No sé vosaltres com esteu però a mi em sembla que aquest any la calor del final de primavera és molt similar a la de meitat de juliol. I pateixo ja de com acabarem de cansats quan arribem a la canícula de l’estiu. Jo estic desitjant veure, sentir i olorar la pluja de nou perquè la natura torna a patir set. Tot aquell camí verd que acompanyava al tramvia de Verdaguer a Plaça de les Glòries s’està convertint en fullaraca seca si no es comença a regar el doble del que s’està regant des de que va començar la calor intensa ara fa unes tres setmanes. Hem d’adaptar la nostra rutina a la calor que fa i evitar les hores de màximes temperatures. Això ens tanca a casa durant una bona part del dia. Dormir pot fer-se difícil i també ho és menjar. És l’època d’alimentar-se de coses fredes, molts purés de verdura frescos i el regal de l’estiu: la fruita. De tot allò que es pot menjar a l’estiu la fruita és el millor i en tenim una gran varietat. I precisament els francesos tenen una pila d’expressions idiomàtiques que tenen a veure amb aquesta. Avui us en portaré unes quantes.
La primera és la de “avoir la banane”. El plàtan o banana té una forma corbada que recorda el somriure i per tant quan els francesos utilitzen aquesta expressió, vol dir que qui té la “banane” somriu visiblement. Jo també somriuré visiblement quan finalment acabi totes les tasques que m’havia proposat abans d’anar de vacances.
I si en comptes del plàtan el que teniu és el préssec “avoir la pêche” llavors vol dir que esteu plens d’energia positiva. Aquesta expressió es va documentar a la llengua francesa a partir dels anys seixanta del segle passat. No està del tot clar l’origen d’aquesta expressió però alguns entesos diuen que prové del xinès on el préssec és símbol de fertilitat i d’immortalitat i té a veure doncs amb un bon estat de salut. D’una manera molt similar els anglesos qualifiquen de “peach” a algú que és molt bo o molt complaent. La hipòtesis sobre l’origen xinès de l’expressió em sembla com dirien els anglesos “far-fetched” és a dir difícil de creure. M’inclino més a pensar que es remunta a una altra expressió francesa del segle XIX “se fendre la pêche” partir-se el préssec literalment que volia dir riure de valent o passar-s’ho bé. D’aquí em sembla molt més probable que s’hagi passat a designar amb “avoir la pêche” a aquells que gaudeixen d’un bon sentit de l’humor i són dinàmics.
I del préssec a la poma. Amb aquesta fruita anteriorment ja us vaig parlar de l’expressió “tomber dans les pomes” que vol dir desmaiar-se. Avui la nova és la de “se payer la pomme de quelqu’un” que significa riure’s d’algú.
Pel cas en que repartim equitativament quelcom diem “couper la poire en deux” tallar la pera en dos meitats. També apliquem aquesta expressió quan volem dir que s’està cercant un compromís. Ara en ve una que m’abelleix especialment i és que m’agrada la filosofia que s’hi amaga darrere. És la locució de “garder une poire pour la soif” i vol dir literalment “guardar una pera per la set” és a dir no consumir tots els recursos i fer un racó per moments difícils. Estalviar i preveure que és quelcom absolutament necessari de fer. Aquesta és positiva però en canvi “prendre pour une poire” prendre a algú per una pera significa infravalorar a algú i pensar que és massa ingènua.
Com els nostres veïns ibèrics quan una cosa resulta tenir un final i un acabat perfectes llavors és en francès “la cerise sur le gàteau” la cirera sobre el pastís.
Les persones que juguen amb ser amables a vegades i desagradables en d’altres són el que s’anomena “mi-figue, mi-raisin” mig figa i mig raïm.

I quan fem una visita a algú a la presó (espero que no haguem d’utilitzar aquesta expressió mai de la vida) diem llavors “apporter des oranges” portar taronges, s’entén com portar taronges als presos que es visita.
Per aquells i aquelles a qui els sobren una mica més que uns quants quilos diem en francès “être gros comme une pasteque“, ser gras com una síndria.
La darrera d’avui és una expressió amb una fruita poc comú: l’aranyó. Quan algú és la nineta dels ulls i la persona favorita d’algú altre en diuen “tenir à quelqu’un comme à la prunelle de ces yeux” tenir a algú com a l’aranyó dels seus ulls.
Per aquest primer dijous d’estiu ja en tenim prou. Espero que tingueu l’oportunitat d’anar-vos refrescant de tant en tant…