Ara ja fa un parell de setmanes que vaig fer un post sobre el francès i les fruites i us donava a conèixer expressions franceses i les seves equivalents en altres idiomes. Avui us en duc unes quantes més de franceses que giren al voltant de la fruita i la verdura i us en ensenyaré unes altres d’angleses o alemanyes.
La darrera locució del dia 26 de juny era la de francesa “tenir comme à la prunelle de ses yeux” que en català no és res més que ser la nineta dels ulls d’algú. Doncs bé, en anglès ja us l’havia escrit abans però la locució és molt similar a la francesa “to be the apple of one’s eyes” ser la poma dels ulls d’algú. Quan algú es torna boig en anglès podem dir que aquest persona “goes banana”. Jo per exemple m’he” tornat plàtan” intentant buscar algú que vingui a donar el pinso al Safrà i el Sugus durant tres dies d’agost que seré de vacances. Perquè resulta que les voluntàries d’algunes protectores que fan de “catsitters” o mainaderes de gats volen vint euros l’hora per estar una estona amb els meus gats pel matí. Vint euros és el que es paga per una classe particular avui dia! I el Safrà i el Sugus en tenen prou amb una mica de companyia humana matinera perquè al vespre tenen dos “catsitters” que estaran per ells i jugaran amb ells de debò! En fi, ara potser resultarà que m’hauria de dedicar a cuidar els felins dels altres i em trauria un bon sobresou sense haver de trencar-me gaire la closca…
Però això ja són figues d’un altre paner per seguir en llenguatge de fruites. També ja fa un temps que us vaig escriure l’expressió anglesa “a bite at the cherry” una mossegada a la cirera que es fa servir quan aprofitem una bona oportunitat per aconseguir quelcom. El millor exemple que us puc donar és el meu cas ara ja fa gairebé 16 anys. Jo m’havia apuntat a la borsa del Baix Llobregat i el primer any amb la implantació de la cinquena hora vaig treballar tot el curs. A vuit o nou llocs diferents escampats per tota la zona del Baix Llobregat però de feina no me’n va faltar i anava cobrant regularment. A l’estiu evidentment el departament em va donar de baixa i vaig anar a l’atur. El curs següent ja va començar tort perquè havien retallat despeses i jo per la castanyada només havia fet dues substitucions. Vaig anar a serveis territorials a demanar què passava i em van dir que havia de tenir paciència, que aquell any treballaria una setmana i en cobraria 5 l’atur. Just en aquell moment em van trucar de l’escola on treballo ara que en aquell moment tenia un nom molt diferent. Cercaven substituta per anglès per tot el curs fins el juny. Vaig anar a l’entrevista, em van oferir la feina i jo vaig fer el que us acabo d’explicar “bit at the cherry” i assegurar-me el sou i l’estabilitat durant tot el que quedava de curs. Aquell contracte va ser el 3 de novembre del 2009 i el 2010 em van fer una conversió del contracte a indefinit. I com és la vida resulta que encara treballo al mateix centre. Ha canviat de nom, de direcció, d’estudis que s’hi fan però jo allà segueixo al peu del canó i tot perquè vaig saber “mossegar la cirera”, perquè la vaig reconèixer com a oportunitat. Però no puc dir que aquesta feina sigui del tot un “plum job”. I pels que no ho sabeu un “plum job” o treball pruna és una feina fàcil. Durant els anys de batxillerat l’alumnat era esquerp i brusc, després al dia a dia de desgast s’hi ha afegit les noves metodologies que no sé si ajuden o despisten els estudiants i finalment ara el que passa és que el 50% del temps que tenim els professors l’invertim en tasques burocràtiques. Però no em queixo. Aquesta feina m’ha permès viure de manera digna durant tots aquests anys de la meva vida. I espero encara guanyar-m’hi les garrofes durant més anys. Bé i això tot i que els companys que hi treballen i jo tinguem tarannàs completament oposats. És a dir els anglesos diríem que som “apples and oranges” pomes i taronges de diferents. I quan els veïns ibèrics diuen que es confon “la velocidad con el tocino” que són dues coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra, llavors els francesos el que fan és barrejar “melanger des choux et des carottes” barrejar les cols i les pastanagues.
Ja sabeu pel un post anterior que si algú t’explota en dius en francès “presser comme un citron”. Doncs heu de saber que els anglesos designen a un cotxe que ja no funciona amb la paraula “lemon”. I en canvi el préssec “a peach” designa a una persona o cosa que és molt bonica.
Una de les meves expressions favorites en anglés és “not give a fig” no importar una figa, que pels veïns ibèrics és “importar un bledo”. Doncs bé, curiosament als russos quan una cosa els hi és indiferent diuen “по фигу” (po figu) que els importa una figa. I són tan elaborats que del passotisme en diuen “пофигузм” que sona “pofigism”.
Ja fa unes setmanes també us vaig dir que si tot va malament els anglesos diuen que això “goes pear-shaped” és a dir que va en forma de pera. El millor exemple seria la política de Trump i les conseqüències que està tenint al món. Ja cal que anem repensant amb qui ens aliem perquè els EEUU no són un soci creïble.
I d’un idioma a l’altre perquè en francès quan algú posa cullerada de manera inoportuna en diem “ramener sa fraise” portar la seva maduixa. Això mateix en alemany era posar-hi la mostassa pròpia “seinen Senf dazu geben”.
De la maduixa passem a la pruna. Es veu que aquesta en francès denotava quelcom desagradable al segle XIII i d’aquí que “se prendre une prune” vol dir rebre una sanció. De fet fins el 1977 es veu que s’anomenava “aubergine” bergínia als agents que posaven les multes per estacionaments inadequats. Pel que sembla el color morat s’associa a coses desagradables, i “prendre une prune” va passar a designar el fet de rebre una multa. Jo ara ja fa anys que en vaig rebre una de la République française perquè el meu velocímetre estava espatllat i indicava 20 km per hora menys de la velocitat a la que anava. Sortosament algú em va fer notar que conduïa de manera “molt esportiva” i llavors vaig lligar caps: no és que els francesos de cop s’haguessin tornat lents i cautelosos, és que jo anava com una Fittipaldi per les carreteres franceses. I per això vaig prendre una pruna que vaig acceptar estoicament i pagar religiosament!
Se m’ha acabat la fruita però encara us duré unes quantes expressions amb verdures. En francès quan correu sobre la mongeta d’algú “courir sur le haricot” d’algú és que els poseu tremendament nerviosos, vaja que els aneu sobre el despertador en alemany “jemandem auf den Wecker gehen”. Els anglesos en aquests casos diuen que els fem enfilar per les parets “to drive someone up the wall”. I tot això pel nostre “treure de polleguera!
Si teniu la sort de poder treure profit i rèdit d’una situació per vosaltres en francès direu “en faire ses choux gras” fer les seves cols grasses. Algun dia vull que algú m’expliqui per quin motiu les cols i les cebes són tan importants pels francesos!
I per acabar avui us vull fer arribar una locució que m’abelleix especialment. És la de “avoir un cour d’artichaut”, tenir un cor de carxofa. S’aplica quan algú és molt enamoradís o enamoradissa i va repartint bocins del seu cor com fulles de la carxofa. L’equivalent alemany és “ein Herz wie butter haben” tenir un cor com la mantega que es fon ràpidament s’entén. Jo tinc la sort o la desgràcia que no m’enamoro fàcilment perquè el meu cor no es deslliga fins que la meva ment no li dona el vistiplau. No obstant quan estimo ho faig de manera segura, ferma i perdurable!
Bona setmana a tots!