultats. He d’admetre que a mi m’agraden els homes així. I és que al cap i a la fi la vida és d’aquells que saben lluitar pels seus somnis perquè no es pot esperar que tot sigui bufar i fer ampolles. Dit d’una altra manera que m’agraden els homes lluitadors. I aquí els francesos ho diuen així mateix “être battant”, és a dir ser combatiu. I una que té relació amb aquestes però no és ben bé igual és la de “avoir du cran” que és tenir sang freda en el sentit de coratge i determinació.
I per avui ja ho tenim. Esperem que la setmana vinent el temps sigui més agradívol i puguem compensar les tempestes geopolítiques internacionals amb una bona ració de passejos al sol.

Ja hem començat el gener i just fa una setmana que vaig tornar a la feina. Amb els petits inconvenients que suposa i el gran ventall de personalitats que es reuneixen a les quatre parets del centre on treballo. Les sinèrgies són clares i els grups d’amics també. I entre els meus companys n’hi ha pocs que siguin el que els alemanys anomenen “Einzelgänger” i que equival a l’anglès “loner”. La majoria van en grup a fer el cafè, en ramat que dic jo però jo prefereixo quedar-me tranquil·lament al centre a l’hora de l’esmorzar. I que consti que no soc en absolut asocial. Ans el contrari. El que passa és que soc molt selectiva i m’agrada molt escollir amb qui em relaciono si puc. I generalment escullo la gent discreta perquè m’inspira més confiança.
Avui però no us vull parlar ni del meu centre, ni del món educatiu sinó de diverses expressions franceses per descriure el tarannà. La primera és la de “avoir le coeur sur la main”, és a dir tenir el cor a la mà que vol dir ser generós i estar sempre disposat a ajudar als altres. I si algú és honest i íntegre se’n diu que és “droit comme un i” dret com una i. Aquesta m’agrada especialment perquè no sé a qui se li va acudir relacionar aquesta característica moral amb precisament una lletra. A mi m’agrada la gent íntegra, i de fet el meu propòsit pel 2026 és apartar-me d’aquells que no ho són, que van pel darrere o que senzillament oculten part de la veritat per aprofitar-se de la gent. I d’aquests n’hi ha hagut a la meva vida però en algun moment s’ha de saber dir prou. I va bé perquè quan ho fem ens adonem que hi ha gent que resta. Resta energia, seguretat i escalf. També m’agrada i molt la gent que com diuen els francesos “ont de la suite dans les idées” és a dir que són perseverants i no abandonen fàcilment. L’èxit en aquesta vida pot venir d’un cop de sort, però generalment ens arriba a través de l’esforça continuat i de no deixar enrere mai els nostres somnis. De vegada costa que es facin realitat però si anem deixant els projectes, acabarem frustrats i tristos. Com va dir l’ex jugador i després entrenador de bàsquet Bill Laimbeer “a winner ist just a loser who tried one more time”, un guanyador és un perdedor que ho va intentar un cop més. I quan algú té coratge i és audaç els francesos diuen “ne pas avoir froid aux yeux” no tenir fred als ulls. Els francesos com nosaltres fan servir això de “tener la cabeza sobre los hombros” “avoir la tête sur les épaules” és a dir ser una persona raonable.
Fins ara tots aquestes trets són positius. Ara us parlaré d’unes quantes expressions que descriuen trets no tan agradables. La primera és la següent: “avoir un poil dans la main” tenir un pèl dintre la mà. Sabeu que significa? Doncs ser un gandul. I pels arrogants i pretensiosos cal dir que tenen “la grosse tête” el cap gran. Els anglesos diuen el mateix “to be bigheaded”. Malauradament d’aquest tipus de gent si que en conec. Estan per tot arreu. També abunden els que com diuen els nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus “ont de mauvais foi” tenen mala fe. Aquests són els que no reconeixen els seus defectes. Si coneixeu a gent imprudent o que arrisca massa, d’ells els francesos diuen que “ont une tête brûlée” tenen el cap cremat. I per últim si algú s’enfada fàcilment ells diuen com nosaltres “avoir le sang chaud”, ser de sang calenta. La següent ja us la vaig comentar en el seu moment quan parlàvem d’animals i d’expressions amb animals “être un ours mal léché” ser un os mal llepat que vol dir ser un asocial o algú que no té cap mena de tacte. Prové del fet que quan les mares osses tenen cadells, aquests són molt petits i els van llepant per netejar-los. Els francesos associaven que la mare ossa els donava forma tot llepant-los i que si els petits no estaven prou llepats quedarien deformats. És una interpretació molt legítima.
La següent pot o no ser negativa “avoir la langue bien pendue” tenir la llengua ben penjada que vol dir parlar moltíssim i de vegades arribar a dir impertinències. Si senzillament volem descriure una persona que parla molt diem “un moulin à paroles” un molí de paraules. Els alemanys dirien que algú parla com una cascada “wie ein Wasserfall reden”. Si estem despistats el que direm és “avoir la tête dans les nuages” tenir el cap als núvols.
Vull acabar com sempre amb positivisme i per tant les tres darreres locucions denoten característiques positives. La primera és “être une lumière” ser una llum que vol dir ser molt intel.ligent. La segona “avoir l’esprit vif” que vol dir ser ràpid comprenent les coses i reaccionant i la darrera d’avui és “être un fin limier” que literalment és ser un bon gos de sabana que significa ser perspicaç i capaç de descobrir coses amagades i ocultes. I us deixo avui amb unes imatges de cels ennuvolat que a mi m’abelleixen molt.

Com que els números regeixen la nostra vida trobem una pila d’expressions en molts idiomes i avui us en duc unes quantes en anglès. Segur que el tema torna a ser apropiat perquè ara just abans del sorteig del “niño” algunes persones van boges per aconseguir un número de loteria determinat i altres observen els números que veuen embadalits com si el mateix dècim els hagués de dir si serà o no el guanyador. Jo però em conformo en arribar a les meves vacances de Nadal “all in one piece” tota d’una peça, és a dir sencera a pesar de tots els nervis acumulats durant el trimestre i la gestió poc transparent de les eleccions a la meva escola. Quelcom que em molestarà durant un temps perquè en una escola centenària i amb un membre de la mesa electoral amb una titulació d’advocada, el que no és de rebut és que s’informi sobre el procediment del vot en diferit a través del canal de whatsapp en què només hi participen uns quants professors però no tots. Ridícul perquè és com si s’hagués volgut excloure expressament aquells que no participen dels esmorzars del dilluns a l’escola. En fi. El procediment ha estat tan poc transparent que CCOO s’ha plantejat impugnar les eleccions i repetir el procés per tornar al principi, és a dir per anar “back to square one” tornar al primer quadrat. Però això no aconseguirà minvar en el més mínim la meva alegria per les properes i imminents vacances que comencen demà mateix. Molta gent ja fa una setmana o dues que ha gaudit dels típics sopars de Nadal d’empresa en què es menja força, es beu encara més i es fa allò que els anglesos anomenen “have one too many”, prendre’n una de més. Es refereix òbviament a les copes. I quantes vegades no es diuen coses que no s’haurien d’haver dit o s’han d’escoltar coses que no es volen escoltar? Ja sabeu allò que diem els catalans tan sàviament “paraula i pedra solta, no tenen volta”. Els anglesos a l’última beguda abans de marxar l’anomenen “one for the road”.
Seguint amb el número 1, quan volem indicar una gran quantitat diem “a million and one”. Ara per aquestes dates “a million and one” són els regals que comprem pels més propers per fer palès el nostre afecte a les persones que ens envolten. I si diem que quelcom és “ten to one” és que és molt probable. Del número 1 passem al 2 amb una expressió que també coneixem nosaltres “kill two birds with one stone” és a dir solucionar dos problemes amb un sol moviment. I quan el que fem és donar la nostra opinió els anglesos diuen “put in one’s two cents” posar els propis dos cèntims. En alemany això s’expressa dient que hi afegim la pròpia mostassa. Ja sabeu però que expressar l’opinió pot ser un esport de risc segons com. Probablement serem més feliços i viurem millor si només l’expressem davant d’aquells a qui tenim veritable confiança perquè ells no ens jutjaran. De fet quan es critica o ataca a algú els anglesos també fan servir l’expressió de llençar la primera pedra, “to cast the first stone”. La setmana passada va ser Trump qui va criticar Europa i es va permetre dir que anàvem pel mal camí i que era molt dolenta per a la gent. La crítica es referia probablement a la multa de la EU a X. En tot cas Trump vol que Amèrica pugui seguir fent la seva per molt que això vagi en contra de les directrius europees.
Quan ens qüestionen de manera exhaustiva sobre quelcom els anglesos diuen que obtenen el tercer grau “to get the third degree”. Per exemple quan en una parella un dels integrants ha de donar sempre explicacions a l’altre sobre el que fa o deixa de fer això seria “get the third degree”. A certes edats els pares també volen saber exactament què fan els seus fills i de vegades o sovint els sometent a interrogatoris. I si una cosa passa amb freqüència diem que és “nine times out of ten” nou de cada deu vegades. I per avui ho deixem perquè amb les festes imminents i els preparatius d’aquestes segur que esteu ben saturats. No sé si us agraden les festes tan seguides però a Catalunya molta gent celebra la nit de Nadal que no és típica nostra, el dia de Nadal i el 26 que ja estem tots ben tips. I les festes segueixen amb el cap d’any i el primer de gener i acaben amb el 6 del dia de reis. Una simfonia d’àpats socials i hores amb el cul enganxat a la cadira. I si no hi ha vacances que permetin fer una mica d’esport entre mig, em demano si els Nadals no es tradueixen en un excés calòric i de colesterol. Tot i així entenc que agradin d’allò més a una immensa majoria de gent. Jo us desitjo un Nadal en molt bona companyia i un temps per a vosaltres i els vostres que poden ser o bé família o bé amics perquè aquests darrers acaben sent igual d’importants.

La setmana passada vaig escriure un post sobre els números i avui, en certa manera, seguiré amb ells. Us vull dur expressions idiomàtiques en què ells en són protagonistes i començaré avui per les del zero en francès. Oi que nosaltres diem tallar el cabell al zero? Doncs ells quan porten el cabell del tot rasurat també diuen “avoir la boule à zéro” que literalment seria tenir la pilota a zero. Si el que estem és desmoralitzats llavors en francès diem “avoir la moral à zéro”. Jo per exemple tenia la moral a zero la setmana passada quan el director del centre on treballo ens va dir que a partir d’ara, encara que un alumne tregui un zero o un u a un examen, la nota mínima que li hem de posar és un quatre I com comprendreu, d’un zero a un quatre hi ha una distància enorme. Com d’un vuit a un deu. Els números quantifiquen els resultats però els professors ja no podem fer-ho com correspondria perquè els nois d’avui dia són de sucre. Amb això el que vull dir és que no els han pujat per acceptar el fracàs i per tant l’hem de dissimular perquè no es traumatitzin. Així el que fa la societat és autoenganyar-se i permetre que tots els alumnes puguin acabar aprovant. Però és una enganyifa i una estafa i posant un quatre on hi hauria d’haver un dos només contribuïm a la davallada del nivell educatiu del país. I suposo que en algun moment també se’ns prohibirà fer fora aquells alumnes de l’aula que amb el seu comportament impedeixen que la classe avanci. A França hi ha l’expressió “avoir de zéro conduite” que vol dir tenir una sanció escolar per mal comportament. Nosaltres ja no posem zeros de comportament, que ara suposo que esdevindran quatres automàticament, sinó que expulsem als alumnes que han demostrat un comportament escandalós. Però fer-ho és passar per un procés burocràtic llarguíssim. Per això es fa de tot abans d’expulsar. Deixo el tema per no quedar altre cop amb la moral a zero. La següent expressió conté una paraula fictícia i inventada que és el “trouillomètre” que seria com el comptador de la por. “Avoir le trouillomètre à zéro” vol dir no tenir por d’absolutament res. I el pol oposat és “les avoir à zéro” que seria tenir molta por. Jo per exemple estic esfereïda amb el panorama polític internacional. Trump ha mig amenaçat a Europa i sembla que vol forçar a Ucraïna a passar pel sedàs que vol Rússia. I Europa evidentment no volia un enfrontament directe amb els EEUU però sembla que serà gairebé inevitable. El conflicte a Gaza i el que ha fet Israel no té nom i la comunitat internacional sencera condemna Israel però ningú pot fer res. Tot plegat no dona sensació de seguretat. I també molt preocupant és el nivell de manipulació que patim tots a través de les xarxes socials que ens van nodrint d’aquell contingut que ens agrada i al que ens quedem enganxats. I així, en comptes d’estar fent coses útils, tots estem amb el nas a la pantalla dels mòbils i ens anem tornant més rucs.
Passo ara a expressions alemanyes també curioses. Començo amb el tres perquè els alemanys diuen “aller guten Dinge sind drei” tot allò bo és tres. És a dir que les coses bones venen de tres en tres o que el tres és un número que indica la perfecció. Potser estic una mica influïda pel pensament i per això vaig portar el Sucre a casa quan ja tenia un Safrà i un Sugus i havíem trobat el nostre equilibri. Amb el quatre en tenen una de molt castissa que és “alle viere vor sich strecken” que literalment seria estirar tots els quatre davant d’un. Aquest quatre es refereix a les extremitats que estirem quan ens relaxem per exemple al llit després d’un dia dur. I també amb el tres tenim l’expressió “drei Kreuze machen” fer tres creus que s’empra quan un queda alleujat després d’un esforç. Aquestes tres creus es refereixen a les de Gòlgota on segons la tradició Jesús va ser crucificat. Jo per exemple faré tres creus aquest any quan aconsegueixi enviar i col·locar els 6 alumnes que tenen beca per anar a fer les pràctiques Erasmus. Del tres passo al cinc perquè en alemany quan diem “Fünfe gerade sein lassen” és a dir fer que els cinc siguin parells, el que volem dir és no ser gaire estricte i fer els ulls grossos.
Quan parlem d’una cosa misteriosa, complicada o difícil de desxifrar parlem del “Buch mit sieben Siegel” el llibre amb set segells.
En alemany quan deixem una cosa molt clara i a més sabem expressar-nos molt bé diem “etwas mit tausend Zungen predigen”, predicar quelcom amb mil llengües. Aquestes llengües es refereix a les físiques no als idiomes que un pugui saber parlar.
I la darrera d’avui la podríem aplicar a Trump “seine fünf Sinne nicht beisammen haben” no tenir els cinc sentits tots junts que vol dir no tenir seny o fer ximpleries.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo bona setmana i molta alegria amb la preparació dels nadals.

No sé a vosaltres però a mi em passen els dies volant, i amb ells les setmanes i dintre de poc celebrarem un altre Nadal i un cap d’any i començarem un nou any. “The traveller” van cantar “days are numbers” com si no fossin importants ni els uns ni els altres però ho són i molt. Tenim el nostre preciós temps dividit en unitats com les hores i ens passem bona part de la vida quantificant, el nombre d’exàmens, les hores de feina, els dies, setmanes, mesos i anys, la quantitat de colesterol de la sang o de kilòmetres del nostre cotxe, etc. Els números i la quantificació pertanyen a la nostra vida i en formen part. Suposo que els éssers humans tenim la necessitat de recomptar allò que aconseguim per portar una espècie de llibre mental del nostre progrés. És curiós que des del punt de vista lingüístic algú em va fer notar una vegada que quan comptem tendim a fer-ho sempre en la nostra llengua materna per molt que dominem les altres. M’hi hauré de fixar. El que sí us puc dir és que els números en idiomes com el rus o l’àrab se’ns fan difícils i en alemany als meus alumnes els és complicat que a partir del vint-i-u primer es diuen les unitats i després les desenes. Així vint-i-u és “einundzwanzig” literalment u i vint. Això fins el 99 és clar. Després les centenes i els milers es llegeixen començant pels milers i seguint per les centenes com estem ja acostumats a fer-ho. I parlant d’embolics amb els números avui vull parlar del zero, aquest invent indi revolucionari que va canviar les matemàtiques, perquè en anglès tenim diverses maneres de dir-lo i dominar el zero no és bufar i fer ampolles. Per començar zero és “zero” en anglès en matemàtiques i ciències. Fins aquí bé. No obstant per exemple quan estem parlant de decimals i volen dir 0,4 això seria “nought point five”. I seguint amb les curiositats si tenim un decimal com 0.465 això seria “nought point four, six, five” i hem de llegir els números per separat. Recordeu per favor que allà on nosaltres posem el punt pels milers, els britànics posen una coma. I allà on nosaltres posem una coma pels decimals ells hi posen un punt. Això us salvarà d’empassar-vos diverses “fake news” que donen dades en anglès però si citen les xifres amb punts on hi van comes o comes on hi van punts no cal que perdeu el temps llegint l’article. Aquest “nought” anglès és el “naught” americà i prové de l’anglès antic “nāwiht” que volia dir literalment no cosa. I si seguim amb els números, en esports per parlar d’un marcador de zero aquest és “nil”. Si el Barça guanya al Madrid per cinc a zero això seria “five nil”. I seguim. Deixem el totpoderós futbol i passem al criquet perquè en aquest esport el zero és “duck”, sí sí ho heu llegit bé, “duck” com l’ànec i en tenis el zero és “love” és a dir amor. Aquest té però una explicació fàcil perquè és una deformació de la paraula francesa “œuf” amb el seu article determinat. I com que als anglesos els costa l’accent francès van adaptar la paraula i avall. Ja sabeu que “œuf” és ou en francès. La relació entre l’ou i el zero és clara per la forma. I per això en americà i quan es parla del marcador zero en esport en comptes de zero o “nil” podreu sentir “goose egg” és a dir ou d’oca. Però la complicació encara no s’ha acabat aquí. Per a números de telèfon i codis fem servir “oh” o “o”. Molt arcaic és el “cipher” que és el zero que ens ha vingut directament de l’àrab. Nosaltres l’hem conservat en la paraula xifra. El “cipher” que prové de l’àrab vol dir senzillament buit. En anglès americà també podreu sentir el “zip” per a zero, per exemple en la frase “I have zip idea about chemistry” tinc zero idea de química. Per si voleu saber d’on prové el “nil” dels marcadors, és del llatí “nihil”. El rus com l’alemany denominen el zero amb un “ноль” o “Null” que prové del llatí “nullus” que volia dir cap o ningú.
Fixeu-vos si tenim maneres d’anomenar el zero i com d’important és! Els números que utilitzem ara són els indis, els àrabs encara avui fan servir uns números diferents però el cert és que van ser ells que els van difondre.
També m’agradaria recalcar que el nostre sistema de càlcul actual és decimal però la civilització sumèria basava el càlcul en el sis. És a dir que tenien un sistema sexagesimal que en part hem heretat en les unitats de temps, una hora són 60 minuts i dividim el dia en 4 parts de sis hores cadascuna i a més comptem els ous en dotzenes.
Per cert sabeu que un número és una abstracció d’una abstracció oi? Però els nostres actuals números van aparèixer de manera més concreta perquè cada xifra tenia un certa quantitat d’angles que era igual al número que representava. Us deixo la imatge que ha trobat copilot a internet per exemplificar-ho.
I seguint la reflexió amb que he començat, ja podeu anar comptant allò que heu aconseguit aquest any i allò que voleu fer el proper i els dies que manquen per les vacances de Nadal que ja en tenim ganes. Bon dijous a tots.

Cadascú de nosaltres té una certa preferència per determinades paraules. A mi m’abelleixen especialment les compostes que relacionem amb les llengües germàniques. Això no és així per casualitat sinó perquè llengües com l’anglès o l’alemany creen una pila de mots a partir de la fusió de dos lexemes. Allà on nosaltres tenim un test, ells tenen un “flowerpot” en anglès o un “Blummentopf” en alemany. El nostre estoig és senzillament un “pencil case” anglès o una “Federmappe” en alemany. Aquesta és literalment la carpeta de les plomes, perquè abans que existissin les estilogràfiques i els bolígrafs, la gent escrivia amb plomes d’au i tinta. De paraules compostes en alemany n’hi ha que són ben curioses. La nevera és l’armari fred “Kühlschrank” i la bombeta que fem servir per il·luminar una habitació és la “Glühbirne” la pera incandescent.
No us penseu però que nosaltres en català no tenim mots compostos. De fet sempre m’han cridat l’atenció aquells que tenen a veure amb trets de caràcter com somniatruites, capsigrany que és algú que no té gaire enteniment, busca-raons, que sempre porta discussions, el llepafils m’agrada particularment perquè els llepafils em posen molt nerviosa i prefereixo no anar a menjar enlloc amb ells, els torracollons dels que el món n’és ple, tenim els esgarriacries que és aquella persona que es posa on no la demanen i esgavella la situació i també tenim els tocacampanes que són aquells que fan ximpleries per manca d’intel·ligència. Per no oblidar el baliga-balaga que és la persona de la que no podem esperar cap mena de formalitat. El que avui dia anomenen un impresentable vaja. Jo ara fa poc que m’he tret un tocacampanes de sobre i m’he quedat molt a gust. I és que ja estava tipa d’haver d’escoltar ximpleries i de que em piqués el timbre de casa i es presentés a qualsevol hora a dinar o sopar o senzillament interrompre la meva vida sense que li ho demanés. I a sobre havia d’aguantar que m’expliqués que ell cobra ajuts socials no perquè sigui inútil i no pugui trobar feina sinó perquè com que no hi ha treball per a tothom ell, que no ha treballat mai més de tres anys seguits al nostre país, té tot el dret d’endur-se les pagues socials perquè té el mèrit de tenir quatre fills de dues dones diferents. Un capsigrany en la meva opinió perquè si es vol ser un penques el mínim que es pot fer és no badar boca ni vantar-se d’endur-se els diners dels impostos dels que sí treballem.
Però no és precisament dels compostos catalans dels que us vull parlar avui sinó d’uns quants mots compostos anglesos que designen trets de caràcter o maneres de viure. Començo pel “bigwig”, el gran perruca és una persona que té poder o influència i aquesta paraula devia néixer d’aquella època en que els rics i influents portaven perruques. El “blabbermouth” és la persona que xerra desmesuradament i explica secrets a la resta de persones. A la feina en tenim uns quants i unes quantes d’aquests. Sort que jo sempre tinc present allò que deia sàviament la meva àvia: “val més conèixer que donar a conèixer”. Per als que els agraden els llibres i llegeixen molt tenim el “bookworm” cuc de llibre literalment. Tant de bo tingués jo més temps per a la lectura. Senzillament quan vull posar-m’hi és tard i quedo sempre adormida amb el llibre sobre el nas.
Dos paraules compostes fan referència als rols dintre de la família. La primera és el “breadwinner” el que guanya el pa, és a dir el puntal econòmic de l’agrupació. I aquella persona que es queda a casa i s’ocupa de la llar i la criança dels fills és el “homemaker” en anglès, literalment el que fa la llar.
Els meus alumnes em senten sovint anomenar-los “chatterbox” caixa de xerrameca perquè n’hi ha que no són capaços de callar ni un moment. Pels maldestres tenim el terme “butterfingers”, dits de mantega, que són aquelles persones a qui els hi cau tot o no entomen allò que els hi llences.
Per a les persones que es dediquen a copiar i seguir allò que fan els altres tenim en anglès el terme “copycat” i a aquells que sobresurten en alguna cosa se’ls anomena “crackerjack” i si algú és capaç d’engegar canvis i fer que les coses finalment es facin realitat són els “movers and shakers” els que mouen o agiten. Jo espero que m’escullin representant sindical perquè estic ben tipa que al centre on treballo tothom només critiqui però ningú es mobilitzi per canviar res. I com que hi ha coses que vull canviar he decidit moure les eleccions sindicals jo mateixa. Ja sabeu allò de que “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”. I per avui ja ho tenim. Bona setmana i bona preparació de les festes nadalenques que ja les tenim a tocar. Us deixo amb dos imatges de la platja del Bogatell que aquest darrer cap de setmana han estat un bocí de paradís de nou!

Cadascú de nosaltres té una certa preferència per determinades paraules. A mi m’abelleixen especialment les compostes que relacionem amb les llengües germàniques. Això no és així per casualitat sinó perquè llengües com l’anglès o l’alemany creen una pila de mots a partir de la fusió de dos lexemes. Allà on nosaltres tenim un test, ells tenen un “flowerpot” en anglès o un “Blummentopf” en alemany. El nostre estoig és senzillament un “pencil case” anglès o una “Federmappe” en alemany. Aquesta és literalment la carpeta de les plomes, perquè abans que existissin les estilogràfiques i els bolígrafs, la gent escrivia amb plomes d’au i tinta. De paraules compostes en alemany n’hi ha que són ben curioses. La nevera és l’armari fred “Kühlschrank” i la bombeta que fem servir per il·luminar una habitació és la “Glühbirne” la pera incandescent.
No us penseu però que nosaltres en català no tenim mots compostos. De fet sempre m’han cridat l’atenció aquells que tenen a veure amb trets de caràcter com somniatruites, capsigrany que és algú que no té gaire enteniment, busca-raons, que sempre porta discussions, el llepafils m’agrada particularment perquè els llepafils em posen molt nerviosa i prefereixo no anar a menjar enlloc amb ells, els torracollons dels que el món n’és ple, tenim els esgarriacries que és aquella persona que es posa on no la demanen i esgavella la situació i també tenim els tocacampanes que són aquells que fan ximpleries per manca d’intel·ligència. Per no oblidar el baliga-balaga que és la persona de la que no podem esperar cap mena de formalitat. El que avui dia anomenen un impresentable vaja. Jo ara fa poc que m’he tret un tocacampanes de sobre i m’he quedat molt a gust. I és que ja estava tipa d’haver d’escoltar ximpleries i de que em piqués el timbre de casa i es presentés a qualsevol hora a dinar o sopar o senzillament interrompre la meva vida sense que li ho demanés. I a sobre havia d’aguantar que m’expliqués que ell cobra ajuts socials no perquè sigui inútil i no pugui trobar feina sinó perquè com que no hi ha treball per a tothom ell, que no ha treballat mai més de tres anys seguits al nostre país, té tot el dret d’endur-se les pagues socials perquè té el mèrit de tenir quatre fills de dues dones diferents. Un capsigrany en la meva opinió perquè si es vol ser un penques el mínim que es pot fer és no badar boca ni vantar-se d’endur-se els diners dels impostos dels que sí treballem.
Però no és precisament dels compostos catalans dels que us vull parlar avui sinó d’uns quants mots compostos anglesos que designen trets de caràcter o maneres de viure. Començo pel “bigwig”, el gran perruca és una persona que té poder o influència i aquesta paraula devia néixer d’aquella època en que els rics i influents portaven perruques. El “blabbermouth” és la persona que xerra desmesuradament i explica secrets a la resta de persones. A la feina en tenim uns quants i unes quantes d’aquests. Sort que jo sempre tinc present allò que deia sàviament la meva àvia: “val més conèixer que donar a conèixer”. Per als que els agraden els llibres i llegeixen molt tenim el “bookworm” cuc de llibre literalment. Tant de bo tingués jo més temps per a la lectura. Senzillament quan vull posar-m’hi és tard i quedo sempre adormida amb el llibre sobre el nas.
Dos paraules compostes fan referència als rols dintre de la família. La primera és el “breadwinner” el que guanya el pa, és a dir el puntal econòmic de l’agrupació. I aquella persona que es queda a casa i s’ocupa de la llar i la criança dels fills és el “homemaker” en anglès, literalment el que fa la llar.
Els meus alumnes em senten sovint anomenar-los “chatterbox” caixa de xerrameca perquè n’hi ha que no són capaços de callar ni un moment. Pels maldestres tenim el terme “butterfingers”, dits de mantega, que són aquelles persones a qui els hi cau tot o no entomen allò que els hi llences.
Per a les persones que es dediquen a copiar i seguir allò que fan els altres tenim en anglès el terme “copycat” i a aquells que sobresurten en alguna cosa se’ls anomena “crackerjack” i si algú és capaç d’engegar canvis i fer que les coses finalment es facin realitat són els “movers and shakers” els que mouen o agiten. Jo espero que m’escullin representant sindical perquè estic ben tipa que al centre on treballo tothom només critiqui però ningú es mobilitzi per canviar res. I com que hi ha coses que vull canviar he decidit moure les eleccions sindicals jo mateixa. Ja sabeu allò de que “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”. I per avui ja ho tenim. Bona setmana i bona preparació de les festes nadalenques que ja les tenim a tocar.

Ja fa més de dos anys que a l’escola no tenim enllaços sindicals. Això passa per dos motius, per una banda a l’equip directiu no els interessa que ens organitzem per tal de demanar que es compleixin amb els nostres drets i per altra banda ha costat molt trobar gent disposada a fer-se malveure davant dels caps per garantir unes condicions justes. I de fet he estat jo qui ha anat darrere de que hi hagi eleccions i qui ha cercat candidats perquè a la llista hi hagi un total de tres persones que és la quantitat requerida per tenir un comitè d’empresa. No hi ha casa sense fum i ho sabem, però em sembla lògic i necessari intentar canviar allò que sé que s’ha de canviar per afavorir una mica l’ambient de treball. I és que considero que en aquest país sabem tots criticar i deixar la gent com un drap brut però no sabem mobilitzar-nos ni tenim gaire empatia ni companyonia, ni el que els alemanys anomenen “Zivilcourage”. No cal anar gaire lluny per veure-ho clar. El que va passar ara fa una mica més d’un any amb la Dana i la gestió de Mazón va ser una vergonya. El mínim que calia exigir seria la destitució del polític i probablement una pena de presó per la negligència en la gestió de l’emergència. Hi ha hagut protestes? Sí, però per la magnitud del que va passar van ser moderades. A molts altres països la ciutadania sap reaccionar de manera proporcionada. El primer de novembre precisament llegíem la notícia de que milers de joves havien sortit a protestar per l’esfondrament d’una estació de tren en què van morir setze persones. Això passava a Novi Sad. Els habitants de Sèrbia estan tips de la corrupció i reclamen unes eleccions anticipades. I no n’hi ha per menys. A mi el que em fa bullir la sang és que un Mazón segueixi podent passejar tranquil·lament pels carrers amb tots els morts que té a la seva consciència. Però de sortir massivament nosaltres res de res. Som ovelletes pacífiques.
França també es un país de protesta, se sap de sempre. I a més sovint són originals a l’hora de fer-ho. Per exemple el 10 de setembre del 2025 els motoristes de França van iniciar una protesta pel fet que es demanava que els vehicles de dues rodes equiparessin el que pagaven de peatge amb els de quatre rodes. Evidentment el desgast i erosió que provoquen les motos no és el mateix que el dels cotxes. L’associació FFMC (Fédération Française des Motards en Colère) va impulsar la campanya que tenia com a objectiu donar visibilitat a la seva veu. El que van fer va ser començar a pagar el peatge amb monedes d’un i dos cèntims produint unes cues impressionants a la zona de peatge. La protesta va ser efectiva i el govern es va haver de replantejar la mesura. En català diem “qui no plora no mama” i tenim raó. Estem però en aquest país acostumats a les múltiples trampes dels directius d’empresa i poca gent gosa alçar la veu. Un amic que treballa per una gran empresa automobilística alemanya em va dir fa poc que després d’haver estat a la fàbrica i l’empresa a Alemanya en tornar s’ha adonat que som molt poc organitzats a l’hora d’expressar crítica.
I de trampes les empreses en fan i a més si ens poden fer treballar de més o estalviar-se uns cèntims ho faran. Aquí com a tot arreu probablement. Tanmateix aquí no ens revoltem.
Suposo que nosaltres mateixos ja ens considerem país de trampa i tramposos i avui vull dedicar el meu post a locucions que designen enganys o maneres d’enganyar. Us en presentaré en els tres idiomes avui i la setmana vinent.
Començo per l’anglès amb la de “pull de wool over someone’s eyes” estirar la llana sobre el ulls d’algú és a dir tapar-li la visió per tal que no pugui adonar-se del que passa realment. Acaba significant manipular a algú per fer-li creure quelcom que no és. M’abelleix especialment la locució anglesa “lead someone up the garden path” portar a algú cap amunt fins el camí del jardí. Té la mateixa idea d’engalipar a algú, un verb català que m’agrada també moltíssim.
Quan algú o un govern intenta generar una cortina de fum per confondre el públic i desviar l’atenció del que és realment important en anglès diem “smoke and mirrors” que tot és fum i miralls i el que nosaltres anomenaríem prendre el pèl a algú és “to take someone for a ride”. Això é el que em va passar a mi quan em van dir que les reunions de la xarxa de mobilitat són els dimecres matí, justament el matí que tinc lliure, quan jo després treballo de 15:00 a 21:00. Per compensar aquestes hores que faig fora d’horari el director del centre va proposar deixar-me marxar abans a casa, és a dir sortir a les 19:20 i deixar de fer l’hora Erasmus i la permanència. Però això el que implica és que aquestes dues hores que per mi són de feina de preparació de classes o d’organització Erasmus les acabaré fent a casa i per tant vaig dir que aquesta no era la solució. Evidentment el que volia l’empresa era “to take me for a ride” cosa que no vaig acceptar.
Un concepte molt útil amb una locució anglesa que no té una traducció gaire original és la de “string someone along” . Un “string” és un cordill o fil i “to string someone” és portar algú lligat amb un cordill. Aquesta locució vol dir donar a algú falses esperances. Jo crec que tots hem estat en aquesta situació de que algú ens ha donat falses esperances fins que ens hem cansat, oi? I si algú juga al que en català anomenem “a la puta i la Ramoneta” llavors en anglès és “to play double game” molt directe i sense floritures. Una locució molt similar a la de “pull wool over someone’s eyes” és la de “throw dust to someone’s eyes” és a dir llençar sorra als ulls d’algú.
Si l’engany es refereix sobre tot a trampes en els comptes d’una empresa el que diuen els anglesos és “to cook the books” que literalment és cuinar els llibres, és a dir falsificar els llibres de comptes. I per avui ja en tenim prou. La propera setmana seguiré amb aquest tema amb més locucions sobre l’engany i el frau en francès i alemany. Bona setmana a tots.

Estem a un tres i no res de la celebració del Tots Sants que no és res més que una cristianització de la tradició pagana del Samhein que celebraven els celtes a Irlanda, Escòcia i Gal.les. El Samhein marcava el final de la collita i el començament de l’hivern. Pels celtes era un moment en que els dos mons, el dels vius i el dels difunts es barrejaven i per això les ànimes podien tombar altre cop al nostre món. Per a ells l’any es dividia en dues meitats, la fosca que correspon als mesos d’hivern i la lluminosa de primavera i estiu. El Samhein representava molt probablement l’any nou celta. Curiosament per a ells el dia començava no pas a trenc d’alba sinó precisament quan es feia de nit. Era un moment prou marcat perquè la gent es preparava per l’hivern, es celebraven tiberis amb menjar i begudes abundants, es pagaven els deutes i se celebraven judicis per assegurar justícia. La gernació d’irlandesos que van arribar als EEUU i que van dur amb ells aquesta tradició van ser els responsables de l’explosió del Halloween. Però tots Sants i el Nadal, que pels germànics era el Yule, no són les úniques tradicions associades a l’època de la foscor. No sé què representa per a vosaltres l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern però per a mi conserven la màgia ancestral del període en què a causa del temps poc favorable, tendim a la introspecció i potser a l’anàlisi del present. Particularment trobo la tardor i l’hivern força inspiradors. I em penso que els anglesos també troben aquestes estacions prou romàntiques perquè tenen expressions que ho demostren. La primera és la de “to turn overn a new leafe” que vol dir començar de nou o canviar d’actitud o hàbit, com si fóssim una fulla d’un arbre que cau per deixar-ne sortir una altra. Aquesta expressió m’abelleix especialment. Hi ha a la tardor certs fruits de la terra que ens evoquen aquesta estació. Una d’ella és la carabassa. La veiem ara per tot arreu com a objecte de decoració i la veurem en forma de Jack-o’-lantern com a símbol de Halloween. No obstant els britànics tenen una locució molt castissa que prové del conte de la ventafocs. Recordeu que la fada madrina va convertir una carbassa en carruatge per a la noia i aquest carruatge es va convertir de nou en carbassa després de mitja nit. Era mitja nit oi? Doncs quan els anglesos volen dir que se’ls està fent tard i han de marxar a casa o anar al llit diuen “turn into a bumpkin” convertir-se en una carabassa. A mi per exemple no m’agrada gens anar a dormir tard i per això li dic al meu amic anglès que no vull sortir gaire de nit perquè “I turn into a bumpkin pretty early” em torno carabassa d’hora. I parlant de carabasses no sé si sabeu ja que a una persona amb costums provincianes, de poble vaja, els anglesos l’anomenen “country bumpkin” carbassa de poble. Els alemanys designarien a una persona així amb “Landei” ou de camp.
Pels anglesos els “autumn years”, els anys de tardor són aquells que precedeixen la senectut just després de la jubilació. I el contrari pels anglesos són els “salat days” els dies amanida, una expressió que va encunyar Shakespeare. Aquest darrer cap de setmana per exemple he anat a Tossa a celebrar el 71 aniversari del meu amic del Poblenou, ell està als seus anys de tardor. També molt típica de la tardor és la castanya. Doncs quan algú explica una història, un acudit o una anècdota una vegada i una altra, això que explica esdevé una “old chestnut” una castanya vella.
I com ja us he dit abans, el Samhein celebra el final de la collita i pels anglesos el “harvest time”, el temps de collita és aquell en què finalment veiem els fruits dels nostres esforços i perseverança. De la mateixa manera si traiem profit de l’esforça fet diem “reap the harvest” recollir la collita.
Tenim els catalans un símbol del Nadal i de l’hivern que ens deu venir de la tradició pagana del Yuletide. L’arbre, o en la seva falta el tronc, esdevé un símbol d’abundància i del poder de regeneració de la terra. Per això diem a la canalla que ha d’alimentar el tió per fer-lo cagar després. Estem senzillament dient als nens que han de cuidar de la mare natura perquè doni després els fruits pertinents. D’expressions amb la paraula “tronc” en anglès en conec dues. La primera és la de “as easy as falling off a log” tan fàcil com caure d’un tronc, que vol dir que quelcom és molt fàcil. La segona és “sawing logs” que literalment vol dir talant arbres i és una expressió humorística que es refereix al soroll que fa algú quan ronca.
Però no només els anglesos tenen locucions referents a la tardor. Els alemanys quan diuen “es wird Herbst” que literalment vol dir esdevé tardor, el que designen és que s’acaba una etapa i ve el declivi o el recolliment. I els francesos també tenen les seves expressions de tardor. Quan diuen que alguna cosa “tombe comme des feuilles” el que volen dir és que disminueix ràpidament o cau en abundància. I també típic de la tardor és el vol de les aus migratòries i per això quan algú comença un nou projecte o empren un viatge els francesos en diuen “emprendre son envol”.
I si associem la tardor als núvols llavors la següent locució és perfecta perquè quan els francesos veuen l’esperança en quelcom o tenen un moment d’alleujament de tots els problemes en diuen “éclaircie dans les nuages” les clarianes entre els núvols.
Per avui només em manca desitjar-vos una bona castanyada i una bona celebració de Tots sants.