Llegiu avui un post que serà una barreja una mica de reflexió lingüística sobre el francès i sobre l’anglès. M’explico. Vull dur-vos avui unes quantes expressions idiomàtiques de l’idioma dels nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus que em resulten especialment interessants. En alguns casos tenen un equivalent anglès que molt probablement ja coneixeu. També he de dir que les angleses ja han sortit de ben segur en algun dels altres articles de blog que he escrit anteriorment.
Recordeu l’expressió francesa de fa dues setmanaes de “à la Saint-Glinglin” que es referia a un punt indeterminat del futur? Doncs n’hi ha una altra de molt propera francesa que és la de “quan les poules auront des dents”, és a dir, quan les gallines tinguin dents. Aquesta es fa servir com l’anglesa “when pigs fly” quan volem indicar que quelcom gairebé segur que no passarà o no tenim gaire la intenció que passi. Nosaltres diem “la setmana dels tres dijous”. Si a mi un dels meus amics m’insisteix en què hauríem de fer un creuer, que m’anirà la mar de bé i gaudiré de valent tot i que no hi ha res que m’imagini que pugui ser més avorrit que un creuer, llavors li diré que el farem “quan les poules auront des dents” o en anglès “when pigs fly”.
Una segona expressió molt i molt útil perquè desgraciadament sovint fem coses que no tenen cap efecte és la de “pisser dans un violon” que literalment és “pixar dins un violí”. Quan jo intento fer veure a l’equip directiu que fer tot un cicle de cap a peus sense donar mai ni una classe magistral i només per projectes és de bojos, llavors estic pixant dins un violí perquè no em fan cas. I això que arreu es van alçant les veus que diuen que una bona part de les innovacions educatives acabaran d’ensorrar el sistema que cada cop produeix alumnat menys preparat. Però per molt que els mostri les estadístiques o cerqui articles sobre com arreu d’Europa s’han deixat de banda certes innovacions, l’equip directiu tirarà pel dret. Pel que se sap aquesta expressió va aparèixer el segle XIX.
Es podria pensar que la següent “enfoncer des portes ouvertes” , obrir portes obertes té un sentit molt similar però no és ben bé així. Aquesta tercera es fa servir quan algú es posa medalles per haver-se’n sortit de fer una cosa que en realitat no tenia cap mena de dificultat. Si finalment el govern decideix retirar de la circulació els vehicles amb distintiu groc que no compleixen amb la normativa d’emissions, si ens prohibeixen anar amb els nostres cotxes, llavors el govern no cal que “obri portes obertes” perquè una prohibició de circulació ens obligarà a molts a no utilitzar el cotxe.
El tema torna a ser candent però és que fa ara dues setmanes Alemanya que passa per un mal moment va anunciar que calia que es reforcés la política europea d’emissions de carboni. Els alemanys no estan venent prou cotxes perquè Àsia produeix vehicles elèctrics més econòmics i es volen rescatar obligant als països de la EU a canviar el parc automobilístic. I amb això acabaran d’ensorrar moltes economies familiars però Alemanya haurà salvat els llocs de treball de la indústria del motor que en aquests moment perillen. Ja vaig veure jo clar fa dues setmanes que es tornaria a posar sobre la taula el tema del cotxes menys contaminants.
Però l’expressió “enfoncer des portes ouvertes” vol dir també demostrar una cosa que és evident. Doncs no hi patiu que per això ens serveix l’exemple anterior dels cicles CAR —cicles d’alt rendiment— que es fan només per projectes. No em costarà gens demostrar que no funcionen perquè amb un any d’implantar-los el mateix equip directiu s’adonarà del que passa.
Ara canvio radicalment de tema i intento no pensar en el món laboral. Em va fer molta gràcia també l’expressió “avoir le rire jaune” tenir el riure groc. Es fa servir quan algú està forçant el riure sense sentir-ne ganes. Sembla que el groc té una connotació negativa pels francesos perquè quan diem que un home “est peint en jaune” està pintat de groc és perquè la seva dona l’enganya. A la religió catòlica el groc no té bona fama perquè a Judes se’l representava vestit de groc. No obstant, no a totes les cultures té el mateix significat. A la Xina per exemple el groc era considerat un color tan exquisit que només el podia portar la casa reial, la de l’emperador. Durant la dinastia Han es va formalitzar el groc com a roba per a l’emperador i durant la dinastia Quing només la família reial podia vestir amb aquest color. Ja veieu com de dispars són les percepcions sobre aquest color!
Ara una que té una homòloga que coneixem aquí a Catalunya i una anglesa que ja vaig comentar al seu moment. En francès “ne pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué” és la nostra “no dir blat fins que és al sac i ben lligat”. M’agrada més la nostra i l’anglesa “don’t count your chickens before they hatch” no comptar les gallines fins que els polls trenquen la closca. La francesa em sembla molt violenta i ja sabeu que jo soc animalista i no vull pensar en matar animals ni que sigui una frase feta entenedora. Literalment la francesa vol dir no vendre la pell de l’os fins haver-lo matat.
També té a veure amb animals la següent “mettre la charrue avant les boeufs” posar el carro davant dels bous. Sabeu que vol dir? Doncs fer una cosa que no té en absolut cap mena de lògica. Per a mi per exemple fer reserves a restaurants cars a un any vista és posar el carro davant dels bous perquè planificar les coses a un any vista em sembla una barbaritat. Sovint ja no sabem ni què podrem fer demà passat. Aquesta expressió en té una d’idèntica en anglès que és “to put the cart before the hoarses”, l’única diferència és que els anglesos pensen en els cavalls com a animals de tracció i els francesos en els bous.
La vuitena frase feta d’avui també té un equivalent en anglès és la de “huile de coude” que vol dir literalment oli de colze. Es fa servir quan quelcom requereix motivació i una mica de força física com per exemple netejar les rajoles del bany. Els anglesos però ja sabeu que tradicionalment no fan servir oli i per tant ell els que diuen és “elbow grease”, grassa de colze. Jo quan tingui unes vacances posaré grassa de colze i netejaré el forn que ja li toca. Us ha agradat aquesta?
Per fi ara una que nosaltres també tenim però que em fa l’efecte que fem servir en un context diferent. Quan els francesos diuen “ça ne mange pas de pain” que això no menja pa, el que volen dir és que no consumeix recursos ni representa una gran despesa ni esforç. Aquesta locució prové del segle XVII en què el pa era primordial i constituïa la part principal de la despesa alimentària. Tenir una bicicleta per exemple “ne menge pas de pain”. La tinc al carrer i el manteniment no resulta gaire car generalment. Això si no tenim en compte que ara fa un mes vaig punxar la roda tres vegades en 24 hores i aquella setmana sí que em va menjar pa. Aquí a Catalunya he sentit aquesta expressió quan algú té quelcom a casa que no és estrictament necessari però que no ocupa lloc ni fa nosa i no “menja pa”.
Una altra locució molt útil és la de “casser du sucre sur le dos” que literalment vol dir “trencar el sucre a l’esquena d’algú” i que significa criticar algú quan aquesta persona no hi és. És quelcom que no m’agrada però que es fa força sovint en aquest país i en molts d’altres. Em sembla curiosa l’expressió perquè el sucre per a mi no té cap connotació negativa.
La darrera locució d’avui la pot fer servir tot aquell a qui li agrada molt anar a restaurants i demanar menjar però que sovint no es pot acabar tot el que hi ha al plat. La trobo molt castissa i és la de “avoir les yeux plus gros que le ventre”. I per cert, parlant d’aquesta expressió un amic meu em va explicar que a Vic hi ha un restaurant japonès que et penalitza amb dos euros si demanes un plat i no te’l pots acabar. Em sembla molt lògic i coherent i crec que pot evitar l’excés de deixalles per part del restaurant.
Us torno a deixar amb una imatge generada per la IA però aquest cop en comptes del Leornardo he demanat directament al chat gpt que em fes la imatge. Han sortit gracioses les gallines.
Bona setmana a tots i bona preparació dels panellets que no ens en adonarem i ja serà tot Sants!