Escric el post d’aquest primer dijous de febrer per completar-ne un que ja vaig escriure fa temps sobre substantius i adjectius per descriure el tarannà en anglès i el que vaig publicar el 15 i el 22 de gener amb mots per designar el mateix però en francès. Doncs encara no he acabat amb el tema i per tant el prossegueixo avui amb més expressions familiars en anglès perquè el vostre britànic brilli encara més. Coneixeu aquell tipus de persona que es posa sempre en activitats en massa i li abelleix molt socialitzar? Doncs els anglesos els anomenen “social butterfly”. Aquestes papallones socials però no necessàriament han de ser amants de les festes. Per a designar a aquests darrers, aquells que van de festa en festa els britànics ja han creat el terme “party animal”. Generalment també s’associa la gent a qui li agrada anar en ramant i estar acompanyat amb la gent més afable però no forçosament una cosa ha d’anar de la mà de l’altra. Hi ha gent molt afable i generosa a qui no li abelleix estar en grans grups i que evita per això les festes o les trobades massa multitudinàries. El concepte que trobo enormement bonic i que descriu exactament el caràcter d’una persona que fa als altres feliç i els fa sentir positius és el que els anglesos anomenen “ray of sunshine” un raig de sol. És molt similar a la locució francesa “boute-en-train” que és aquell o aquella que encomana el positivisme.
Els anglesos deuen tenir una bona part de la població que està de bon humor perquè trobo que tenen moltes maneres de definir uns trets de caràcter molt similars. Avui ja en portem tres i el quart és el “happy camper” que és el qualificatiu que s’atorga a les persones que són alegres i estan en general satisfetes. Per a aquells i aquelles a qui els agrada estar amb gent se’l s anomena sense cap metàfora de per mig “people person”, persona de gent. No gaire original però sí efectiu. Els individus amb energia i positius solen ser persones que fan moltes coses i són dinàmiques i si a més són treballadores se les anomena “busy bee” és a dir abella enfeinada. És un terme molt positiu igual que el de “smart cookie” que és el que fem servir per a designar una persona espavilada i intel·ligent. Si us diuen “smart cookie” heu de saber que és molt afectuós i que us estan fent un compliment a una característica que admiren de vosaltres. En canvi si no parlem de “cookie” sinó d’”ass” i denominem algú “smart-ass”, el que estem intentant transmetre és que la persona en concret farda i s’esforça desmesuradament a demostrar el seu nivell d’intel·ligència i coneixement. Seria el que nosaltres anomenem una rata sàvia. Ambdós, el “smart-ass” i la “rata sàvia” tenen en comú el seu grau de pedanteria. Algú que ho sap tot és un “know-it-all”, el que en castellà és un “sabelotodo”, que també pot o no saber les coses però que destaca pel seu grau d’arrogància i que a més es fica en la vida dels altres per donar consells. I de galeta en galeta perquè quan a algú se l’anomena “though cookie” galeta dura, estem dient que la persona en concret és perseverant, determinada en els seus objectius i que no abandona fàcilment. Per a designar el mateix els francesos fan servir la seva locució “être un battant” o bé “ne pas baisser le bras”.
Els que saben fer de tot però no tenen cap especialitat són en anglès els “Jack of all trades”. Això recorda el refrany castellà “aprendiz de todo maestro de nada”. I és que a la vida no hi ha temps per a tot i per tant si volem fer massa coses, potser no n’acabem fent mai cap del tot. Això us ho dic per experiència perquè soc molt inquieta i tinc molts interessos però he de concentrar-me només en uns quants perquè altrament no avançaria gens en cap.
Seguim amb els tarannàs positius. Sabeu que els anglesos tenen fins i tot un terme per designar als que són sempre entusiastes i treballen dur? Són els “eager beaver”, els castors entusiastes.
Però no tots els caràcters són agradívols i per això l’anglès també té recursos per a designar allò que no els abelleix. Els éssers solitaris són els “lone wolves”, els llops solitaris. Els francesos si ho recordeu han triat l’os per designar els poc sociables. I per refrescar-vos la memòria els que aixafen la guitarra són els “wet blanket”, la manta mullada, perquè imagineu quina il.lusió ha de fer dormir embolcallat per una manta xopa! doncs la mateixa que ens fa tenir un aixafa guitarres al voltant. La versió menys fina del mateix és el “party pooper” el caga-festes. Suposo que ja coneixeu com es designen els pesats i pesades en anglès. Són els “pain in the neck” el dolor al clatell o senzillament “pain in the ass” dolor al cul. A aquells que són de difícil tractar o en què no es pot confiar els anomenem “slippery customer”. I si coneixeu a alguna persona amb habilitats especials heu de saber que els anglesos l’anomenarien “dark horse”, cavall fosc. La darrera té equivalent en francès: “hothead” és la persona de sang calenta que s’emprenya fàcilment el que els veïns de l’altra banda dels Pirineus designen amb la locució “avoir le sang chaude”. I jo potser no m’emprenyo fàcilment però tampoc tinc sang d’orxata o el que diuen els francesos “sang de navet” perquè puc posar i poso passió al que faig i a la vida. Què és la vida sense les emocions?
Vull animar el post d’avui amb una imatge de paisatge urbà nocturn amb un cel de colors espectaculars. Bon febrer per a tots!