Aquest any m’he endinsat en una gran aventura que m’ha dut a aprendre més de la societat i la llengua franceses però que sobre tot m’ha dut a gosar anar de vacances amb dos francesos, per ser més concrets un pare i una filla per ser més concrets, amb la qual cosa encara m’he amarat més de la cultura del país veí.
Estic en aquell punt en què el meu cervell analitza, compara i troba moltes coses lògiques però també d’altres de poc lògiques que us aniré comentant. Per a mi el francès és un idioma melodiós i altament expressiu. Ja us vaig dir en un post anterior que tenen el costum d’emfatitzar tot el que poden i així doncs no en tenen prou dient que quelcom és bo “bon” sinó que han de dir que és “franchement bon”, “vraiment bon” i el meu preferit “vachement bon”. Altres vegades aquesta llengua em sorprèn per la seva simplicitat. Per exemple quan només tenen una paraula “chamignon” per designar el tipus de bolet que nosaltres anomenem així, qualsevol bolet en general i fins i tot els fongs que no deixen de ser un bolet sobre matèria orgànica com els teixits. Bé, els alemanys tampoc són gaire originals perquè tenen el “Champignon” per designar a la varietat, el “Pilz” per a designar qualsevol bolet i el fong. Més específics ja són els anglesos que tenen el “mushroom” pel bolet i el mèdic que és “fungus”. Quan es tracta de bolets el francès guanya en economia del llenguatge. Fins aquí bé.
Tanmateix hi ha moments en què penso que ens han volgut complicar l’existència als que volem aprendre la llengua. Si ens cal pa rallat, que en alemany és “Paniermehl” o sigui farina per arrebossar i en anglès “breadcrums” que és prou lògic perquè són les molletes de pa, resulta que en francès tindrem un “chapelure du pan” o bé un “panure”. Encara estic cercant el significat de” chapelure”…
També em sembla curiosíssim el costum francès de tenir termes llarguíssims que després els són poc pràctics i han d’escurçar. Un dels primers conceptes amb els que vaig topar va ser el “velodrome d’hiver” que tothom coneix com a “vel d’hiv”. Les bicicletes urbanes de París són les” Vélib’ Métropole” i aquí el concepte de “vélib” prové de “vélocipède” i “libre” però al dia a dia l’acaben anomenant “velib”. De vegades no cal que els conceptes siguin excessivament llargs per escurçar-los, del restaurant n’han fet el “resto” de la “manifestation” la “manif” o de “musique” en fan “zik”. Molt útils són també el “dic”per diccionari, el “frigo” per no dir “réfrigérateur”. La facultat és senzillament la “fac”. També abrevien adjectius com “dispo” per dir disponible o “impec” per no dir impecable. Els hem de donar les gràcies per això. Als alemanys encara no se’ls ha acudit una manera d’escurçar el seu “Kühlschrank” que literalment és l’armari fred. Sí és cert que en lloc de “Demonstration” diuen més aviat “Demo”. Els francesos anomenen a un estudiós “intello” que es correspon amb l’anglès “nerd”. Cal dir que el concepte de “nerd” en anglès designava fa temps a aquell tipus d’home poc atractiu que pot ser socialment incompetent o bé al fan de la informàtica que es passa el dia llegint sobre el tema. Més endavant el terme ja va passar a designar a la gent que s’interessa molt per una qüestió en concret.
I a simple vista també he de dir que hi ha locucions que em semblen molt metafòriques o romàntiques. La primera és la de “le coucher de soleil” que és la posta de sol o senzillament per a ells quan el sol se’n va a dormir. També m’abelleix especialment la de “la nuit tombe” la nit cau com si fos una manta que ens trobéssim a sobre de cop. Per designar la sensació d’enamorament els francesos comparteixen amb els alemanys l’expressió “avoir des papillons dans le ventre” “Schmeterlinge im Bauch haben” tenir papallones a la panxa.
Adesiara l’etimologia de les paraules franceses està vinculada amb la de paraules angleses només parcialment. Fa poc va sortir a una conversa el mot “cauchemar”. Curiosament els francesos no tenen sinó que fan bons somnis o malsons. Doncs em vaig adonar que en anglès és “nightmare” i vaig estar rumiant si aquest morfema -mar en francès i el -mare en anglès provenen del mateix lloc. Resulta que sí, que el -mare no és un morfema sinó que era el lexema “2-mare d’origen germànic que designava l’esperit malèvol que es posa sobre el pit de la gent per la nit i les ofega. De fet el “caucher” volia dir repenjar-se sobre o oprimir. El lexema que ara ha esdevingut un pseudomorfema -mara també és present en les llengües escandinaves. Es creu que és d’origen indoeuropeu i es relaciona aquesta arrel -mer amb el verb morir. Això de que “caucher” signifiqui oprimir em va fer pensar que en castellà tenim la “pesadilla” que potser ve del fet que ens pesa.
I en alemany com és la paraula malson? Doncs en un passat existí el “Nachtmahr” o bé “Nachtmare” que recorda al “nightmare” anglès però que avui dia es diu “Alptraum” o també escrit i permès “Albtraum”. Ens trobem amb el mateix, aquest “Alb” o “Alp” que té un equivalent “elf” en anglès és un esperit nocturn en el que creien els germànics.
La paraula francesa “cauchemar” va passar al rus i ara el “кошмар” no designa només un malson sino una situació desastrosa o catastròfica.
La darrera curiositat que vull comentar en aquest post d’avui és el verb “baragouiner” que no sona a francès oi? Doncs ho és a mitges. Explico primer què significa avui dia. Aquest “baragouiner” vol dir parlar de manera incomprensible una llengua estrangera. Seria equivalent del nostre català xampurrejar i del castellà “chapurrear”. La teoria més estesa sobre l’origen d’aquesta paraula és el que prové del bretó. Com ja sabeu el bretó és una llengua cèltica i per tant molt diferent a la francesa. Quan els bretons van haver d’anar a la França on es parlava una llengua que els era desconeguda, al demanar a les botigues el que volien que era pa “bara” i vi “gwin” ho feien en la seva llengua bretona. Òbviament els francesos no els entenien i d’aquí que van acabar anomenant al fet de parlar quelcom incomprensible per a ells “baraguiner”. D’una manera similar els russos anomenen als alemanys “немец” que en el passat voli adir “el que no parla”.
I això és tot per avui. Us desitjo a tots unes bones vacances i un bon estiu!