Darrerament he fet diversos posts sobre locucions i frases fetes en alemany però encara tinc teca per un altre post i suposo que la setmana vinent ja em vindrà de gust un canvi. Sempre intento barrejar aquelles que a nosaltres ens poden semblar més estrafolàries amb les que tenen cosines germanes en la nostra llengua catalana o la dels nostres veïns castellans, així potser són de més fàcil digerir i la cultura de l’altre país no ens sembla tan estranya i distant.
Avui començo per l’expressió “jemandem eine Laus über die Leber laufen” que seria literalment a un o una li corre un poll pel fetge. Quan dic poll em refereixo als insectes repulsius que habiten al cuir cabellut d’algunes persones i que tots de petits, i de no tant petits, hem temut. I el fetge és la part del cos que antigament s’associava als sentiments i a les emocions. Ja sé que per a nosaltres és típicament el cor però no en totes les cultures ha estat sempre així. Per aquest motiu quan es diu que a algú li corre un poll pel fetge el que volem dir és que està enfadat.
Jo particularment tindria pànic de tenir polls perquè són molt molestos de treure però por el que se’n diu por no me’n fan. A mi em fan més por les guerres o els moviments d’extrema dreta per exemple. Tot i així ara no recordo cap situació recent en què hagi tingut sentit temor. Si us en ve alguna al cap potser us adonareu que quan sentim aquesta emoció suem més que de costum i potser per això els alemanys diuen “Blut und Wasser schwitzen” suar aigua i sang. El context sembla religiós perquè segons un evangeli abans de ser crucificat Jesús va suar aigua i sang.
Ara un refrany curiós “der Teufel ist ein Einhörnchen” que literalment vol dir que el dimoni és un esquirol. Crec que estareu d’acord amb què els esquirols són uns simpàtics rosegadors que resulten inofensius i innocents. Per això sembla que no puguin portar cap mal. El que significa el refrany és que de vegades el mal ens arriba d’allò o d’algú del que menys sospitàvem. És a dir que hem d’anar sempre amb molt de compte.
I quan veiem que algú intenta canviar a una altra persona llavors el que hauríem de dir en alemany és “die Katze lässt das Mausen nicht” és a dir que el gat no deixar de robar. I sí, us puc assegurar per pròpia experiència que és un costum arrelat dels gats intentar enxampar el que troben per menjar-s’ho i assaborir-ho en un racó i d’amagat. Per a ells robar és com anar a caçar. És obvi que el que volem dir amb això és que no és possible canviar la natura, els hàbits o les tendències d’una persona.
I recordeu el de “passen wie Faust aufs Auge”? que vol dir literalment anar bé o cabre com el puny a l’ull. El verb “passen” en alemany vol dir tant cabre quelcom a un lloc com també anar bé, quedar bé amb una altra cosa. Si porto massa equipatge quan vaig de càmping i no m’hi cap al cotxe, llavors dic “es passt nicht”, quan una cosa no m’és convenient també dic “es passt mir nicht”, quan dues persones sembla que estan fetes l’una per l’altra, llavors diem “sie passen zusammen” que van bé plegats. I quan dues coses també van naturalment plegades es diu també que aquestes “passen”. Ja us vaig dir fa temps trobava i trobo aquesta expressió molt estrambòtica i és que possiblement es van escollir el puny i l’ull perquè són dues coses que no van plegades. Podria molt ben ser que en un principi aquesta locució s’emprés per quan dues coses realment no formen un bon conjunt però que amb el temps l’expressió acabés adquirint el sentit contrari. Avui dia depèn una mica del to que se li doni que vulgui dir que dues coses no encaixen o que sí encaixen. O sigui que aquesta expressió pot voler dir el mateix que la dels castellans “como anillo al dedo” només que l’anell sí que està fet realment per anar al dit.
També curiós és com els alemanys es desitgen sort perquè ho poden fer amb un “Viel Glück” o molta sort poc original o poden desitjar “Hals- und Beinbruch” és a dir un coll i una cama trencada. També en posts anteriors ja vaig dir que sobre tot en època de l’Edat Mitja es considerava que es podia atraure la malastruga per exemple parlant de com de bé ens va. Per això sovint calia burlar el destí. Podem entendre aquesta expressió en el context de no voler ser massa directes desitjant sort per acabar sembrant just el contrari del que desitgem.
Però la sort o la dissort ens les busquem nosaltres mateixos amb els nostres hàbits, costums i caràcter i això els alemanys ho recorden quan diuen “ jeder ist seines eigenen Glückes Schmied” és a dir que cadascú és el ferrer del seu propi destí. Com que moltes expressions són antiquíssimes, tenen a veure amb professions i activitats manuals. La següent és una d’aquestes i és l’alemanya “wo gehobelt wird, da fallen Späne”, on es passa el ribot, cauen encenalls. Significa que s’han d’acceptar els inconvenients que portin les decisions perquè no n’hi ha cap que només sigui positiva.
I dues grans veritats són les de “man soll den Tag nicht vor dem Abend loben” un no pot lloar el dia abans del vespre que com us podeu imaginar vol dir que més val no alegrar-se de quelcom massa d’hora. Clar i català que no podem dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. També m’agrada molt la de “Wer im Glashaus sitzt, soll nicht mit Steinen werfen”, és a dir que qui està assegut en una casa de vidre no hauria de tirar pedres, o altrament, que si no s’està completament lliure de culpa més va no dir absolutament res ni criticar a ningú.
Per acabar avui us en vull donar una que em sembla tan lògica i simpàtica com veritable, és la de “alles hat ein Ende, nur die Wurst hat zwei”, tot té una fi, només la salsitxa en té dos. Nosaltres diríem que no hi ha mal que cent anys duri.
Certament hi ha períodes de la vida que semblen més difícils de portar que d’altres però no és bo viure pensant en què han de venir temps millors. El que cal és cercar sempre un espai i un moment per tal de gaudir del que sigui i no permetre que les circumstàncies ens espatllin del tot l’existència. Sé que sona fàcil de dir però és que de vegades ens toca fer el cor fort per tirar endavant i no tenim excessiu temps per nosaltres. Tot i així a la vida cada dia hauríem de permetre’ns ni que sigui una hora o dues de regal. D’aquesta manera és més fàcil seguir a pesar de que les circumstàncies potser no siguin gaire favorables.
Les dues imatges avui que tenen a veure amb dues expressions d’avui, la de “passen wie Faust auf Auge” i la de “alles hat ein Ende nur die Wurst hat zwei” les he generades gràcies a la intel·ligència artificial. No obstant ja sabeu que sempre que pugui guarniré el post amb imatges reals que sempre són molt més interessants que la ficció.
Bona setmana a tots!