Començo el post d’avui que serà sobre els animals i la visió que en tenim en la llengua o les llegendes i vull puntualitzar una locució que vaig fer-vos arribar la setmana passada.
En el post del dijous 20 us explicava que hi ha una expressió francesa “ménager la chèvre et le chou” que vol dir satisfer les necessitats i interessos oposats de dos persones o grups de persones. Doncs el meu amic francès-català em va fer arribar una història curta que li explicava el seu avi de petit i que molt bé podria ser l’origen de la locució. Diu aquesta endevinalla que un pagès va anar a mercat i va comprar un llop, una cabra i una col. Deixarem de banda si és gaire versemblant que un pagès pugui voler comprar un llop que molt possiblement li pot fer mal al bestiar. El cas és que la història diu que per portar les compres a casa el pobre home havia de travessar el riu en una barqueta i el barquer només li deixava portar una de les tres compres. Si portava primer la col, sense la seva supervisió el llop es menjaria la cabra. Si portava el llop, la cabra es menjaria la col. La solució a l’enigma és portar la cabra primer i la col o el llop després però en anar a buscar la segona compra dur la cabra de nou i deixar-la al punt de partida fins que s’ha fet travessar el llop i també la col. És molt probable que l’expressió faci referència a aquesta endevinalla del món rural francès.
I com que ja estem amb les cabres i les cols us recordaré aquella expressió de Castelló que tan em va agradar quan me la va dir la meva amiga de Vila-real ”anar més perdut o perduda que una cabra a un bancal de cols”. Ja va sortir en un post fa temps.
Però no us vull pas parlar de cabres ni de llops avui sinó de corbs. Sí senyor heu llegit bé, de corbs. I ara us demanareu, quin interès té ella pels corbs? Doncs resulta que són un ocell ben interessant. En primer lloc perquè lluny de ser un animal que s’associa només a mals auguris i a la mort, el corb és en algunes mitologies un esser màgic. Pels Chukchi per exemple que són un poble paleosiberià que habita les terres properes a l’estret de Bering. Són els predecessors dels Inuits i els esquimals de nord Amèrica. En la cosmologia dels Chukchi el creador va fer un món on només hi havia foscor. Llavors va crear un corb i un petit ocell i els va demanar que portessin la llum a la terra fent un forat a la foscor perquè hi entrés la claror. El corb va fer la feina sembla que a mitges però l’ocell va portar finalment claror al món. No obstant, pels Chukchi i pels Iakuts aquests ocells tenen un poder especial ja que es considera que el corb negre és el pare de diverses famílies de xamans.
També en la mitologia nòrdica els corbs Hugin i Munin acompanyen al déu Odin i viatgen pel món per portar-li notícies. Hugin és el pensament i Munin la memòria. En la cultura celta els corbs estaven associats a la deessa Morrigan i simbolitzen la guerra i la profecia. Pels pobles de l’Amèrica del Nord que tenen les seves arrels culturals en els de la Sibèria dels Chukchi, els corbs són figures astutes i portadores de la llum. Aquí es pot veure com la llegenda d’una banda del món va passar a l’altra i es va mantenir en la seva essència a les tribus on es va exportar. Pels grecs els corbs també eren missatgers del déu Apol·lo i en la mitologia japonesa el corb Yatagarasu és un símbol diví i porta saviesa.
Aquesta imatge del corb com a ésser que du llum i saviesa pot provenir del fet que els nostres ancestres, independentment de l’indret del món del que foren, es devien adonar que els corbs eren animals altament intel·ligents. Són ocells capaços de produir les seves pròpies eines per trobar menjar, participen de jocs que demostren la seva capacitat d’entreteniment, poden imitar molts sons i cantar, els ocells més joves s’organitzen en bandes que s’assemblen a les dels adolescents per anar a divertir-se fent acrobàcies i a més són capaços de tenir amics i enemics i de recordar les cares dels humans que els han estat grats. Què més us puc dir dels corbs que us els facin simpàtics? Solen tenir una sola parella durant la seva vida i amb ella crien els petits. Quan mor un corb els més propers a aquest li fan un ball ritual que podríem entendre com una mena de cerimònia funerària.
I també heu de saber que si li han agafat afecte a un humà i el consideren com a amic li poden arribar a portar ofrenes igual que fan els gats. La meva professora de rus ens va explicar a la sessió d’ara fa gairebé una setmana que els corbs a Rússia tenen per costum lliscar per les cúpules daurades de la ciutat per tal que els hi quedin les plomes cobertes de lluentor. És a dir que a més tenen un sentit de l’estètica.
I per quin motiu però tenen tan mala fama? Probablement perquè mengen de tot i no fan fàstics de la carn d’altres animals morts. O perquè són foscos i els humans tenen una lleugera tendència a sentir reticència pels animals de color negre. I si no us ho creieu, pregunteu a les protectores si els gats negres són els que s’adopten més ràpidament. La resposta és no. La gent segueix sent molt supersticiosa. I encara bo que en el cas dels gats la pel·lícula “Flow” ha fet augmentar l’adopció de les panteres en miniatura!
Quina imatge en tenim dels corbs si ens fixem en el rastre lingüístic que en tenim? No gaire bona. A una mala mare, a una que descuida els seus fills els alemanys l’anomenen “Rabenmutter”. Els tenim en ment com a éssers traïdors i d’aquí ve el refrany “cria cuervos y te arrancarán los ojos” que té la seva corresponent alemanya “erziehst du einen Raben, so wird er dir ein Aug ausgraben” que literalment seria, si cries un corb et desenterrarà un ull.
Altres dites un pèl més amigables són les de “Raben zeugen keine Tauben, Dönern bringen keine Trauben” que literalment vol dir que els corbs no engendren coloms ni les espines raïm. La metàfora ens vol deixar clar que les coses o persones no poden donar lloc a resultats que són contraris a la seva naturalesa. Jo per exemple no podria per res del món ser el que està estipulat com a “normal” per la societat. Hauria de fer un esforç contra productiu per gaudir del que gaudeix la majoria, per gastar els diners en perruqueries i manicures i voler tenir presència mediàtica a internet. Tot això va en contra de la meva natura i en principi crec que hauré de començar a cercar la manera de viure més en consonància amb el meu caràcter.
L’altra expressió que m’abelleix és la de “di jungen Raben sind wie die alten geschnäbelt” que vol dir que els joves corbs són com els vells en el seu bec. El que vol denotar és que els fills sovint hereten les característiques físiques o de caràcter dels seus pares, el seu comportament o les seves actituds. Pels que pensen que la gent sempre necessita un líder al que seguir els alemanys tenen la locució “die Raben müssen einen Geier haben” els corbs necessiten un voltor. Es considera que aquest darrer és el dominant. I si una cosa és impossible i no té sentit els alemanys no diuen que pentinen la girafa com els francesos sinó “da hilft kein Bad am Raben” que al corb no l’ajuda ni millora amb cap bany. Quan una distància és curta els anglesos ho expressen dient que és “as the crow flies” tan com el corb vola.
Per acabar avui amb el post no podia de cap manera deixar d’assenyalar que l’escut del meu poble favorit de la costa Brava, Tossa de Mar, hi té representat un corb. Sabeu per quin motiu? Pel que sembla té a veure amb una llegenda que algun dia us explicaré…