I segueixo avui amb el tema que vaig endegar la setmana passada sobre locucions i expressions que tenen com a protagonistes les flors. Però dijous passat us vaig parlar de frases fetes angleses i aquesta setmana us parlaré de locucions i dites alemanyes i franceses. Començo per les alemanyes. La primera d’avui és la de “etwas durch die Blume sagen” dir quelcom a través de la flor que és el que fem quan som indirectes i disfressem una mica el missatge per tal que no soni malament. És al que ens dediquem els professors quan posem notes que ja no són numèriques. Un suspès com una casa és un “no assolit” i un cinc pelat pot ser un “progressa adequadament” i així ofèn menys. També és la tàctica que generalment fem servir per a dir a una persona que vol ser la nostra parella que no ens fa el pes. Donem la volta a les coses i embolcallem el missatge amarg de la manera més dolça possible, el donem com expressen els alemanys “a través de la flor. I quan ells ens donen les gràcies per les flors “Vielen Dank für die Blumen” tant pot ser perquè els ha agradat un compliment que els hem fet com per a donar-nos a entendre que han captat i registrat la nostra crítica. Els alemanys entenen el llenguatge de les flors i les veuen i admiren com a quelcom especial. Per això tenen dites sobre elles. Avui us en duc quatre que m’abelleixen especialment. La primera és la de “Blumen lehren uns die Kunst des Seins im Moment” que vol dir que les flors ens ensenyen l’art de ser en el moment. I és cert, perquè la seva bellesa caduca i ens recorda que hem d’aprofitar cada instant de la vida perquè com deien els llatins “tempus fugit”. La segona dita alemanya d’avui és la de “Blumen sind ein Geschenk Gottes, das wir jeden Tag auspacken” que traduït és “les flors són un regal de Déu que desemboliquem cada dia”. A mi em sembla que les flors amb els seus colors són un autèntic regal de la natura que podem contemplar i admirar de franc. També trobo especialment poètica i encertada la dita “ein Herz ohne Liebe ist wie ein Garten ohne Blumen” un cor sense amor és com un jardí sense flors. La darrera dita d’avui és la de “die Schönheit einer Blume liegt in ihrer Zerbrechlichkeit” que la bellesa d’una flor resideix en la seva fragilitat. Potser podríem establir un paral·lelisme amb la pròpia vida. Sabem que som fràgils i vulnerables i per això cada dia de la vida compta i és valuós.
I si als alemanys els agraden les flors, als francesos també. De fet a l’estiu els poblets del sud de França són una poesia perquè les façanes i els balcons s’empolainen amb testos de flors de diversos colors que posades a les façanes acolorides donen un toc immensament càlid als carrers. I és que els francesos utilitzen les flors en les seves expressions idiomàtiques. Per exemple si engeguem a algú a fregir espàrrecs o fer punyetes pels francesos és “envoyer quelqu’un sur les roses”, literalment enviar a algú sobre les roses. Què fins oi? Bé, deixeu que us digui que només són fins perquè sovint el seu llenguatge és immensament directe.
Si una persona és molt romàntica, sentimental o sensible se l’anomena “fleur bleue” flor blava. I quan quelcom fa pudor els francesos es tornen indirectes i diuen “ne pas sentir la rose” no fer olor de rosa. Per exemple unes quantes de les aules on faig classe i que estan plenes d’adolescents que venen corrents pel matí però que no es dutxen abans de venir i no fan precisament olor de rosa. Us ho podeu imaginar suposo. I ara una que es pot fer servir molt sovint que és la de “être ras de pâquerettes” estar al nivell de les margarides que vol dir en un nivell molt baix. Malauradament les converses a la sala de professors de la meva feina estan a nivell de les margarides. Pobres flors! Jo les trobo especialment boniques.
La darrera locució d’avui em sembla molt còmica com a expressió però si l’analitzem acuradament és molt cruel. És la de “faut pas pousser mémé dans les orties” és a dir que no cal empènyer l’àvia dins de les ortigues. Vol dir que no cal exagerar o abusar d’algú. Per exemple quan sento alguns companys i companyes queixar-se de la situació en aquest país i del moment en el que vivim perquè ho veuen tot negre llavors els diria això de que “faut pas pousser mémé dans les orties”. És cert que la generació dels meus pares ho tenien més fàcil per canviar de feina perquè de treball n’hi havia. I és cert que un dels mals endèmics d’ara llavors no era un perill tan gran: l’habitatge. No obstant, la generació dels meus pares van haver de lidiar amb una postguerra molt dura i això els va marcar. De la mateixa manera que la competitivitat d’avui dia marcarà la generació que és jove ara. Veure-ho tot negre és exagerar i ser molt pessimista. I fins aquí les expressions d’avui. Us desitjo unes bones vacances de setmana santa. Sabíeu que els alguns alemanys també tenen el costum de fer-se regals per aquestes èpoques? Jo trobo que qualsevol moment és adequat per demostrar als altres que ens són importants i per què no fer-ho per Pasqua quan celebrem el renaixement de la vida?