Interrompo avui breument els meus posts sobre l’anglès per fer una reflexió en veu alta des d’aquí. El pensament torbador em va arribar ara farà unes dues setmanes i va ser durant una de les meves classes. Com ja sabeu estem a finals de curs i els alumnes estan cansats, els professors més i avançar matèria amb ells a hores d’ara ja és gairebé impossible. Així és que amb un dels grups que millor vaig, en acabar de repassar el que els entrava al darrer examen de la setmana següent se’m va acudir de mirar amb ells un episodi de la sèrie Black Mirror. Per a qui no ho sàpiga és una de les sèries favorites dels professors i professores d’anglès perquè consta d’episodis inconnexes que comencen i acaben, que tenen sovint caire de ciència ficció però que sovint reflecteixen una situació actual molt real. “Black mirror” serveix per fer pensar en com podrien arribar a ser les coses si no ens ho fem mirar a temps.

Vaig proposar als alumnes veure un episodi i hi van estar d’acord. Al cap i a la fi aquest any amb ells jo havia vist un documental però cap sèrie. Vam escollir-la amb els alumnes i sortosament de la darrera temporada ningú coneixia res. Així és que vaig triar-ne una a l’atzar. L’escollida es diu “Smithereens”. Tot i que era una de les que menys acció tenia, la situació proporciona prou suspens per fer-nos estar atents. No us diré ni de que va ni molt menys com acaba però sí de que el protagonista total i absolut és el mòbil. Com era d’esperar quan va acabar l’episodi vaig demanar als meus alumnes que els havia semblat aquell episodi i van dir que “tristament real”. Òbviament vam seguir amb una reflexió sobre l’ús que fem dels mòbils i per curiositat els vaig demanar si algun d’ells tenia instal·lada una d’aquestes aplicacions que controla el temps que fem servir aquest dispositiu diàriament. La sorpresa va ser meva quan la majoria dels meus alumnes sí que en tenia una d’instal·lada. Els vaig preguntar quin temps de mitjana passaven amb el mòbil al dia i em vaig quedar esfereïda. L’alumne que menys sobrepassava les dues hores de connexió. La mitjana estava entre dues i tres i l’alumne que va batre el rècord va dir que de mitjana en passava sis. Sis hores al dia mirant la pantalla del telèfon mòbil! Us adoneu del que vol dir això?  Doncs que si aquest alumne que es jove i deu dormir unes vuit hores al dia i podríem dir que té 16 hores de vida conscient i d’aquestes se’n passa 6 amb el mòbil, el noi en qüestió està el 37,5 % del seu dia connectat a l’aparell la qual cosa és una autèntica barbaritat. I què es pot fer durant tantes hores enganxat al mòbil? No en tinc ni idea perquè a mi em sembla que a més d’aquestes hores se’n pot passar unes quantes més amb l’ordinador. Les pantalles s’han convertit en un perill i les aplicacions encara més. Us heu adonat de la quantitat sobrehumana de gestions que fem amb el nostre telèfon avui dia? Si poso el meu cas, gestiono sovint el correu si no soc a casa, miro les noticies amb el 3/24, controlo els meus moviments bancaris amb la aplicació del banc, miro el Facebook i les notificacions de docents en xarxa i docents de Catalunya per si hi ha quelcom interessant i a més em comunico amb molta gent a través del WhatsApp. I per si no fos poc sense google maps o sense el bloc de notes no sé pas com arribaria als llocs ni com recordaria certes coses. Potser és massa. Així és que jo mateixa vaig cercar al meu mòbil si ja tenia una aplicació instal·lada per controlar la quantitat de temps que em passo amb el meu fidel company de butxaca. I jo també em vaig quedar garratibada perquè sobrepasso l’hora de connexió. I lògicament des del moment en què em vaig adonar de com de sovint feia servir el mòbil he posat fil a l’agulla per canviar la meva manera de fer. En primer lloc el Facebook el puc consultar quan ja estic tranquil·lament davant de l’ordinador fent quelcom. Els meus ulls m’ho agrairan. I els WhatsApps també els podem prioritzar. Cal arxivar els xats amb aquelles persones que no requereixen la nostra atenció de manera tant urgent. Així, si no sonen les notificacions o no les veiem en pantalla en agafar el mòbil, ens podem donar uns minuts als dia per donar un cop d’ull als xats arxivats i veure si hi ha quelcom important. Si jo mateixa aconsegueixo fer una millor gestió de la meva connexió digital, estic segura que guanyaré salut mental, física i sobre tot, moltíssim temps. Sabeu què és una hora i mitja de mòbil al dia? Doncs el meu em diu exactament quant temps he invertit amb cada aplicació i us asseguro que la major part del temps no se l’emporta el 3/24.

Crec que faré l’experiment d’arxivar la majoria de xats i per tant intentar reduir la comunicació per WhatsApp. Al cap i a la fi, no hi ha res millor que un cafè i una xerrada amb els amics i si t’ho van explicant tot per WhatsApp quan els veus no queda res a comentar, no?

També penso que si estic menys connectada al mòbil, ho estaré automàticament més al món real i per tant en gaudiré més. No puc ni imaginar què deu ser estar sis hores pendent del mòbil però sí us dic que d’això també n’anomeno esclavitud.

I vosaltres, quin ús feu dels vostès mòbils?

Per cert, la fotografia d’avui és del meu mòbil que de moment ja té 6 anys i encara funciona però crec que tinc sort i soc una de les poques persones a qui li ha durat tant un mòbil…