Un dijous més d’aquest gener que està sent molt canviant pel que fa al temps. Ja no sé què posar-me i porto el pla a, b i c sempre amb mi per anar traient i posant segons la temperatura. A més, és el mes de la temuda “cuesta de enero” tot s’encareix, la majoria ha estirat més el braç que la màniga i els primers trenta-un dies de l’any se’ns fan difícils. Per a mi ho està sent però per motius de feina. Estic desbordada amb tasques extra que se’m mengen les hores que em calen per organitzar la meva tasca docent. I entre una cosa i una altra les defenses baixen i he batut el rècord anant a urgències en poc temps. També reconec que no sé acceptar baixes laborals. Quan la doctora o doctor em diu “li donaré la baixa” penso en el daltabaix que hi haurà els dies que no soc a l’escola. El company que em substitueix avorrirà fins la mort als alumnes amb projectes o vídeos per no fer classe i a sobre les tasques d’organització de mobilitat i d’exàmens oficials es retarden i quan torno és per agafar una nova baixa però per angoixa. Per això vaig a la feina encara que sigui a mig gas. Soc d’aquelles a qui el cos ha de forçar a fer repòs donant una senyal inequívoca com seria la que els francesos anomenen “tomber dans les pommes”. Literalment és caure en les pomes però es fa servir en sentir figurat per desmaiar-se. Sembla que en un principi en lloc de les pomes l’expressió hauria estat “tomber dans la pâme”. De fet encara hi ha el verb “se pâmer” en el sentit de defallir i desmaiar-se. Però per etimologia popular potser de la “pâme” van passar a les “pommes” i així ha quedat la locució. En castellà tenim l’adjectiu “pasmado” que ho recorda una mica.
Oi que és curiosa aquesta expressió? Com ja haureu percebut, aquest dijous us vull fer arribar mots i expressions franceses d’ús habitual. La següent és tenir o portar “le cour sur la main” que com haureu endevinat equival a anar amb el cor a la mà. En anglès el cor el portem a la màniga “to wear one’s heart on one’s sleeve”.
I per si voleu dir que algú és un ase o ruc del tot en francès tenen una locució molt simpàtica que és “être bête comme ses pieds” ser ruc com els seus peus. Vàrem especular una mica el motiu d’aquesta expressió i la veritat és que sembla lògic que com que els peus queden molt allunyats del cap sembla no se’ls consideri intel·ligents. De fet nosaltres en català podem dir “sembla que tens el cap als peus” i amb això volem donar a entendre a l’altre persona que no raona gens bé. En anglès l’equivalent a “être bête comme ses pieds” seria “to be dumb as a box of rocks” ser ruc com una caixa de roques i en alemany ja us la vaig escriure una vegada però ara hi torno “dumm wie Brot”, ximple com el pa.
I quan a un li costa entendre les coses perquè no hi sent bé els francesos diuen “être dur de la feuille” ser dur de la fulla. Per aquest fenòmen no conec expressions equivalents en altres idiomes però si el motiu de no entendre quelcom és que el cervell no és prou àgil, llavors els castellans diuen “duro de mollera” i els anglesos diuen “to be a sandwich too short of a picnic” que manca un Sandwich pel pícnic. Pels alemanys això és no tenir totes les tasses a l’armari “nicht alle Tassen im Schrank haben”.
Ara bé una expressió que ens és similar i té un significat molt positiu “après de la pluie le beau temps” després de la pluja el bon temps. Això designa que després d’un període difícil n’arriba sempre un que ens complau. I jo afegiria que precisament sabrem apreciar el bon temps si ha plogut abans, i les vacances si ens hem cansat i els períodes de tranquil·litat quan hem estat molt estressats. El nostres cervell treballa encaixant el món en idees oposades i per tant de vegades és convenient tastar una mica de pluja i mal temps per assaborir el bon temps.
Per avui s’han acabat les locucions però no pas les paraules. La primera és una que em va semblar molt entranyable quan me la van dir “saperlipopette”. Aquesta no pertany a les expressions de carrer que s’empren ja gaire perquè ha caigut força en desús però s’utilitza per demostrar sorpresa i vindria a ser un “caram!” o “redell” o “no m’ho puc creure”. Però adverteixo que no és moderna com les següents que us presento seguidament.
La primera és la de “bourré” per designar algú que va borratxo. I si esteu molestos per algun motiu en francès dieu “chiant”. Un altre mot modern és “chopper” per agafar o prendre. Si voleu anar a prendre una copa podeu dir “on va chopper un coup”. I per avui ja en tenim prou. Espero que seguiu tots bé i que el gener no us estigui costant tantíssim com es va dient als mitjans de comunicació. Bona setmana a tots!